Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Relación entre los estudios de género y las masculinidades - Prof. Badosa, Apuntes de Historia

Este documento discute la relación entre los estudios de género y las masculinidades, explicando cómo los estudios de las masculinidades han surgido como una extensión de los estudios de género. Se abordan las diferentes formas de entender la masculinidad y por qué es importante hablar de masculinidades en plural. Además, se mencionan los marcadores de género asociados al masculino y femenino y los aspectos normativos y hegemónicos de la masculinidad.

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 14/01/2014

steel_pulse
steel_pulse 🇪🇸

4.1

(10)

6 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Qüestionari sobre les masculinitats
1. Quina relació hi ha entre els estudis de gènere i de les masculinitats?
Penso que els estudis de les masculinitats formen part dels de gènere. Quan el
feminisme apareix i es la necessitat de reconèixer que el gènere és la simbolització
dels nostres caràcters físics i determina l’ésser home i dona, el primer és objecte d’un
estudi sobre el que determina ser masculí. És l’estudi de la dona el que primer
descobreix els mecanismes i comportaments que determinen la masculinitat d’un home
relacionats amb l’homofòbia i el poder, és a dir, que ajudà a construir el seu estudi. Per
tant, els estudis de gènere ja treballaven anteriorment al naixement de l’estudi concret
de les masculinitats, així que el motivà. Igual que l’estudi de les dones i el feminisme
van tirar endavant els estudis de gènere amb les seves aportacions, l’estudi de les
masculinitats també aporta idees importants.
2. Per què els estudiosos i estudioses del tema consideren que cal parlar de
masculinitats i no de masculinitat en singular?
Perquè es pensa en el fet que hi hagi una diversitat entre les diferents maneres
d’entendre la masculinitat per part dels homes segons les circumstàncies en què es
trobin. El feminisme als anys vuitanta fou sotmés a crítica per part de les dones de
color, i aquesta perspectiva permet veure que els homes entre ells també tenen
diferències segons la raça, la classe social, la sexualitat o l’edat, per exemple. En una
determinat context hi haurà una masculinitat hegemònica o majoritària, però també n’hi
haurà d’altres que no respondran als mateixos mecanismes.
3. Cal llavors parlar també de feminitats i no de feminitat?
Sí, és clar. Precisament és el saber què existeixen feminitats i no una sola feminitat
representativa de tota la població que ens demostra les diferents maneres que tenen els
individus d’interioritzar el gènere. La diversitat és una de les contribucions del
feminisme, a partir de la citada crítica per part de dones negres.
4. Si recordes que són les marques de gènere, esmenten 4 del gènere masculí i 4 del
gènere femení (característiques de les societats occidentals)
5. Assenyala els trets de la masculinitat normativa i hegemònica.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Relación entre los estudios de género y las masculinidades - Prof. Badosa y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!

Qüestionari sobre les masculinitats

1. Quina relació hi ha entre els estudis de gènere i de les masculinitats?

Penso que els estudis de les masculinitats formen part dels de gènere. Quan el feminisme apareix i es té la necessitat de reconèixer que el gènere és la simbolització dels nostres caràcters físics i determina l’ésser home i dona, el primer és objecte d’un estudi sobre el que determina ser masculí. És l’estudi de la dona el que primer descobreix els mecanismes i comportaments que determinen la masculinitat d’un home relacionats amb l’homofòbia i el poder, és a dir, que ajudà a construir el seu estudi. Per tant, els estudis de gènere ja treballaven anteriorment al naixement de l’estudi concret de les masculinitats, així que el motivà. Igual que l’estudi de les dones i el feminisme van tirar endavant els estudis de gènere amb les seves aportacions, l’estudi de les masculinitats també aporta idees importants.

2. Per què els estudiosos i estudioses del tema consideren que cal parlar de masculinitats i no de masculinitat en singular?

Perquè es pensa en el fet que hi hagi una diversitat entre les diferents maneres d’entendre la masculinitat per part dels homes segons les circumstàncies en què es trobin. El feminisme als anys vuitanta fou sotmés a crítica per part de les dones de color, i aquesta perspectiva permet veure que els homes entre ells també tenen diferències segons la raça, la classe social, la sexualitat o l’edat, per exemple. En una determinat context hi haurà una masculinitat hegemònica o majoritària, però també n’hi haurà d’altres que no respondran als mateixos mecanismes.

