Tema 7. La propietat.
Propietat: tenir poder absolut sobre una cosa. Poder que es pot tindre sobre una cosa i enfront tot
els demés, erga omnes
Facultat d’un amo:
• Ús, servir-se de la cosa
• Dsifrute, dret a aprofitar-se dels fruits que produïsca la cosa (naturals o civils)
•Possessió, tindre les coses entre els seus bens
• Disposició, actes que afecten a les caract. De la cosa, tant de tipus físic com jurídic.
Evolució històrica:
Trobem 3 conceptes per a referir-se a la propietat:
• Municipium(terme més antic, manu capere fa referencia a prendre una cosa amb la
mà) Època arcaica.
• Dominium (fa referencia al poder del propietari de la casa )
Època republicana
• Propietas (fa referencia al fet que el propietari té alguna cosa com a pròpia en el sentit
que s’oposa a allò públic) època del principat.
Propietat civil:
Correspon amb el ius civile, atorga als seu titular un poder quasi ple i sense quasi limitacions.
Requisits:
• Ciutadà romà o llatí amb poder ius comerci
• Que la cosa siga un be moble o immoble situat en sòl itàlic coses romanes
•Que l’adquisicio es faça utilitzant algun dels mitjans que el ius civile estableix:
mancipatio, traditio i la in iure cessió o usucapió.
Propietat peregrina:
Amb l’augment del peregrins es fa necessari protegir jurídicament la relació que tenen aquests
amb les coses que son seues i que com no son ciutadans romans, no es pot considerar propietat
civil. Se’ls atorgava mitjançant accions fictícies útils com l’acció reivindicatòria per part del
pretor .
L’any 212, Caracal·la fa ciutadans romans a tots els habitant de l’imperi
Propietat provincial:
La propietat sobre les finques provincials pertany a l’emperador o al poble romà, pel que no són
susceptibles de propietat civil, L’ús d’aquestes finques es cedeix als particulars, com si fora un
usufructuari, a canvi del pagament d’un cànon i serà protegit per part del governador de la
província, concedint una acció real semblant a l’ acció reivindicatòria.
L’any 292 Dioclecià estableix que les finques en sol itàlic també han de tributar desapareix la
diferencia entre finques en sol itàlic i no itàlic.
