Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


La replicació de l'ADN. Preguntas., Apuntes de Biología

Preguntes resoltes sobre la replicació. Com per exemple, l'exeperiment fet per descobrir-ho, els enzims que hi participen i la seva funció,...

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 11/05/2020

usuario desconocido
usuario desconocido 🇪🇸

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Meritxell Soler Serra 1r de Batxillerat B
LA REPLICACIÓ
- Experiment de Messeelson i Stahl (1958);
El seu objectiu era investigar com es duia a terme la replicació de l’ADN. Van començar
amb 3 possibles models. Els models eren els següents;
Model conservatiu; de la replicació s’obté una molècula composta per 2 cadenes
d’ADN originals (cosa que fa que sigui idèntica a l’original d’ADN) i una altra
molècula composta per 2 cadenes noves (amb la mateixa seqüència que l’original).
Model semiconservatiu; les 2 cadenes d’ADN es desenrotllen i cada una serveix
com a motlle per la síntesi d’una nova cadena complementaria. Com a resultat
obtenim 2 molècules d’ADN, cada una amb una cadena original i una nova.
Model dispersiu; dona com a resultat de la replicació, 2 molècules d’ADN que són
barreges, o «híbrids», de l’ADN original i el nou.
Després, ja van passar a l’acció. Messeelson i Stahl van realitzar els experiments sobre la
replicació de l’ADN, utilitzant bacteris E. coli com a sistema model.
Van començar a cultivar aquest bacteri en un medi que contenia un isòtop de nitrogen,
15N.
Això ho van fer, perquè quan es cultiven bacteris en medis que contenen 15N, agafen el
nitrogen i l’utilitzen per sintetitzar noves molècules biològiques, com l’ADN.
Van deixar créixer les generacions en el medi amb 15N, obtenint al final, que totes les
bases nitrogenades de l’ADN dels bacteris quedessin marcades amb 15N.
Després, als bacteris els hi van canviar el medi. Els hi van col·locar un isòtop 14N, i com
l’anterior, van deixar-ho créixer i també, l’ADN va quedar marcat amb 14N.
Seguidament, van recol·lectar petites mostres de cada generació per extreure el seu ADN.
Després, van mesurar la densitat d’ADN (a la vegada, també, mesuraven la quantitat de
15N i 14N). Això, ho van fer mitjançant centrifugació en gradient de densitat.
Aquest mètode separa molècules com l’ADN en bandes al fer-les girar a gran velocitat.
Quan l’ADN de les primeres 4 generacions d’E.coli es van analitzar, es va obtenir un patró
de bandes.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga La replicació de l'ADN. Preguntas. y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!

LA REPLICACIÓ

- Experiment de Messeelson i Stahl (1958); El seu objectiu era investigar com es duia a terme la replicació de l’ADN. Van començar amb 3 possibles models. Els models eren els següents; - Model conservatiu ; de la replicació s’obté una molècula composta per 2 cadenes d’ADN originals (cosa que fa que sigui idèntica a l’original d’ADN) i una altra molècula composta per 2 cadenes noves (amb la mateixa seqüència que l’original). - Model semiconservatiu ; les 2 cadenes d’ADN es desenrotllen i cada una serveix com a motlle per la síntesi d’una nova cadena complementaria. Com a resultat obtenim 2 molècules d’ADN, cada una amb una cadena original i una nova. - Model dispersiu ; dona com a resultat de la replicació, 2 molècules d’ADN que són barreges, o «híbrids», de l’ADN original i el nou. Després, ja van passar a l’acció. Messeelson i Stahl van realitzar els experiments sobre la replicació de l’ADN, utilitzant bacteris E. coli com a sistema model. Van començar a cultivar aquest bacteri en un medi que contenia un isòtop de nitrogen, 15N. Això ho van fer, perquè quan es cultiven bacteris en medis que contenen 15N, agafen el nitrogen i l’utilitzen per sintetitzar noves molècules biològiques, com l’ADN. Van deixar créixer les generacions en el medi amb 15N, obtenint al final, que totes les bases nitrogenades de l’ADN dels bacteris quedessin marcades amb 15N. Després, als bacteris els hi van canviar el medi. Els hi van col·locar un isòtop 14N, i com l’anterior, van deixar-ho créixer i també, l’ADN va quedar marcat amb 14N. Seguidament, van recol·lectar petites mostres de cada generació per extreure el seu ADN. Després, van mesurar la densitat d’ADN (a la vegada, també, mesuraven la quantitat de 15N i 14N). Això, ho van fer mitjançant centrifugació en gradient de densitat. Aquest mètode separa molècules com l’ADN en bandes al fer-les girar a gran velocitat. Quan l’ADN de les primeres 4 generacions d’E.coli es van analitzar, es va obtenir un patró de bandes.

La seva conclusió final va ser que l’ADN es replicava de forma semiconservativa, cosa que significava que cada cadena d’una molècula d’ADN, serveix com a motlle per la síntesi d’una nova cadena complementaria. També, avui en dia, ja sabem que la replicació semiconservativa de l’ADN és un mecanisme universal que compartim tots els organismes.

- Quines diferències hi ha entre la replicació en procariotes i en eucariotes? En els 2 tipus, s’hi presenten nombroses coincidències. Però, hi ha les següents diferències, que són les més destacables; PROCARIOTES EUCARIOTES Procés previ a l’inici de la replicació. No necessiten tant desempaquetament previ. Necessiten més desempequetament d’estructures més complexes. ADN polimerasa S’han identificat 3 tipus d’ADN polimerasa. ADN pol I, ADN pol II i ADN pol III. S’han identificat 4 tipus; α, β, γ i δ Quantitat d’ADN Tenen menys quantitat. Tenen més quantitat. Fragments d’Okazaki Tenen una extensió major. Tenen una extensió menor (aproximadament entre 100 i 200 nucleòtids). Estructura (forma) de l’ADN L’ADN està tancat sobre si mateix, és circular. No està tancat sobre si mateix, sinó que és lineal. Per tant, en eliminat els ARN primers quedaria una cadena incompleta. Per això, tenen l’enzim telomerasa per allargar els extrems i no perdre material genètic, quan es fa la replicació.

Llistat d’enzims que intervenen en la replicació;

Els enzims que intervenen més en la replicació de l’ADN són els ADN polimerasa. Però també hi ha altres enzims que són importants en la replicació. ADN polimerasa de les PROCARIOTES. ADN polimerasa I; -elimina l’ARN primer -repara errors de la síntesi de l’ADN

  • omple amb ADN polimerasa II; -repara petits trencaments en les cadenes d’ADN (corregeix errors) ADN polimerasa III; -afegeix el desoxiribonucleòtid adequat en sentit 5’→3'