¡Descarga Planificación de Objectivos en Empresas: Tipos, Fases y Análisis DAFO y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!
IES ESCOLA DEL TREBALL
CFGS SECRETARIAT-1HASE
C3-ORGANITZACIÓ I TREBALLS DE SECRETARIAT
UD1-NA
1.3.DETERMINACIÓ DELS OBJECTIUS D’UNA ORGANITZACIÓ O
D’UNA EMPRESA
Qualsevol tasca, projecte o activitat ha de partir de considerar el seu DISSENY I LA PLANIFICACIÓ que requereix.
Considerem la planificació com l’elaboració d’un projecte temporalitzat i que ens permeti arribar a aconseguir una finalitat.
Aquesta tasca de planificació inclou la fixació d’uns objectius.
En l’estudi tradicional de l’empresa, hi ha la consideració d’una doble finalitat de l’empresa: l’objectiu econòmic (maximitzar el benefici) i l’objectiu social (l’empresa vol respondre a necessitats socials).
L’estudi actual de l’empresa la considera una realitat molt més complexa i, al parlar d’objectius:
-les empreses poden tenir objectius molt diferents (pensem en una multinacional, una cooperativa, una empresa en crisis o una empresa en expansió) -en una mateixa empresa, hi solen conviure objectius molt diferenciats (objectius a llarg termini, objectius dels accionistes, objectius dels directius,...)
Avui es distingeix entre objectius i fins:
PER A QUÈ? El fins són les fites que es plantegen les empreses a llarg termini QUÈ? Els objectius són les fites concretes que es fixa l’organització a c/t, m/t i ll/t. -Objectius generals: afecten/consideren a tota l’organització. L’autor Bueno considera tres tipus d’objectius generals: de rendibilitat, de creixement i socials (consideren un equilibri entre l’empresa i les persones que l’integren, les institucions i altres entitats amb que es relacionen) -Objectius específics: serveixen de guia per a un departament, secció, unitat de l’estructura empresarial.
Els dos tipus d’objectius han de ser complementaris i han d’estar coordinats, per a una mateixa organització.
QUI estableix els objectius?:
Els objectius generals la direcció Els objectius específics cada departament, els seus responsables, segons el objectius generals als quals han de respondre
En general, la fixació d’objectius són part de la funció directiva que fins i tot ha originat una forma de dirigir: la direcció estratègica.
Criteris que s’han de considerar al fixar els objectius: -La tipologia d’empresa (capital públic o privat és molt diferent, per exemple) -La tipologia de direcció -L’entorn de l’organització -Les seves possibilitats econòmiques i la tecnologia que disposi o pugui disposar.
Fases per determinar els objectius: 1.-Què es vol aconseguir?
2.-Amb què compta l’empresa (instrument d’anàlisi DAFO) 3.-Presa de decisions i fixació d’objectius. Cal que siguin flexibles per anar modificant-los 4.-S’han d’escriure 5.-S’han de donar a conèixer a l’organització, s’han de comunicar 6.-S’han d’avaluar. HAN DE SER FORMULATS DE TAL MANERA QUE ES PUGUIN AVALUAR, HAN DE SER MESURABLES PER TAL DE PODER CONTROLAR LA SEVA CONSECUCIÓ O PER MODIFICAR-LOS SI ES DONEN DESVIACIONS.
L’ENTORN DE L’EMPRESA: L’empresa no està aïllada, ni en una bombolla, sinó que es pot considerar com una cèl·lula dins un cos social, amb el qual interactua. Moltes variacions de l’entorn li afectaran, encara que no hi hagi la intenció.
Considerem L’ENTORN EN 4 PARTS:
CLIENTS
PROVEÏDORS
COMPETIDORS (actuals i potencials, substituts) ENTORN SOCIAL, inclou la macroeconomia
1.5.-LA MATRIU DAFO (pàgina 11 i pàgina 199)
La matriu DAFO és una tècnica d’anàlisi empresarial i de les organitzacions.
