Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Les 4 grans cròniques, Esquemas y mapas conceptuales de Catalán

Les 4 grans cròniques, Ausiàs March.

Tipo: Esquemas y mapas conceptuales

2021/2022

Subido el 15/12/2022

rachida-aarab
rachida-aarab 🇪🇸

3 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
LES 4 GRANS CRÒNIQUES
s.XIII - XIV
Llibre dels fets o Crònica de Jaume I (rei)
Crònica de Bernat Desclot (al servei dels reis)
Crònica de Ramon Muntaner (militar al servei de 5 reis)
Crònica de Pere el Cerimoniós (rei)
Característiques
Escrites durant els s.XIII i XIV per ser recitades i llegides en públic.
Funció propagandística :
Deixar constància d’uns esdeveniments històrics + justificar l’obra de govern dels
reis.
Valor històric:
- Narren esdeveniments històrics i ajuden a conèixer millor la societat medieval.
- Recullen la memòria política i nacional de Catalunya.
- Participació dels reis.
Valor lingüístic:
- Escrites en Català
- Funcionaris de la Cancelleria reial.
- Varietat d’estil narratiu, epistolar(carta), dialogat...
Valor literari:
- Relat subjectiu de les vivències de l’autor i que selecciona allò que vol explicar en
funció dels seus interessos(sentiments, emocions,pors…)
Diferències entre Jaume I i Bernat Desclot
- Jaume I passa per alt el motiu pel qual el rei no volia veure la reina, en canvi Bernat
Desclot ho explica..
- Bernat Desclot explica d’una manera més bàsica l’engendrament de Jaume I, mentre
que en la Crònica de Jaume I es repeteix i subratlla que el seu engendrament i
naixement tenien un ambient celestial.
- L'aparició del majordom, vassall de la Reina, el qual és el cómplice de que la reina
quedi embarassada.
Diferències entre les altres cròniques i la de Ramón Muntaner
- L’engendrament de Jaume I, segons Ramon Muntaner, no és iniciativa de la reina
sinò dels nobles de Montpellier, ja que és un problema polític que no hi hagi hereu.
- La vital importancia que dona Ramón Muntaner a la quantitat de persones esperant i
resant que el rei i la reina engendressin un hereu.
La persona
- Jaume I: 1a persona plural : Jo = “Nós” majestic
- Desclot: 3a persona
- Ramón Muntaner: 3a pers
- ona i 1a persona “Jo ho vull explicar”
EXPANSIÓ TERRITORIAL DE LA CORONA D’ARAGÓ (s.XII-XIV)
- Segle XII: Neix la Corona Catalanoaragonesa:Conquesta de Tarragona, Lleida,
Tortosa,Fraga i Pallars.(Unió dinàstica)
- Segle XIII: Jaume I conquereix Mallorca, Elvisa, València i Pere el Gran (Fill de
Jaume I), Múrcia i Menorca.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Les 4 grans cròniques y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Catalán solo en Docsity!

LES 4 GRANS CRÒNIQUES

s.XIII - XIV Llibre dels fets o Crònica de Jaume I (rei) Crònica de Bernat Desclot (al servei dels reis) Crònica de Ramon Muntaner (militar al servei de 5 reis) Crònica de Pere el Cerimoniós (rei) Característiques Escrites durant els s.XIII i XIV per ser recitades i llegides en públic. Funció propagandística : Deixar constància d’uns esdeveniments històrics + justificar l’obra de govern dels reis. Valor històric:

  • Narren esdeveniments històrics i ajuden a conèixer millor la societat medieval.
  • Recullen la memòria política i nacional de Catalunya.
  • Participació dels reis. Valor lingüístic:
  • Escrites en Català
  • Funcionaris de la Cancelleria reial.
  • Varietat d’estil narratiu, epistolar(carta), dialogat... Valor literari:
  • Relat subjectiu de les vivències de l’autor i que selecciona allò que vol explicar en funció dels seus interessos(sentiments, emocions,pors…) Diferències entre Jaume I i Bernat Desclot
  • Jaume I passa per alt el motiu pel qual el rei no volia veure la reina, en canvi Bernat Desclot ho explica..
  • Bernat Desclot explica d’una manera més bàsica l’engendrament de Jaume I, mentre que en la Crònica de Jaume I es repeteix i subratlla que el seu engendrament i naixement tenien un ambient celestial.
  • L'aparició del majordom, vassall de la Reina, el qual és el cómplice de que la reina quedi embarassada. Diferències entre les altres cròniques i la de Ramón Muntaner
  • L’engendrament de Jaume I, segons Ramon Muntaner, no és iniciativa de la reina sinò dels nobles de Montpellier, ja que és un problema polític que no hi hagi hereu.
  • La vital importancia que dona Ramón Muntaner a la quantitat de persones esperant i resant que el rei i la reina engendressin un hereu. La persona
  • Jaume I: 1a persona plural : Jo = “Nós” majestic
  • Desclot: 3a persona
  • Ramón Muntaner: 3a pers
  • ona i 1a persona “Jo ho vull explicar” EXPANSIÓ TERRITORIAL DE LA CORONA D’ARAGÓ (s.XII-XIV)
  • Segle XII: Neix la Corona Catalanoaragonesa:Conquesta de Tarragona, Lleida, Tortosa,Fraga i Pallars.(Unió dinàstica)
  • Segle XIII: Jaume I conquereix Mallorca, Elvisa, València i Pere el Gran (Fill de Jaume I), Múrcia i Menorca.
  • Segle XIV: Alfons el Benigne conquereix Sardenya i Joan el caçador ( Mort a l'acte caçant), Sicília. LA CANCELLERIA REAL Per controlar tot aquest territori Jaume I va crear un organisme administratiu que redactes tota la documentació necessària (organisme molt important) és la Cancelleria Real. Pere el Cerimoniós el va reformar i va donar-li renom. És important perquè:
  • Creació d’un model de llengua. ( Funció uniformizadora).
  • Reuneix un volum l’important de persones molt culte que parlaven diverses llengües. (llatí, català i aragonés). Traduccions italianes: Dante: La divina comèdia Petrarca: Cançoner Boccaccio: Decameró
  • Traduccions dels autors clàssics.(També alguns Italians).
  • Introducció de l’Humanisme durant el s.XV. HUMANISME Neix a Italia finals del s.XIV i al s.XV s'estén per tota Catalunya. és un moviment ideològic i estètic.L'últim segle de l’Edat Mitjana i l’home comença a veure el mon d’una manera diferent.
  • Crisi del feudalisme per l’aparició de la burgesia.
  • Pasen d’una visió teocèntrica a una visió antropocèntrica.
  • Es recuperen els clàssics. - Tempus fugit i Carpe Diem BERNAT METGE-1399 “Lo Somni” És l’autor humanista Català més important. Treballa a la Cancelleria Reial com a funcionari i va anar ascendint fins a secretari reial va estar involucrat en problemes financers. El van posar a presó tres anys per haver estat involucrat en un complot per matar al rei Joan el caçador. El van absoldre. Per recuperar els seus càrrecs, va escriure “Lo somni”, per netejar la seva imatge. Característiques humanistes:
  • Estil llatinitzant : afecta la sintaxi, la qual era complexa (subordinades, coordinades), afecta al lèxic i al vocabulari fent-lo més elaborat i formal.
  • Influència dels autors clàssics (Orfeu)
  • Actitud irònica davant la vida i escèptica.
  • Ironia: Va asociada al humor i a la intel·ligència i intenta dir el contrari que mostra la realitat. Està relacionada amb el sentit crític.
  • Escepticisme: Es pregunta la realitat.
  • Finalitat estètica: Bernat Metge pretenia fer literatura al contrari que Ramon Llull que tenia una finalitat moralitzant. En la obra de Bernat Metge ens recalca que el cos i l’anima són coses diferents. El cos és mortal, en canvi l’anima és eterna i serà jutjada.