¡Descarga latin 2 de bachilerato y más Resúmenes en PDF de Latín solo en Docsity!
TEÒRICA LLATÍ
DECLINACIONS:
1ª DECLINACIÓ: 2ª DECLINACIÓ: MASCULÍ NEUTRE
NOMINATIU a ae us, er, ir i um a VOCATIU a ae e, er i um a ACUSATIU am as um os um a GENITIU ae arum i orum i orum DATIU ae is o is o is ABLATIU a is o is o is 3ª DECLINACIÓ: MASC/FEM NEUTRE M/F T. VOC NEU T. VOC NOMINATIU ø/s es ø a is/es/eres e ia VOCATIU ø/s es ø a is/es/eres e ia ACUSATIU em es ø a em es e ia GENITIU is um is um is ium is ium DATIU i ibus i ibus i ibus i ibus ABLATIU e ibus e ibus i ibus i ibus 4ª DECLINACIÓ: MASCULÍ NEUTRE 5ª DECLINACIÓ: NOMINATIU us us u ua es es VOCATIU us us u ua es es ACUSATIU um us u ua em es GENITIU us uum us uum ei erum DATIU ui ibus ui ibus ei ebus ABLATIU u ibus u ibus e ebus PRONOMS: PRONOMS PERSONALS: 1ª persona 2ª persona 3ª persona NOMINATIU ego nos tu vos ----- VOCATIU --- --- te vos ----- ACUSATIU me nos te vos se, sese GENITIU mihi nostrum/nostri tui vestrum/vestri sui DATIU mihi nobis tibi vobis sibi ABLATIU me nobis te vobis se, sese La tercera persona el sg i el pl és el mateix. L’acusatiu pot ser subjecte d’una construcció d’infinitiu. PRONOM PERSONAL + CUM forma una estructura particular: abl + cum. Ex. nobiscum, amb nosaltres; tecum, amb tu. PRONOMS O ADEJCTIUS POSSESSIUS: 1ª persona sg 2ª persona sg 3ª persona sg i pl NOMINATIU meus, mea, meum tuus, tua, tuum suus, sua, suum ACUSATIU meum, meam, meum tuum, tuam, tuum suum, suam, suum GENITIU mei, meae, mei tui, tuae, tui sui, suae, sui DATIU meo, meae, meo tuo, tuae, tuo suo, suae, suo ABLATIU meo, mea, meo tuo, tua, tuo suo, sua, suo NOM PL mei, meae, mea tui, tuae, tui sui, suae, sua ACUS PL meos, meas, mea tuos, tuas, tua suos, suas, sua GEN PL meorum,mearum,meourm|tuorum, tuarum, tuorum|suorum, suarum, suorum DATIU PL meis, meis meis tuis, tuis, tuis suis, suis, suis ABLAT PL meis, meis, meis tuis, tuis, tuis suis, suis, suis
existeix un vocatiu singular: tu quoque, fili mi, tu també, fill meu. 1ª persona del plural 2ª persona del plural NOMINATIU noster, nostra, nostrum vester, vestra, vestrum ACUSATIU nostrum, nostram, nostrum vestrum, vestram, vestrum GENITIU nostri, nostrae, nostri vestri, vestrae, vestri DATIU nostro, nostrae, nostro vestro, vestrae, vestro ABLATIU nostro, nostra, nostro vestro, vestra, vestro NOM PL nostri, nostrae, nostra vestri, vestrae, vestra ACUS PL nostros, nostras, nostra vestros, vestras, vestra GEN PL nostrorum, nostrarum, nostrorum vestrorum, vestrarum, vestrorum DATIU PL nostris, nostris, nostris vestris, vestris, vestris ABLAT PL nostris, nostris, nostris vestris, vestris, vestris PRONOMS O ADJECTIUS DEMOSTRATIUS:.
