Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Los Glúcidos, Apuntes de Biología

Información sobre los glúcidos, biomoléculas formadas por carbono, hidrógeno y oxígeno. Se describen las características y la clasificación de los glúcidos, así como las propiedades físicas y químicas de los monosacáridos. También se mencionan las triosas, tetrosas, pentosas y hexosas. útil para estudiantes de química y biología.

Tipo: Apuntes

2022/2023

A la venta desde 24/03/2023

coral-martinez-4
coral-martinez-4 🇪🇸

5 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
2. ELS GLÚCIDS
1.Característiques dels glúcids:
Biomolècules formades per Carboni, Hidrogen i Oxigen. També es poden anomenar carbohidrats.
Són àtoms de carboni enllaçats amb grups alcohol (=OH), a hidrogens i a un grup carbonil (C=O) (=
Doble enllaç)
El grup carbonil pot estar a un extrem de la cadena de carbonils o al mig
- Si està a l'extrem s’anomena grup Aldehid
- Si està al mig s’anomena Cetona
2. Classificació dels glúcids:
Es classifiquen segons el nombre de cadenes que contenen:
Monosacàrids: una sola cadena (gust dolç)
Oligosacàrids: entre dos i deu cadenes Disacàrids: dos cadenes (gust dolç)
Polisacàrids: més de deu cadenes
Glúcids units a substànices no glucídiques: glicolípids i glicoproteïnes
*Els oligosacàrids i els polisacàrids es poden descompondre en polisacàrids gràcies a l’acció d’enzims
que trenquen els enllaços.
3. Els monosacàrids:
Glúcids constituits per una cadena polihidròxidaldehidica o polihidroxidcetònica d’entre 3 i 7 àtoms
de carboni.
*S’anomenen afegint la terminació -osa al número de carbonis.
Propietats físiques:
Sòlids cristal·lins, solubles (molècules polars) i de color blanc.
Propietats químiques:
Poden oxidar-se, són la font d’energia de les cèl·lules, redueixen el reactiu de Fehling
(glúcids reductors).
Poden associar-se a grups amino (NH2), incorporar-se a grups fosfat (H2PO4) o a grups
sulfat (HSO4).
3.1. Les trioses:
Formats per tres àtoms de carboni.
Grup Aldehid: gliceraldehid
Grup cetona: dihidròxidcetona
H O
\ =
C
H - C - OH Grup Aldehid
H - C - OH
I
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Los Glúcidos y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!

2. ELS GLÚCIDS

1.Característiques dels glúcids: → Biomolècules formades per Carboni, Hidrogen i Oxigen. També es poden anomenar carbohidrats. → Són àtoms de carboni enllaçats amb grups alcohol (=OH), a hidrogens i a un grup carbonil (C=O) (= Doble enllaç) El grup carbonil pot estar a un extrem de la cadena de carbonils o al mig

  • Si està a l'extrem s’anomena grup Aldehid
  • Si està al mig s’anomena Cetona 2. Classificació dels glúcids: Es classifiquen segons el nombre de cadenes que contenen: → Monosacàrids: una sola cadena (gust dolç) → Oligosacàrids: entre dos i deu cadenes → Disacàrids: dos cadenes (gust dolç) → Polisacàrids: més de deu cadenes → Glúcids units a substànices no glucídiques: glicolípids i glicoproteïnes *Els oligosacàrids i els polisacàrids es poden descompondre en polisacàrids gràcies a l’acció d’enzims que trenquen els enllaços. 3. Els monosacàrids: Glúcids constituits per una cadena polihidròxidaldehidica o polihidroxidcetònica d’entre 3 i 7 àtoms de carboni. *S’anomenen afegint la terminació -osa al número de carbonis. Propietats físiques: → Sòlids cristal·lins, solubles (molècules polars) i de color blanc. Propietats químiques: → Poden oxidar-se, són la font d’energia de les cèl·lules, redueixen el reactiu de Fehling (glúcids reductors). → Poden associar-se a grups amino (NH2), incorporar-se a grups fosfat (H2PO4) o a grups sulfat (HSO4). 3.1. Les trioses: Formats per tres àtoms de carboni. Grup Aldehid: gliceraldehid Grup cetona: dihidròxidcetona H O \ = C H - C - OH → Grup Aldehid H - C - OH I

H H I H - C C = O → Grup cetona H - C - OH I H *Els carbonis que tenen coses diferents als seus 4 enllaços s’anomenen àtoms de carboni asimètrics. CHO I C - C - OH I CH2OH 3.2. Les tetroses: Formats per 4 àtoms de carboni: → Aldotetroses → Cetotetroses 3.3. Les pentoses: Formades per 5 àtoms de carboni. Ja no són lineals, tenen forma de pentàgon. 3.4. Les hexoses: Formades per 6 àtoms de carboni. La forma més abundant és la cilíndrica.

