¡Descarga Memoria de Models i rèpliques y más Apuntes en PDF de Conservación y Restauración de Bienes Culturales solo en Docsity!
Índex
- Introducció .......................................................................................
- Desenvolupament
Llàgrima ....................................................................................
Amforeta ....................................................................................
Moneda ...................................................................................
- Conclusions ...................................................................................
- Bibliografia ....................................................................................
Introducció
El treball ha consistit en la execució de tres motlles per la reproducció de tres peces en diferents materials i acabats.
Dues d’elles amb una cara plana, una llàgrima de vidre de una làmpada i una amforeta l’altre per ambdues cares una moneda.
Així, un cop confeccionats els motlles de silicona es va procedir a omplir-los del material adequat en cada una de les rèpliques, poliester i escaiola a la llàgrima, per finalment procedir a donar els acabats de daurat i platejat.
Després amb flex de bronze, la amforeta i la moneda, donant un acabat de tinta amb pols de talc.
El següent pas és omplir el motlle amb escaiola feta a base de barrejar guix amb aigua, fins que la pasta aconsegueix la textura del iogurt.
S’ha de abocar amb compte vigilant que no quedin masses bombolles d’aire, ens podem ajudar d’una espàtula per omplir correctament tots els forats.
La deixem assecar i la traiem del motlle amb cura, arreglant els desperfectes que pugui tenir per bombolles que no hagin acabat de desfer-se amb aquaplast, mentre preparem l’altre replica amb escaiola seguint el mateix procés.
Un cop preparades amb l’aquaplast sec, passem a donar una capa de mixtió (Barniz mixtion dorado de secado rápido de MONGAY S.A.)
Després d’esperar 20 minuts per que el mixtió tingui prou mordent, podem passar a daurar amb les làmines d’or fals amb molt de compte per que son molt fràgils i es trenquen i s’arruguen a molta facilitat.
Un cop les tenim passem a envellir-les amb betum de Judea de la mateixa marca que el mixtió, amb això tapem els desperfectes que hagin pogut quedar al daurar-les.
La última llàgrima es va fer de poliester OCL Transparente para oclusiones de la marca Resineco amb una proporció 1gr de catalitzador per cada 50 gr de Poliester (aquesta mesura donava per tres persones).
Foto final:
2. Amforeta
Descripció: Es tracta d’una petita amforeta de guix llarga i estreta de 8 cm
de llarg.
Procés:
El primer va ser el motlle de silicona, seguint el mateix procés que amb la llàgrima, una caixa de pasta de modelar, abocar, deixar catalitzar, treure la pasta de modelar i treure de dins l’àmfora de guix, per procedir a abocar AC Flex Bronze de la marca Jesmonite en una proporció de 10gr de Catalitzador per 55 de Bronze.
Es deixa catalitzar en un lloc estable fins a la següent classe en la que ja es pot desemmotllar.
Amb un bisturí, es rasca el sobrant acabant de deixar la part del darrere llisa.
Foto final:
3. Moneda
Descripció: Es tracta d’una moneda de curs legal de 50 cnt d’€ amb al relleu
de la porta de Brandemburg de 2,5cm de diametre.
Procés:
Es comença igual que amb les altres rèpliques, excepte per que a la caixa de pasta de modelar se li clava el pinzell a les quatre cantonades per que facin de sobresortints que ajudaran a que el motlle encaixi perfectament sense moure’s.
També s’ha de tenir en compte d’enterrar una mica la moneda per evitar que suri i la silicona penetri a sota.
Un cop catalitzat la segona part del motlle, es rebaixa l’escaiola fins al nivell de la silicona i se li tornen a fer quatre forats a les cantonades, més amples que profunds, per assegurar l’encaix i l’estabilitat.
Després es fa de nou una capsa de paper assecant, sense deixar més marge que en alçada, es dona una capa de goma laca i s’unta de vaselina un altre cop.
Amb la segona part del motlle de silicona col·locada, cara amunt, la caixa de paper assecant s’omple un altre cop d’escaiola.
Quan aquesta està seca, s’enretira la caixa de paper i s’igualen els costats de les dues peces, encara juntes, dels regalims d’escaiola que poguessin quedar, es fan algunes marques a part de fora per que sigui fàcil tornar a posar les peces en la posició adequada a simple vista i es separen les dues bandes.
Aleshores es prepara una barreja de poliester (el mateix que hem fet servir per la llàgrima) metal filler – Bronze de la marca Jesmonte, amb unes puntes de pintura al oli Verd Viridian marca Pehminake i Negro marfil de la marca Titan i amb això s’omplen ambdues bandes del motlle.
Quan està començant a catalitzar, que ja no regalima, s’ajunten de nou una sobre l’altre i es deixa acabar de catalitzar en un lloc estable, amb pes.
Un cop està catalitzat es torna a obrir.
Foto final:
Conclusions
M’ha resultat una matèria molt interessant, per que tot hi que havia vist que en alguns processos de restauració d’altres assignatures es feien rèpliques per exemple, per reconstruir un tros de un marc de fusta trencat, no tenia ni idea de com es feia, fins ara.
A més el coneixement dels materials amb els que no havia treballat mai com ara el flex bronze de l’amforeta, que m’ha agradat molt, o la tècnica per donar els acabats a base de tinta que no se m’hagués acudit mai.
Hi ha hagut alguns problemes, no obstant, com es normal el primer cop que es fa una cosa que no s’ha fet mai que m’han ensenyat en quines coses tenir cura en el futur.
Per exemple, en la primera llàgrima de Poliester o amb l’amforeta, en vaig abocar sense mesura i després vaig tenir que estar rascant durant una bona temporada per anivellar-les i polir-les.
Un altre problema amb l’amforeta va ser que no la vaig enfonsar bé en la pasta de modelar i va surar, entrant-li la silicona per sota. Ho varem arreglar posant una altre capeta de silicona per damunt i després, tallant per arribar a poder treure el model.
Després vaig haver de fer de nou el motlle de silicona de la llàgrima, ja que va desaparèixer per no posar-hi el nom.
Amb la caixa de la moneda també em va passar que la vaig fer extremadament grossa i vaig haver de rascar moltíssima escaiola.
I després al final també va passar alguna cosa estranya amb la rèplica de la moneda i la barreja de poliester que no va donar temps a solucionar.
Però al final les peces han quedat amb un bon resultat.
