¡Descarga La Propaganda, Edward Bernays y más Apuntes en PDF de Periodismo solo en Docsity!
Anàlisi, comentari i interpretació del llibre d’Edward Bernays,
Propaganda, Barcelona, Melusina, 2008.
Capítol 1
El primer capítol del llibre s’anomena “Organitzar el caos” Bernays ens introdueix el concepte de govern invisible. Són poques persones que ens “manipulen” segons al seu gust, però influeixen en tot el pensament públic.
Aquest govern invisible vas sorgir de cop i volta, ens simplifica la vida i fa que hi hagi un bon funcionament de la vida en grup.
La majoria de la gent pensa que té el control de la seva vida, que pren les seves pròpies decisions i que no són influenciades per les modes o altres persones, però segons Bernays això es mentida, tots vivim influenciats d’una manera o altre. Si tothom hagués de treure les seves pròpies conclusions de tot, ens portaria a un caos i confusió extraordinària.
És aquí on entra al govern invisible, que com he dit abans, ens simplifica la vida i nosaltres els hi fem cas, i va ser quan es va crear la propaganda, amb la finalitat d’arribar a la ment de més gent de manera més simple, com podia ser un cartell.
Un altre concepte que s’ha introduït és la competència oberta que s’organitza amb el lideratge i la propaganda.
Quan aquests conceptes es van fer més complexes van aparèixer més tècniques de propaganda com serien al diari, la impremta, la televisió...
Abans les agrupacions es relacionaven en el mateix territori, ja que no tenien altres formes “d’internacionalitzar-se”, ara amb les xarxes socials no cal que aquestes agrupacions siguin del mateix poble, ciutat o continent, pots estar connectat amb una persona que s’interessa pel mateix que tu i que estigui a l’altre punta del món.
Es van adonar que dintre de la societat hi havia fractures: gent que s’interessava per temes diferents i es van crear agrupacions amb la finalitat de simplificar al pensament de les masses.
Quan vaig acabar de llegir al capítol vaig reflexionar sobre si el que l’autor deia era veritat, i em vaig adonar que estem en una societat molt influenciada, i per molt que pensem que tenim la nostra personalitat i fem el que volem perquè ens agrada a nosaltres, sempre estem influenciats per una “força superior”. També em vaig adonar que les xarxes socials han sigut un pas clau per la propaganda, i la internacionalització d’aquesta, ha agrupat a persones de diferents parts del món que tenen un interès en comú.
Capítol 2
La revolució industrial va fer que el rei perdés el seu absolutisme i la sobirania arribés per fi al poble.
L’objectiu de l’alfabetització universal era donar una ment per governar a milions de persones, en canvi, el que va donar van ser persones manipulades, sense aquest concepte tan poc comú que és el pensament original.
Podem definir propaganda com un mecanisme en el qual es difonen les idees a gran escala per estendre qualsevol cosa. La propaganda moderna o la nova propaganda és l’intent conseqüent i durador de crear o donar forma als esdeveniments amb l’objectiu d’influir sobre les relacions del públic amb una empresa, idees o grup.
L’aprovació de les masses va portar a l’aparició de la propaganda. La nova propaganda o la propaganda moderna s’ocupa d’entendre la ment individual i la col·lectiva, i la ment dels diferents grups socials que es creen. La nova propaganda entén a l’individu com una cèl·lula organitzada en la unitat social. Si en toques una, es produeix una resposta immediata de tota la unitat. Com seria el cas, d’una associació contra al maltractament de les dones, si una dona és assassinada en mans del seu marit, tot el col·lectiu es posarà en marxa. O en el cas de les ames de casa que pensen que el menjar manufacturar és perjudicial per la salut i que s’haurien de prohibir, però si cada ama de casa ho pensa per separat i no faran res al respecte, el que han de fer és organitzar-se i així podran arribar a que se les escoltin.
Segons al meu punt de vista, la nova propaganda, en l’actualitat, és un concepte que tothom té assolit. Tothom sap que si vol canviar alguna cosa, necessita l’ajuda d’aquelles persones que també pensin al mateix que tu, amb la finalitat de tenir més ressò i veu. Ja que com que és més gent que pensa com tu, més importància li donen.
Capítol 3
Els grans personatges mundials són els nous propagandistes, però aquests són dirigits per persones que ni tan sols ells o nosaltres sabem qui són, però tenen un poder molt superior al nostre.
L’objectiu de les relacions públiques és interpretar les idees de les empreses i del públic. Han de tenir en compte per tal d’interpretar aquestes idees: la complexitat de la vida i la comprensió del públic. Segons Kessels, ara que es pot fer tot, ens hem de preguntar més sovint el què vull fer. Ens posa un exemple ben clar perquè ho entenguem: els jardins davanters de les cases, les flors i les torratxes estan perfectes i la gespa està acabada de tallar, però es al pati de darrere on es va el verdader treball, on un prova i falla. Sense aquest pati no hi hauria jardí davanter, ara però , aquest pati s’està perdent i es va directament al jardí de davant. Dit amb altres paraules, que per innovar ens hem d’equivocar.
