Vista previa parcial del texto
¡Descarga Material Catalán segundo bach y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!
COMPRENSIÓ LECTORA OMS LAMTONIMS coocoocccnnronmnnnnran nro nara n rro c rara riaaaos,, ELS PROMOMS PERES. cecnnnnnonnnr rr rre ELS PROMOMS RELATIUS [ COMPREMSIÓ DE TEXTOS SINÓNIMS | ANTÓNIMS ......oooocooocooonooconcnocaonaconacroaooo, ELS PROMOMS FEBLES.....ooooococcoconccccnconaco rar encara 0 ELS PROMOMS RELATIUS ..oooccocconoccconnca nor nro na conc riaons 222010. 32 ESTUDI DEL FET LITERARI MAA CIT LES FIGURES LITERARIES O RETÓRIQUES SA pla ra as 3 ELS TEMES | ELS TOPICS LITERARIS............... Dto a co 37 LA METIIGA 3771001 0720 pes ANIOS ql coa a AL] LES FIGURES LITERARIES O RETÓRIQUES ...............,.... oloumad ELS TEMES IELS TOPICS LITERARIS. ooo ooo ooo, E A + Pi praderas M A E A dá sa sa Escaneado con CamScanner MU 444 sas 4ayassasasaoao0oao0oaoa4aoaasasasa4as as 4 REFLEXIÓ LINGUÍSTICA PESE ECTETTS u ORACIÓ SIMPLE. . / CONNECTORS | ALTRES MARQUES TEXTUALS .cococococcococcocccccoiccnoo 70 EL VE ALTRES QUESTIONS CLAU .....00.... .82 FONÉTICA. . DERIVACIÓ. AN —) LES VARIETALS DIALES cnn 94 L'ORACIÓ SIMPLE. . . 100 L'ORACIÓ COMPOSTA. 102 —> HOMONÍMIA, PARONÍMIA, POLISEMIA, HIPERONÍMIA | HIPONÍMIA .......... 110 —) CONNECTORS I ALTRES MARQUES TEXTUALS ..ooocoooccooocccooccccinnnos 112 EL VERB 0eio A A O ALTRES.QUESTONS CAU FONÉTICA a 3 A DERIVACIÓ ..ooooccocccocoos => LES VARIETATS DIALECTALS Escaneado con CamScanner Y Sd A de des e les des dé e e ss ls a E du ldadodanda dadas Figura literária ESTUDI DEL FET LITERARI Les figures literáries o retóriques Les figures literáries o retóriques són recursos lingúístics ¡ estilístics que es fan servir en les obres literúries per embellir-ne el llenguatge, N'hi ha de diversos tipus: Figures d'ambit fonétic: juguen amb l'efecte dels sons Definició Exemple Ab literació A Onomatopeia Repetició d'un so al llarg d'un vers. ¡ roda com un carro el tro de guerra 'JACINT VERDAGUER: L'Atlántida. Transcripció que imita un so. l, si demano un sobre d'aspirina, el dependent nou, que no em coneix, diu: tingui, dues pessetes ¡ mitja. | crec-crec, la caixa. |, si demano marialluisa, el depen- dent ni em mira ¡ diu: dos rals. | crec-crec, la caixa. MERCE RODOREDA: La meva Cristina ¡ altres contes. Paronomásia Oposició de dos mots que no- més es diferencien per un so. Balla damunt la palla. J. V.FOK: «Sota les voltes diu Marta que es mulla». Figura literária Figures d'ámbit morfosintáctic: juguen amb la pos! de les paraules dins del text Anadiplosi Repetició d'una paraula o grup | T'hauries criat de paraules al final d'un vers ¡| d'una altra manera. al comencament del segúent. | Més bona, potser. Potser més dolenta. JOANA RASPALL: «Podries», Anafora Repetició d'un o més mots a | Rosa de llum, eixamplat extermini, principi de vers o de frase. rosa d'amor, flames devoradores, rosa constant a dintre el terratremol, rosa fluint com la mateixa sang! VICENT ANDRÉS | ESTELLÉS: «Crema de Xátiva». Asíndeton Supressió de les conjuncions de coordinació. Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra. SALVADOR ESPRIU; «Assaig de cántic en el temple». BARCANOVA EDITORIAL m n | € E ÚU m F a m — ES pa a] Pa) > a = m [e] En E Escaneado con CamScanner | Drap de la pols, escombra, espolsadors, plomall, raspall, fregall d'espart, Camussa, sabó de tall, baieta, lleixiw, sorra | | ¡sabó en pols, blauet, netol, galleda. | MARIA-MERCÉ MARGAL: Cau de llunes | Enumeració — | Relació didees o d'objectes fe- | ferits a un mateix concepte. Epanadiplosi | Repetició d'una paraula o grup | | 50c MOS | soc carícia | | de paraules al comencamenti al | ¡soc tendresa ¡soc bastó, | | | final d'un mateix vers. Soc el que soc, soc el que soc. OviDI MONTLLOR: «Autoretrat», (55 1 A | Hipérbaton | Canvi de l'ordre habitual de les | És l'amo un homenás de bona planta, | | paraules de l'oració. amb nou pams estirats, barbanegrenc. | Josep MARIA DE SAGARRA: El comte Arnau. | Paral-lelisme Repetició d'una estructura sin- | que voldria ésser terra, táctica en diversos versos o fra- | aire ¡ sol, mar ¡ estrella, ses. perque fossis més meu, perque jo fos més teva. ROSA LEVERON:: Epigrames ¡ cancons. | Polisíndeton Repetició d'una conjunció de co- | El poble és tu ¡tuitu ordinació. ¡tot d'altra gent que no coneixes, ¡els teus secrets ¡els secrets dels altres. MIQUEL MARTÍ | POL: «El poble». Quiasme Encreuament en l'ordre dels ele- | Busco en la petitesa infinitud ments, de manera que el segon | com en la infinitud la petitesa. grup presenta els elements del JOAN BROSSA primer invertits, Figures d'ambit semántic: juguen amb el significat de les paraules del text Figura literaria | Antítesi Contraposició de dos mots o | M'exalta el nou ¡ m'enamora el vell. sintagmes de significat oposat, ]¿V. FOIX: Sol, i de dol. Apostrofe Invocació a una entitat real o | Aprengui el seny davant teu, oh ma vinyal, imaginaria. la paciencia ¡ el ritme que et menen. MARIA MANENT: «Nou cant a la vinya ll». Comparació Relació entre conceptes per les | Es desperta, de sobte, com un vell huraca, seves similituds. S'usa el con- | ¡ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. nector com o el verb semblar. VICENT ANDRÉS | EsTELLÉS; «Els amants», Adjectiu que ressalta una quali- | ¡, a prop, en el mar blau, volejard la vela. tat del nom al qual acompanya. Tomás Garcés; «Veus dels fantasmes». ys EDITORIAL APA ANP ANANDNANAAAAAAAAAARAN Escaneado con CamScanner Personificació O Prosopopeia a objectes o altres éssers inani mats, Pleonasme una frase. Repetició léxica innecessária en Atribució de Gualtats humanes | Les prunes d'or a Aglaia reúllen temptadores. - Jose? CARNER; «Les prunes d'or», ¡el lladruc dels gossos a la nit és colpidorament próxim. MiqueL MARTÍ 1 POL: «L'hivern és just, restitueix la llum», Sinécdoque Designació de la part d'un ele- ment amb lexpressió que en designa la totalitat (sindecdoque generalitzant) o de la totalitat per lexpressió que en designa una part (sinécdoque particu- laritzant). Sinécdoque generalitzant Cames que caminen pel vespre com per un vague despoblat. Qué en saben, les complices cúndides, del gran joc que van entrellant? GABRIEL FERRATER: «Sobers». Sinécdoque particularitzant Podríem aturar-nos a fer un beure a cals Roseraires. Tinc molta set. RAFAEL VALLBONA: La casa de la frontera, Sinestésia Associació d'elements que pro- venen de camps sensorials dife- rents. severa ¡ dolca música, segueixes per les ánimes nostres un passadís obscur. MARIUS TORRES: «Sonata da chiesa». Zeugma Paraula que se sobreentén en un vers perque s'ha dit anterior- ment. Al llavi una flor ¡'espasa ferma. JOAN SALVAT-PAPASSENT: «Divisa». AAA TNOANNANAASNAANANNANAAARA Escaneado con CamScanner Els temes i els topics literaris Els topics literaris són idees O procediments estilístics que s'han convertit en fórmules tipificades de tant repetir-se Sovint S'identifiquen amb una expressió llatina. Topics relacionats amb l'amor ¡ el desamor TA A A A A A 4 a a 4 «4 aadaz Tópic Exemple | Amor post mortem | (amor més enllá de la