Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Mercats financers - 2011, Apuntes de Administración de Empresas

Asignatura: Mercats financers, Profesor: Antonio Rodríguez Ramos, Carrera: Administració i Direcció d'Empreses, Universidad: URV

Tipo: Apuntes

2010/2011

Subido el 25/05/2011

marcvv
marcvv 🇪🇸

3.9

(37)

3 documentos

1 / 27

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
By Marc VALERO
Any 2011
3r curs ADE
MERCATS FINANCERS
TEMA 1: CARACT DELS MF
Desmaterialització dels MF:
AF: actiu intangible emès per aquelles entitats que tenen necessitat de finançament i
adquirit per aquells q tenen capacitat de finançament.
MF: plataforma on es negocien AF.
Abans Mercat tradicional era materialitzat: d’assistencia fisica obligada i negociacio es
feia a viva veu.
Tendencia a la desmaterialització: utilitzen noves tecnol, MF s’han convertit en
plataformes virtuals (electroniques, desubicades). La conexió amb el llibre d’ordres es
via Internet.
Avantatges de la desmaterialització:
Presa decisions agil i rapida
Mercat més barat
Desubicacio
Molt mes eficient i competitiu
Abaratiment dels costos interns
Reduccio de les comissions per atraure mes cuota de mercat
Finançar l’economia en millors condicions tant de cost com de qualitat.
MF desmat F 0
E 0
+ agil, - cost F 0
E 0
- comissions F 0
E 0
+ eficiencia F 0
E 0
+ finançament F 0
E 0
+ PIB
Els 2 factors que han possibilitat la desmat:
l’aplicacio massiva de les noves tecnol
la desmat dels AF. SCL F0
E 0
Iberclear. Tots els inversors han de tenir un diposit de
valor vinculat amb un diposit d’efectiu. Tot es pot informatitzar.
Classificació dels MF:
1) Mercats organitzats / no organitzats
1.) Mercats organitzats:
L’actuació dels agents esta reglamentada. Les normes conegudes per tots i afecten per
igual. Les dicta el propietari del mercat, q es la Societat Rectora.
Aquestes normes han de ser compatibles amb d’altres de rang superior (lleis). LMV:
Ley de Mercado de Valores. Tb hi ha decretos-leyes q son els que han creat els mercats
organitzats.
Hay 7 Mercados organizados en España, en Alemania/Francia/Italia solo hay 1:
CADE: Central de anotaciones y deudas del Estado. Mercat de deute public.
Normes dictades pel BE.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Mercats financers - 2011 y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!

By Marc VALERO Any 2011 3r curs ADE

MERCATS FINANCERS

TEMA 1: CARACT DELS MF

Desmaterialització dels MF:

AF: actiu intangible emès per aquelles entitats que tenen necessitat de finançament i adquirit per aquells q tenen capacitat de finançament. MF: plataforma on es negocien AF.

Abans Mercat tradicional era materialitzat: d’assistencia fisica obligada i negociacio es feia a viva veu. Tendencia a la desmaterialització: utilitzen noves tecnol, MF s’han convertit en plataformes virtuals (electroniques, desubicades). La conexió amb el llibre d’ordres es via Internet.

Avantatges de la desmaterialització :

  • Presa decisions agil i rapida
  • Mercat més barat
  • Desubicacio
  • Molt mes eficient i competitiu
  • Abaratiment dels costos interns
  • Reduccio de les comissions per atraure mes cuota de mercat
  • Finançar l’economia en millors condicions tant de cost com de qualitat.

MF desmat F 0E 0 + agil, - cost F 0E 0 - comissions F 0E 0 + eficiencia F 0E 0+ finançament F 0E 0+ PIB

Els 2 factors que han possibilitat la desmat:

  • l’aplicacio massiva de les noves tecnol
  • la desmat dels AF. SCL F 0E 0 Iberclear. Tots els inversors han de tenir un diposit de valor vinculat amb un diposit d’efectiu. Tot es pot informatitzar.

Classificació dels MF:

  1. Mercats organitzats / no organitzats

1.) Mercats organitzats: L’actuació dels agents esta reglamentada. Les normes conegudes per tots i afecten per igual. Les dicta el propietari del mercat, q es la Societat Rectora. Aquestes normes han de ser compatibles amb d’altres de rang superior (lleis). LMV: Ley de Mercado de Valores. Tb hi ha decretos-leyes q son els que han creat els mercats organitzats.

