Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


LLENGUATGE TEMA 1, Apuntes de Psicología

Asignatura: Llenguatge i comunicació, Profesor: Montserrat Cortés Colomé, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 09/11/2017

miriaamrosa
miriaamrosa 🇪🇸

4.4

(7)

5 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 1: L’ESTUDI PSICOLÒGIC DE LA COMUNICACIÓ I EL LLENGUATGE
Els parlants adults disposem de dos tipus de sabers: el sabe què i el saber com.
El saber què: un coneixement explícit que es refereic a estar en possessió d’una
informació. (Ex. S’ha morit no és correcte).
El saber com: coneixement procedimental. (Ex. Com formular una promesa).
Es pot saber què sense saber com i viceversa.
El concepte de comunicació:
És multidisciplinar.
Comunicació humana: “la transmissió d’informació per mitjà d’un codi.
Modelo del código (Shannon i Weaver): una font selecciona el missatge, l’envia a través d’el
codificador que és l’encarregat de convertir el missatge en senyal, que s’envia a través d’un
canal i la senyal serà rebuda per el decodificador que la tornarà a convertir en missatge.
Semiòtica: disciplina vinculada a la lingüística i a la filosofia que estudia els
sistemes de significació i les unitats que transporten el missatge.
Com ens comuniquem:
(Saussare) el signe és una unitat amb dues cares (Significat: el contingut i
Significant: la forma que externalitza el contingut): El que caracteritza el signe
és que l’emparellament entre ambdues cares és convencional (arbitrària).
Les llengües són codis que aparellen pensaments amb sons.
Símbols: unitats en que la relació entre ambdues cares manté un vincle natural
(balança com a símbol de la justicia).
Semiòtica fa una diferenciació entre l’humà i l’animal --> Diferenciació entre
comunicació i transmissió d’informació.
(Pierce) Tipus de signes en funció de la relació entre el signe i l’objecte
representat:
Icona: per semblança (ex. Fotografia).
Índex: Per contigüitat (ex. Fum com a senyal de foc).
Símbol: Per convenció (ex. Nota musical).
El Model del codi no pot explicar la complexitat de la comunicació lingüística.
Ens podem comunicar més enllà del que diem literalment:
El significat del missatge depèn de factors extralingüístics.
Els nostres missatges no pretenen només donar informació.
La comunicació humana és de naturalesa inferencial. Una mateixa
acció pot tenir diferents significats.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga LLENGUATGE TEMA 1 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

TEMA 1: L’ESTUDI PSICOLÒGIC DE LA COMUNICACIÓ I EL LLENGUATGE

  • (^) Els parlants adults disposem de dos tipus de sabers: el sabe què i el saber com.
    • El saber què: un coneixement explícit que es refereic a estar en possessió d’una informació. (Ex. S’ha morit no és correcte).
    • El saber com: coneixement procedimental. (Ex. Com formular una promesa).
    • Es pot saber què sense saber com i viceversa.
  • El concepte de comunicació:
    • És multidisciplinar.
    • Comunicació humana: “la transmissió d’informació per mitjà d’un codi.

Modelo del código (Shannon i Weaver): una font selecciona el missatge, l’envia a través d’el codificador que és l’encarregat de convertir el missatge en senyal, que s’envia a través d’un canal i la senyal serà rebuda per el decodificado r que la tornarà a convertir en missatge.

