PACTE

Introducció

PACTE: Traductors i professors de traducció de la UAB amb diferents punts de vista

pel que fa a la teoria i la metodologia de la traducció.

Objectiu: investigar com els traductors aprenen a traduir per tal de poder crear millors

programes d’educació, millorar els mètodes d’avaluació i unificar criteris pedagògics.

Traducció: activitat de comunicació dirigida a aconseguir uns objectius que inclou

prendre decisions i resoldre problemes, i que requereix coneixement expert, com totes

les altres activitats d'aquestes característiques. Aquest coneixement es diu Competència

en Traducció.

Marc teòric i models

MARC TEÒRIC

Els models es van crear tenint en compte:

1. Les nocions de “competència”, “coneixement expert” i “processos d’aprenentatge” en

altres disciplines (ex. Pedagogia, psicologia i Educació en llengües).

Segons alguns estudis la competència està feta d'un seguit de subcompetències

interrelacionades, entre les quals hi ha les que necessitem per utilitzar les llengües. Es

diferencia entre competència traductora i l'activació d'aquesta competència.

La competència traductora (competència del traductor professional) és un coneixement

expert (és categòric o abstracte i té una àmplia base de coneixement, és conscient i es

pot fer explícit, s’organitza en estructures complexes i es pot fer servir per a resoldre

problemes).

Diverses fases per a l'adquisició de coneixement expert. Del principi el coneixement es

converteix cada vegada més automàtic fins que s’assoleix la fase final. Això pot ser

natural o guiat (mitjançant l'educació) i, en tots dos casos hi ha un procés d'educació

dinàmic i cíclic.

2. Models que defineixen "competència traductora" i "adquisició de competència

traductora".

En traducció no hi ha cap model sobre què constitueix la competència traductora i

l'adqusició de competència traductora. S'han fet diverses propostes però a totes els

falten coses i cap d'elles s'ha valorat de forma empírica.

Les dues úniques que han intentat una aproximació empírica en la recerca de què és la

competència traductora com un tot són la de Stansfield, i la de Scott i Kenyon. Són els

únics estudis empirics i experimentals sobre la competència traductora. L'instrument

Vista previa parcial del texto

¡Descarga El proceso de aprendizaje de los traductores: investigando la competencia en traducción - y más Apuntes en PDF de Traducción solo en Docsity!

PACTE

Introducció PACTE: Traductors i professors de traducció de la UAB amb diferents punts de vista pel que fa a la teoria i la metodologia de la traducció. Objectiu: investigar com els traductors aprenen a traduir per tal de poder crear millors programes d’educació, millorar els mètodes d’avaluació i unificar criteris pedagògics. Traducció: activitat de comunicació dirigida a aconseguir uns objectius que inclou prendre decisions i resoldre problemes, i que requereix coneixement expert, com totes les altres activitats d'aquestes característiques. Aquest coneixement es diu Competència en Traducció. Marc teòric i models MARC TEÒRIC Els models es van crear tenint en compte:

Les nocions de “competència”, “coneixement expert” i “processos d’aprenentatge” en altres disciplines (ex. Pedagogia, psicologia i Educació en llengües). Segons alguns estudis la competència està feta d'un seguit de subcompetències interrelacionades, entre les quals hi ha les que necessitem per utilitzar les llengües. Es diferencia entre competència traductora i l'activació d'aquesta competència. La competència traductora (competència del traductor professional) és un coneixement expert (és categòric o abstracte i té una àmplia base de coneixement, és conscient i es pot fer explícit, s’organitza en estructures complexes i es pot fer servir per a resoldre problemes). Diverses fases per a l'adquisició de coneixement expert. Del principi el coneixement es converteix cada vegada més automàtic fins que s’assoleix la fase final. Això pot ser natural o guiat (mitjançant l'educació) i, en tots dos casos hi ha un procés d'educació dinàmic i cíclic.
Models que defineixen "competència traductora" i "adquisició de competència traductora". En traducció no hi ha cap model sobre què constitueix la competència traductora i l'adqusició de competència traductora. S'han fet diverses propostes però a totes els falten coses i cap d'elles s'ha valorat de forma empírica. Les dues úniques que han intentat una aproximació empírica en la recerca de què és la competència traductora com un tot són la de Stansfield, i la de Scott i Kenyon. Són els únics estudis empirics i experimentals sobre la competència traductora. L'instrument

