Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Maquines d'estats, Apuntes de Programación y Diseño Digital Lógico

Asignatura: Disseny digital basic, Profesor: , Carrera: Enginyeria Informàtica, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 19/12/2008

maxfiber
maxfiber 🇪🇸

5

(1)

3 documentos

1 / 39

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
8. SIST. SEQÜENCIALS SINCRÒNICS
No tots els sistemes seqüencials es troben en forma de CI. En
molts casos cal
q
ue dissen
y
em un circuit es
p
ecífic
p
e
r
realitza
r
q
y
p
p
una determinada funció seqüencial. Aquí suposarem que
treballem amb circuits seqüencials sincrònics, on tots els FF
estan sincronitzats amb el mateix senyal de rellotge.
A
més
suposarem que tots els FF són edge-triggered.
Definim estat del sistema com cadascuna de les situacions
estables i distin
g
ibles en
q
ue es
p
ot troba
el sistema
,
q
ue de
p
èn
g
q
p
,
q
p
de l’estat actual del sistema (sortides) i de la història passada del
sistema (efecte de memòria).
Aquí veurem el tractament sistemàtic, el qual també és aplicable
a
d
altres
sistemes
seqüencials
com
els
comptadors
8 Sistemes seqüencials síncrons
a
daltres
sistemes
seqüencials
,
com
els
comptadors
, ...
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e
pf1f
pf20
pf21
pf22
pf23
pf24
pf25
pf26
pf27

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Maquines d'estats y más Apuntes en PDF de Programación y Diseño Digital Lógico solo en Docsity!

8. SIST. SEQÜENCIALS SINCRÒNICS No tots els sistemes seqüencials es troben en forma de CI. Enmolts casos cal que dissenyem un circuit específic per realitzar

q^

y^

p^ p

una^ determinada

funció^

seqüencial.

Aquí^

suposarem

que

treballem amb circuits seqüencials sincrònics, on tots els FFestan sincronitzats amb el mateix senyal de rellotge. A méssuposarem que tots els FF són edge-triggered.Definim^

estat^ del

sistema

com^ cadascuna

de^ les^

situacions

estables i distingibles en que es pot trobar el sistema, que depèn

g^

q^ p

, q^

p

de l’estat actual del sistema (sortides) i de la història passada delsistema (efecte de memòria).Aquí veurem el tractament sistemàtic, el qual també és aplicablea d’altres sistemes seqüencials com els comptadors

8 Sistemes seqüencials síncrons

a^ d altres

sistemes

seqüencials

, com els comptadors, ...

8.1 Màquina d’estat finit

Sigui un sistema seqüencial binari caracteritzat per: com que tenim un nombre finit de variables, tenim un nombrefi it d’^

t t^ (^

i bl^ d’

p t t 2 t t^ d l

i t^

finit d’estats (p variables d’estat, 2

p^ estats del sistema)

tenim una màquina d’estat finitL’estructura d’una màquina d’estats finits pot assolir una de lesdues topologies que es descriuen a la transparència següent.

8.1 Màquines d’estat finit

L’estructura

general

d’una

màquina d’estat és la de la figuramàquina d’estat és la de la figura.La^ màquina

de^

Moore^

és

La^ màquina

de^

Moore^

és

sincrònica amb el rellotge, mentreque la màquina de Mealy canvia d’estat^

tan^ bon

punt^

canvia

l’entrada.

L^ d^

à^ i^

d^ lit

l^

t i^ f^

ió^ ò l

Les dues màquines poden realitzar la mateixa funció, però lamàquina de Moore mai serà més senzilla que la màquina deMealy en quant a número d’estatsMealy en quant a número d estats.

