macroeconomia tema 5, Apuntes de Pedagogía

¡Descarga macroeconomia tema 5 y más Apuntes en PDF de Pedagogía solo en Docsity!

FONAMENTS D’ECONOMIA

Primer curs. Graus en Pedagogia i Treball social Professors: Josep Anguera ([email protected])

Curs 2016/

Fonaments d’Economia

1 INTRODUCCIÓ

2 L'OFERTA, LA DEMANDA I EL MERCAT: APLICACIONS

3 DETERMINACIÓ DE PREUS EN MERCATS NO COMPETITIUS

4 EXTERNALITATS, BÉNS PÚBLICS I EL PAPER DEL SECTOR PÚBLIC

5 MODELS I AGREGATS MACROECONÒMICS

6 PRODUCCIÓ I MERCAT DE TREBALL

7 LA POLÍTICA ECONÒMICA

7.1 POLÍTICA FISCAL

7.2 POLÍTICA MONETÀRIA. EL SISTEMA FINANCER

7.3 POLÍTIQUES D'OFERTA. KEYNESIANS I MONETARISTES

8 ALTRES TEMES: MACROECONOMIA I GLOBALITZACIÓ,

DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA, EQUITAT I JUSTÍCIA

Temari del curs:

2

Fonaments d’Economia 

De la microeconomia a la macroeconomia:

◦ La microeconomia estudia el comportament dels agents econòmics

(llars, empreses i sector públic) considerats individualment.

◦ La macroeconomia estudia els comportaments agregats, és a dir, els

fenòmens que afecten el funcionament de l’economia en el seu conjunt.

◦ La macroeconomia mostra com el total és més que la suma de les parts

(la paradoxa de l’austeritat o/i del malbaratament)

◦ Els cicles econòmics ( veure Krugman, E. i G, 3ª ed. Cap. 18, Crisis i conseqüències )

◦ (veure taula amb diversos cicles econòmics als USA: 1854 a 2007)

Intro.: Macroeconomia i models

macroeconòmics

La macroeconomia s’ocupa de l’estudi del funcionament de l’economia en el seu conjunt. Tracta temes com l’atur, la inflació, la producció… un dels objectius de la macroeconomia és establir els objectius concrets i dissenyar la política macroeconòmica.

Fonaments d’Economia 

De la microeconomia a la macroeconomia:

La macroeconomia està basada en uns fonaments microeconòmics :

 el comportament dels agents individuals sumats porta als resultats

a nivell macro.

 parteix dels mateixos supòsits sobre els agents (racionalitat,

individualisme…) i sobre el funcionament dels mercats.

Intro.: Macroeconomia i models

macroeconòmics

Preguntes microeconòmiques Preguntes macroeconòmiques He d’anar a la universitat o treballar? Quanta gent treball enguany al país? Quins factors han portat al BBVA ha pagar un MBA al director de l’oficina? Quins factors determinen els salaris dels obrers en un any determinat? Què determina el cost d’oferir una assignatura nova per a una univ.? Quins factors determinen el nivell general de preus a Catalunya? Quines polítiques hauria d’empren- dre el govern català per a permetre estudiar a la universitat els fills de famílies pobres? Quines polítiques hauria d’empren- dre el govern català per a promoure l’ocupació i el creixement econòmic?

Fonaments d’Economia 

Models macroeconòmics i política macroeconòmica

Models macroeconòmics

Per analitzar la realitat econòmica, la macroeconomia utilitza models.

Un model econòmic és una explicació de com funciona l’economia o

una part d’ella. Els models econòmics són abstraccions de la realitat.

Per tal de fer generalitzacions, els economistes utilitzen el principi de

cæteris paribus o “tota la resta roman constant”: per a cada anàlisi

específic suposen que totes les variables no incloses al model es man-

tenen constants.

Intro.: Macroeconomia i models

macroeconòmics

Fonaments d’Economia La comptabilitat nacional s’encarrega de registrar totes les operacions financeres que tenen lloc en una economia, per mesurar l’activitat econòmica. Un dels agregats macroeconòmics més significatius és el PIB.

 5.1.1 Mesura de la producció: Producte Nacional i Interior

El PIB mesura el valor monetari total dels béns i serveis finals produïts en una economia pels seus residents durant un període, generalment d’un any. Un dels principals objectius de la política econòmica, i que s’utilitza com a indicador de la salut d’una economia, és la taxa de creixement del PIB. Dades de l’economia espanyola: Taxa de Creixement: Ex.: Creixement 2011:

5.1Macromagnituds: la comptabilitat

nacional

M. d'Euros. PIB evolució* 2002 729.258 7,18% 2003 783.082 7,38% 2004 841.294 7,43% 2005 909.298 8,08% 2006 985.547 8,39% 2007 1.053.161 6,86% 2008 1.087.788 3,28% 2009 1.048.060 -3,65% 2010 1.048.883 0,08% 2011 1.063.355 1,38% 2012 1.055.158 -0,77% 2013 1.049.181 -0,57% 2014 1.041.160 -0,76% 2015 1.081.190 3,84% Font: INE. Comptabilitat nacional a preus corrents. *base 2010 700, 750, 800, 850, 900, 950, 1,000, 1,050, 1,100, PIB a preus de mercat 2002- a preus corrents (base 2010) (milions €) 100 % 1 2  (^1)  PIB PIB PIB 100 % 1 ,38%

