¡Descarga La guerra Freda ----- y más Resúmenes en PDF de Historia del Mundo Contemporáneo solo en Docsity!
CONCEPTES VIDEO GUERRA FREDA Comunisme : El comunisme és un sistema econòmic i social, i doctrina política, que defensa la no existència de la propietat privada ni la diferencia de classes. L’Estat és qui té tot el control dels medis de producció. No existeix el lliure mercat. El comunisme defensa que els béns son de l’Estat o la comunitat i aquests es deuen repartir entre tothom equitativament (per igual). Capitalisme : El capitalisme és un sistema econòmic i social que defensa la propietat privada dels medis de producció i la llibertat del mercat. La participació de l’Estat és mínima. El capitalisme defensa que cadascú pot ser amo dels seus béns i aquests es reparteixen per medi de la compra i venta. Guerra Freda: Teló d’acer: Terme encunyat per Churchill. Feia referència de manera metafòrica a la divisió d’Europa en dos blocs: el bloc occidental, subjecte els EUA, i al bloc oriental, subjecte a l’URSS. Doctrina de Truman: La doctrina de Truman va ser creada pels EUA, l’any 1947. Aquesta doctrina pretenia aturar l’expansió del comunisme. Doctrina Zhdànov: La doctrina de Zhdànov va ser creada per l’URSS. Aquesta doctrina defensava que el món es dividia en dos forces: les imperialistes, liderades pels EUA, i les anti- imperialistes liderades per la mateixa URSS. Kominform: La Kominform va ser un comitè d'informació, que pretenia coordinar amb major eficàcia les idees comunistes en el món i compartir informació entre aquests. Guerres Proxy: Una guerra Proxy consisteix en un conflicte indirecte entre dues nacions. Aquestes nacions ofereixen suport logístic i financer, a més de soldats i armament, a altres països que si estan en conflicte directe, evitant-se així un conflicte directe entre ells dos, amb l’objectiu d’implantar la seva ideologia en els països ajudats, més de provocar danys al seu oponent. Pla Marshall: El Pla Marshall va ser un programa impulsat pels EUA, que pretenia facilitar la reconstrucció i recuperació d’Europa desprès de la IIGM, mitjançant els crèdits. Pla Molotov: El pla Molotov, va ser un programa d'ajuda econòmica realitzat per la Unió Soviètica per a fer costat als països que van sofrir la desfeta de la Segona Guerra Mundial i que havien quedat sota la seva influència. COMECON: COMECON va ser una organització de cooperació econòmica. Aquesta va sorgir després de la Segona Guerra Mundial, component-se per la unió de països comunistes, entorn de l'URSS. Aquest consell pretenia: potenciar la interacció econòmica dels països comunistes, projectar el Ruble (moneda oficial dels comunistes) i ressituar l’economia dels països de l’est segons els interessos de l’URSS.
Línia aèria de Berlin: Davant el bloqueig terrestre i marítim que Stalin va implantar cap a les potències occidentals, aquestes van activar la línia aèria de Berlin. Amb aquesta línia pretenien enviar subministres i aliments, en avió, a la gent de Berlin occidental. RFA: El 23 de maig de l’any 1949, les potències occidentals van unificar la seva zona d’Alemanya, creant la República Federal Alemanya, com un Estat capitalista – Alemanya Occidental. RDA: El 7 d’octubre de l’any 1949, l’URSS va anomenar la seva part d’Alemanya com a República Democràtica Alemanya. Aquesta era un Estat comunista – Alemanya Oriental OTAN : L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) té els seus orígens en la signatura del Tractat de Washington de l’any 1949, amb el qual deu països de tots dos costats de l'Atlàntic (Bèlgica, el Canadà, Dinamarca, els Estats Units, França, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Països Baixos, Portugal i el Regne Unit) es van comprometre a defensar-se mútuament en cas d'agressió armada contra qualsevol d'ells. Pacte de Varsovia: L’URSS, Polònia, Txecoslovàquia, la República Democràtica Alemanya, Hongria, Romania, Bulgària i Albània es van unir en una aliança, coneguda com el Pacte de Varsòvia, amb l'objectiu de poder solucionar d'una forma pacífica els seus conflictes interns, donar suport a la defensa mútua i dotar-se de seguretat jurídica enfront dels països d'Europa Occidental i, sobretot, enfront a l'organització militar que els agrupava, el Tractat de l'Atlàntic Nord (l'OTAN). Carrera armamentista: La carrera armamentista va consistit en que tant l’URSS com els EUA, van intentar desenvolupar el millor armament enfront al seu enemic. Es van desenvolupar bombes d’hidrogen, míssils intercontinentals, i altres tipus d’armaments nuclears. Conferencia de Bandung: La Conferència Asiàtic-Africana (també coneguda com la Conferència de Bandung) es va dur a terme l’any 1955 a Bandung, Indonèsia, en la qual van assistir 29 estats recentment independents d'Àfrica i Àsia. En ella, es van discutir preocupacions comunes sobre el nacionalisme anti-colonial, l'autodeterminació, la no interferència i el domini de les grans potències sobre els assumptes internacionals. Egipte: Nesser, president d’Egipte, va decidir nacionalitzar el país ja que pretenia crear una presa. Davant d’això, França i Regne Unit, juntament amb Israel van envair Egipte. Van bombardejar diversos objectius militars egipcis per a forçar la reobertura del canal de Suez. Els EUA i l’URSS, es van aliar per poder defensar el país. Els EUA els amenaçava amb conseqüències econòmiques, mentre que l’URSS els amenaçava amb el llançament de míssils. Finalment, França i Regne Unit van retirar-se d’Egipte. Cursa espacial: La cursa espacial va ser una competència per la conquesta de l’espai exterior que es va dur a terme entre els EUA i l’URSS. Aquesta, va suposar un esforç realitzat per tots dos països per poder posar en òrbita satèl·lits artificials, enviar éssers humans a l'espai, explorar altres planetes i arribar a la superfície lunar.