- HIC, HAEC, HOC → AQUEST AQUESTA AIXÒ. NOMINATIU hic haec hoc hic hae haec ACUSATIU hunc hanc hoc hos has haec GENITIU huius huius huius horum harum hourm DATIU huic huic huic his his his ABLATIU hoc hac hoc his his his - ISTE, ISTA, ISTUD → AQUEST AQUESTA AIXÒ. NOMINATIU iste ista istud isti istae ista ACUSATIU istum istam istud istos istas ista GENITIU istius istius istius istorum istarum istorum DATIU isti isti isti istis istis istis ABLATIU isto ista isto istis istis istis - ILLE, ILLA, ILLUD → AQUELL AQUELLA ALLÒ. NOMINATIU ille illa illud illi illae illa ACUSATIU illum illam illud illos illas illa GENITIU illius illius illius illorum illarum illorum DATIU illi illi illi illis illis illis ABLATIU illo illa illo illis illis illis **PRONOM O ADJECTIU ANAFÒRIC/CATAFÒRIC:
- IS, EA ID → ELL, ELLA, AQUEST, AQUESTA, AIXÒ** NOMINATIU is ea id ii/ei/i eae ea ACUSATIU eum eam id eos eas ea GENITIU eius eius eius eorum earum eorum DATIU ei ei ei eis/iis/is eis/iis/is eis/iis/is ABLATIU eo ea eo eis/iis/is eis/iis/is eis/iis/is **PRONOMS O ADJECTIUS D’IDENTITAT
- IDEM, EADE, IDEM → EL MATEIX, LA MATEIXA, ALLÒ MATEIX** NOMINATIU idem eadem idem eidem/iidem/idem eaedem eadem ACUSATIU eundem eandem idem eosdem easdem eadem GENITIU eiusdem eiusdem eiusdem eorundem earundem eorundem DATIU eidem eidem eidem eisdem/iisdem/isdem ABLATIU eodem eadem eodem eisdem/iisdem/isdem - IPSE, IPSA, IPSUM → ELL MATEIX, ELLA MATEIXA, ALLÒ MATEIX. NOMINATIU ipse ipsa ipsum ipsi ipsa ipsum ACUSATIU ipum ipsam ipsum ipsos ipsas ipsum GENITIU ipsius ipsius ipsius ipsorum ipsarum ipsorum
amo → amavi || audio → audivi. Perfet Distingim entre tema de present i tema de perfet. Dues maneres per crear la veu passiva:
- TEMES DE PRESENT:
- ARREL+ DESINÈNCIES (r/ris/tur/mur/miri/ntur)
- Present → només desinències.
- Imperfet → ABA o EBA més desinències.
- Futur Imperfet → 1 i 2 conj 1p sgBO|2 p sg BE| resta BI|3p pl BU 3 i 4 conj → arrel + a (1sg)|e + desinències.
- TEMES DE PERFET (formes compostes).
- TEMPS SUPI en DESINÈNCIES us a um (amatum, amat- us, a um) (quan necessitem plural i, ae, a) + VERB SUM.
- Present perfet, Plusquamperfet, Futur perfet. ADJECTIUS:
- POSITIU: qualitat.
- COMPARATIU:
- igualtat: tan… quam.
- inferioritat: minus ...quam.
- superioritat:
- magis … quam.
- ARREL+-ior → masc, fem // ius → neutre + desinències 3a decl.
- excepció: no es pot utilitzar quan el adj acaba en: eus, ius, uus o bé quan tingui més de 4 síl·labes. ex. ideoneus, ius, uus
- 2n terme: quam + mateix cas que 1r terme. ior / ius + ablatiu
- SUPERLATIU arrel + issimus, a, um (altissimum, am, um (en cas de ac. sg.)). adj. acabats en -er : rimus, a ,um / adj. acabats en -lis: limus, a, um.
- absolut: NO hi ha segon terme.
- relatiu: hi ha un segon terme.
- Genitiu → amicae.
- ex + ablatiu → ex amicis.
