1.Què és la memòria?
Problema: la nostra experiència és constant i complexa.
Perquè serveix la memòria?
Tenim memòria perquè ens ajuda a adaptar-nos a l’entorn. Permet reconèixer les regularitats i les
excepcionalitats(coneixements nous rellevants).
La naturalesa ha seguit 2 estratègies: pre-programar l’organisme i implementar mecanismes en els organismes
que els permeti aprendre.
Processos inherents de la memòria
La memòria ens permet registrar, emmagatzemar i utilització posterior de la informació.
Model Modal (Atkinson i Shiffrin 1968)
Model de memòria inicial. S’assumeix que la memòria està dividida en diferents subestructures relativament
independents determinats pel temps que es pot retenir la informació:
•Memòria sensorial: espai breu de temps. No hi ha un processament actiu(perceptual).
•Memòria a curt termini: dura segons. Té limitació de capacitat.
•Memòria a llarg termini: tota la vida. No té limitació de capacitat.
Memòria sensorial
El sistema perceptual que emmagatzema la imatge estàtica de l’entorn durant un període suficient per poder-la
integrar i donar temps de permanència.
També permet la exploració del món amb la coordinació dels moviments sacàdics.
Experiment Sperling
Experiment 1: Es vol mesurar la quantitat d’informació que es pot retenir.
Conclusió: el límit el posa la nostra memòria.
Independentment del volum d’ítems, la gent té
un sostre, hi ha un límit de 4 elements.
Experiment 2: record parcial. Després de
desaparèixer la informació es selecciona la
columna d’elements que has de recordar,
s’orienta la recuperació.
Conclusió: si augmenten el nombre d’ítems
presentats també augmenta la quantitat d’ítems
que es poden recordar. Existeix un límit
temporal important.
Memòria a curt termini i de treball
MCT: emmagatzematge temporal d’un volum d’informació petit per un espai de temps breu.
MT: espai mental de treball, vinculat a l’atenció, que permet la manipulació simbòlica dels ítems.
Memòria a llarg termini