mort'): 'amor és tan profund que es manté viu mal- | grat la mort de la persona estimada. Em costa imaginar-te absent per sempre. Tants de records de tu se m'acumulen que ni deixen espai a la tristesa ¡et visc intensament sense tenir-te. MiqueL MARTÍ 1 POL: «Lletra a Dolors», l | Descriptio puellae | (descripció de la noia": descripció elo- giosa del físic i el carácter de la noia. E lla teva má és clara que fa rosa el teu cos de tafetá vermell, ¡el teu mocadoret ha tornat de bugada. JOAN SALVAT-PAPASSElT: «Encara el tram». Donna angelicata (dona angelical"): imatge de la dona propia del Renaixement (s. xvi), de gran bellesa, pell blanca, proporcions harmonioses ¡ carácter afable. m un pa [e a |») m 7 ma m | E pa m 2D > a = Tm O z E 1 té la cara pál-lida d'un gran defalliment, Ella dansava ¡ reia tot just casada amb Drias, altiva entre la fressa, joiosa de la llum. JOSEP CARNER: «Aglae i les taronges». Flamma amoris ('la flama de l'amor'): l'amor és una passió interna, que cre- ma. [...] El nostre amor no necessita la protecció de cap sostre ni pot ésser tancat dins una canconeta de finestra o de plana, sinó desplegar-se com una bandera. AGUSTÍ BARTRA; «Espera». Furor amoris ('bogeria de l'amor'): l'amor ¡ la passió fan embogir els en- amorats. De sobte encara em pren aquell vent o l'amor ¡rodolem per terra entre abracos ¡ besos. No comprenem l'amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment ¡ teles. VICENT ANDRÉS | ESTELLÉS; «Els amants». Militia amoris (batalla d'amor'): l'amor és una batalla entre els ena- morats. Venatus amoris ('c: poeta busca l'amo! que no m'estimis. ja em somriurás. Dolga amigueta tornem al joc, la teva escala afarú de toc. Situ m'atrapes no et besaré, sijo t'atrapo perdonaré JOAN SALVAT-PAPASSEI; «Platxéria». | si jo fos cagador atraparia el sol; Sijo fos pescador pescaria l'aurora, as Escaneado con CamScanner La métrica La poesia és el genere literari, escrit habitualment en vers, en qué l'autor expressa els seus sentiments, emo- cions, pensaments. El vers, que ós la successió de paraules que ocupa una línia del text poétic, es caracteritza per quatre elements: el metre, la rima, el ritme ¡ les estrofes. El metre El metre és el nombre de síl-labes d'un vers. A P'hora de fer el recompte de síl-labes d'un vers, cal separar les paraules en sílllabes i comptar fins a Múltima sllaba tónica, tenint en compte els fendmens de contacte vocállic. Sinalefa | Elnom mera llarg Pronunciació en una ( igual queuna queixa contacte, una a fl ] em punyia el cor. CLEMENTINA ARDERIU: «El nom». Elisió El tren va deturar-se abans de l'alba Supressió d'una y ont: a la deserta.estació. JOAN MARGARIT: «Fill a l'hivern». ¿És el seu plor 1 sinalefa. Es pronunc | era l'aigua? dues vocals, una a final de mot ¡ l' 1 QUe | josee PALAU 1 Fagre: «Concó de la noia que habita el cor». podrien formar sinalefa. Fixa't en aquest exemple: A|vul| no|més| de nos|tra| colneilxenj¿a 10A ¡l tolta] la] meva glnilma] s'algen|ga 10A 12 3 1 OS 1234 5 6 78 9 10 - tinc| el| cor] fresc| com] ell celller| del| mas, 10B d'ha|ver-[te| dut| relcollza|delta al| brag. 10B 1.2.3 4 5 6.78 9 10 O Josep M. DE SAGARRA: «A una nova amiga». Alxl matelx, segons si els versos d'un poema tenen el mateix nombre de síl-labes o no, els poemes es classifi- quen en dos grans grups: Tots els versos del poema tenen el mateix nombre de síl-labes. ARPA AOSANSNSAAOSSSASSASAAAAAAANANRE Escaneado con CamScanner Van aaa aaa aaa aaa aaa au YY sos poden ser de A més, segons el nombre de síl-labes de cada vers, els