Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Marx y la Transición Capitalista: Sociedad, Educación y Obra de Marx - Prof. Colom Cañella, Apuntes de Pedagogía

Este texto analiza la obra de marx en el contexto de la transición de la sociedad feudal a la capitalista. Se explica cómo la acumulación de capital permite inversiones en educación y obras públicas, lo que lleva a la aparición de la nueva clase social del proletariado y el surgimiento del sindicalismo. Se destacan las contribuciones de marx a la concepción marxista de la educación a través de sus obras socioeconómicas y políticas.

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 28/01/2014

maguittis
maguittis 🇪🇸

4

(4)

3 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
MARX (1815-1883)
1. Adequació del text a l’època
Podem emmarcar a Marx en el període de transició entre el 1r i el 2n
moment de la burgesia. Època d’acumulació de capital en mans de la
burgesia, provocant el pas d’una economia familiar o local a una de
tipus nacional, per tant podem dir que ens trobem en una societat
capitalista on la burgesia ha assumit el poder en tots els àmbits, el
sistema democràtic està totalment establert igual que el productiu. La
gran acumulació de capital permet invertir en educació (possibiliten
el perfeccionament del sistema educatiu així s’allarga l’ensenyança
obligatòria, és dóna importància secundària, i es millora la formació
dels treballadors, des de la universitat s’estudia per trobar i inventar
noves tecnologies per tal de millorar la producció) i en obres
públiques (per construir noves formes de comunicació que permetin
engrandir el mercat, crear xarxes de distribució, millorar els
transports...). Com a conseqüència d’aquesta inversió, augmenta la
demanda de d’obra, així els camperols abandonen el camp i les
terres per anar a la ciutat a cercar feina, la qual cosa provoca
moviments migratoris, a la vegada, devenint en espectaculars
augments demogràcs i a un creixement de les ciutats, donant pas a
l’aparició del urbanisme per tal d’estructurar i planicar les ciutats.
També neix una nova classe social, el proletariat, les característiques
de precarietat d’aquest col·lectiu, posteriorment donaran pas al
naixement de l’associacionisme de treballadors (inici sindicalisme)
Davant tota aquesta situació, s’ha d’entendre l’obra de Marx com una
obra per donar resposta a la problemàtica política, ideològica i social
de la nova classe obrera, obra que no s’adapta a la ideologia burgesa
dominant.
2. Paper del text en l’obra de l’autor
Entre els escrits d’aquest autor no n’hi ha cap dedicat especialment a
educació o ensenyança, ni tampoc intenció d’elaborar una doctrina
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Marx y la Transición Capitalista: Sociedad, Educación y Obra de Marx - Prof. Colom Cañella y más Apuntes en PDF de Pedagogía solo en Docsity!

MARX (1815-1883)

  1. Adequació del text a l’època Podem emmarcar a Marx en el període de transició entre el 1r i el 2n moment de la burgesia. Època d’acumulació de capital en mans de la burgesia, provocant el pas d’una economia familiar o local a una de tipus nacional, per tant podem dir que ens trobem en una societat capitalista on la burgesia ha assumit el poder en tots els àmbits, el sistema democràtic està totalment establert igual que el productiu. La gran acumulació de capital permet invertir en educació (possibiliten el perfeccionament del sistema educatiu així s’allarga l’ensenyança obligatòria, és dóna importància secundària, i es millora la formació dels treballadors, des de la universitat s’estudia per trobar i inventar noves tecnologies per tal de millorar la producció) i en obres públiques (per construir noves formes de comunicació que permetin engrandir el mercat, crear xarxes de distribució, millorar els transports...). Com a conseqüència d’aquesta inversió, augmenta la demanda de mà d’obra, així els camperols abandonen el camp i les terres per anar a la ciutat a cercar feina, la qual cosa provoca moviments migratoris, a la vegada, devenint en espectaculars augments demogràfics i a un creixement de les ciutats, donant pas a l’aparició del urbanisme per tal d’estructurar i planificar les ciutats. També neix una nova classe social, el proletariat, les característiques de precarietat d’aquest col·lectiu, posteriorment donaran pas al naixement de l’associacionisme de treballadors (inici sindicalisme) Davant tota aquesta situació, s’ha d’entendre l’obra de Marx com una obra per donar resposta a la problemàtica política, ideològica i social de la nova classe obrera, obra que no s’adapta a la ideologia burgesa dominant.
  2. (^) Paper del text en l’obra de l’autor Entre els escrits d’aquest autor no n’hi ha cap dedicat especialment a educació o ensenyança, ni tampoc intenció d’elaborar una doctrina

