¡Descarga Teoría de la Ment: Tipos de Aprenentaje Cultural y Falsas Creencias - Prof. 12946 y más Apuntes en PDF de Psicología Cognitiva solo en Docsity!
Llenguatge i Comunicació M4- Tema 3
TEMA 3. Orígens de la comunicació i el llenguatge
Documental REDES
Què sabem del pensament dels primats?
- Tenen una representació mental dels objectes: poden invocar objectes absents, fer inferències a partir d’aquesta informació i resoldre problemes.
- Poden diferenciar entre aparença i realitat (les aparences enganyen!)
- Comprenen el llenguatge dels humans i duen a terme instruccions simples, per absurdes de siguin.
- Repeteixen conductes.
- Però no fan pantomimes
Especificitat de la transmissió cultural humana
En la cultura humana es dóna una evolució cultural acumulativa, en canvi, en els primats no, resorgeix en cada grup. Transmissió SOCIAL FIDEL que permeti a l’artefacte o a la pràctica mantenir-se estable fins que torni a ser millorada. (Tomasello, 2007)
Hi ha 3 tipus bàsics d’aprenentatge cultural: Tres tipus d’aprenentatges:
- APRENENTATGE IMITATIU
- APRENENTATGE IMPARTIT
- APRENENTATGE COL·LABORATIU (ajudar l’altre a aconseguir el que vol)
Però…amb instrucció poden aprendre? Castigar a tercers és l’essència de la moralitat i de la justícia. Però…segur que només és propi dels humans?
Intencionalitat compartida cooperativa
Tenim un objectiu compartit. El coneixement que l’objectiu és compartit també ha de ser compartit, és a dir cadascú sap, que l’altre sap, que aquesta tasca s’ha de resoldre conjuntament. Però, sobretot, compartim la ment amb els altres.
- Representació cognitiva comuna de l’objectiu
- Motivació per compartir l’objectiu
Llenguatge i Comunicació M4- Tema 3
Acció conjunta i atenció compartida.
Diferència crucial: 2 infraestructures necessàries
- Habilitats cognitives: Som éssers intencionals
- Motivacions socials: Som altruistes per naturalesa
SABER vs CREURE, estats mentals:
- (Sé que) la Marta es va comprar el llibre→ Contingut proposicional que es pot contrastar (cert o fals)
- Crec que la Marta es va comprar el llibre → Actitud proposicional, mostra una creença respecte a aquest contingut
A classe… veiem un quadre: Inferim el que está passant a partir dels indicis que veiem (postura, mirada, etc.
Saber és quan tenim un coneixement vertader i, creure és quan s’infereix a partir d’indicis. Contínuament estem fent inferències sobre els altres.
Espècie mentalista:
Verbs mentals: Conèixer, Creure, Pensar, Confiar, Desitjar, Endevinar, Dubtar, Pretendre, Enganyar, Dissimular, Sospitar, Inferir, Opinar, Imaginar, Semblar, Voler, Simular, Suposar, Considerar, Presagiar, etc.
Processos d’intersubjectivitat: Capacitat de atribuir intencions als altres. Dir i comprendre expressions com:
- (Jo) Suposo que tu saps que jo ho sé.
- Ja sé que t'imagines que no ho crec.
- Em fa l’efecte que tu opines que jo no ho veig com tu.
- Creia que havies endevinat que jo pensava com tu.
- Ell es devia imaginar que nosaltres opinàvem el mateix que ell (pensava).
- Jo crec que tu volies que jo endevinés que et venia de gust sortir a sopar.
Els humans tenim la capacitat de: pensar un pensament, pensar el que pensem i pensar en el pensament pensat.
- A sap p→ Tenir una intenció
- B sap p → Tenir una intenció
- A sap que B sap p → Atribuir una intenció a B
- B sap que A sap p → Atribuir una intenció a A
- A sap que B sap que A sap p → Representar-se la intenció de l’altre
- B sap que A sap que B sap p → Representar-se la intenció de l’altre
Llenguatge i Comunicació M4- Tema 3 a) ser capaç de tenir creences sobre les creences dels altres i distingir-les de les pròpies, i b) ser capaç de fer o predir alguna cosa en funció d'aquestes creences, intencions, desitjos.
- Intersubjectivitat: processos mentals que duem a terme en relació als processos mentals dels altres
- Empatia: referit a estats afectius i emocionals (contagi)
Els primats tenen TdM com a capacitat (màxim segon nivell) -> TEORIA DE LA MENT RUDIMENTARIA
TdM, comunicació i llenguatge
- La comunicació humana se sustenta en aquesta competència bàsica: estem dotats d’una infraestructura cognitiva que ens permet mentalitzar.