  • Semiòtica: disciplina vinculada a la lingüística i a la filosofia que estudia els sistemes de significació i les unitats que transporten el missatge.
  • Com ens comuniquem:
    • (Saussare) el signe és una unitat amb dues cares ( Significat: el contingut i Significant: la forma que externalitza el contingut): El que caracteritza el signe és que l’emparellament entre ambdues cares és convencional (arbitrària).
    • (^) Les llengües són codis que aparellen pensaments amb sons.
    • Símbols: unitats en que la relació entre ambdues cares manté un vincle natural (balança com a símbol de la justicia).
    • Semiòtica fa una diferenciació entre l’humà i l’animal --> Diferenciació entre comunicació i transmissió d’informació.
    • (^) (Pierce) Tipus de signes en funció de la relació entre el signe i l’objecte representat: ▲ Icona: per semblança (ex. Fotografia). ▲ Índex: Per contigüitat (ex. Fum com a senyal de foc). ▲ Símbol: Per convenció (ex. Nota musical).
    • (^) El Model del codi no pot explicar la complexitat de la comunicació lingüística.
    • Ens podem comunicar més enllà del que diem literalment: ▲ El significat del missatge depèn de factors extralingüístics. ▲ Els nostres missatges no pretenen només donar informació. ▲ La comunicació humana és de naturalesa inferencial. Una mateixa acció pot tenir diferents significats.
  • La comunicació deixa de veure’s com una cosa mecànica i passa a ser vista com un procés creatiu on els participants tenen diferents condicionants, ja siguin de naturalesa interna o externa.
  • La intencionalitat: component fundamental de la comunicació, els actes comunicatius responen a la voluntat de l’emisor de ser entès i a la del receptor de desxifrar l’intenció de lemisor.
  • Quan ens comuniquem:
  • Umberto Eco: pot considerar-se comunicativa qualsevol senyal que resulti interpretativa al destinatari.
  • Comunicar requereix voluntat per les dues parts (via de doble direcció).
  • (^) Un intercanvi serà eficaç si l’oient és capaç de saber les intencions de l’emissor.
  • El parlant guia al receptor perquè aquest arribi a la interpretació adequada.
  • Comunicació incidental: accions que inferim a través de senyals.
  • Comunicació, llenguatge i cognició
  • (^) Competència comunicativa (Hymes): Saber utilitzar les normes lingüístiques i saber “quan parlar, amb qui, quan,...).
  • La investigació psicològica
  • El parlant decideix el que diu i com hi diu, el que l’oient interpreta depèn del context interpersonal.
  • Els participants creen un context mútuament compartint: ambdós s’atribueixen coneixement i creences, les seves expectatives es van confirmant o refutant.
  • Per comunicar-se és necessari saber agafar la perspectiva de l’interlocutor.
  • Som eminentment egocèntrics i només cooperem si en tenim la necessitat.
  • (^) Ser competent comunicativament requereix el desenvolupament d’habilitats socials i cognitives.
  • Significat i pragmàtica
  • Representacions semàntiques: informació convencional que la producció lingüística codifica.
  • Proposicions: contingut semàntic expressat mitjançant una estructura sintàctica. (Unió predicat + complements). S’avalua en termes de verdader falç.
  • Representacions conceptuals: a la “idea”, al contingut final que es pretén comunicar.
  • (^) Pragmàtica: s’ocupa de com el context intervé en la interpretació del significat.

Semanticitat: els signes lingüístics tenen un significat. ▲ (^) Arbitrarietat: és simbòlic. ▲ Caràcter discret: les unitats lingüístiques tenen un valor o un altre. ▲ Doble articulació: podem emetre unitats discretes o combinar-les. ▲ Desplaçament: Podem parlar de coses remotes. ▲ Productivitat: Podem emetre missatges que no han estat emesos anteriorment. ▲ Transmissió per tradició: Les convencions de les llengües s’aprenen i es transmeten generacionalment. ▲ Dissimulació: Les llengües permeten enganyar. ▲ Reflexivitat: El sistema lingüístic pot referir-se a si mateix. ▲ (^) Facilitat d’aprenentatge: Els humans en la infància poden aprendre qualsevol llengua a la que s’exposin.

  • Intel·ligència per a la comunicació: Permet crear relacions congènere, comprendre les intencions i motivacions de l’altre.
  • El llenguatge és resultat d’una evolució conjunta de cervell i cultura.
  • Arquitectura funcional de la ment:
  • La teoria de la modularitat (Fodor): La ment està constituïda per una sèrie de mecanismes autònoms, la seva estructura i funció depèn de la informació amb la que operen. ▲ (^) Especificitat de domini: els mòduls estan especialitzats per rebre un determinat tipus d’estímul i en operar un determinat tipus d’informació. ▲ Encapsulament informatiu: Cada mòdul duu a terme les seves operacions independentment d’altre sistemes. ▲ Obligatorietat: funcionen de manera automàtica davant l’estímul. ▲ (^) Rapidesa: gran velocitat i precisió. ▲ Automatisme: automàtics. ▲ Capacitat neuronal: localitzats al cervell en una estructura neuronal fixe.
  • Teoria de la ment: Mòdul especialitzat en la realització d’inferències mentalistes i en la construcció de metarepresentacions complexes. ▲ Encarregat d’atribuir els estats mentals dels demés. ▲ Es guia pel principi de rellevància, el reconeixement d’intencions.

Teoria del propòsit general: la ment constitueix un tot unitari. Els mecanismes no estan especialitzats i tot el coneixement s’utilitza de forma indiferenciada.

  • (^) Tres fonts d’informació en psicologia: adquisició del llenguatge, comprensió d’anunciats figurats i alteracions de la comunicació (autisme).