- inter + acusatiu → inter amicas. ex. Socrates sapientissimus inter Graecos philosophos fuit. S ATR 2n terme ex Graecis philosophis. Graecorum philosophorum. ex2: Achilles bellicosissimus Graecorum militum erat. ex Graecis militibus. inter Graecos militis. Aquiles era el més bel·ligerant dels guerrers grecs. FORMES NO PERSONALS Infinitiu, participi, gerundi, el gerundiu i el supí. Com a substantius trobem l’infinitiu, el gerundi i el supí i com adjectius verbals el participi i el gerundi. PARTICIPI: PARTICIPI DE PRESENT
és sempre actiu |ns/nt|. Són verbs i adjectius alhora, és a dir, com a adjectiu es declina|. Es declinen per la tercera declinació com un adjectiu d’una terminació. |Afegim -ans (1ra conj.) o -ens (2,3,4 conj.). SG M/F N PL M/F N N audiens audiens audientes audientia V audiens audiens audientes audientia AC audientem audientis audientes audientia G audientis audientis audientium audientium D audienti audienti audientibus audientibus AB audienti audienti audientibus audientibus Traducció:
- Gerundi: escoltant.
- Oració de relatiu: que escolta. EXEMPLE: Video fratrem in horto legentem → Veig el germà que llegeix / llegint al jardí. Milites oppugnante urbem Galli sunt → Els soldats que ataquen la ciutat són gals. PARTICIPI DE PASSAT (T.3, pàg. 53)
- arrel de supí + desinències us a um.
- Es declina per la primera i segona declinació.
- Per participi nostre.
- Ha de concordar.
- És sempre passiu. Bonus, bona, bonum N bonus bona bonum boni bonae bona Exemple: Vicus, positus in valle, altissimis montibusundique continetur. El poble situat/que està situat en una vall, està rodejat pertot arreu per muntanyes molt altes. traducció → gerundi compost (havent __) (verb deponent). Construccions de Participi: (T.3, pàg. 54) És un adjectiu verbal, per tant es declina, com que no deixa de ser un verb, pot portar els complements que li son propis. Es tracta d’un participi substantivat: ex. Miles fugientes peresuuntus → Els soldats persegueixen els ui fugen/els fugitiu. i el participi concorda amb un substantiu, podem trobar dos tipus de construccions:
- Participi concordat: participi concorda amb un substantiu que forma part de l'oració principal. ex: pompeius, humili atue obscuro loco natus, palissimos honores adeptus est. → Pompeu nascut en una família humil i poc coneguda, va aconseguir els més alts honors. - Ablatiu absolut: el participi apareix en ablatiu i concorda amb un altre nom també en ablatiu que li fa de subjecte i que no és part essencial de l’oració. Formen una expressió independent de la resta de la frase, que s’anomena ablatiu absolut. Es tradueix començant pel participi, seguit del nom en ablatiu i els complements. Sol anar entre comes però no sempre. El verb sum es sobreentén sempre. Sol estar separat per comes. ex: Caesare duce, milites victoriam pepererunt. → Essent Cèser el general, els soldats van aconseguir la victòria. Ablatiu absolut → Cicerone Consuele. → s’ha de sobre entendre. PARTICIPIS INFINITIUS
En aquestes oracions el subjecte estarà en acusatiu Si el verb principal demana CD, tota l’oració farà de CD. si el verb és impersonal la frase serà tot subjecte apertum est [te erravisse] → és evident que (tu) et vas equivocar express. imp ac.sg inf passat. SUBJ or. sub subst subj Si depèn d’un verb impersonal farà de subjecte, com aquest cas. verb principal que pot ser un v imp o ex imp… després tindres l’oració sub que hi haurà un ac que farà de subj, un inf (present, pass, act, passiu…) i + complements... ESTRUCTURA BÀSICA: verb principal + acus + inf Dico [tuum amicum venire] / venisse 1p sg ac sg inf inf pass prest SUBJ or sub subst CD Dic que el teu amic ve. / ha vingut. Posem un que després del verb principal per diferenciar i donar sentit a la frase. Ego dico [tuum amicum in forum cum fratre venire]. n. sg 1sg. ac sg. prep ac sg prep. ab sg inf pres S pres subj CCLl CCComp or sub subst CD Jo dic que el teu amic ve al fòrum amb el seu germà. Ego dico [tuum amicum esse altum] n sg 1psg ac sg inf ac sing s prest SUBJ atrib or sub subst CD Jo dic que el teu amic és alt. el SUM no pot portar CD ANALITZAR UN PARTICIPI
- DIR QUE ÉS PARTICIPI.