1. 48. 883 1.063.355 1. 048. 883   

Fonaments d’Economia Així, el producte total és la suma del valor afegit per totes les unitats productives que formen una economia.  (^) Producte Net o Brut Cada any no només es produeix valor afegit, sinó que també hi ha un desgast de maquinària. Si una màquina calculem que durarà 4 anys, podem suposar que cada any hi ha un desgast d’1/4 part del seu valor. Si no tenim en compte la depreciació, i sumem només el valor afegit, tindrem el producte brut. En canvi, si al valor afegit li descomptem la depreciació del capital, obtindrem el producte net. Ex.: l’empresa Manga ha venut aquest any 300 camises a 10€. Per fabricar-les ha utilitzat 3.000 botons a 10c. i 600 metres de roba a 2€ el metre. Té una màquina que val 3.000€ i que tindrà una vida útil de 6 anys. Valor output: 300 x 10 = 3. Valor inputs: botons: 3.000 x 0,10 = 300 tela: 600 x 2 = 1.200 - 1. Depreciació del capital: 3.000/6 = 500 - 500 Valor afegit net: 1. PIN = PIB – Depreciació. PIB = PIN + Depreciació.

5.1Macromagnituds: la comptabilitat nacional

Fonaments d’Economia Així, els ingressos obtinguts per en Pau Gasol formen part del PNB però no del PIB. En canvi, els ingressos obtinguts per en Leo Messi formen part del PIB però no del PNB. PNB = PIB + RNR (remuneració de factors nacionals a la Resta del món)

• REN (remuneració de factors estrangers dins el territori nacional)  (^) Producte nacional i Producte Interior Producte Interior: valor de la producció obtinguda DINS les fronteres del país, independentment de la nacionalitat dels propietaris dels factors o recursos emprats. Producte Nacional: valor de la producció obtinguda pels factors o recursos productius nacionals (autòctons), ja sigui a l’interior del país o a l’estranger.

5.1Macromagnituds: la comptabilitat nacional

Fonaments d’Economia  (^) Producte a preus corrents o a preus constants.

5.1Macromagnituds: la comptabilitat nacional

La comptabilitat nacional distingeix: Producte a preus corrents (nominal): valorat segons els preus de l’any en curs. Producte a preus constants (real): li descomptem la inflació a partir d’un any base (a Espanya 1986, 1995 i 2000).

• (^) Com a indicador de la inflació per descomptar utilitza el deflactor del PIB.
• (^) A mesura que ens allunyem de l’any base, anem perdent realisme. Índexs de volum encadenats (real): actualment, segons les normes d’Eurostat, no es calcula el PIB a preus constants, sino els índexs de volum encadenats.
• (^) Es tracta de valorar la producció de cada any a preus de l’any anterior, enlloc d’un any base.
• (^) S’evita la pèrdua de realisme del PIB a preus constants. PIB real = PIB nominal- inflació

Fonaments d’Economia  (^) Producte a preus corrents o a preus constants. El PIB a preus constants és millor indicador del creixement, ja que no inclou aquell creixement provocat per un augment dels preus.

• Calculat a partir dels Índex de Volums Encadenats. Dades del INE. Contabilidad Nacional

5.1Macromagnituds: la comptabilitat nacional

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 0 200, 400, 600, 800, 1,000, 1,200, PIB a preus corrents i constants (encadenats) Espanya 1996- Preus corrents Preus encadenats

Fonaments d’Economia  (^) Producte a cost de factors i a preus de mercat. En el preu dels béns també s’inclouen els impostos, i es descompten les sub- vencions que hagi rebut l’empresa productora. Per saber exactament el que s’ha produït, sense la interferència de l’Estat, dis- tingim entre: PIB a preu de mercat : valorat segons els preus finals dels béns i serveis PIB a cost de factors : li descomptem els impostos a les empreses i li afegim les subvencions.

PIBcf = PIBpm – Impostos + Subvencions

5.1Macromagnituds: la comptabilitat nacional

Fonaments d’Economia

PIB a preus de mercat

• Impostos + subvencions

PIB a cost de factors

• Depreciació

PIN a cost de factors

+ RNR (remuneració de factors nacionals a la Resta del món)

• REN (remuneració de factors estrangers dins el territori nacional)

PNNcf o Renda Nacional

En resum:

5.1Macromagnituds: la comptabilitat nacional

Fonaments d’Economia

 5.1.2 Problemes del PIB

• (^) Com a indicador del benestar Més PIB no significa més benestar: també significa més hores treballa- des, més estrès, més despeses, ... La repercussió del PIB en la renda de les famílies dependrà de la distribu- ció de la riquesa. El PIB no té en compte les externalitats negatives sobre el medi ambient i la salut que generen les activitats productives. Si a la vegada que es dona un augment del PIB també hi ha un creixe- ment de la població activa, el PIB per càpita pot no augmentar o dis- minuir.

5.1Macromagnituds: la comptabilitat nacional

Fonaments d’Economia 

5.1.3 Mesura de la capacitat de despesa: RFDB

Renda Familiar Disponible Bruta*

És la macromagnitud que mesura els ingressos que disposen els residents d’un territori per a gastar o/i estalviar. Es compon dels seus propis ingressos (sous, interessos, beneficis empresarials, etc.) més les prestacions socials menys els impostos (SS i IRPF i I. Patrimoni) És la diferència entre els seus recursos i els seus usos: Recursos Usos  (^) Salaris Cotitzacions socials (SS)  (^) Excedent d’explotació (beneficis, IRPF Interessos, lloguers, etc.) I. Patrimoni  (^) Prestacions socials (Subsidi d’atur, Renda mínima d’inserció, beques, Renda bàsica, etc.)

5.1Macromagnituds: la comptabilitat nacional

*Bruta , perquè no es resta cap consum de capital fix