¡Descarga Didáctica de la Lengua Catalana: División de los Fonemas - Prof. Amorós y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
DIDÁCTICA DE LA LENGUA CATALANA.
Sistema vocàlic. A E O e o i u
5 vocals i 7 maneres de pronunciar. A: la més oberta. E: pèl; e: pel. O: allò, arròs, això; o: camió. vocals intermitges. I, u: tancades.
Sistema consonàntic.
El valencià tinc 23 fonemes, que podem distingir segons el punt d’articulació. Els fonemes es divideixen en:
- Bilabials: el contacte es produeix entre els llavis (p,b).
- Labiodentals: el contacte es produeix entre el llavi inferior y els dents superior (f, v).
- Dentals: el contacte es produeix entre la llengua i la part interna de les dents (t,d).
- Alveolars: el contacte es produeix entre la llengua i la part interna de les genives (s,c,Ç, ss, z).
- Palatals: el contacte es produeix entre la llegua i el paladar (ng, ll).
- Velars: el contacte es produeix entre la llengua i el vel del paladar (Casa, Gat). Segons el model d’articulació (o la manera en que modifiqueu l’aire que ix dels pulmons) el fonemes es divideixen en:
- Oclusius: hi ha una interrupció momentània (p,b).
- Fricatius: no hi ha contacte total i l’aire passa per un canal estret (f,v).
- Africats: es produeix una interrupció i després una fricció (metge, cotxe).
- Vibrants: la llengua fa una vibració (r, rr).
- Laterals: l’aire passa pel costat de l’obstacle (l, ll).
- Nasals: l’aire ix pel la cavitat bucal i nasals alhora (m, n). Esquema consonàntic. BILABIAL DENTAL VELAR OCLUSIU S
SORDS P t C (Casa) SONORS B D G (Gato)
LABIODENTAL ALVEOLAR PALATAL FRICATIU S
SORDS F S, L, Ç, SS Ix, X SONORS V S,Z J, G
ALVEOLAR SONORES SIMPLE R MÚLTIPL E
RR
ALVEOLAR PALATAL
LATERAL SORDS L LL
BILABIAL ALBEOLAR PALATAL
SONORE
S
M N NY
ALVEOLARS PALATALS
SORDS TS TX, TG, X
SONORS TZ TJ, TG
La grafía TZ sempre va en posición intervocàlica. La podem trobar en paraules d’ús corrent (atzar, agutzil, dotze...) també en les paraules formades amb el sufix –ITZAR. EXERCICIS. Agonía Agonitzar. Caràcter caracteritzar. Organitza organitzar. Suau suavitzar. Fèrtil fertilitzar. Cicatriu cicatritzar.
FIX FIXA FIXOS FIXES
MARQUÉS MARQUESA MARQUESOS MARQUESES
COSÍ COSINA COSINS COSSINES
POBRE POBRA POBRES POBRES
FELIÇ FELIÇ FELIÇOS FELICES
Yo veo: jo veig. Un bautizo: un bateig. Chalet: xalet. A medias: a mitges. Un mareo: un mereix. Un deseo: un desig. Un despacho: despatx.
Marejar: mareig. Rajar: raig. Regatejar: regateig. Trepitjar: trepig. Estinejar: estineig. Enutjar: enuig. Esquitxar:
FONEMA FRICATIU PALATAL SORD J/G
La grafia G, la usarem davant las vocals E, I. A principi de síl·laba i mai al final de paraula. Girafa, gerani, germà, girar, segell (sello), àgil. La grafia J, la usarem davant A, O, U, a principi de síl·laba i mai al final de paraula. Juntar, ajudar, botigòs, jove, javelina. Excepcions.
- En els nexes –JECC i –JECT usem J davant E. Objecte, objecció, injecció, projecte.
- Formes verbal Jeure/Jaure (yacer).
- En algunes paraules com Jerom, Jeremias, Jesús, majestat, jerarquia, jersei, jesuïta. FONEMA AFRICAT PALATAL TJ/TG. La grafia TG la usarem davant E/I i en posició intervocàlica. Ninguna paraula comença y termina en TG. Massatgista, fetge. Les paraules acabades en –ATGE/-ETGE coratge, formatge, paisatge. Imatge (derivades sense T)----imaginació, imaginar. La grafia TJ la usarem davant A/O/U, sempre entre vocals. Platja, desitjós, lletja. Completa amb J/GTG/TJ
Rello tg eria nete j ar sub j ecte salva tg e in j ecció ma j estuós corre g ir
Ur g ente j oc pi j ama fixa tg es espu j ós corre tj aju tj ar pu g e pu j ar
En g esa presta tg es diumen g e j ardí pe tj ades espiona tg e cora tj ós
LA ESSA SORDA S/SS/C/Ç La grafia S la podem trobar a principi de paraula (suar, sord), a final de paraula (tros, germans), entre consonant i vocal (pensar) i entre vocals en situacions molt determinants.
