



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Este texto analiza la obra de marx en el contexto de la transición de la sociedad feudal a la capitalista. Se explica cómo la acumulación de capital permite inversiones en educación y obras públicas, lo que lleva a la aparición de la nueva clase social del proletariado y el surgimiento del sindicalismo. Se destacan las contribuciones de marx a la concepción marxista de la educación a través de sus obras socioeconómicas y políticas.
Tipo: Apuntes
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




pedagògica sistemàtica i completa, però en les seves obres socioeconòmiques i polítiques hi ha aportacions que ens permeten desenvolupar una concepció marxista de l’educació. Les obres de l’autor són les següents: Període idealista (l’autor es preocupa per estudiar l’alineació antropològica, aquí trobem “Manuscrito de Economia” on l’autor exposa que la divisió entre capital i treball constitueix la base de la societat) Període entremig (“Tesis sobre Feuerbach” on argumenta que el que han fet els filòsofs fins ara ha estat interpretar de diverses maneres el món, s’han dedicar a escriure, lo difícil es transformar-lo) Període en que es proposa el materialisme històric (“Manifiesto del Partido Comunista” proposa que la història és el resultat de la lluita de classes i a partir de la qual es poden extreure implicacions pedagògiques com que l’ensenyança ha de ser gratuïta i pública, unir treball i ensenyança i el desenvolupament omnilateral com a finalitat de l’educació. “El Capital” aquí es fa una crítica del sistema d’explotació capitalista, referint-se al tema de l’ensenyança explicant la necessitat de dividir els nins en tres grups a més de fer referència a un tipus d’educació integral, educació omnilateral. “Crítica al programa de Gotha” aquí Marx reafirma la unió de l’ensenyança i el treball productiu i la necessitat de creació d’escoles tecnològiques en doble sentit, teòric i pràctic. Marx parteix de l’anàlisi de la seva societat amb la finalitat de canviar-la i transformar-la, per això tota sa seva producció es centra en demostrar que el capitalisme és un sistema d’explotació de l’home, d’alineació, per això el qualifiquem d’un autor filosòfic, polític i economista però no pedagog, ja que no dedica cap tema especialment al tema de l’educació.
desenvolupament total i complet de l’home de totes les seves facultats i possibilitats, necessitats i capacitats de satisfacció. Es tracta de preparar a homes capaços de saber fer de tot. La omnilateralitat es caracteritza per culminar un procés històric humà de desalineació en l’individu i com a relació essencial de la societat; possibilitar a l’home el desenvolupament de la totalitat de les seves capacitats, viure una vida plena; implicar la formació intel·lectual, manual i moral. En quan a l’educació, segons Marx l’educació infantil i els seus continguts, parteix de la crítica del treball productiu dels nins en les fàbriques, ja que és una forma d’explotació, proposa la unió de l’ensenyança com a treball productiu, el treball hauria de ser educatiu i no ganacial. A més, destaca que s’ha de tractar tres aspectes educació mental, física i tecnològica, proposa una ensenyança de les ciències naturals, gramàtica, que l’escola sigui gratuïta, politècnica laica i única. Educació i canvis social, creu que per crear un nous sistema d’ensenyança es necessari canviar les condicions socials, fa falta un sistema d’ensenyament nou per poder canviar les condicions socials. A la vegada que la revolució social, la transformació educativa és una condició indispensable per el desenvolupament total de l’home i del canvi de les relacions socials (l’educació ha de preparar a la classe obrera per a la nova societat) l’educació ha d’accelerar el desenvolupament i el canvi, però no és l’encarregada exclusiva d’aconseguir-ho. Influències: R. Owen i Ch. Fourier : en relació a la defensa del principi del règim combinat de producció – educació i de Fourier cull els mètodes d’educació pel treball. Hegel , és contrari a la seva ideologia idealista, però agafa el seu mètode dialèctic però Marx diu que l’alineació es deixar de ser un mateix, lo que sempre és negatiu, Hegel diu que es deixar de ser lo que és per traslladar-se a una cosa que el permeti progressar. Feuerbach , Marx parteix de la reivindicació que fa aquest autor de que la realitat de l’home no és
només espiritualitat o raó, sinó matèria, Marx va més enfora, permetent la transformació de la realitat humana. Rousseau , similituds, ambdós no escriuen específicament sobre educació, moren sense dur les seves idees a la pràctica i la teoria es fonamenta ne la creació d’una nova classe social. Es diferencien en la contraposició de la justícia social de Marx i la llibertat individual de Rousseau.