Hay 7 Mercados organizados en España, en Alemania/Francia/Italia solo hay 1:

  • CADE: Central de anotaciones y deudas del Estado. Mercat de deute public. Normes dictades pel BE.
  • MAIAF: renda fixa privada. Mercado de la asociacion de intermediarios de AF. AIAF mercado RF, S.A., sociedad rectora. Accionistes: Bancs, Brokers, Dealers.
  • 4 Bolsas: acciones + warrants. 4 Sociedades Rectoras.
  • MEFF: mercado español de futuros financieros. Derivados. Rectora: MEFF, S.A.

2.) Mercats no organitzats: OTC: Over the country. Confrontacion directa de las contrapartidas. No existen normas directas para todos. Ambas partes acuerdan el modus operandi.

MF minoristas:

  • Deposito bancario
  • Hipoteca
  • Mercado de Forwards
  • FRA’s
  • Swaps
  • Divisas
  • Interbancarios (horiz)
  1. (^) Mercats monetaris / de capitals

2.1) Mercats monetaris: Se negocian AF a c/p. Permite la mobilizacion de las tesorerias. Permiten la accion instrumental de PM. Son los mercados de mayor volumen. Muy especialistas pq contrapartidas son institucionales. Los precios son muy representativos del mercado, son precios de referencia.

Tipos:

  • Depósitos
  • Interbancarios: vertical (con BCE F 0E 0SLBE), horiz (domesticos F 0E 0 SLBE / transfronterizos F 0E 0 TARGET)
  • (^) Letras Tesoro LT
  • Pagares Empresa PE
  • Dobles: Repos y simultaneas
  • Emprestitos bancarios (Bonos caja, bonos tesoreria, certificados deposito. BC, BT, CD). Aunque son a l/p son totalmente liquidos pq se pueden vender cuando uno quiera.

2.1) Mercats de capitals: Se negocian AF a l/p. Hacen posible la entrada de capitales permanentes a familia y al Estado. Financiacion de activos fijos.

Tipos:

  • Creditos l/p
  • BO + OB
  • CH: cedulas hipotecarias
  • Bonos titulizacion
  • Acciones
  • Participaciones preferentes

Llibertat F 0E 0 + o – facilitat d’accés i grau de desregulació d’aquests mercats (no vol dir no regulació). Model juridic segons el qual es dona gran llibertat d’actuacio i limits molt clars i controlats. Absencia de prohibicions, pero amb condicionants que disminueixen la llibertat d’actuacio. La determinacio del preu no sera igual segons el grau de desregulacio.

Amplitut F 0E 0 núm d’ordres tant de venda com de compra a l’entorn d’un mateix preu. + volum d’ordres per a un sol preu F 0E 0 + ample es el mercat El comportament del preu sera molt mes volatil, els analistes tecnics no entraran mai als mercats estrets.

Profunditat F 0E 0 núm d’ordres tant de venda com de compra a diff preus. + ample el rang de preus F 0E 0 + profund es el mercat. Influeix en la liquiditat (com + ampli i profund, + liquiditat).

TEMA 2: ROUTING OPERATIU DELS MERCATS SECUNDARIS

Funcionament operatiu:

Mercats secundaris: on es generen interanvis entre multiples agents aliens a l’emissor. El periode de maduracio dels MS es el de la vida util del AF.

En els MS organitzats, intervé sempre la figura del MEMBRE. Son sempre IF (Bancs Centrals, entitats de credit, brokers/dealers). La IF per ser membre ha de ser accionista de la Rectora del Mercat. En l’accionariat de les rectores hi ha un determinat free float (% q es negocia directament en el mercat, pertany a tercers NO membres). L’accés a membre de mercat es voluntari per part de les IF pero ha d’estar acceptat pel Consell d’Administracio. El membre ha de signar un document en q s’especifica drets i obligacions. El mercat pot expulsar el membre si no es responsabilitza.

Drets:

  • De vehicular el llibre d’ordres del mercat (nomes els membres ho poden fer). Fa possible la intermediacio respecte de tercers.
  • Dret a rebre informacio directa del mercat, juntament amb els VENDORS q son els difusors globals d’informacio financera: Reuters, Telerate, Bloomberg.
  • Al cobrament de comissions per intermediacio.