- A- asimetria.
- Ante- antesala.
- Anti- antisemític.
- Bi- bisexual.
- Contra- contrasentit.
- Tri- trisíl·laba
La grafia SS entre vocals. Tassar, pressió. Cap s a pi ss arra s omni contra s enya pa ss ar tri s ecció Can s at po ss ible boca- s ec La grafia C la trobem en algunes paraules per raons etimològiques i només davant E/I. A principi de paraula (ciutat), entre consonant i vocal (francès) y entre vocals (partició).
- Oi: coix
- Ui: buit.
- Au: cau-re
- Eu: beu-re
- Iu: riu
- Ou: bou Hiats. Dues vocals juntes que pertanyen a síl·labes diferents. en-vi-a-rem de-lí-ci-a du-a-na con-tra-ri ex-pe-rèn-ci-a con-ti-nu-a rà-di-o su-ar ci-èn-ci-a in-tem-pè-ri-e
ACCENTUACIÓ.
OBERT TANCAT
À Í-Ú
´E´O
Accentuarem È/Ò quan es trobem posició plana o esdrúixola (església). Accentuarem É/Ó quan es troben en posició aguda. Les paraules agudes s’accentuen les acabades en : vocal, vocal + S, EN/IN. Les paraules acabades en diftongs decreixent NO s’accentuen (remei, dijous). Alfil, fluor, futbol, error, oceà, timpà, xassís. Les paraules planes s’accentuen les que no acaben en: vocal, vocal + S, EN/IN. Les paraules planes acabes en diftongs decreixent SÍ s’accentuen. Acne, atmosfera, rèptil, omòplat, policíac Les paraules esdrúixoles s’accentuen totes (ràdio, contínua). Diòptria, olimpíada, període, pneumònia.
Pastís arròs Andreu parlàreu perdran biòleg ballàvem patíeu Seríem glòria càstig Núria clemència paciència independència pèrdua Patíem parlaran camins finestró ànec metàl·lic permís Farmacèutic Anàleg.
LA DIÈRESI.
Signe gràfic que porta la I/U per a indicar-nos: La U del grups: -güe,-güi,-qüi, -qüe s’han de pronunciar. La I entre vocals és una vocal i no una consonant. Foia, claraboia, maleïa, trauïu. Que s’ha trencat el diftong: pa/ï/sos, ve/ï/na, ra/ïm, su/ï/sa, tra/ï/ció, Llu/ï/sa, cre/ï/lla, ta/üt, pe/üc, co/ ca/ï/na, o/Ï/da, gra/tu/ït. No hem de posar dièresi: en infinitius, gerundis, futur, condicional, verbs de la tercera conjugació. Compostos acabats en –ISTA/-ISME. En el prefixos: re- (reinsertar), co- (coincidència), contra- (contraindicació), auto- (autoinjecció), pre- preinscripció).
APOSTROFACIÓ. La podem definir com la reducció de EL/LA>L’// DE>D’. EL s’apostrofa: davant paraules que comencen per vocal o h. Davant símbols que quan els pronunciem comencen però vocal (l’11 de l’equip va fallar un gol. EL NO S’APOSTROFA davant paraules que comencen per I consonàntica (Y castellà) (iaio, el iogurt).ç LA s’apostrofa davant paraules que comencen per vocal o h (l’herba, l’avaluació). Davant la paraula “UNA” quan no es refereix a l’hora (són dues amigues, l’una i l’altra...). LA NO S’APOSTROFA davant paraules que comencen per I/HI/U/HU àtones (la universitat, la humanitat, la inundació). Davant paraules que comencen per I consonàntica (iaia). Davant el nom de les lletres la essa, la ema, la efa, etc. Quan es pot produir una confusió (la asimetria, la ira). DE s’apostrofa davant paraules que comencen per vocal o h (és d’agrair...). Davant símbols (d’11 han aprovat 10). DE NO S’APOSTROFA davant paraules que comencen per I consonàntica (tintura de iode).
