MEDITACIONS METAFÍSIQUES

1 MEDITACIÓ: (dubte)

Posa tot en dubte (Escepticisme= no hi ha coneixement segur)

1. Dubta dels sentits (ens enganyen= no ens podem fiar).

Com sabem que ja ens han enganyat algun cop no ens podem refiar d’ells. Ens enganyen

de les coses més evidents.

Pot ser els sentits només ens enganyen d’aquelles coses més abstractes, ja que no ens

enganyen per exemple en que tenim mans. Encara que hi ha persones que creuen tenir

les mans de vidre, per tant, dubten d’allò més evident.

2. Dubta de l’existència del món ( Com se quan estic somiant i quan estic despert? Els

somnis es presenten com a realitat i no es poden distingir)

3. Dubta de les veritats independents com les matemàtiques

= Hipòtesi del deu enganyador- Com se que Deu no ha volgut fer que m’equivoqui en

raonar matemàtiques? Deu és bo i seria contrari a la seva bondat que m’hagi creat de

manera que m’enganyi. Sabem que 2+2=4.

Quant més m’equivoco, menys poderós és qui m’ha creat.

4. Pot ser hi ha un geni maligne que vol fer que m’equivoqui i que obtingui fals

coneixement. Mai sabem si una cosa es certa o no. = es la figura del dubte metòdic.

Son dubtes hiperbòlics/ metòdics: dubtem de tot, fins i tot de les veritats matemàtiques.

2 MEDITACIÓ: (res cogitans= substància que pensa) -veritat

El fet de dubtar de tot em fa veure que estic dubtant= hi alguna substancia pensant

PRIMER PRINCIPI: encara que hi hagi un geni maligne, no em pot enganyar en que si jo dubto, estic

segur de que dubto. I si dubto vol dir que penso, i si penso existeixo. - «Cogito ergo sum»

Ex: Si apropem un tros de cera al foc, s’anirà desfent, però nosaltres sabem que allò continua sent

cera, com?

- No es a través dels sentits que ho sabem ja que aquest ens volen enganyar mostrant-lo amb

formes diferents.

- Ho sabem mitjançant el pensament= jo penso q allò és cera= existeix un jo pensant (Res cogitans)

Jo existeixo com a cosa pensant « Res cogitans» , però que sóc? Soc una cosa que pensa. El meu

cos es part del mon sensible, per tant, no puc estar segur que el meu cos existeix, només estic

segur que existeixo com a cosa que pensa.

– Dualisme cartesià: relació ment (res cogitans) i cos (res extensa).

Aquesta relació es fa mitjançant un òrgan= la glàndula pineal.

- Es a partir de la segona meditació que comença a aplicar el mètode. La primera es el context.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Meditacions Descartes y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

MEDITACIONS METAFÍSIQUES

1 MEDITACIÓ: (dubte) Posa tot en dubte (Escepticisme= no hi ha coneixement segur)

Dubta dels sentits (ens enganyen= no ens podem fiar). Com sabem que ja ens han enganyat algun cop no ens podem refiar d’ells. Ens enganyen de les coses més evidents. Pot ser els sentits només ens enganyen d’aquelles coses més abstractes, ja que no ens enganyen per exemple en que tenim mans. Encara que hi ha persones que creuen tenir les mans de vidre, per tant, dubten d’allò més evident.
Dubta de l’existència del món ( Com se quan estic somiant i quan estic despert? Els somnis es presenten com a realitat i no es poden distingir)
Dubta de les veritats independents com les matemàtiques = Hipòtesi del deu enganyador- Com se que Deu no ha volgut fer que m’equivoqui en raonar matemàtiques? Deu és bo i seria contrari a la seva bondat que m’hagi creat de manera que m’enganyi. Sabem que 2+2=4. Quant més m’equivoco, menys poderós és qui m’ha creat.
Pot ser hi ha un geni maligne que vol fer que m’equivoqui i que obtingui fals coneixement. Mai sabem si una cosa es certa o no. = es la figura del dubte metòdic. Son dubtes hiperbòlics/ metòdics: dubtem de tot, fins i tot de les veritats matemàtiques. 2 MEDITACIÓ: (res cogitans= substància que pensa) -veritat El fet de dubtar de tot em fa veure que estic dubtant= hi alguna substancia pensant PRIMER PRINCIPI: encara que hi hagi un geni maligne, no em pot enganyar en que si jo dubto, estic segur de que dubto. I si dubto vol dir que penso, i si penso existeixo. - «Cogito ergo sum» Ex: Si apropem un tros de cera al foc, s’anirà desfent, però nosaltres sabem que allò continua sent cera, com?