ver 505 poc diversos tipus: M Nom dels segons el nombr labes de cada | | | 1 o(laba | Versos d'art Monosíllab | | menor (de 8 Bisíl-lab | 2 ollllabes fas | 3 slllobes ¡síllabes) Trisíl-lab | 35 | Tetrasíl-lab | 4ofllobes | 1 | PentasIl-lab 6 sfblabes | Hexasít-lab 6 síiMlabes | | Heptasíl-lab 7 slllabes | ¡1 3 Octosítatb 8 slllabes E ¡Versos d'art | Enneasíl-lab 9 síl:labes | 7 Í A | il nal Decasíl-lab _10 s[llabes | | Hendecasfllab 11 síllabes E | Dodecasíblab o alexandrí 12 síl:labes Els versos d'art major sovint tenen cesura. La cesura és una pausa interna que divideix el vers en dues parts anomenades hemistiquis. Jo| soc| a|quell || que en| mar| ad|vers| velle|ja 4+6A 11 2.34+ 1 2 34 56- Es|ca|paldís || del l'almolrós| pajrany; 4+6B 123 4+1 23 4 556 En] tronc| antic || faig) filgu|ra| del tany, 4+6B 1.02. 34+1 234506 M*elxallta.el|Bell || ¡ |noemicorca | 'enjve/ja. 4+6A 1.2 3 4 +1 2 314 8. 6=- ].V. Foix: Sol, ¡ de dol. Finalment, segons si els versos seguelxen una mateixa pauta métrica o no, parlem de versos blancs ¡ versos lliures; Nom dels versos segons si segueixen o no una pauta métrica Versos sense rima, peró amb un es- | S'enduien veus d'infants 6-= quema rítmic i métric regular. el sol que jo mirava. 6- Tota la llum d'estiu 65 se'm feia enyor de somni. 65 Versos blancs SALVADOR ESPRIU: «Cancó de capvespre». Versos que no seguelxen cap pauta | Volar com un ocell... 6- Versos lliure métrica regular ni tenen rima. El pit enfora 4- ¡els bragos ben estesos 6- tallant l'aire 3- que pesa de tan blau. 65 XAVIER AMORÓS: «Anhel», (Sa EDITORIAL Escaneado con CamScanner 0024 adadmddadaa4d4a4addds 400000050 en a la vord, saps que no estás sola | Es produeix entre paraules d'un ma- | Jeu b lea cou d'orella bona teix vers, normalment en versos amb | mentre et dic a cesura. __ELSPETS: «Bona nit». ii j Ita serra, | Les grafies escrites sembla que rimen, | He pujat a una A ppal | tot i que fonéticament no ho fan. de la serra he vist e ; mar que toques a ma terra, si m'hi volguessis tornar! Interna JACINT VERDAGUER: «Lluny de ma terr El ritme és la repetició de combinacions de síl-labes tóniques ¡ útones en un vers per donar-hi una certa Musicalitat. Tipus de peus rítmics Es de dins el pit covard els mots com un estol síl-laba € - a ttona + síl-laba CARLES RiBa: «Com el cabdill que amb peu alat». Troqueu una estrella cau al prat sílllaba tónica + síl:laba JosEP CARNER: «El rústec villanceb» átona Les estrofes Una estrofa és cadascuna de les parts que constitueixen un poema; són formades per un conjunt de versos ¡ separades com si fossin paragrafs. Segons el nombre de versos, les estrofes poden ser de diversos tipus: Nombre de versos 2 versos Apariat 3 versos Tercet 4 versos Quarteta (art menor) Quartet (art major) 5 versos Quinteta (art menor) Quintet (art major) 6 versos | Sexteta (art menor) Sextet (art major) 8 versos Octava 10 versos Décima ya m n a | c y U m r a] m -—) ES = m 2D D 2 E m [e] E ca Escaneado con CamScanner Altres composicions poétiques Sonet ! 