

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Este documento discute la relación entre los estudios de género y las masculinidades, explicando cómo los estudios de las masculinidades han surgido como una extensión de los estudios de género. Se abordan las diferentes formas de entender la masculinidad y por qué es importante hablar de masculinidades en plural. Además, se mencionan los marcadores de género asociados al masculino y femenino y los aspectos normativos y hegemónicos de la masculinidad.
Tipo: Apuntes
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


1. Quina relació hi ha entre els estudis de gènere i de les masculinitats?
Penso que els estudis de les masculinitats formen part dels de gènere. Quan el feminisme apareix i es té la necessitat de reconèixer que el gènere és la simbolització dels nostres caràcters físics i determina l’ésser home i dona, el primer és objecte d’un estudi sobre el que determina ser masculí. És l’estudi de la dona el que primer descobreix els mecanismes i comportaments que determinen la masculinitat d’un home relacionats amb l’homofòbia i el poder, és a dir, que ajudà a construir el seu estudi. Per tant, els estudis de gènere ja treballaven anteriorment al naixement de l’estudi concret de les masculinitats, així que el motivà. Igual que l’estudi de les dones i el feminisme van tirar endavant els estudis de gènere amb les seves aportacions, l’estudi de les masculinitats també aporta idees importants.
2. Per què els estudiosos i estudioses del tema consideren que cal parlar de masculinitats i no de masculinitat en singular?
Perquè es pensa en el fet que hi hagi una diversitat entre les diferents maneres d’entendre la masculinitat per part dels homes segons les circumstàncies en què es trobin. El feminisme als anys vuitanta fou sotmés a crítica per part de les dones de color, i aquesta perspectiva permet veure que els homes entre ells també tenen diferències segons la raça, la classe social, la sexualitat o l’edat, per exemple. En una determinat context hi haurà una masculinitat hegemònica o majoritària, però també n’hi haurà d’altres que no respondran als mateixos mecanismes.
3. Cal llavors parlar també de feminitats i no de feminitat?
Sí, és clar. Precisament és el saber què existeixen feminitats i no una sola feminitat representativa de tota la població que ens demostra les diferents maneres que tenen els individus d’interioritzar el gènere. La diversitat és una de les contribucions del feminisme, a partir de la citada crítica per part de dones negres.
**4. Si recordes que són les marques de gènere, esmenten 4 del gènere masculí i 4 del gènere femení (característiques de les societats occidentals)
La masculinitat normativa i hegemònica conté quatre aspectes principals. El primer de tots ells és l’homofobia. Això explica el comportament de l’home allunyant-se de tot allò que sigui femení i mantenint una actitut de despreci i ridiculització si un home és comporta “femeninament”. D’aquesta manera troben una seguretat en ells mateixos enfrontant-se a l’altre gènere amb conceptes que utilitzen com a prejoratius com dèbil, homosexual o nena; és una manera d’afirmar-se. El segon aspecte és la recerca del poder, de l’èxit en la vida. D’aquesta manera un home se sentirà més feliç quan tingui un bon cotxe, una dona molt guapa i diners. Serà “més home” com més poderós sigui. Així no és estrany que l’home utilitzi moltes vegades la violència contra altres per imposar-se sobre ells. Les baralles al carrer, la violència de gènere o els comportaments agressius amb el cotxe o davant d’altres homes són alguns mecanismes de configuració masculina. El tercer aspecte respon a l’actitut de l’home davant situacions quotidianes. L’home acostuma a adoptar una actitut més atrevida, valenta, fins i tot inconscient per assegurar-se un respecte i una satisfacció personal. Beure molt alcohol o excedir-se amb les drogues com a objectiu, buscar baralles perquè sí, intentar “triomfar” amb les dones (si pot ser, amb més d’una), són alguns exemples. L’últim dels trets normatius i hegèmonics de la masculinitat, és la fortalesa que ha de tenir un home davant de situacions difícils. És l’encarregat de protegir els “seus” familiars o persones properes, ésser el referent de la família i mostrar-se implacable en qualsevol moment. L’home ha d’intentar no mostrar els seus sentiments per no ser mal considerat pels altres homes i ésser respectat. En canvi, s’otorga el paper de sensible a la dona, deixant que l’home ocupi llavors els càrrecs més importants en el treball i la societat perquè és capaç de controlar-se.
6. Per mitjà de quina via s’assoleixen els trets propis de la masculinitat i de la feminitat?
Hi ha diverses vies per assolir els trets propis dels gèneres, recordant que aquests poden variar de la masculinitat o feminitat hegemònics. Cal tenir en compte els factor socials, culturals i econòmics de cada societat. També la família en què li ha tocat nèixer cada individu perquè és aquesta la que excerceix la primera influència important. Per exemple, són els pares els que els regalen o deixen jugar els nens amb joguines sexistes com les pistoles, les nines, els soldadets... Els pares normalment reprodueixen el model de la societat no només amb la seva relació amb els fills, sinó que entre el pare i la mare els nens també poden observar les relacions que tenen i interioritzar-les. Així que si un home maltracta la seva dona o el seu fill, és possible que el fill acabi maltractant als seus perquè ha interioritzat la violència com a sortida en les relacions de parella. Veiem llavors dues maneres d’influència de la família en aquest aspecte: la reproducció dels models sexistes de la societat i la relació de cada membre de la parella amb el fill. Aquesta última acostuma a ésser determinada per les activitats que es fan amb ell. El pare el portarà al futbol, l’acompanyarà amb el cotxe i alhorà restarà més llunyà sentimentalment quan es va fent gran. En canvi, la mare té un paper més proper a la criatura ja des del moment que el porta al seu interior. Un altre de les vies serà l’entorn directe de l’individu. Per mitjà de la publicitat, els models d’èxit i altres persones es comportarà d’una manera o una altra.
7. Consideres que són importants i necessaris els estudis sobre les masculinitats?