que van crear (SEVTE) va ser validat però els autors diuen que no es poden generalitzar els resultats. Pel que fa a l’adquisició de competència traductora, quasi no s'han fet propostes. Tot i que s'han fet estudis comparant la manera de treballar dels professionals i la dels estudiants, no s'ha estudiat aquesta adquisició com a tot.

Recerca empírica en traducció escrita als Estudis de Traducció. 1980s. No estudien la competència traductora en sí però si aspectes d'alguns elements que formen la competència traductora. MODEL DE COMPETÈNCIA TRADUCTORA DE 1998. MODEL INTEGRAL Primer model creat per PACTE per a descriure els components de la competència de traducció i les seves coneccions de manera empírica.

La competència traductora és diferent qualitativament de la competència bilingüe.
La comp. trad. és el sistema subjacent del coneixement necessari per a traduir.
La comp. trad. és un coneixement expert que comprèn coneixement declaratiu i de procediment.
La comp. trad. està feta de subcompetències interrelacionades, jeràrquiques i aquestes relacions són variables.
Hi ha diverses subcompetències (subcomp. lingüística en dues llengües, subcomp. estralingüística, subcomp. professional, subcomp. psico-psicològica, subcomp. de transferència i subcomp. d’estratègia). La subcompetència de transferència és la que engloba totes les altres. És la que permet acabar el procés de transferència d'info. de la LO a la LT (entrendre el text i reexpressar- lo en la LT, tenint en compte l’objectiu i el receptor). La subcompetència d'estratègia és important perquè està en tots els procediments ja que permet solucionar problemes durant la traducció. Totes aquestes comp. formen la comp. trad. i estan integrades en tots els processos de traducció. Les variacions en la importància de les competències en la competència traductora varien segons: si és inversa o directa, la combinació de llengües, l’especialització, l'experiència de l’autor i el context.

MODEL DINÀMIC D’ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIA TRADUCTORA

Estudis exploratoris.
- Observacionals.
- Objectiu: Millorar els intruments i les hipòtesis.
Proves pilot.
- Objectiu: Examinar / Provar els instruments millorats. (aquests dos s'utilitzen per a preparar els experiments)
Experiments. S'han dissenyat diferents instruments: un programa comercial de software (PROXY), textos per a la traducció de i a la llengua estrangera, qüestionaris, un quadre d'observació directa als individus mentre tradueixen i Think-Aloud-Protocols (TAPs). PROXY és un programa que permet gravar i controlar l'activitat de l'individu mentre tradueix sense que ell sàpiga que està sent "gravat", i després veure-ho (com un vídeo). Els textos escollits per a traduir incloïen indicadors totes les subcomp. (excepte de transferència i d'estratègia, que no es poden veure al text sinó amb observació). Es fan servir diferents tipus de qüestionaris: El primer és sobre l'individu (experiència professional, tipus de textos traduïts...) i el seu concepte de traducció. El segon és sobre el text que han traduït, els problemes que s'hi han trobat i com els han solucionat. Les tasques experimentals dels textos són:

obtenir informació de l'individu (Q. 1)
la traducció dels dos textos (inversa/directa) monitoritzada pel PROXY
fer el Q.2 després de cada text.
intentar recopilar el màxim d'informació possible veient la gravació del PROXY amb el traductor "pensant en veu alta", explicant el per què de les pauses/decisions/ correccions. Les traduccions fetes pels individus es convertiran en un corpus electrònic de textos i la informació es complementarà amb les dades de l'experiment. En l'estudi de l'adquisició de C. T., els individus experimentals són estudiants de traducció i el grup de traductors són el grup de referència. El mateix tipus de tests es fan durant dos anys, començant pels estudiants quan comencen a formar-se. Estat actual de la recerca: els estudis exploratoris en Competència Traductora. Un cop completada la part conceptual de l'estudi amb la construcció d'un model holístic de Competència Traductora i un model dinàmic d'Adquisició de c.t., comença la part metodològica: Ara, la recerca és sobre l'estudi empíric de la C.T. Durant el 2000, es van dur a terme dos tests exploratoris. En el primer, els subjectes eren part de PACTE; en el