14 versos decasíl-labs o alexandrins organitzats en dos quartets i dos tercets. Un sonet de diumenge em porta el vent Del románic llunyé sonen campanes quan el dia es comenga a desvetllar: ¡ en l'aire nou, a penes lleus, plomoses, quatre colors al vidre, el pa calent brillen com ales d'imgel les vilanes: Fun concert matinal per escoltar. ángels o bruixes són, errants ¡ blanes, De la finestra oberta arriba el sol amb les volves dels úlbers, lleus, sedoses, ¡olor de l'alfubrega florida; neu de l'estiu que arrela a les solanes. blanca la llum que es vessa en el llengol OLGA XIRINACS: «Un sonet í un vol de corbs sobre la vall dormida. de diumenge al camp». Tirallonga de versos heptasíl-labs en qué els parells tenen rima assonant ¡ els senars són versos blanes. A la muntanya miracle una llegenda ha florit: la llegenda del diable ¡ de Fra Joan Garí. Fra Joan fa penitencia enfilat a dalt d'un cim. Li duien una donzella que tenia els mals esprits, Montserrat, muntanya santa, la muntanya de cent cims. JOAN MARAGALL: «Fra Garí». Combinació de versos apariats de rima assonant amb il-lustracions. EL POLÍTIC L'ESTRANGER Quan diu rugint: —És tot govern impurl— Li parlem son llenguatge. No ens entén. hom hi endevina el governant futur. A Barcelona, em penso, el va perdent. EL CAP DE POLICIA JOSEP CARNER: «Tirallonga dels sisos i els asos d'aquest món». Quan la sort de son cárrec el desnia va al Guignol, on el baten cada dia. Una sola estrofa de tres vers nals). El tema acostuma El perfum del xiprer sempre més el tindr PRA AAMAAMANAN 1, filo: Escaneado con CamScanner riu-ne el nom al costat del fragment corresponent: as retoriques ¡ esc (3) Llegeix aquesta enumeració de figures retóridt epítet antítesi - sinéecdoque - zeugma músia uiasme A paronomásio- q metáfora - comparació personificació - paradoxa a) Fa una lluna clara ¡una nit serena (JOSEP M. DE SAGARRA] b) Sento la veu de les campones (JOAN VINYOLI) c) Hi haurá rems per a tots els bragos (MARIA-MERCÉ MARGAL) => d) La roca viu sense viure (JOAN MARAGALL) — e) Plouen vidres / als carrerons de l'úmima (SÓNIA MOLL) — f) Calla ¡ balla (Eus Pers) — 9) Dolor adeu, adeu amor (MARTA PESSARRODONA) — h) Al fer-se nit com al llevar-se el dia, / igual que avui demá (APEL-LES MESTRES) — 1) Peró parlant d'un tema tan macabre /renegaria com un carreter (SALVADOR OLIVA) — j) Sis bronzes grisos d'alba. Tu dormies (MARGALIDA PONS) — [4] Identifica les figures retóriques que hi ha en cadascun d'aquests fragments de textos literaris: a) Brollador eixut (Joan ALCOVER) —= A = b) Sota un gran feix de plomes eternamenthiha/la bella damaen el tramvia (JOSEP CARNER) — c) Obscura, / la nit s'afua (PERE GIMFERRER) > — d) Fa hores que volta amunt ¡ avall / engabiat a la propia cambra (FRANCESC PARCERISAS) e) Obrirús les finestres / perque la cambra s'ompli de la música / que fa la llum en colpejar el silenci (JOAN MAR= GARIT) — f) Ignorem el Petrarca ¡¡ignorem moltes coses (VICENT ANDRÉS | ESTELLÉS) > — _ FM ER 9) Sabem que tot és res (JOAN PERUCHO) — A -— h) Acíreposa el front que s'incliná sovint/al silenciia l'ombra (MARIA MANENT) > —————————— 1) Oh tu, ávol desig, / que vens com un glop de tenebra (JOAQUIM FOLGUERA) — -— A i i) ¿D'on venim, que no fos tornada? (CARLES RIBA) > SR O Llegeix el poema de Montserrat Abelló ¡ respon a les preguntes que hi ha a continuació: DESIG Estimo els teus ulls, em miren erts ¡ gentils, les teves mans, la teva boca, elegants, indiferents a els teus cabells, els teus la passió desbordada llavis molsuts ¡ cúlids. del meu viure, Els narcisos grocs A l'insistent reclam dins un gerro blau de la meva má que escriu. allargat damunt la taula, MONTSERRAT ABELLÓ: Dins l'esfera del temps. O VOOARDAAA AR RIADA A AAA AMANDA RADRAADRARS Escaneado con CamScanner 0 dy Ma ds ds le ds dd e sad ds e da da Ll da da da di da dd ddadds 3) Quin és el tema del poema? b) Per qué creus que el poema es titula «Desig»? Explica-ho en un máxim de cinquanta paraules Cc) Resumeix, en un máxim de cinquanta paraules, el contingut del poema: d) En els versos Estimo els teus ulls / les teves mans, la teva boca, / els teus cabells, els teus / llavis molsuts cálids hi ha tres figures retóriques. Quines són? Justifica la resposta, e) Quina figura retórica hi ha en els versos Els narcisos grocs / [..] / em miren erts ¡ gentils? Argumenta la res- posta. f) En els versos A l'insistent reclam / de la meva má que escriu hi ha dues figures retóriques. Quines són? Justi- fica la resposta. 