LUCIANO DE SAMOSATA
Luciano de Samosata(125-181) va ser un escritor nascut a Siria en el moment de
dominació romana pertanyent al moviment literari de la Segona Sofistica. No
coneguem massa de la vida de Luciano i la major part ho sabem pels seus mateixos
escrits. Es va educar a Siria i el va tindre el seu primer contacte amb l'art va ser amb
l'escultura a casa del seu oncle. Des d'allà va viatjar a les escoles de retòrica de Jònia,
on va estudiar la literatura gregua des d'Homer fins els poetes alexandrins. Després
d'este procés d'aprenentatge i educació va treballar com a advocat, però el seu fracàs
en eixa professió el va espentar a cultivar-se com a rètor, viatjant a diverses ciutats de
diferents zones de l'Imperi Romà, com a l'Àsia Menor, Grècia, Itàlia o la Gàl·lia, com a
conferenciant i sofista. Al voltant dels quaranta anys(mitjans de la seua vida) es va
instal·lar a Atenes i va deixar una miqueta de costat la retòrica per dedicar-se a la
filosofia; malgrat que es va envoltar de les diferents escoles no es va dedicar mai a
estudiar els problemes i conflictes filosòfics. Als seua darrers anys Luciano va ocupar
a Egipte un humil càrrec en l'administració imperial i en eixa zona de l'Imperi va morir
el 180dC.
Per les dates del seu naixement i de la seua mort, Luciano va ser coetani de
l'emperador romà Marc Aureli, el qual pertanyia a la dinastia dels anomenats Antonins,
que va contar amb altres emperadors tan coneguts com Trajà o Adrià. En eixa època la
cultura grega va experimentar un gran esplendor literari i artistic, amb grans retòrics i
prosistes com Dió, Filostrat o Eli Aristides. Es tractava d'una època caracteritzada pel
record i l'imitació dels grans escriptors antics.
Luciano, com hem dit abans, va pertanyer a la Segona Sofistica, un moviment
retòric-literari enmarcat dins de l'Hel·lenisme, al qual li va donar el seu nom Filostrat,
sorgit al segle I dC, el qual bàsicament es caracteritza per la creació de composicions
escrites amb la fi de ser declamades com a discursos. Luciano va escriure totes les
seues obres en prosa i es va caracteritzar pel seu tó burló, per la seua critica i pel seu
humor satiric. Malgrat el seu origen oriental, este autor reflexa en les seues obres a la
perfecció els valors culturals de l'educació clàssica i reprén una gran quantitat de
temes antics com la mitologia, la filosofia o la retòrica.
Degut a la varietat de l'obra de Luciano és molt dificil classificar les seues obres,
per això és millor seguir un criteri cronològic. Luciano, com hem dit abans, va
començar en la literatura com orador i conferenciant, i a eixa primera època de la
seua vida corresponen els seus discursos, com ''Abdicatus'' o ''Tyrannicida'', les seues
descripcions artistiques com ''De domo'' o els seus Prolaliai, unes peces retòriques
introductòries.
