La Interseccionalidad: Entendiendo la Opresión Compleja, Apuntes de Humanidades y Ciencias Sociales

¡Descarga La Interseccionalidad: Entendiendo la Opresión Compleja y más Apuntes en PDF de Humanidades y Ciencias Sociales solo en Docsity!

INTERSECCIONALITAT

Un darrere de l’altre

Alicia Bernal Crespo

Nadia Laaraj Zammou

Ángel Zambrano Pizarro

CONTINGUT

• INTERSECCIONALISME
• MARC TEÒRIC
• ANÀLISI DE LA REALITAT
  • ACCIONS
  • INDICADORS
• DAFO
• CENTRE ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE GOVERN I DE COORDINACIÓ DEL
• OBJECTIUS
  • LLAVORS… QUINS SÓN ELS NOSTRES OBJECTIUS?
• CRONOGRAMA
  • Primera sessió
  • Segona sessió
  • Tercera sessió
• ACTIVITAT - Estereotips i Prejudicis
• ACTIVITAT - Rol-Playing
• AVALUACIÓ
  • Taula d'avaluació pels Alumnes
• AVALUACIÓ DE TREBALL
  • RÚBRICA TREBALL EN EQUIP
    • Autoevaluación i Coevaluación
• WEBGRAFIA

Aposten per una teoria interseccional que pugui entendre la realitat social com una estructura social multinivell, on els diferents nivells interaccionen mútua- ment. Llavors tenim pendents temes per resol- dre com són les majors desigualtats que tenen les dones del medi rural, les dones discapacitades o amb problemes de salut mental, les immigrants entre altres. La intersecció de variables es fa notar molt més en el cas de la violència de gènere, perquè la vulnerabilitat augmenta quan- tes més variables interseccionen amb la categoria dona, com és el cas de les do- nes amb menor nivell educatiu, segons les dades de l’última macroenquesta de gènere. En 1989, Kimberlé Crenshaw, va intro- duir aquest nou terme per a explicar com les dones afro-americanes han estat ex- closes de les polítiques feministes i anti- racistes, ja que ni les unes ni les altres han tingut en compte la intersecció entre raça i gènere. Aleshores, ella explica que “la noció de interseccionalitat es refereix als proces- sos complexos, irreductibles, variats i variables que en cada context deriven de la interacció de factors socials, econò- mics, polítics, culturals i simbòlics”. I a més, “Si bé és cert que totes les dones són d’alguna manera subjectes a la dis- criminació de gènere, també és cert a al- tres factors relacionats amb les identitats socials de les dones, com ara la classe, la casta, la raça, el color, l’origen ètnic, la religió, l’origen nacional, l’orientació se- xual són “diferències que marquen la di- ferència” en la manera en què els dife- rents grups de dones experimenten la dis- criminació. Aquests elements diferenci- als poden crear problemes i vulnerabili- tats que són exclusius de grups particu- lars de dones, o que afecten de manera desproporcionada a algunes dones res- pecte a les altres.”

ANÀLISI DE LA REALITAT L’institut Ribot i Serra és un centre de dues línies d’ESO. Tanmateix, donada la comple- xitat i diversitat de nivells del nostre alumnat, una d’aquestes línies es desdobla conver- tint-se en dos grups independents amb una ràtio més reduïda (12-15 alumnes) i una pro- gramació d’aula específica (currículum adaptat). L’alumnat de cada nivell es distribueix entre els tres grups tenint en compte el seu nivell acadèmic i competencial. Altres aspectes que es tenen en compte a l’hora de distribuir l’alumnat són: l'escola de procedència, equilibri nois i noies, alumnat nouvingut, etc. ACCIONS  Actuació, seguiment i avaluació de les activitats realitzades en el saló de classes.  Implantació de Plans de la interseccionalitat en l'Institut i en espais o entitats pú- bliques que no estiguin informades del tema.  … INDICADORS  Evolució del nombre d'activitats implantats en el projecte.  Anàlisi d'efectes i del grau de satisfacció expressats pels usuaris.  Evolució del nombre d'activitats per a la Interseccionalitat creades i en funciona- ment.  Evolució del nombre d'agents per àmbits.  Anàlisi de l'abast efectiu dels principis de transversalitat i Interseccionalitat.