9) Quina figura retórica hi ha en la passió desbordada? Justifica la resposta. [A EDITORIAL ed) INVY3LM 134 130 10NLS3 a a o eS Escaneado con CamScanner ss dd 64644440 adadadodd4aaddddddds Fragment 3: Voldria endinsar-e en el ten esguard clar ¡sentir el tacte de les teves mans llises, tendr senyals ni nafres, Montserrar Anrt1ó: «Voldria endinsar-me». Fragment 5: Mig segle fa que pel món vaig, camina que camina, : per escabrós viarany vora el gran riu de la vida, A Fragment 7: ¿Dalla la cridava ¿ un minyó vef. Anaven a escola : pel mateix camí. ¿ que ell se li morí! : Tants d'anys fan un dia, ¿un dessol: abir, Fragment rebroten, al mirar-lo, de i de dar-li la vida unint Jacint VernaGuiR: «Caminant» ¿Queen fa d'anys, sospira, Josuv Carver: «Abio», Que jo no vull que mori, que en ell trobo quelcom que no hi ha enlloc, ¡an ell me llenga no sé pas que!... Dins mon cervell, perdudes, les nines lo grat record, los besos de la mare, los ulls de Déu amorosits!... La luna lo desig d'abragar-lo mesperona los llavis!... Ancui Guimura: Mar i cel, Fragment 4: Diguem que miestimes : encara que sigui un somni, diguem que em desitges ¡et prometo que et creuré, Ens Pets: «Diguem que nr'estimes». Fragment 6: amic de l'anima. Fragment — Tu, que dema collirás roses i glicines també, dirás, les flors descloses: —La Primavera vel— ¡ Ignores que entre l'alegria alguna cosa mor, que les flors, amb melangia, ii neixen a contracor. Fragment 10: ¡No fora mesquí de res, : penyora d'amor, pemyora; o bé et tornaria el bes o et donaria una taronja, una ametlla o bé Lesqueix d'una clavellina nova. A Lombra fresca d'eixa vella alzina, seguts en terra damunt Uherba espesa, aquí voldria jo a prop meu trobar-te, Joan MaraGaLt: «A un amic». Mán1us Torres: «Espectres de rosa i glicina». Joan SaLvar-PApAssErT: «Lenamorar li deia». m 1) pa (= 2 U m La m m — — m 2 > a ll (9) = o ¡BARCANOVA (> Escaneado con CamScanner [9] Llegeix aquest poema de Salvador Espriv | respon a les preguntes que hi ha tot seguit: CANCÓ DEL MATÍ ENCALMAT El sol ha anat daurant I besará l'or nou "mis ' any a: amb l'aire 'acomp! Ja serenor del marbre. el llarg somni de l'aigua. «Et perdrás pel camí Aquests ulls tan cansats que no té mai tornado». o del qui arriba a la calma Solitari, en la pou han mirat, han compres, Sota la llum clement del jardí dels cinc arbres, oblidaven. del matí, a la casa he collit ja el meu temps, dels morts del meu vell nom, la rara rosa blanca. Lluny, enllá de la mar, dic avui: «Soc encara». Cridat, ara entraré se'n va la meva barca. M'adormiré demá en les fosques estances. De terra endins, un cant sense por ni recanca. SALVADOR Esertu: Cangons de la. roda del temps. a) Quin és el tema del poema? b) Per qué creus que el poema es titula «Cancó del matí encalmat»? Explica-ho en un máxim de cinquanta paraules. e) Resumeix, en un máxim de cinquanta paraules, el contingut del poema: di Quin tópic literari identifiques en la segona estrofa? Justifica la resposta. o A aa an. e) Quin tópicliterari hi ha en la tercera estrofa? Argumenta la resposta. h IAN DANANAARAANANAAAARARAARAR Escaneado con CamScanner 
