¡Descarga Maximas de la Comunicación: Cortesía, Generosidad y Aprobación y más Apuntes en PDF de Lingüística solo en Docsity!
Lingüística 18/11/
Màxima de tacte – se centra en el destinatari.
Redueix al mínim l’esforç/cost per al destinatari. En aquells actes de parla en què hi ha certa imposició per al destinatari, cal reduir-la.
Eleva al màxim el benefici per al destinatari.
Exemple: Porta’m un got d’aigua. És un cost per al receptor i benefici per a l’emissor. És descortès. Si es pregunta (podries dur-me un got d’aigua?), en compte d’imposar es fa una reducció del cost per al destinatari. En el cas de “fes-te una copa!”, com que el benefici és per al destinatari, no és necessari dir “em podries fer el favor de fer-te una copa?”.
Màxima de generositat – se centra en l’emissor.
Redueix al mínim el benefici per a tu mateix (JO).
Eleva al màxim el cost/l’esforç per a tu mateix (JO).
Exemple: Ja vindràs un dia a sopar a casa. Ja et deixaré els apunts. – són formes de cortesia. En canvi, Ja aniré un dia a sopar a casa teua o Ja em deixaràs els apunts, el cost seria per al destinatari i no són formes de cortesia, són formes descorteses.
Màxima d’aprovació
Redueix al mínim la desaprovació de l’altre.
Eleva al màxim l’aprovació de l’altre.
Exemple:
Ets molt intel·ligent. / Ets molt estúpid.
Què bo està aquest sopar! / Aquest sopar està horrible.
Cuines molt bé. / Cuines molt malament.
L’absència d’una aprovació és una desaprovació però més cortesa.
Màxima de modèstia
Redueix al mínim l’aprovació del JO.
Eleva al màxim la desaprovació del JO.
Exemple:
A) Moltes gràcies pel sopar, estava excel·lent.
B) La veritat és que sí, hi ha poques persones que cuinen tan bé com jo.
A) Ai, aquest conill m’ha eixit molt malament.
B) Ai, mira, que sóc beneit.
Hi ha una assumpció social de la modèstia. Podem denigrar allò que hem fet, mentre que lloar-nos resulta descortès. Hi ha cultures en què la modèstia arriba fins el punt de negar allò que s’ofereix. De negar-li el valor, la importància, funció i l’existència. En la cultura occidental prima la generositat mentre que, per exemple, en la japonesa, prima el fet de negar l’acte que s’ha dut a terme, la modèstia.
Màxima d’acord
Redueix al mínim el desacord entre el JO i l’altre.
Eleva al màxim l’acord entre el JO i l’altre.
Exemple:
A) Quina pel·lícula tan interessant! Feia molts anys que no en gaudia tant! Excel·lent, veritat?
B) Doncs a mi m’ha semblat infame. M’he avorrit i, a més, els de darrere no paraven de xarrar.
No sonaria cortés perquè es nega tot allò que ha dit l’altre. Intentaríem atenuar el desacord amb l’altre parlant i buscar un acord parcial.
Màxima de simpatia
Redueix al mínim l’antipatia entre els interlocutors.
Eleva al màxim la simpatia entre els interlocutors.
Exemple:
Lamente la mort del teu gat. És cortesa, però tendiríem a eliminar la paraula “mort” per tal de no recordar el que ha passat. Nosaltres diríem “Sent el que ha passat/ sent el que li ha passat al teu gat/ ho lamente molt”.
Des d’un punt de vista lingüístic, la cortesia es manifest a través de la obliqüitat (indirectness). Com més indirecte és un enunciat, resulta més cortés. Hi ha excepcions, com ja hem vist. En segon lloc, hi ha diversos estereotips de parla/rutines lingüístiques (per favor, gràcies, de res) que tenen una funció per marcar la cortesia. Finalment, les formes de cortesia, que es manifesten a través dels pronoms (normalment de segona persona). En el cas de l’alemany, el francés, l’italià,... s’empra la tercera com a signe de cortesia.
La proposta de Brown & Levinson (1987) parteixen de la base que en totes les societats humanes està present una agressivitat que cal controlar o canalitzar. Com que hi ha aquesta agressivitat, es produeixen conflictes d’interessos i, quan sorgeixen, cal engegar els mecanismes de cortesia.
En primer lloc, aquesta proposta dóna molta importància a les relacions interpersonals.
2: Em deixes cinc euros? [Oberta, indirecta i de cortesia positiva]
3: No t’importaria deixar-me cinc euros per favor? [Oberta, indirecta i de cortesia negativa]
4: El caixer no funciona i estic sense diners. [De manera encoberta]
Una demanda amenaça la imatge pública de l’altre perquè imposa, però també la imatge pròpia perquè demanar no es pot fer a qualsevol. Si la demanda és oberta, es manifesta quina és la intenció de l’emissor; si es fa de manera encoberta, s’amaga la intenció i es deixa que el destinatari l’interpreta (no hi ha responsabilitat). Quan és oberta i directa es respecten les màximes, mentre que si és indirecta, puc mostrar una amenaça a la imatge però es reforça amb compensacions (cortesies). La cortesia positiva consisteix a fer veure el destinatari que està prop de mi, mentre que la negativa són estratègies que li donen a l’interlocutor la sensació que té llibertat per triar.
Vés amb compte!/Para esment./Baixa el fem!/Auxili! Obriu la porta!
Aquests enunciats són diferents als anteriors, ja que no resultarien descortesos. Si fem servir estratègies de cortesia positiva, es busca una imatge d’intimitat, familiaritat, amistat,... i, el que es busca és reforçar el vincle amb el destinatari(aquesta proximitat).
Ens ho menjarem tot? – insinua que sí mitjançant una igualtat amb el nosaltres.
Hem de baixar el fem. – emprant el plural es crea vincle de proximitat.
Baixaràs el fem. – estic legitimat a fer-la
Hui baixes tu el fem i demà el baixaré jo. – es proposa una reciprocitat que fa veure que l’interés és de tots dos.