- En l’ús del llenguatge: Em semblava que tu ja havies endevinat que jo pensava com tu, o en les ironies….
- És un concepte complex que inclou diferents processos i involucra diferents estructures cerebrals (Tirapu-Ustárroz et al.).
Però… des de la psicologia s’han formulat diverses preguntes sobre la TdM:
- Com s’ha estudiat?
- Com es desenvolupa en els humans?
- Els primats tenen aquesta habilitat?
- Què passa quan està alterada la capacitat per construir teories de la ment?
- Què ens diu respecte a l’arquitectura de la ment humana?
→ Experiment de “les tres muntanyes”: Diorama de les tres muntanyes amb una marca distintiva a cadascuna. (maqueta de tre muntanyes, s’ensenyen imatges de diferents perspectives i els infants han de dir des d’on s’ha fet la foto)
Els infants preescolars no poden dir com es veu l’escena des d’una perspectiva diferent de la que tenen ells en un determinat moment (Piaget i Inhelder, 1956, però Meyer)
Es realitza correctament des d’una perspectiva visual als 12 anys. Des d’una perspectiva conceptual, als dos anys (saber que no es la teva perspectiva)
1. Com s’ha estudiat en humans? 2. Com es desenvolupa? - Paradigma de les falses creences de primer segon ordre. - Ficades de pota (posar-se de peus a la galleda) - Reconeixement facial de les emocions - Històries estranyes: ironies, mentides i mentides piatoses (F.G.E. Happé)
Llenguatge i Comunicació M4- Tema 3
Teoria de la ment i falses creences de primer ordre: experiment de Sally i Ann, on hi ha una situació que una de les dues no veu. Pergunta: On anirá Ann a buscar l ajoguina?
→ Falses creences de 1er ordre : “Una persona pensa X, però en realitat és Y” Cal prescindir del que s'ha vist i representar-se l'estat mental de l'altre, per tant cal diferenciar les pròpies creences (jo he vist un canvi) de les creences de l'altre que, com que no sap que s'ha produït un canvi, tindrà una creença falsa. És a dir, cal comprendre que algú té una creença errònia. Per sota dels 4 anys, costa entendre que l'altre pot tenir una creença que no es correspon amb la pròpia. A partir dels 5 anys la majoria dels nens resolen la tasca.
→ Falses creences de 2on ordre: “una persona pensa que una altra persona pensa X, però en realitat és Y”
Algú té una falsa creença sobre la falsa creença d'un altre. Per resoldre bé la tasca cal inferir la falsa creença d'algú a partir de la creença d'una altra persona. Aquesta tasca es resol cap als 6-7 anys. La dificultat afegida respecte a les falses creences de 1er ordre és que aquí cal comprendre que algú té una creença errònia respecte a la creença errònia d'un altre. Suposa diferenciar el que un pensa (erròniament o no) del que l'altre creu (erròniament o no)
(exemple) Falses creences de segon ordre
És estiu i fa calor d'estiu. En Joan i la Maria estan asseguts al parc, i veuen arribar una furgoneta de gelats. Com que no porten diners, la Maria se’n va a buscar la cartera a casa. El gelater li assegura que s’esperarà al parc. Al cap d'uns minuts en Joan veu com el gelater arrenca la furgoneta per anar-se'n. Li pregunta on va i el gelater respon que se'n va cap a
Llenguatge i Comunicació M4- Tema 3
La comprensió de la ironia evoluciona lentament (Filippova i Astington, 2008)
→ Significat (comprensió del signif. literal) → Creença (habilitat per interpretar la creença del parlant) → Intenció (habilitat per interpretar la intenció comunicativa del parlant) → Motivació / Actitud (habilitat per interpretar la motivació/actitud del parlant)
Abans del 6-7 anys els nens tenen una comprensió literal de les ironies. Als 12 poden entendre que radera de la intenció hi ha una actitud, és a dir, que hi ha un acte no literal amb intenció comunicativa (ironia). Els adults també fallem, no sempre comprenem bé les ironies.
Ficades de pota (posar-se de peus a la galleda)
S’estudia com a tasca de la teoria de la ment. L’haver-se’n adonat que algú ha ficat la pota.