La feina de la gent que es dedica a les relacions públiques és observar quin punt d’interès hi ha entre el client i el grup.
Capítol 5
En les últimes dècades la relació entre negocis i públic s’ha ajuntat molt. Avui en dia, el públic ja és soci de les empreses.
La producció en sèrie va començar quan la demanda dels productes es va estabilitzar i es van poder fer propaganda i anuncis amb l’objectiu de “produir consumidors”. Els diaris i els anuncis fan que hi hagi una relació personal amb el públic. Es crea la competència entre empreses del mateix sector i marques, amb la finalitat de guanyar diners del consumidor.
Mai pots anar en contra de la gent. La relació amb ell ha de ser d’estira- arronsa, i lo important mai no són als diners, sinó la bona imatge de l’empresa, l’autenticitat i cridar l’atenció del públic.
En cada empresa es necessita a un expert en relacions públiques. Sempre que es vulgui que un producte avanci s’ha de guanyar la simpatia del públic.
El paper de l’assessor serà molt important perquè serà l’encarregat de que la gent li perdi la por a l’empresa i fer-los confiar en aquesta. Totes les empreses volen ampliar les seves operacions i llançar noves emissions de bons i accions.
La propaganda constitueix una arma poderosa per enfrontar-se a la publicitat real.
La nova competència ja no és d’empreses de la mateixa organització comercial, sinó que són per exemple: la impremta i la ràdio.
Segons la meva opinió, el més important per una empresa és la bona imatge que transmet, perquè a partir d’aquí és quan aconsegueix els clients. Amb la varietat de productes que hi ha al mercat tot és competència, per exemple, el cas del sucre i la sacarina són dos productes del mateix sector que fan la mateixa funció, per tant són productes competitius. Actualment, el diari i l’ordinador són productes competitius, encara que siguin de sectors diferents. Per tant, com he dit al principi, la bona imatge de l’empresa és clau per aconseguir i mantenir els clients.
Capítol 6
La veu del poble està dominada per la ment del poble, que són els líders dels grups que saben manipular la ment pública. El bon polític és aquell que pot transformar la ment de la gent a base de propaganda. La propaganda fa molts anys que està estancada, no avançant al llarg del temps, i no ha canviat amb la ment del públic. El polític sap el que la gent vol, però molts cops aquests no tenen la capacitat d’organitzar una bona campanya
El primer pas per organitzar una bona campanya és definir als objectius, que s’han de complir, i posar-los en la propaganda electoral. Quan es tracta de fer propaganda s’hauria de fer un anàlisi del públic.
Pressupostar-se del cost de la campanya. Les empreses tindrien més beneficis si les empreses tornessin calculessin tots els pressupostos. Les fonts han de ser manera pública i respectada.
Com en tots als aspectes, no només en la propaganda, cada cop que invertim als diners s’hauria d’assegurar-se que ho fem bé. Segons Ogilvy, l’objectiu de la publicitat és vendre, per cal tenir la informació del producte: la informació sobre els consumidors i el màrqueting del producte.
La personalitat en un candidat és un punt a favor, però al programa també ha de ser bo, perquè per molt que el candidat sigui un excel·lent orador, si el discurs no és bo, no serveix per res.
Encara que per Bernays és molt important agradar al públic, Kessels ho contradiu dient que les idees més originals no solen ser acceptades, les qüestionen, examinen i desmunten. Ens hem d’atrevir a no agradar. Ens posa al cas del primer volum de Harry Potter, però ara tothom sap que va tenir un èxit aclaparador.
Tots els polítics volen comprendre les emocions del públic que estan repartits amb diferents grups, ja siguin: econòmics, social, religiós... Molts cops aquests polítics se solen identificar amb un d’aquet grups i així treure’n més rendiment.
Si el líder polític fa la propaganda o viceversa, el líder de la idea necessitar trobar un terreny abandonat per trobar l’èxit, però l’interès del que vulgui saber el públic també i fa.
Segons el que he pogut entendre, el bon polític sempre entén les necessitats del poble, però aquest es manca de les aptituds per poder realitzar una bona campanya publicitària. Per exemple, Artur Mas és un gran orador i polític, però té un assessor per organitzar la seva campanya política. Aquestes campanyes han d’estar molt ben organitzades i pressupostades.
Capítol 7
Les dones van ser més fortes quan van estar organitzades i armades amb la propaganda, i van poder ocupar càrrecs, a la política han donat un exemple sobre l’ús intel·ligent de la nova propaganda amb el fi de cridar l’atenció i simpatia de les idees minoritàries.