segon, sis traductors professionals (3 combinacions de llengües: anglès/alemany/fran- cès-castellà, dos traductors per combinació). En tots dos testos, es van fer servir instruments i tasques experimentals designades per l'experiment final. Els objectius d'aquests testos eren: 1)provar el model holístic de 1998 2)provar i millorar els instruments i tasques de cara a l'experiment final 3)establir les hipòtesis empíriques 4)seleccionar variables. Els resultats han deixat clar que s'han de fer canvis en els instruments i que s'ha de revisar el model de 1998. Resultat del test exploratori en Competències Traductores. LES ACTIVITATS OBSERVABLES DEL TRADUCTOR EXPERT Un dels resultats més importants dels tests exploratoris és un catàleg d'activitats basades en l'observació dels traductors:

Per poder investigar aquestes activitats, calia mesurar a l'experiment

el temps, per saber quines activitats ocupen més temps
quantes vegades tenia lloc cada activitat
en quin moment del procés traductor tenen lloc, per seguir el desenvolupament del procés i també descriure les característiques d'aquestes activitats (ex. què passa durant les pauses, què passa entre una solució provisional i la solució definitiva?) i relacionar-les amb les subcompetències de la c.t. Moltes característiques d'aquestes activitats indiquen la complexitat del comportament del traductor expert. Comportament observable i no-observable La C.T. no es pot observar directament. Podem observar el comportament (activitats) però no l'activitat mental complexa i, per tant, el resultat dels procediments cognitius no es pot observar. Tot i això, s'hi pot accedir indirectament fent servir instruments diferents (TAP, qüestionaris...) Activitats automàtiques Les activitats poden passar immediatament (automàticament) o no (requerint més temps i passes). La nostra hipòtesi és que el traductor expert pren més decisions immediates amb resultat positiu que el que s'està formant, perquè disposa de coneixement expert.

Com a resultat de tot això, hem canviat la deficinió de C.T.: És el sistema essencial de coneixement que es necessita per a traduir. Inclou coneixement declaratiu i, sobretot, de procediment. Consisteix en l'habilitat de portar a cap el procés de transferència des de la comprensió del TO fins a la re-expressió del TT, tenint en compte la finalitat de la traducció i les característiques dels destinataris. Es compon de 5 subcompetències i activa mecanismes psico-fisiològics.

Subc. bilingüe Coneixement per comunicar-se en les dues llengües. Es compon de coneixement pragmàtic, sociolingüístic, textual, gramatical i lèxic en totes dues llengües. Subc. extralingüística Coneixement declaratiu, implícit o no, sobre el món. Inclou coneixement bicultural, enciclopèdic i concret. Subcomp. de coneixement sobre traducció. Coneixement sobretot declaratiu, implícit o no, sobre què és la traducció i aspectes de la professió. Subcomp. instrumental. Coneixement sobretot de procediment relacionat amb la documentació i tecnologies. Subcomp. estratègica. Coneixement de procediment que garanteix l'eficàcia del procés traductor i resol els problemes. És essencial perquè relaciona les altres subcomp. entre elles. Les seves funcions són planejar el procés, evaluar-lo en relació a l'objectiu final, activar les subcomp. i compensar les deficiències i identificar i solucionar problemes. Components psico-fisiològics : memòria, percepció, atenció, curiositat, perseverança, esperit crític, confiança en un mateix i coneixement de les limitacions, creativitat, anàlisi...

El proceso de aprendizaje de los traductores: investigando la competencia en traducción - , Apuntes de Traducción

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga El proceso de aprendizaje de los traductores: investigando la competencia en traducción - y más Apuntes en PDF de Traducción solo en Docsity!

PACTE

MODEL DINÀMIC D’ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIA TRADUCTORA