1. Comprensió del text
a) Descriviu el tema i les parts bàsiques del text
El tema del text és la reflexió sobre les mentides i els mentiders, així com del
difícil que és ser un bon mentider . No obstant això, també reflexiona el que
suposa ser un mal mentider i de les seues conseqüències. L’estructura externa
conté 23 línies i tres paràgrafs. Internament, podem dividir el text en les tres
parts típiques de qualsevol text argumentatiu:
Introducció: (l.1-3) planteja l’art de mentir i els mentiders
Desenvolupament: (l.4-17) com ha de ser i com no ha de ser una mentida i un
bon mentider. A banda d’això, les conseqüències del mal mentider.
Conclusió: (l.17-23) les mentides i els mentiders no són bons.
La tesi la trobem de manera implícita tant al principi com al final del text
deduïm que critica a les mentides i als mentiders i els assenyala de maliciosos.
b) Resum
Hi ha molts mentiders solts, però no tots saben mentir igual de bé. És més,
aquells que esmenten i ho fan de manera que són enxampats creen una sèrie
de tensions en les relacions amb ells. Així doncs, mentir i damunt malament
comporta una sèrie de conseqüències negatives. No obstant això, aquells que
esmenten bé, com que no són enxampats , no fan que es formen les tensions.
Per tant, com no tots tenen l'habilitat de saber mentir és preferible no fer-ho a
ser enxampats.
c) Varietat diatòpica
El text presenta la variant oriental de la llengua. Ho podem veure a través de la
desinència -o de la 1ª persona del present d’indicatiu (“repeteixo”, l.18).
També es pot veure a través de la desinència -i de la 1ª persona del present del
subjuntiu (“sigui” l.10). Per últim, trobem la paraula “sortir” (l.13) pròpia de la
variant oriental, en l’ occidental seria “eixir”.
d) Modalització
El text de Fuster és un assaig humanístic, amb el qual pretén donar el seu punt
de vista sobre un fet concret. Efectivament, es tracta d’un text molt modalitzat,
ja que l’autor està present al text a través de diversos mecanismes
modalitzadors. Per exemple, trobem la primera persona en verbs (“siguem
incapaços” l.6 i “dubtem” l.12). També hi trobem lèxic valoratiu abundant com
adjectius (“còmode i simpàtic” l.14). La presència de signes gràfics com els
guions llargs (l.13 i 17) també denota la presència de l’emissor.