El club femení vol ser un canal organitzat perquè les dones puguin ser vistes com un sector important de l’opinió pública. Les dones podem fer que el món sigui una lloc millor per viure.
Capítol 9
El treball social només pot seguir amb el recolzament de les classes socials altes, mitjançant, la propaganda. Per tant, necessitem un assessor en relacions públiques. La democràcia permet fer-se líder i que la teva veu tingui un vot. L’èxit sempre depèn de l’ús intel·ligent de la propaganda.
Capítol 10
L’estètica és molt important, els museus són els més perjudicats. Per exemple, les ames de casa del Bronx, no poden permetre’s comprar-se una obra d’art, i així l’art mai no arribarà a aquest sector de la població, si volen arribar-hi i fer que la gent s’interessi, el que poden fer és que aquestes obres d’art se situïn en llocs més quotidians, com seria pintar la Mona Lisa en un tassa o fer-ne imants per la nevera.
Erik Kessels ens diu que res més limita la creativitat que limitar-se a lo apropiat. Si vols que es fixin amb tu, has de deixar de buscar la perfecció, perquè això és precisament el que fan tots els altres.
Penso que és una tècnica molt interessant i que pot servir molt, si no pots arribar als consumidors d’una manera determinada, has de buscar una altre manera per poder-hi arribar.
Capítol 11
La difusió de la propaganda pot ser en qualsevol àmbit (d’un individu o un grup). Els mitjans de comunicació s’han de transformar, si volen sobreviure. Cada noticia beneficia o perjudica algú, això és el que busquen. Els directors dels diaris no es deixen influir, i posen les noticies que ells volen. Les revistes poden vendre una cosa, o es poden fixar molt amb una, i no cal que sigui noticia. El valor d’una noticia sempre resideix en la repercussió del públic. La propaganda és l’instrument amb el que lluitem per objectius productius i continuem a ordenar els casos.
Frases a comentar:
“Todo el fundamento de una propaganda lograda descansa en tener un objetivo y perseguirlo hasta alcanzarlo mediante un conocimiento exacto del público y la modificación de las circunstancias para manipularlo y arrastrarlo”.
Segons al meu punt de vista, el que ens vol dir l’autor és que perquè la propaganda arribi a tenir èxit s’ha de tenir un objectiu clar, que perquè es compleixi s’ha de saber el que realment vol el públic, i fins i tot manipular-lo o arrastra’l si així fa que s’assoleixi.
Determinar, si creus que existeixen, analogies o punts en comú entre els conceptes: “propaganda” i “publicitat”. Reflexionar, també, a partir de casos de la vida quotidiana.
El principal punt en comú de propaganda i publicitat és que tots dos es dirigeixen a un públic i volen canviar la seva actitud respecte una cosa. En el cas de la propaganda volen canviar l’actitud del receptor amb l’objectiu de que es posicioni en la seva “banda”, ja que és el millor per tu. Per exemple, una campanya anti-tabac. En canvi, la publicitat té una finalitat més comercial, només els interessa que compris al producte i no la finalitat que té aquest en la teva vida. Com per exemple, un anunci d’un perfum per la televisió.
El valor de les coses. Podem desitjar quelcom, no pel seu valor intrínsec o per la seva utilitat, sinó perquè hem arribat a veure inconscientment aquest objecte com el símbol d’una altra cosa, potser més o menys inconfessable. Explica-ho, argumenta-ho i exemplifica-ho.
Crec que aquesta frase és el que busquen tots els venedors, no que compris el producte perquè el necessitis o t’agradi, sinó perquè ja forma part de tu, s’identifica amb la teva personalitat, o ho identifiques amb algun record i saps que sense allò no podries viure. Quan passa això, se sap que el producte ha triomfat. Per exemple, quan erets petita el teu avi sempre et comprava un tipus de xocolata, perquè sabia que t’encantava, tota la teva vida seguiràs comprant aquella xocolata perquè et recorda a ell, per moltes més que anunciïn.
Si abaratir els preus constitueix l’únic argument per competir amb els productes rivals, la producció dels quals és semblant, el resultat serà una guerra despietada que només pot provocar la desaparició del benefici i de tot l’incentiu de la indústria. Què en penses? Quines estratègies aplicaries?
Segons al meu criteri, abaixar els preus sempre ha de ser l’última opció, si ho has de fer és que el teu producte no destaca entre el competidor i tens un problema, el que hauries de fer és intentar diferenciar-lo de la resta, per tal de que la gent vegi que és diferent.
BIBLIOGRAFIA
Apunts de Fonaments de la Publicitat (2016). Universitat de Girona.
SANCHÍS, Ima. Diari La Vanguardia_. Entrevista a Erik Kessels, director creatiu, cofundador de una agència de publicitat que escull els seus clients._ 5 de novembre del 2016. Enllaç: http://www.lavanguardia.com/economia/20161105/411593096255/si-quiere-ser- creativo-comportese-como-un-idiota.html