  • D - Glucosa: porta la major part de l’energia que necessiten les cèl·lules, les neurones només funcionen amb glucosa. La major part de la glucosa es troba formant disacàrids i polisacàrids.

Unides amb un enllaç a(1-2) → La trobem en diferents vegetals com la canya de sucre, la remolacha, la mel… No redueix el reactiu de Fehling ja que forma un enllaç dicarbònic.

  • Cel·lobiosa: formada per la unió de dues b-d-glucosa. Unides per un enllaç b(1-4) → No la trobem a la natura, forma part de la cel·lulosa. 5. Els polisacàrids: Glúcids formats per la unió de molts monosacàrids. S’uneixen mitjançant enllaços o-glicosídics. Propietats físiques: → Són sòlids amorfs, molts d’ells insolubles o bé formant dispersions col·loïdals. No tenen gust dolç i no redueixen el reactiu de Fehling. 5.1. Homopolisacàrids: Estan formats només per un únic tipus de monosacàrid. 5.1.1. a-o-glicosacàrids: → Glicogen: té una funció de reserva energètica pròpia dels animals.
  • Les cèl·lules del fetge: serveix de reserva energètica per a tot l’organisme.
  • Les cèl·lules musculars: exclusivament reserva energètica de les cèl·lules musculars. Esa construït per maltoses unides amb ramificacions amb enllaços (1-6) cada 6 o 10 glucoses: Quan els organismes necessiten energia els glicogens es descomponen en glucosa.

→ Midó: té una funció de reserva energètica pròpia dels vegetals. S’acumula en forma de grànuls dins de les cèl·lules. Les principals fonts de midó són els cereals, les llegums i els tubercles.

  • Conté 70% de amilopectina: glucoses a(1-4) amb ramificacions a(1-6) cada 25- glucoses.
  • Conté un 30% de amilosa: glucoses a(1-4) sense ramificacions (molècula lineal). El midó per hidròlisi (trencament de molècules) dóna molècules de glucosa. 5.1.1. b-o-glicosacàrids: La major part dels organismes no poden trencar els seus enllaços, per tant són molt estables i tenen una funció estructural. → Celulosa: (fibra). A dintre del nostre cos ajuda al trànsit intestinal, i no s’utilitza com a font d’energia. És pròpia dels vegetals i té una funció esquelètica, és la biomolècula més abundant a la natura i és l’element més important de la paret cel·lular de les cèl·lules vegetals. És un polímer amb enllaç b(1-4). *Només els herbívors remoguedors poden trencar els enllaços gràcies a uns microorganismes que viuen als seus intestins i tenen els enzims per trencar-la. → Quitina: és el component essencial del exoesquelet dels artròpodes (gambes, escarabats…) i estan units per enllaç b(1-4) 5.2. Heteropolisacàrids: Per hidròlisi donen lloc a dos o més monosacàrids. → Pectina: abundant a la poma, pruna, pera… Té efecte de gel. → Agar: s'extreu d’algunes algues i s’utilitza a la indústria dels aliments → Goma aràbiga: cicatritza les ferides de les plantes 6. Glúcids associats a altres molècules: → Heteròsids: monosacàrid/oligosacàrid + molècula no glucídica → antibiòtics → Glicolípids: monosacàrid/oligosacàrid + lípid → paret de la membrana cel·lular → Proteoglicans: polisacàrid (80%) + porció de proteïna (20%) → heparina, àcid hialurònic → Glicoproteïnes: polisacàrid + proteïnes → Peptidoglicans: cadenes de monosacàrids unides entre si per aminoàcids → parets bacterianes 7. Funcions generals dels glúcids: → Energètica: la més important és la glucosa, a partir d’1g de glucosa aconseguim 4,3 kcal. → Funció estructural: no hi ha enzims per trencar les unions dels enllaços. → Funció d’especificitat de membrana: permeten que les cèl·lules es reconeguin entre si, i poder seleccionar les molècules que entren a les cèl·lules. → Altres funcions: vitamina c, antibiotic, anticoagulat, hormones i anticossos.