8.1 Màquines d’estat finit

8.2 Descripció de les màquines d’estat Les màquines d’estat es poden descriure gràficament mitjançantun diagrama d’estat o mitjançant una taula d’estats i ambduesó i^ l^ tsón equivalents.El diagrama d’estat és un graf format per arcs i nodes querepresenta^ el sistema (cal distingir

entre estat del

sistema i

representa

el sistema (cal distingir

entre estat del

sistema i

sortida del sistema). Cada arc indica les transicions del sistemasegons l’estat de partida i les entrades del sistema.g^

p

8.2 Descripció de les màquines d’estat

8.2.2 Circuits de Mealy

En els circuits de Mealy lessortides primàries depenentant de l’estat del sistematant de l estat del sistemacom^ de

les^

entrades primàries.

Per^

tant^ les p sortides^

s’han^ d’associar als arcs. E^ l^

i^ it^ d

M^ l En^ els^

circuits^

de^ Mealy les^ sortides

commuten tant bon punt canvien lestant bon punt canvien lesvariables

d’entrada,

és^ a dir, de manera asíncrona

8.2 Descripció de les màquines d’estat

amb el rellotge.

8.2 Descripció de les màquines d’estat

8.3 Síntesi de màquines d’estat

  1. Definició del diagrama d’estats (definició del problema).2)^ Minimització

del^ diagrama

d’estats

(es^ tractarà

més

d^ t)endavant).3) Assignació d’estats (número de variables

⇒^ número de FF

que cal utilitzar; si tenim r estats ens caldran p FF t q 2

p-1p<r≤^2 )

que cal utilitzar; si tenim r estats ens caldran p FF t.q. 2

p^ p<r≤^2 ).

És el procés d’assignar a cada estat un element del conjunt devariables. Aquesta assignació no afecta a la funcionalitat del

q^

g sistema. A partir d’aquí es genera una taula de transició.4) Elecció del tipus de FF, que s’acostumen a triar activats perflflanc.5) Síntesi de les funcions d’excitació dels FF i de les equacionsde sortida Es realitza a partir dels dos punts anteriorsde sortida. Es realitza a partir dels dos punts anteriors.6) Esquema lògic del circuit.

8.3 Síntesi de màquines d’estat

8.3.1 Síntesi d’una màquina de Moore Dissenyeu un circuit amb dues entrades, X i Y, i una sortida, Z,tal que Z=1 quan en els últims 3 polsos de rellotges ha entrat laüè^

i^ XY 11 01 11 S

i t i^ l

t é

seqüència XY=11,01,11. Suposem que existeix solapament, és adir, que l’11 final d’una seqüència es pot utilitzar com a inici de laseqüència següentseqüència següent.

Estat futur Estatpresent^ XY

XY XY XY

Sortida

A/0 11

B/011 01

11

01 1)^ Diagrama

i taula d’estats

present^ XY^00

XYXYXY^011011 A^ D^

B^ D^ A

O

11

11 , 11

(^1101)

X^

11 taula^ d estats Tenim^

4 estats diferents: ha entrat

B^ D^

D^ D^ C

O C^ D^

B^ D^ A

1 D^ D^

D^ D^ A

0

D/^

C/

11

(^1101)

X^

11 11,^ ha

entrat 11,01,^

ha^ entrat 11 01 11

[^ id

D^ D^

D^ D^ A

0

D/0 No haentrat res

C/111,01, 11

X 11 ,01,

[sortida 1]^ i^ no^

ha^ entrat cap^ terme

de^ la

8.3 Síntesi de màquines d’estat 0XX cap^ terme 0XX

de^ la seqüència).

Terme^

Variables d’entrada

Variables de sortida

Estat actual

Entrades

Estat futur

Sortida Z

Estat actualSS^1

EntradesX Y

Estat futur+^ +SS^10

Sortida Z

0 0 0(A)

0 0

1 1(D)

0

1 0 0(A)

0 1

0 1(B)

0

1 0 0(A)

0 1

0 1(B)

0

2 0 0(A)

1 0

1 1(D)

0

3 0 0(A)

1 1

0 0(A)

0

4 0 1(B)

0 0

1 1(D)

0

5 0 1(B)

0 1

1 1(D)

0

6 0 1(B)

1 0

1 1(D)

0

6 0 1(B)

1 0

1 1(D)

0

7 0 1(B)

1 1

1 0(C)

0

8 1 0(C)