No es a través dels sentits que ho sabem ja que aquest ens volen enganyar mostrant-lo amb formes diferents.
Ho sabem mitjançant el pensament= jo penso q allò és cera= existeix un jo pensant (Res cogitans) Jo existeixo com a cosa pensant « Res cogitans» , però que sóc? Soc una cosa que pensa. El meu cos es part del mon sensible, per tant, no puc estar segur que el meu cos existeix, només estic segur que existeixo com a cosa que pensa.
Dualisme cartesià: relació ment (res cogitans) i cos (res extensa). Aquesta relació es fa mitjançant un òrgan= la glàndula pineal.
Es a partir de la segona meditació que comença a aplicar el mètode. La primera es el context.

3 MEDITACIÓ

L’existència del jo és una intuïció= constitueix una veritat indubtable = es presenta clara i distinta. PRIMERA VERITAT: criteri d’evidència= totes les coses que percebem de forma clara i distinta son veritables. Solipcisme: l’única cosa que puc afirmar és que jo existeixo. = He de continuar investigant El jo que pensa: Què pensa? Pensa en IDEES

Idees Adventicies: provenen de l’experiència externa (cavall)
Idees Facticies: provenen de la combinació d’idees (unicorn) Aquestes idees depenen de nosaltres
Idees Innates: provenen de forma necessària sense que puguem fer res (idea de infinit) No es pot trobar coneixement amb les adventicies ja que encara dubtem de la realitat exterior. Tampoc es pot amb les Facticies perquè provenen de la nostra imaginació. Per a trobar el coneixement només es podrà fer mitjançant les idees innates. Mitjançant les idees innates arriba a la segona veritat SEGONA VERITAT: Déu= és una ideea innata · Arguments per a demostrar l’existència de Déu:

Argument de la infinitud: la idea d’infinit necessita una causa= Jo no la he pogut crear perquè sóc una substància finita ( no es una idea facticia ). Només l’ha pogut crear una substància infinita i perfecta= Déu. – Deu causa la meva idea d’infinit.
Argument de la causalitat aplicada al Jo: El jo és finit i imperfecte= no m’he pogut crear jo mateix (és evident pq si no m’hagués creat infinit i perfecte) = M’ha hagut de crear un ésser que posseeixi les perfeccions= Déu. Amb aquests arguments que demostren l’existència de Déu arriba a la 4 meditació.

Diferència imaginació i pura intel·lecció o concepció: Imaginació: idees facticies= ens les inventem mitjançant un esforç. Pura intel·lecció: el que captem per l’intel·lecte sense cap tipus d’esforç. Diferència: la imaginació depèn d’alguna cosa no mental però la pura intel·lecció no. Descartes mitjançant el principi de causa utilitzarà la imaginació per donar a entendre que hi ha alguna cosa fora de mi. Exemple Descartes: cuando me imagino un triángulo, no supongo tan sólo que es una figura comprendida en tres líneas, sino que también veo estas tres líneas como presentes por el poder del intelecto; esto es lo que llamo imaginar. Si quiero pensar en un quiliógono, juzgo que es una figura que consta de mil lados, con la misma certeza con que he juzgado que el triángulo consta de tres; pero no del mismo modo me imagino aquellos mil lados o los veo como cosas presentes. Principi de causa: tot te una causa i un efecte Imaginació: efecte d’una cosa Per tant, utilitza la imaginació per donar a entendre que hi ha alguna cosa fora de mi. Arguments per justificar l’existència d’un món material:

La distinció per exclusió recíproca entre cos i ànima= evidència de que no poden estar junts, han d’estar en llocs diferents pq podem distingir un cos. La distinció a causa de l’exclusió sabem que hi ha una ànima i podem distingir un cos, per tant, podem intuir que hi ha Res extensa. A causa de les sensacions puc mostrar que estic unit estrictament al cos: quan rebo una ferida sento dolor. Per tant, la idea de home es evident que es troba dividida en cos i ànima.
Anàlisi del sentits: Els pensaments de sentir i imaginar són diferents = sentir son idees adventicies i la imaginació facticies. Per tant, aquests pensaments depenen de mi, de la substància pensant que sóc jo.
Demostració de l’existència del meu cos: Se que tinc un cos ja que es presenta de forma clara i distinta i a més hi ha facultats motores. Facultats motores: hi ha moviment, per tant hi ha una cosa que es mou (cos) i una altra que fa que es mogui (ment). Conclusió: ens trobem dividits en cos (res extensa) i ment (res cogitans)= existeix un mon material en el que es troba el nostre cos. La ment i el cos es troben units mitjançant la Glàndula Pineal: òrgan que mitjançant les sensacions que captem a través del cos les transmet a la ment.

Meditacions Descartes, Apuntes de Historia de la Filosofía

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Meditacions Descartes y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

MEDITACIONS METAFÍSIQUES

3 MEDITACIÓ