L'anàlisi DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses, Oportunitats) té l’objectiu d’estudiar i establir un diagnòstic de la situació de l’empresa, en un moment concret, i identificar-ne els seus punts forts i els febles. Aquest estudi es realitza considerant també l’entorn i les amenaces i les oportunitats que li representa.
Anàlisi respecte a l’exterior, l’entorn: (Macroentorn)
Oportunitat .) Una oportunitat és una circumstància o un element de l’entorn de l'empresa que és potencialment favorable per a aquesta.
Amenaça. Les amenaces són aspectes de l'entorn que poden comportar una situació desfavorable a l’empresa.
Anàlisi respecte a elements interns a l’empresa: Microentorn
Fortalesa. Els punts forts o fortaleses són elements interns a l’empresa que constitueixen avantatges competitius.
Debilitat. Una debilitat o punt feble és un element intern a l’empresa que comporta un desavantatge competitiu.
______________
EXEMPLES D’ELEMENTS DE L’ENTORN QUE ES PODEN CONSIDERAR COM OPORTUNITATS I
AMENACES:
Oportunitats
• Entrada a mercats o segments nous
• Aparició de necessitats noves en el mercat que es poden satisfer amb el producte de l'empresa
• Creixement ràpid del mercat
- Propietat de la tecnologia principal
- Capacitat de fabricació més elevada
- Avantatges en costos
- Accés a les economies d’escala
- Posició d’avantatge en la corba d’experiència
- Habilitats per a la innovació de productes
- Bona imatge entre els consumidors
- Marques i productes ben diferenciats i valorats en el mercat
- Posició de lideratge en el mercat
- Campanyes de publicitat eficients
- Estratègies específiques o funcionals ben ideades i dissenyades
- Flexibilitat organitzativa
LA MATRIU DAFO - DETERMINACIÓ DE LES ESTRATÈGIES
DETERMINACIÓ DE LES ESTRATÈGIES
Una vegada fetes les anàlisis externa i interna de l’empresa, se’n determinen les oportunitats, amenaces, els punts forts i els dèbils. Les combinacions d’aquestes variables donaran com a resultat diferents orientacions estratègiques de l’empresa. Les orientacions estratègiques corresponents a les diferents combinacions es reflecteixen a la matriu DAFO. Aquesta matriu té les oportunitats i amenaces de l’entorn a les columnes i els punts forts i els dèbils de l’empresa a les files. Cada combinació donarà lloc a les orientacions estratègiques que es mostren a continuació:
Anàlisi de l’entorn
Amenaces
Oportunitats
Diagnòstic de l’empresa
Punts dèbils
Estratègies de supervivència Estratègies de reorientació
Punts forts
Estratègies defensives Estratègies ofensives
La combinació que l’empresa determini com a més important donarà l’orientació estratègica que
s’ha de seguir. Els fonaments de cadascuna de les estratègies possibles són:
• Les estratègies de reorientació tenen l’objectiu d’aprofitar els avantatges competitius de
l’empresa. Persegueixen un canvi important tant a l’estructura com al camp d’activitat. Un exemple típic en són els casos de reconversió industrial.
• Les estratègies de supervivència són les que fan servir per aquelles empreses que estan
sotmeses a una forta pressió, ja sigui per part de l’entorn o per part de les pròpies debilitats de l’empresa. S’intenta trobar una sortida a un greu problema. Molts cops és un problema de dimensió òptima de l’empresa i per tant d’aquella quota de mercat que permet a una empresa mantenir una posició competitiva dins d’un sector.
• Les estratègies defensives són aquelles que tenen l’objectiu d’eliminar les debilitats de
l’empresa. Intenten l’obtenció dels objectius proposats amb el mínim de recursos possibles.
• Les estratègies ofensives es defineixen com les que tenen l’objectiu de maximitzar les forces
de què disposa l’empresa. Estan orientades a la innovació i estretament lligades al llançament de nous productes.
_______________