pedagògica sistemàtica i completa, però en les seves obres socioeconòmiques i polítiques hi ha aportacions que ens permeten desenvolupar una concepció marxista de l’educació. Les obres de l’autor són les següents: Període idealista (l’autor es preocupa per estudiar l’alineació antropològica, aquí trobem “Manuscrito de Economia” on l’autor exposa que la divisió entre capital i treball constitueix la base de la societat) Període entremig (“Tesis sobre Feuerbach” on argumenta que el que han fet els filòsofs fins ara ha estat interpretar de diverses maneres el món, s’han dedicar a escriure, lo difícil es transformar-lo) Període en que es proposa el materialisme històric (“Manifiesto del Partido Comunista” proposa que la història és el resultat de la lluita de classes i a partir de la qual es poden extreure implicacions pedagògiques com que l’ensenyança ha de ser gratuïta i pública, unir treball i ensenyança i el desenvolupament omnilateral com a finalitat de l’educació. “El Capital” aquí es fa una crítica del sistema d’explotació capitalista, referint-se al tema de l’ensenyança explicant la necessitat de dividir els nins en tres grups a més de fer referència a un tipus d’educació integral, educació omnilateral. “Crítica al programa de Gotha” aquí Marx reafirma la unió de l’ensenyança i el treball productiu i la necessitat de creació d’escoles tecnològiques en doble sentit, teòric i pràctic. Marx parteix de l’anàlisi de la seva societat amb la finalitat de canviar-la i transformar-la, per això tota sa seva producció es centra en demostrar que el capitalisme és un sistema d’explotació de l’home, d’alineació, per això el qualifiquem d’un autor filosòfic, polític i economista però no pedagog, ja que no dedica cap tema especialment al tema de l’educació.

  1. (^) Comentari de text Marx censura l’explotació del sistema capitalista, ja que diu que els obrers són explotats i mai poden disposar del que produeixen i els burgesos són els que s’enduen tot el benefici. Per analitzar aquest fet

desenvolupament total i complet de l’home de totes les seves facultats i possibilitats, necessitats i capacitats de satisfacció. Es tracta de preparar a homes capaços de saber fer de tot. La omnilateralitat es caracteritza per culminar un procés històric humà de desalineació en l’individu i com a relació essencial de la societat; possibilitar a l’home el desenvolupament de la totalitat de les seves capacitats, viure una vida plena; implicar la formació intel·lectual, manual i moral. En quan a l’educació, segons Marx l’educació infantil i els seus continguts, parteix de la crítica del treball productiu dels nins en les fàbriques, ja que és una forma d’explotació, proposa la unió de l’ensenyança com a treball productiu, el treball hauria de ser educatiu i no ganacial. A més, destaca que s’ha de tractar tres aspectes educació mental, física i tecnològica, proposa una ensenyança de les ciències naturals, gramàtica, que l’escola sigui gratuïta, politècnica laica i única. Educació i canvis social, creu que per crear un nous sistema d’ensenyança es necessari canviar les condicions socials, fa falta un sistema d’ensenyament nou per poder canviar les condicions socials. A la vegada que la revolució social, la transformació educativa és una condició indispensable per el desenvolupament total de l’home i del canvi de les relacions socials (l’educació ha de preparar a la classe obrera per a la nova societat) l’educació ha d’accelerar el desenvolupament i el canvi, però no és l’encarregada exclusiva d’aconseguir-ho. Influències: R. Owen i Ch. Fourier : en relació a la defensa del principi del règim combinat de producció – educació i de Fourier cull els mètodes d’educació pel treball. Hegel , és contrari a la seva ideologia idealista, però agafa el seu mètode dialèctic però Marx diu que l’alineació es deixar de ser un mateix, lo que sempre és negatiu, Hegel diu que es deixar de ser lo que és per traslladar-se a una cosa que el permeti progressar. Feuerbach , Marx parteix de la reivindicació que fa aquest autor de que la realitat de l’home no és

només espiritualitat o raó, sinó matèria, Marx va més enfora, permetent la transformació de la realitat humana. Rousseau , similituds, ambdós no escriuen específicament sobre educació, moren sense dur les seves idees a la pràctica i la teoria es fonamenta ne la creació d’una nova classe social. Es diferencien en la contraposició de la justícia social de Marx i la llibertat individual de Rousseau.

  1. (^) Valoració crítica Aspectes positius: idea de justícia social, defensa del treball i dels seus drets; eleva al treballador com a ésser humà a una nova categoria de valor en el que el treballador és fonamenta primer en la vida; suposa un intent de superar l’individualisme; concepció global de l’home. Aspectes negatius: excessiva importància a l’Estat, en la proposta de Marx tot el pes organitzatiu recau en l’estat. La teoria estava molt bé, però l’error era posar-ho tot en mans de l’Estat; en relació a la família, el marxisme no es dóna compte de què és la vertadera cèl·lula social. La família és l’autèntic principi perpetuador de la vida i espècie.
  2. Pervivència actual L’educació marxista influeix en els pedagogs soviètics que s’enfronten en la tasca d’educar a la Rússia Post revolucionària. Gramsci va creure en les possibilitats liberalitzadores del treball i en la revolució socialista de les classes desfavorides. L’escola nova recull la importància del treball com a principi educatiu. Kerschensteiner funda l’escola del treball. Freinet els nins aprenen a llegir i escriure fent d’impressors. Marxismo estructuralista Althuser l’escola com a aparell ideològic amb unes funcions molt concretes, Bandelto / Establet els sistema educatiu no es homogeni, divideix a la gent. Marxisme Feminista: on tenim a Rosa Luxemburg, Kruphfaskaia, R. Rossana, Madam Sarup que analitzen la discriminació de la dona, com es produeix. Marina subirats, Inés Albertí.