3. Cal llavors parlar també de feminitats i no de feminitat?

Sí, és clar. Precisament és el saber què existeixen feminitats i no una sola feminitat representativa de tota la població que ens demostra les diferents maneres que tenen els individus d’interioritzar el gènere. La diversitat és una de les contribucions del feminisme, a partir de la citada crítica per part de dones negres.

**4. Si recordes que són les marques de gènere, esmenten 4 del gènere masculí i 4 del gènere femení (característiques de les societats occidentals)

  1. Assenyala els trets de la masculinitat normativa i hegemònica.**

La masculinitat normativa i hegemònica conté quatre aspectes principals. El primer de tots ells és l’homofobia. Això explica el comportament de l’home allunyant-se de tot allò que sigui femení i mantenint una actitut de despreci i ridiculització si un home és comporta “femeninament”. D’aquesta manera troben una seguretat en ells mateixos enfrontant-se a l’altre gènere amb conceptes que utilitzen com a prejoratius com dèbil, homosexual o nena; és una manera d’afirmar-se. El segon aspecte és la recerca del poder, de l’èxit en la vida. D’aquesta manera un home se sentirà més feliç quan tingui un bon cotxe, una dona molt guapa i diners. Serà “més home” com més poderós sigui. Així no és estrany que l’home utilitzi moltes vegades la violència contra altres per imposar-se sobre ells. Les baralles al carrer, la violència de gènere o els comportaments agressius amb el cotxe o davant d’altres homes són alguns mecanismes de configuració masculina. El tercer aspecte respon a l’actitut de l’home davant situacions quotidianes. L’home acostuma a adoptar una actitut més atrevida, valenta, fins i tot inconscient per assegurar-se un respecte i una satisfacció personal. Beure molt alcohol o excedir-se amb les drogues com a objectiu, buscar baralles perquè sí, intentar “triomfar” amb les dones (si pot ser, amb més d’una), són alguns exemples. L’últim dels trets normatius i hegèmonics de la masculinitat, és la fortalesa que ha de tenir un home davant de situacions difícils. És l’encarregat de protegir els “seus” familiars o persones properes, ésser el referent de la família i mostrar-se implacable en qualsevol moment. L’home ha d’intentar no mostrar els seus sentiments per no ser mal considerat pels altres homes i ésser respectat. En canvi, s’otorga el paper de sensible a la dona, deixant que l’home ocupi llavors els càrrecs més importants en el treball i la societat perquè és capaç de controlar-se.

6. Per mitjà de quina via s’assoleixen els trets propis de la masculinitat i de la feminitat?

Hi ha diverses vies per assolir els trets propis dels gèneres, recordant que aquests poden variar de la masculinitat o feminitat hegemònics. Cal tenir en compte els factor socials, culturals i econòmics de cada societat. També la família en què li ha tocat nèixer cada individu perquè és aquesta la que excerceix la primera influència important. Per exemple, són els pares els que els regalen o deixen jugar els nens amb joguines sexistes com les pistoles, les nines, els soldadets... Els pares normalment reprodueixen el model de la societat no només amb la seva relació amb els fills, sinó que entre el pare i la mare els nens també poden observar les relacions que tenen i interioritzar-les. Així que si un home maltracta la seva dona o el seu fill, és possible que el fill acabi maltractant als seus perquè ha interioritzat la violència com a sortida en les relacions de parella. Veiem llavors dues maneres d’influència de la família en aquest aspecte: la reproducció dels models sexistes de la societat i la relació de cada membre de la parella amb el fill. Aquesta última acostuma a ésser determinada per les activitats que es fan amb ell. El pare el portarà al futbol, l’acompanyarà amb el cotxe i alhorà restarà més llunyà sentimentalment quan es va fent gran. En canvi, la mare té un paper més proper a la criatura ja des del moment que el porta al seu interior. Un altre de les vies serà l’entorn directe de l’individu. Per mitjà de la publicitat, els models d’èxit i altres persones es comportarà d’una manera o una altra.

7. Consideres que són importants i necessaris els estudis sobre les masculinitats?