FONT 68:
Es una font textual, primaria de carácter político y ámbito público. La font tracta sobre el tractat de defensa de l'Atlàntic Nord. Va ser firmat el 4 d’Abril de 1949 a washington, a la font esmenten els articles de la otan Aquesta font la podem situar als principis de la guerra freda mes concretament a l’anys 1949 quan el mon esta totalment dividit en dos blocs el occidental de tipus capitalista i l'altre més comunista. es va firmar la “OTAN”, que el seu objectiu era protegir els països d'Europa Occidental de l'amenaça que suposa la Unió Soviètica i contrarestar l'expansió del comunisme després de la Segona Guerra Mundial. A l'abril de 1949, els seus 12 fundadors —Estats Units, Canadà, Regne Unit, França i vuit nacions europees i més— van signar el Tractat de l'Atlàntic Nord, comprometent-se a protegir-se mútuament per mitjans polítics i militars. Els estats units lo controlan todo FONT 69 Es una fuente textual, primaria, carácter político, ámbito público sobre los artículos del pacto de varsovia de 1955 carta de las naciones unidas FONT 70 Es una font textual primaria, la font es de carácter historic y d’ambit public. La font tracto sobre CAUSAS DE LA GUERRA DE COREA La Guerra de Corea (1950-1953) conformó uno de los conflictos armados más sangrientos de la segunda mitad del siglo XX. El escenario en el que se desarrolló fue la Península Coreana y, como resultado del conflicto, el país quedaría permanentemente dividido en Corea del Norte y Corea del Sur. Una vez finalizada la Segunda Guerra Mundial y tras la derrota japonesa en el conflicto, las tropas orientales se batieron en retirada de los territorios coreanos, de manera que el país quedó en manos de dos de las potencias vencedoras de la guerra: la zona norte de Corea sería ocupada por la Unión Soviética ( socialista ), mientras que el sur pasaría a estar bajo la influencia norteamericana ( capitalista ). Corea quedaría, así, dividida definitivamente, una división que no solo sería física, si no que fragmentaría. Las dos Coreas terminarían enfrentándose, porque Corea del Norte no podía permitir que la influencia americana-capitalista estuviera a las puertas de su territorio puesto que eran enemigos irreconciliables y viceversa. Ambos sistemas mundiales ansiaban con controlar el territorio coreano al completo. La tensión entre las dos Coreas fue intensificándose, y, tras diversos intentos fallidos de derrocar el gobierno de Corea del Sur por parte del bando norcoreano, Corea del Norte invadió Corea del Sur el 25 de junio de 1950. Así, Seúl, la capital de Corea del Sur sería
ocupada por las tropas norcoreanas dando inicio a la contienda cuyo objetivo principal consistió siempre en unificar el territorio bajo la bandera comunista. El punto y final del conflicto coreano llegaría con la amenaza estadounidense de introducir en el juego armado el uso de armas nucleares contra China y Corea del Norte en el caso de que la guerra no se diera por finalizada mediante la rendición norcoreana. Tras tres años de guerra de desgaste, China finalmente retiraría sus tropas y Corea del Norte aceptaría su propia rendición en julio de 1953. Con el fin de la contienda armada, llegaron las negociaciones y reparaciones de una guerra que habría segado las vidas de cerca de cuatro millones de personas, la gran mayoría de los cuales, civiles. La guerra de corea Causes Entre les causes principals d'aquesta guerra es destaquen les següents: La retirada de les tropes japoneses que ocupaven Corea des de 1910, generant un buit de poder. La divisió de la península de Corea en dos Estats separats, pactada pels Estats Units i la Unió Soviètica el 1945. L'enemistat entre els dirigents de Corea del Nord i els de Corea del Sud, que havien lluitat junts contra els japonesos però que tenien diferents ideologies. L'intent dels dirigents nord-coreans de unificar la península de Corea, envaint Corea del Sud. La voluntat del govern nord-americà de fer valer la doctrina Truman, que proposava oposar-se al comunisme a qualsevol lloc del món on intentés expandir-se. La decisió dels dirigents comunistes xinesos d'intervenir a la guerra per evitar un triomf nord-americà, ja que el consideraven una ruptura de l'equilibri geoestratègic a la regió. La guerra del Vietnam Causes Entre les principals causes de la guerra del Vietnam es destaquen les següents: Les diferències ideològiques entre els dos Estats antagònics en què el país havia quedat dividit el 1954: Vietnam del Nord, amb un règim comunista i economia planificada; i el Vietnam del Sud, que defensava la democràcia liberal, el capitalisme i l'economia de mercat. El propòsit dels dirigents del Vietnam del Nord de reunificar el país, objectiu que recolzaven tant la Xina com la Unió Soviètica i que rebutjaven de ple els Estats Units per temor que tota la regió caigués en mans del comunisme. La negativa del govern del Vietnam del Sud a fer el referèndum establert el 1954 per la Conferència de Ginebra.