DAFO DEBILITATS

• Excessiva rigidesa i politització de la lluita.
• Manques de recursos centrats en promoure la participació del moviment feminista i la intersec- cionalitat.
• Percepció de dificultats per a la participació (falta de temps, complexitat, etc.) i de factors des- motivantes com la falta d'influències.
• L'asimetria de gènere detectada quant a l'estabi- litat en l'ocupació. Afrontar el repte de partir del diagnòstic actual i considerar els compromisos adquirits pel projecte de cara a les pròximes activitats, per a anar avan- çant a poc a poc, però amb pas ferm cap a una incorporació progressiva i transversal del principi de la interseccionalitat.

AMENACES

• Bretxa generacional que travessa el moviment fe- minista.
• Presència de resistències als canvis en l'actual model de participació.
• Desconfiança per part dels grups feministes més joves.
• Possibles resistències en àrees socials a integrar de manera transversal la interseccionalitat, igualtat i incorporar al moviment feminista. Cal tenir en compte les qüestions derivades dels biaixos de gènere inherents als indicadors de desi- gualtat i de Violència de Gènere, implícits en el model estructuralment patriarcal de les societats contemporànies. FORTALESES
• Xarxa consolidada d'organismes de participació especialitzats en matèria d'interseccionalitat.
• Capacitat d'adaptació a la realitat del territori i a les demandes i interessos de la societat.
• Posada en marxa de primeres experiències en matèria d'interseccionalitat (Institut). Fort posicionament laboral de les dones en les ca- tegories professionals més elevades, la qual cosa es manifesta a més amb una gairebé inexistent se- gregació vertical i una inapreciable bretxa sala- rial.

OPORTUNITATS

• Moviment feminista i de dones dinàmic i divers.
• Existència d'una temàtica d'interès comú contra les agressions sexistes. És una oportunitat que pot traduir-se en una efec- tiva transformació social. Malgrat ser un Pla Intern té vocació de traslladar el principi de la intersecci- onalitat a la societat.

ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE GOVERN I DE COORDINACIÓ DEL CENTRE Els nostre col·lectiu es centra en els i les adolescents del Ribot i Serra, un centre de màxima complexitat amb diverses problemàtiques: alumnes amb absen- tisme, alumnes amb perill de risc d’ex- clusió social, risc de fracàs escolar i/o di- verses problemàtiques fora del centre. Creiem que implementar aquestes dinà- miques poden ajudar als i les joves a tenir una millor convivència, un bon treball cooperatiu i així ampliar el punt de visió de la realitat sobre la cadena de dificul- tats que poden mostrar degut a les cir- cumstàncies personals. També poden re- flexionar per poder tenir una millor cohesió, a més de reduir discriminacions o prejudicis respecte als companys/es. Per poder implementar tot això és impor- tant la participació i les seves opinions de cadascun/a alhora que ens permet visua- litzar les vivències que han tingut els i les alumnes i puguin compartir-les, sempre tenint en compte que cada jove té una procedència diferent a la d’altres, aprofi- tant aquesta diversitat cultural per ado- nar-se que la convivència és una qüestió de respecte, de tenir en compte a l’altre, compartir i tolerar la diferencia de creen- ces entre les persones.

CRONOGRAMA Primera sessió INICI: Es realitzarà una breu introducció cap a la interseccionalitat, començant per con- ceptes bàsics i comprensibles, i al seu torn preparant els materials per a la iniciació de la primera activitat. Les encarregades de dinamitzar la primera sessió seran les tècniques Alicia i Nadia. El temps estimat serà de 1 5 minuts. Segona sessió En la segona activitat es realitzarà seguida de l'anterior. Mentre la persona encarregada de realitzar l'explicació del que consisteix l'activitat 2, les altres tècniques prepararan el necessari. Els encarregats de dinamitzar aquesta segona sessió seran el tècnic Ángel. Temps estimat per sessió serà de 17 minuts. L'activitat consistirà de donar a les persones una sèrie d'imatges i una cartolina gran on han de crear casos que ells considerin que formen part de la interseccionalitat i després ho posem en comú. Tercera sessió Després de la breu introducció la tècnica Alicia i el tècnic Ángel seran els encarregats de dinamitzar l'última sessió. Temps estimat de la sessió és de 17 minuts. En l'última activitat es demanaran quatre o zinc voluntaris que seran assignats a un rol determinat i és situessin a una línia de sortida imaginària, llavors anomenarem frases i cada un dels participants donarà un pas endavant en funció si pot realitzar el que diu la frase. Qui arribi més lluny serà el que tindrà menys barreres. Per a finalitzar la junta del dia, la Tècnica Nadia serà l'encarregada de donar una breu reflexió/conclusió estimada en 5 minuts. NOTA: El tècnic Ángel serà el responsable d'explicar breument i amb claredat, en el que consisteix l'acti- vitat que es realitzarà. Temps estimat serà de 2 minuts per explicació. El temps estimat de cada activitat serà de 15 minuts, la qual cosa sumaran 17 minuts entre l'explicació i l'activitat.