(Baron-Cohen et al. 1999) Sally es rubia y lleva el pelo corto. Estaba en casa de su tía Carol. Llamaron a la puerta. Era María, una vecina. María dijo “¡Hola!”, entonces miró a Sally y dijo “¡Oh, creo que no había visto nunca a este chico! ¿Cómo te llamas?”. Tía Carol dijo “¿Alguien quiere una taza de té?”. Preguntas de comprensión: ¿En casa de quien estaba Sally? ¿María sabía que Sally era una niña?
Estudi de Baron-Cohen et al 1999
- Test dissenyat per a nens de 7-11 anys
- Nens sense trastorn versus nens Asperger o autistes d’alt rendiment
- Els autistes seleccionats resolien bé els tests de falsa creença de 1er i 2on ordre.
- Els autistes fallen significativament més en la detecció de les ficades de pota
→ Avaluació: Preguntes
- Hi ha ficada de pota?
- Identificació
- Comprensió
- Comprensió de la ficada de pota
Es va dissenyar per a nens entre 7-11 anys. Es passava a nens amb asperger, autistes d’alt rendiment i a nens sense trastorns.
- Els nens amb trastorns que resolien correctament el qüestionari, tenien molts més problemes per resoldre les preguntes
- Als 11 anys els nens sense trastorns ja tenen tota la capacitat per desenvolupar la teoria de la ment
Llenguatge i Comunicació M4- Tema 3
- Les nenes les detecten abans que els nens (als 9 anys)
Històries estranyes: ironies, mentides i mentides pietoses (F.G.E. Happé) (fitxa!!!)
Es presenten una serie d’histories amb ironies, mentides i mentides priadoses i, després es formulen dues preguntes. La primera de comprensió i la segona sobre la justificació dels estats mentals (per tal de justificar els estats mentals) (mirant si en les justificacions s’hi inclouen estats mentals).
Happé (1994) Històries estranyes:
L’estudi constava de 5 grups; 3 grups d’estudi i 2 grups control que passaven el test “d’històries estranyes”. Conclusions/Resultats:
- 1ª pregunta: sense diferències significatives entre grups. Els grups no es diferencien en relació a les preguntes de comprensió
- 2ª pregunta: diferències. Els grups 1, 2 i 3 es diferencien dels controls perquè tendeixen a donar més respostes incorrectes i menys de correctes que els grups control (4 i 5). Les mitjanes de justificacions correctes dels grups 1, 2 i 3 són, respectivament 5.0, 7.7 i 15.3, mentre que les mitjanes dels grups control (4 i 5) són, respectivament, 21.0 i 21.4. És a dir, els autistes que superen el test de falses creences de 2on ordre, obtenen millors resultats.
Els primats poden construir teories de la ment?
Experiment: S’instiga a un ximpanzé dominant i a un de subordinat a competir per menjar. L'aliment se situa de manera que, en ocasions, el subordinat pot veure-ho, però el dominant no. Què fa el subordinat? S’aprofita de la situació: evita agafar el menjar que el dominant pot veure però agafa el menjar que el dominant no pot veure (Tomasello, Call i Hare, 2003). Són bons lectors de conductes, però no són bons lectors de ments (vegeu els documental Somos primates 2).
Sobre la teoria de la ment (Call i Tomasello 2008, Trends in cognitive science)
Llenguatge i Comunicació M4- Tema 3
Estructura de la ment humana - teories de domini general:
- Les habilitats en TdM correlacionen amb un millor rendiment de les funcions executives: - Millora del rendiment de la memòria de treball - Millora el control de l’atenció - Més control del processament - Aprendre a comportar-se estratègicament
- Quan les tasques de la TdM incrementen la càrrega en la memòria operativa o en funcions executives, els resultats decauen de manera significativa.
- “Pacients que han tingut una lesió cerebral, amb una afectació greu del sistema executiu central, no poden resoldre correctament aquestes tasques de falsa creença perquè tenen dificultats per registrar la informació, per actualitzar-la, mantenir-la o inhibir-la. [...]
- La idea que defensa que la TdM per a les falses creences és un procés específic que ocorre en un lloc concret del nostre cervell és una hipòtesi que demana més evidències experimentals” (Tirapu-Ustárroz et al 2007, p.481)
Posem el cas de les ficades de pota:
- Des d’una teoria modular, quines prediccions es podrien fer pel que fa a la comprensió?
- I quines es podrien fer des de la perspectiva que destaca les funcions executives?
- En relació al sexe?
- En relació a l’envelliment quan hi ha dificultats en la memòria operativa?
- En l’autisme d’alt rendiment / síndrome Asperger?
- Quines dades neuroanatòmiques hauríem d’obtenir en una hipòtesi i en l’altra?