- DIR SI ÉS PASSAT O PRESENT.
- LA SEVA FUNCIÓ SINTÀCTICA → nom, voc, ac, gen, dat, abl n sg/pl.
- DIR SI ESE ABL. ABSOLUT O PARTICIPI CONCORDAT.
- PER TRADUIR.
- SI ÉS VERB NORMAL PER PARTICIPI.
- SI ÉS VERB DEPONENT ÉS GERUNDI COMPOST.
- HEM DE TRADUIR PRIMER EL PARTICIPI I DESPRÉS EL ABLATIU ABSOLUT. RECORDAR → ORACIÓ SUBORDINADA POSEM UN QUE SEMPRE. ANALITZAR UN INFINITIU:
- SI ES PASSIU → ÉS PACIFICAT/ERA… AL SER DE PASSAT HAVIA…
- present/passat.
- CD/ subjecte (en cas de verb impersonal o verb sum).
- actiu/passiu. Literatura: la retòrica i l’oratòria Ciceró:
oratòria → art de parlar bé en públic i saber convèncer. Indispensable per a tot aquell que volia dedicar-se a la carrera política. retòrica → art teòric del discurs. Principal matèria de l’ensenyament superior, i les escoles dels rètors eren freqüentades per tots aquells que volien dedicar-se a la vida pública. El gènere de l’oratòria neix a Grècia, Aristòtil va ser el primer filòsof que va estudiar les tècniques i va establir les bases del gènere. Els romans s’inspiren dels oradors grecs, a Roma rep importància en època de la República, al segle III a.C,. ja que l’art de la paraula era important (triaven els seus dirigents/magistrats que es presentaven). El seu moment d’or va ser al final de la república, al s I aC, amb Ciceró. CICERÓ Marc Tul·li Ciceró va néixer l’any 106 aC a la ciutat d’Arpino, al sud del Laci, fill d’una família de cavallers. Va acabar els seus estudis superiors a Roma, on va rebre l’ensenyament dels millors oradors i juristes del moment. Va viatjar a Grècia i a l’Àsia Menor per completar la seva formació humanística, i de tornada a Roma, va començar la seva carrera política, que fou espectacular. Va anar ocupant tots els càrrecs polítics fins a aconseguir, l’any 63 aC, ser nomenat cònsol, moment marcat per la seva acció contra la conjuració de Catilina. Va pronunciar les 4 catilinàries, va fer fracassar l’intent de conspiració contra la República i en va fer executar els principals conspiradors, fet que li comportà l’exili, ja que havia dictat sentència sense concedir als inculpats el dret d’apel·lar el poble. Després de la victòria de Cèsar contra Pompeu en la batalla de Farsàlia (48 aC), Ciceró es va retirar de la vida política. Després de l’assassinat de Juli Cèsar tornà a Roma, desprengué la carrera política i atacà Marc Antoni, un dels successors del dictador. Arran de la constitució del segon triumvirat, es considerà que Ciceró en podia esdevenir un dels enemics principals. Per aquest motiu, fou assassinat l’any 43 aC, a la seva vil·la de Fòrmies. DISCURSOS Ciceró va escriure 58 discursos. Discursos jurídics:
- Defensa del poeta Àrquies.
- Defensa de Miló.
- Verrines : Ciceró acusa Verres, que, com a governador de Sicília, havia abusat del seu càrrec i havia espoliat l’illa. Discursos polítics:
- Filipíques : consisteix en catorze discursos amb els quals Ciceró atacà a Marc Antoni quan volia succeir Juli Cèsar. És anomenat així a causa de la comparació a les Filipíques de l’orador grec Demòstenes contra Filip de Macedònia.