La indumentària la histèria l’ ús la imaginació. L’ estoig L’ infermer la utopia l’ imperialisme la hiena la il·lusió La infermera la historia la impremta l’ ídol l’ esquimal El ianqui el humanisme la humanitat l’ índia l’ intel·ligent L’ illa la humanitat la humilitat la hipnosi la intel·ligència L’ ullal l’ inspector la ionosfera la hisenda l’ eixida L’ utòpic la inspectora la imatge l’ ungla la intensitat.
LA B/V.
Escrivim B davant L/R (blat, cabra). Darrere de la M. I en paraules de la mateixa família, alternant amb la P (lloba, llop). Escrivim V darrere de la D/N (advocar, canvi). Terminacions del pretèrit imperfecte d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació (anava, anaves, anava, anàvem, anàvem, anaven). Y en paraules de la mateixa família alternant amb la U (jueva, jueu, meva, meu).
Valencià en B : automòbil, bolcar, embenar, trobador, rebolcar, corb (Cuervo), baró, berruga, calb, oblidar, basc, desimbolt, rebentar, mòbil. Valencià en V : avortar, advocat, cascavell, comprovar, provar, espavilar, fava, haver, pavelló, savi, avet, almívar, avi, cavall, govern, llavi, vaixell, saviesa, avorrir, civada, vernís, esvelt, javelina, gavardina. Atenció als derivats: Provar----provatura-----probable. Calb----calba----calvície. Moveu---moviment---immòbil. Cervell---cervellet---cerebral. Corb---corbera---còrvids.
El savi no sabia que era el avorto. On has plantat el avet. El barco fugia de la núvol negra Has comprat rave i els has posat amb aigua.
FORMACIÓ DEL FEMENÍ. Com a regla general el femení es forma afegint –a al masculí. Forner-fornera. Fluix-fluixa. Fred-freda.
Però trobem paraules que canvien l’última vocal per la –a.
Europeu-europea. Monjo-monja. Hebreu-hebrea. Novio-novia.
Tenim que generalment les paraules acabades en vocal tònica, formen el femení afegint la terminació –NA. Germà-germana. Alacantí-alacantina. Lleó-lleona. Ballrí-ballarina. Ple-plena.
A banda d’aquestes normes em tenim d’altres com:
- Paraules que acaben den “u”, que la canvien per –VA. Blau-blava. Esclau-esclava. Deductiu-deductiva Nou-nova.
- Alguns masculins acabats en –C/-T/-S, la canvien per –G/-D/-SS. Amic-amiga. Cec-cega. Temut-temuda. Nebot-neboda. Gos-gossa Rus-russa. Cordovès-cordovesa.
La portera diu que és una santa i que per això està fadrina. El porter diu que és un sant i que per això està fadrí. L’actor principal fa de sastre. L’actriu principal fa de sastressa. La nora (nuera) de Juan és neboda del gendre (suegro) de Marcelí. El gendre de Joana es nebot de la nora de Marcelí. Aquell home era molt pobre, però molt feliç y andalús. Aquella dona era molt pobra, però molt feliç i andalusa. FORMACIÓ PLURAL.
- La regla general: afigen –S al singular. Pare-pares. Mare-mares. Actrius-actrius. Cont-fonts. Avi-avis. Peu-peus. Cor-cors.
- Les paraules no agudes acabades en –a, la canvien per –es. Dona-dones. Idea-idees. Poema-poemes.
- Atenció a possibles canvis ortogràfics. Boca-boques. Raça-races. Arruga-arrugues. Platja-platges. Aigua-aigües. Pluja-pluges. Mitja-mitges.
Casa-cases. Cosina- cosines.
- La majoria de paraules agudes acabades en vocal afigen –NS. Ma-mans. Pi-pins. Veí-veïns. Raó-raons.
- Els masculins acabats en –S afigen –OS al plural. Gas-gasos. Marqués-marquesos. Mes-mesos. Pis-pisos. Curs-cursos. Anís-anissos. Arròs-arrosos. Cabàs-cabassos.
- Afigen –Os les paraules acabades en –Ç (braç-braços), -X (reflex-reflexos), -IX (calaix-calaixos), -TX (despatx-despatxos)
- Invariables: dies de la setmana, excepte el dissabte i el diumenge. Temps, llapis. Exercicis. Tengo una duda. Tinc un dubte. La cuenta corrienta ya está abierta. El compte corrent ja està oberta. Freud es el padre del psicoanàlisis. Freud és el pare de la psicoanàlisi. No encuentro los alicates. No trobe les alicates Participaremos en el desfile. Participem a la desfilada. Hay que cambiar algunas costumbres .cal/s’ha de canviar alguns costums. Le ha caído un diente. Li ha caigut una dent. Las espinacas son verduras. Els espinacs són verdures.