0 0

1 1(D)

1

9 1 0(C)

0 1

0 1(B)

1

9 1 0(C)

0 1

0 1(B)

1

10 1 0(C)

1 0

1 1(D)

1

11 1 0(C)

1 1

0 0(A)

1

12 1 1(D)

0 0

1 1(D)

0

13 1 1(D)

0 1

1 1(D)

0

14 1 1(D)

1 0

1 1(D)

0^ 8.3 Síntesi de màquines d’estat

14 1 1(D)

1 0

1 1(D)

0

15 1 1(D)

1 1

0 0(A)

0

4 )^ Elecció

del^ tipus

de^ FF^ Ja

hem^ dit^

que^ normalment

fem^ servir

4 )^ Elecció

del^ tipus

de^ FF. Ja hem dit que normalment fem servir

FF edge-triggered, però encara queda per determinar si són JKo D. Si fem servir JK les funcions de control són més senzilles,

però s’han de simplificar per més entrades. En qualsevol cas calrecordar la taula d’excitació del FF triat (aquíFF JK)FF JK).5) Síntesi de les funcions d’excitació dels FF i5) Síntesi de les funcions d excitació dels FF ide les equacions de sortida. Com que tenim2 FF JK hem de simplificar per 4 variables. A més hem de

p^ p simplificar per la sortida Z. Com que la sortida només depéndirectament

de^ l’estat

del^ sistema,

només

dependrà

de^2

i bl^ S

i S variables, S

i S^. 1 0

8.3 Síntesi de màquines d’estat

8.3.1 Síntesi d’una màquina de Moore Dissenyeu un comptador mòdul 8 tal que si X=0 el comptadorsegueix^

la^ seqüència

binària

natural

i^ si^ X=

segueix

la

üè^ i^ G

seqüència Gray (000, 001, 011, 010, 110, 111, 101, 100, 000, ..). 1)^ Diagrama

i t^ l^ d’^

t t taula d’estatsTenim X=1 bit decontrol^

(entrada) control^

(entrada). La sortida (Z) té 3bits, ja que és elj^

q valor que dóna elcomptador.

Ent l^ l aquest exemple lasortida^

i^ l’estat coincideixen

8.3 Síntesi de màquines d’estat

coincideixen

  1. Minimització d’estats (en aquest cas no cal).3) Assignació d’estats. Tenim 8 estats, que corresponen a les 83) Assignació d estats. Tenim 8 estats, que corresponen a les 8situacions diferents del comptador. Ens calen 3 FF, les sortidesdels quals són {Y

, Y^ , Y 210

}, que són precisament els estats. Una

possible assignació és la binària natural. Encara hem de trobarl’estat futur {Y

+^ +^ , Y, Y 21

+^ }, i la sortida Z. A partir d’aquesta 0

definim una taula de transicions entre estats

on apareixen els

definim una taula de transicions entre estats, on apareixen elsestats, les variables d’entrada i les sortides corresponents.

8.3 Síntesi de màquines d’estat

  1. Elecció del tipus de FF. Ja hem dit que normalment fem servirFF edge-triggered, però encara queda per determinar si són JKFF edge triggered, però encara queda per determinar si són JKo D. Si fem servir JK les funcions de control són més senzilles,però s’han de simplificar per més entrades. En qualsevol cas cal recordar la taula d’excitació del FF triat (aquíFF JK). 5) Síntesi de les funcions d’excitació dels FF ide les equacions de sortida. Com que tenimq

q

3 FF JK hem de simplificar per 6 variables. A més hem desimplificar

per^ la

sortida

Z.^ En^

aquest^

exemple

la^ sortida

coincideix

amb^

l’estat^ del

sistema

i^ no^

cal^ realitzar

la

simplificació, però en general si que cal. A més, veiem que lasortida no depèn de l’entrada en aquell instant

si no que depèn

sortida no depèn de l entrada en aquell instant, si no que depènnomés de l’estat del sistema.

8.3 Síntesi de màquines d’estat

8.3 Síntesi de màquines d’estat