- Catilinàries : obra més coneguda de Ciceró. Quatre discursos pronunciats contra Catalina, el màxim implicat en la conjuració contra la República romana. La primera catilinària la pronuncià davant el Senat, i induí Catilina a fugir de Roma. La segona va ser pronunciada al fòrum per informar el poble. La tercera, també al fòrum, va servir per informar de la detenció dels conjurats que havien restat a Roma. La quarta, pronunciada al Senat, decidí la condemna a mort dels conjurats. TRACTATS DE RETÒRICA Va escriure De l’orador , en tres llibres, on intervenen Marc Antoni i Licini Cras. En aquesta obra ens diu com s’ha de dividir un discurs:
- Proemi/introducció → tema que es vol tractar, part amb la qual l’orador intenta guanyar-se la simpatia del públic.
- Exposició → narració dels fets que motiven el discurs.
la llibertat dels escriptors que pretenien narrar la seva història. Entrada triomfal a Roma, l’expulsió dels partidaris de Pompeu, la seva derrota a Ilerda, el seu nomenament com a dictador, la derrota definitiva de Pompeu a Farsàlia i la fugida d’aquest a Egipte, on fou assassinat. Les obres serveixen a Cèsar per augmentar el seu prestigi militar. Aquest sempre intentava incrementar la seva popularitat de la manera que fos possible. Aquests dos llibres, mostren el seu carácter, la seva intel·ligència, i la seva capacitat estratègica. Encara avui dia, es discuteix sobre la veracitat d’aquestes obres. Alguns opinen que Cèsar diu la veritat i que les impressions o inexactituds són involuntàries. Altres asseguren que la intenció de Cèsar era deformar la realitat per al seu benefici personal. Estil→ es considera un model de classicisme per la puresa de la llengua i la precisió de vocabulari, el relat és de molta claredat, precisió i rigor, i tot envoltat d’un to objectiu. Llenguatge viu, sense artificis retòrics, sense introduccions ni llargues descripcions. En les seves obres tan sols apareix una part del vertader Cèsar: un home de guerra, un general dotat d’un extraordinari do per a l’estratègia militar, un autèntic imperator. TIT LIVI Va néixer a Pàdua, una ciutat del nord d’Itàlia, l’any 59 aC. Va rebre estudis de retòrica i filosofia, i ben aviat anà a Roma, on es dedicà a escriure la seva obra sobre la història de Roma, Ab urbe condita → Els orígens de Roma. Va entrar en contacte amb altres escriptors al cercle de Mecenes: Horaci i Virgili. Va fer amistat amb la família d’August, fins i tot, va ser professor del futur emperador, Claudi. Va morir a la seva ciutat natal, l’any 17 dC, tres anys després de la mort d’August.
- Els orígens de Roma → narra la història de Roma des dels seus orígens fins a l’època d’August, concretament, fins la mort de Drus (9 dC). Hi ha un període de 745 anys. Els llibres es van publicar separats, però de seguida es van agrupar de de en deu i, s’anomenaren Dècades. La gran extensió de l’obra va provocar que es fessin índexs ( periochae ) o bé, sums ( epitomae ). Dels 142 llibres de la qual només es conserven algunes parts:
- La primera dècada (llibres I.X), que va des dels orígens de Roma fins a la Tercera Guerra Samnita.
- La tercera dècada (llibres XXI-XXX), que tracta de la Segona Guerra Púnica.
- La quarta dècada (llibres XXXI-XL), que narra l’expansió per la Mediterrània oriental.
- I la meitat de la cinquena dècada (llibres XLI-XLV), que explica la conquesta de Macedònia. Les fonts que consultà eren els llibres dels antics annalistes i de l’escriptor grec Polibi. Seguia un text determinat i després el completava o corregia amb altres obres.Si es trobava amb contradiccions, ho expressava sense decantar-se per cap opció. Trobem molts anacronismes, imprecisions geogràfiques i contradiccions en els fets històrics. Livi no pretenia escriure una obra seguint les normes que regeixen la historiografia actual, sinó que volia glorificar les gestes d’un gran poble. Livi, tenia la finalitat d’ensenyar, ja que la seva obra estava plena de fets positius que calia imitar, i també de fets negatius, que calia defugir. Volia demostrar que la grandesa de Roma es basava en la virtut moral dels seus habitants. Livi seguia les idees que unien els escriptors del cercle d’August: engrandir la glòria de Roma i exaltar la pax augusta.