ACTIVITAT 1 Estereotips i Prejudicis TÍTOL: INTERSECCIONALITAT Nom de l’activitat: ESTEREOTIPS I PREJUDICIS Temps: 17 minuts Data: .../.../ Objectius concrets de l’activitat: ● Reflexionar de com poden afectar les diferències que tenim com a persones en la convivència. ● Saber què són els estereotips i els prejudicis. Reconèixer alguns dels més comuns. ● Reflexionar sobre el poder que tenen els prejudicis en les nostres decisions. ● Prendre consciència de les conseqüències que els prejudicis poden tenir en les persones. ● Saber què és la discriminació i com s’exerceix. Metodologia Nombre de sessions: 1 de 1 Material: ● Gomets. ● Bolígrafs ● Fulls ● Imatges Professionals: TIS ● Ángel Realització de l’activitat: Activitat 1 : Donar a les persones una sèrie d'imatges i una cartolina gran on han de crear casos que ells con- siderin que formen part de la interseccionalitat i després ho posem en comú.

AVALUACIÓ Taula d'avaluació pels Alumnes AVALUACIÓ DE LES SESSIONS 1 2 3 4 Les dinàmiques t'han servit per conèixer millor la realitat del teu companys? M'he sentit obligat/obligada a par- ticipar-hi? He passat un moment agradable? M'ha agradat la sessió d'avui? Dotació de materials necessaris per l’execució de taxes He entès el concepte dels contin- guts? Adequació d’activitats a ritmes d’aprenentatge

AVALUACIÓ DE TREBALL CRITERIS

ESCALA

OBSERVACIONS

Les idees i els conceptes el seu comprensibles? Es documenta adequadament ho treballo? S'utilitza un vocabulari adequat i de fàcil comprensió? Assoliment d’objectius en el temps determinat? Es fa ús del lèxic tècnic quan es necessari? Hi ha claredat en les idees expo- sades? S’adequa la selecció de criteris i indicadores?

WEBGRAFIA Claire. 2019. Interseccionalidad: definición, historia y guía. Afroféminas; nuestra sola existencia es resistencia. Disponible en: https://afrofeminas.com/2019/01/24/intersec- cionalidad-definicion-historia-y-guia/ Documentación del Instituto Ribot i Serra (Estructura organizativa). https://agora.xtec.cat/iesribotiserra/linstitut/historia/documents-del-centre/ Derecho de las mujeres y cambio económico. 2004. Interseccionalidad: una herramienta para la justicia de género y la justicia económica. AWID. Disponible en: https://www.awid.org/sites/default/files/atoms/files/nterseccionalidad_-_una_herra- mienta_para_la_justicia_de_genero_y_la_justicia_economica.pdf Isabel Caballero. 2015. Introducción a la interseccionalidad; Género y discapacidad. Cermi. Disponible en: https://www.cermi.es/sites/default/files/docs/eventos/Presen- taci_n_Isabel_Caballero.pdf La pandemia hace visible lo que siempre estuvo ahí: desigualdad e individualismo. https://www.plataformaarquitectura.cl/cl/937518/la-pandemia-hace-visible-lo-que-siem- pre-estuvo-ahi-desigualdad-e-individualismo Marta Cruells López. 2015. La interseccionalidad política: tipos y factores de entrada en la agenda política, jurídica y de los movimientos sociales. Tesis Doctoral. Disponible en: https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/288224/mcl1de1.pdf?sequence=1&isA- llowed=y