¡Descarga margulis, text y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!
4. ELS AMOS DE LA BIOSFERA Sé ele hacterisshaguesin descabert a Mart, la seva descrigció Inauria estat molt més espectacular, £ la seva curiosa historia ratura, que de vegades sembla més aviat cióncia:ficció, no hauria passar desapervebreda Sorin Sonea i Maurice Panisset TÍ hará qué csbrosaró um sominre quen Uegeisi la mera Eeorio sobre Éssers vis contagiosas. Agostino Bessi POR D'UN PLANETA BACTERIA Els microorganismes eren tan sols una curiositat i una mena história natural secundaria abans que es descobrís qué alguns produien malalties. Antoni van Leeuwenhoek, que a la decada del 1670 va inventar el microscopi, va descriure aquests Éssers com uns “animáculs”, uns animals diminuts. Leeuwenhoek va quedar meravellat per la rapidesa dels seus moviments, les seves formes estranyes i el seu elevat nombre. El 1831, un estudiant de dret italia anomenar Agostino Bassi (1773-1856), que era borni, va demostrar Pexisténcia de les infeccions en propagar una malaltia fúngica dels cues de seda d'un cuc infectar a un altre cuc. Malgrat que la generació posterior va demostrar que les malaltics no es manifestaven de manera espontánia, fins i tot Pasteur considerava els bacteris només com a agents de putrefacció. T”opinió va fer un tomb quan Robert Koch (1843-1910) va trobar bacteris a la sang de vaques afectades d'intrax. Aquells pe- tits bastonets (“bacils”) sortien de resistents espores bacterianes. Alimentant-los amb serum sanguini, Koch, un metge de Pexércit alemany, va aconseguir cultivar els bacteris en un brou líquid. Va trobar la manera de tenyirlos, i els va fotografiar muntant una cabra lotográfica damunt d'un microscopi, Malgrat tot, la cre enga, avui dia ampliament estesa, que els bacteris produien malal lies infeccioses, s'acceptava amb dificultal, La infermera i filantropa anglesa Florence Nightingale (1820-1910) va negar fins a la seva mort Pexistencia d'aquests gérmens. Quan la teoria del contagi per mita dels germens finalment va arrelar, ho va fer amb venjanga. Lántrax, la gonorrea, el tifus i la lepra eren causades per diferents tipus de bacteris. Els micro- bis, abans divertides anomalies menudes, esdevingueren dimonis Pasreur, com després Howard Hughes, tenia una verirable aversió a la brutícia i als gérmens, fins al punt que evitava de saludar amb 2 Qué fs La vanas aquests éssers multicel-Inlars, cada unitat cellular és una céltula bacteriana. Alguns llinatges bacterians van continuar evolucionant per do- nar éssers de moltes diverses formes, inclosos els humans. Dins de les nostres céllules es troben bacteris primitius que urilitzen Poxi- gen per a obtenir energia. Són els mitocondris. Els éssers blau- verdosos i els seus descendents (els plastidis de les plantes) ex- treuen dióxid de carboni de Patmostera, rurilirzen el carboni per a construir el su propi cos i eliminen com a rebuig Poxigen, que renova Paire. Només una petita fracció d'aquest oxigen será apro- fitada pels mitocondris, que en altre temps cohabitaven amb el que abans eren bacteris fotosintetics de les cél-lules vegetals. Els nostres planetes veis, Mart i Venus, tenen atmosferes amb més d'un 90% de dióxid de carboni. T?aire de la Terra és, no obs- tant aixó, una mescla reactiva, amb una enorme part «VPoxigen i menys Pun 0,1% de dióxid de carboni. Van ser els bacteris els que van eliminar el dióxid de carboni i van produir Poxigen. Els bacte- ris van ser, realment, els que van fer de Pambient del planeta el que és avui. “Lots els éssers més grans contenen dins de les seves céllu- les mitocondris, descendents vivents de bacteris que visqueren a la Terra abans que Poxigen s'hagués acumulat en Paire, La vida a la “Terra és una holarquia, una xarxa dPéssers interdependents. La por als bacteris és, en certa manera, por de la vida, de nos- altres mateixos en un primer estadi de Pevolució. No és gens sor- prenent que els microbis ara ens trobin tan atractius. Com que els compostos de carboni i hidrogen de tots els organismes es troben aproximadament en un estat ordenat, el cos humá (com el de tots els altres éssers vius) és una cobejada font d'aliment per a aquestes diminutes formes de vida, Els bacteris ens busquen com a font de manteniment autopoiétic en la seva antiga lluita contra Pequilibri termodinámic. Potser ens hauria de servir de consol el fet que, després de la mort, la matéria que compon els nostres cossos no es transforma altra vegada en matéria inerta, sinó que torna a Pordre bacteria que regeix la biosfera. “No veus”, escrivia Giordano Bruno, “que les llavors esdevindran herba verda, i Pherba es tornará espiga, i Pespiga pa. El pa es convertirá en aliment líquid que produirá sang; de la sang sortirá el semen, l'embrió, Phome, el cadáver, la Terra, les roques i els minerals, i així la matéria canviara de forma. una ¡altra vegada; ¡ és capag de prendre qualsevol forma,” El desig de mantenir-se jove, de conservar l'aspecte atractiu i ple energia, no es pot acomplir a nivell del cos animal. Peró la nostra desfeta individual és una victoria per als bacteris, que dels compostos de carboni dels nostres cossos retornen a un ambient viu. Més propers a les estructures originals de la vida, els bacteris no viuen, com nosaltres, cap a la mort. Llevat sí es produeix un accident infortunat, una mutació o una trobada amb un altre bac teri que transporti gens, qualsevol céllula bacteriana pot “sobre viure” intacta indefinidament, ja que, generació rere generació, una cópia d*ella marcixa es va sucecint per divisió cel Jular. Nosaltres, éssers pluricel-lulars, individualment som una des- equilibrada estructura de eél Jules, de la mateixa manera”que un bacteri és una desequilibrada estructura de matéria. La humanitat com a especie, i fins i tot el conjunt del regne animal, ré una existencia molt més frágil que la dels bacteris —de la mateixa ma- nera que Pexisténcia dels bacteris és molt més subtil que la de la matéria no-viva. EL REGAL METABÓLIC Els bacteris poden nedar com els animals, fer la fotosíntesi com les plantes ¿ podrir com els fongs. Alguns d'aquests genis mi- crobians poden detectar la llum, altres produeixen alcohol, trans- porten hidrogen 1 fixen nitrogen, lermenten el sucre per conver- fir-lo en vinagre o transformen els ions de sulfats o sulfurs de Paigua salada en gas sulfhídric. Fan tot aixó, no perqué siguin “parógens” o per nerejar el nostre entorn huma, sinó simplement perque per a assegurar la seva supervivencia en aquest planeta els