Obligacions:

  • Tot membre es responsabilitza dels seus tercers, que son les persones q tenen obert compte de valor amb ell. Aquesta responsabilitat mai es compartida.
  • Cada cop q el tercer faci una proposta de compravenda al seu membre, abans q estigui la proposta al mercat, el membre está obligat a fer el control creditici del seu tercer. Es a dir q si el tercer vol comprar, el membre haura de garantir suficient efectiu.

L’enrutament d’ordres s’inicia quan 1 membre accedeix bé per compte propi o de tercers al llibre d’ordres. Hi ha membres q només poden actuar per compte de tercers (Brokers) mentre que els dealers ho poden fer per compte propi o de tercers. La forma d’accés al llibre d’ordres depen del model de mercat.

Model regit per ordres: Les Bolses i alguns mercats de deute. El membre introdueix ordre o proposta que conté la concreció de:

  • (^) Valor del titol (BBVA, TEF)
  • Posicio de compra o de venda
  • Volum (nb titols o euros)
  • Preu (hi ha un preu limit, ha d’estar d’acord amb la normativa del mercat)

Criteri FIFO: sempre que el preu sigui compatible, es produeix la compravenda amb el 1er q va entrar la proposta. Sino, la proposta esta en cua d’espera. Si la modifiqués, es perdria l’antiguitat temporal. L’ordre per defecte dura una sessió. Si un comprador vol comprar TEF a 17,15 i un venedor vol vendre TEF a 17,11, els dos preus son compatibles i es produeix la compraventa. A quin preu? Al preu del primer que va fer intro.

Quan un membre introdueix proposta:

  • el sys troba contrapartida de preu compatible. Es dispara prioritat d’entrada (casa el q ha entrat 1er)
  • en el moment d’entrada no hi ha contrapartida disponible. Cua d’espera. El sys informa en temps real de les cues d’espera.

Quan s’entra una ordre F 0E 0 Subsistema de cotització : Cotitzar vol dir expressar la voluntat de forma explícita de comprar o vendre. Quan el titol ya cotitza F 0E 0 Subsistema de negociació : Processa si s’escau el casament de les propostes competitives. Un cop s’ha produit el casament, aquest juridicament no es vàlid. Qui ho valida no es el mercat sino un òrgan extern al mercat: SCL (sys de compensacio i liquidacio).

Model regit per preus: Ex: CADE Sobresut la figura de market makers (MM). D’entre els membres q no son brokers, alguns es constitueixen en MM. Els MM apliquen el compromis de cotitzar preus, tant de compra com de venda, per a cada referencia del mercat. En aquest mercat només cotitzen els MM. No es cotitza per ordres sino per preus. Directament es casen els preus i no hi ha cues d’espera.

Subsistema d’informació: Informa de tot el que passa al mercat i influeix en la presa de decisions. Tota la informacio va als Members i als Vendors.

Pantalla d’Informacio general:

  • A dalt F 0E 0 Ibex35 -------- Hora
  • A baix F 0E 0 Ticker: informa en temps real dels cases
  • Al mig F 0E 0 Sectors – Preus – Volum – Hora

Pantalla de Valor:

El SFE era rígid, lent, car, ineficaç, servia poc a les seves funcions bàsiques. Intervencionisme i rigidesa reglamentaria. Un dels sistemes més rigids i reglamentats de tota l’OCDE. Mecanismes de control monetari precaris.

Bancs:

  • No tenien llibertat de fixació dels tipus d’interes. Els regulaba el BE q no era independent.
  • No tenien llibertat de creacio de productes financers.
  • Unica diferenciació: entre Bancs i Caixes. Discriminava a les Caixes q no podien descomptar lletres.
  • Escassa competencia interbancaria. La cuota de mercat es guanyava amb l’expansio territorial q era molt forta.
  • Elevadissims coefs obligatoris (19,5%). Hi havia coefs obligatoris d’inversio en deute publoc (10%), coefs d’empreses declarades d’interès nacional, coefs de finançament de l’exportacio. La suma dels coefs arribava al 73% de les seves inversions. Només el 27% era de lliure disposició per als bancs.
  • (^) El marge de la banca era alt degut a l’elevat marge d’intermediació. La diferencia entre actius i passius era molt elevada.

Mercats:

  • L’unic mercat financer existent era la renda variable espanyola
  • Pràctica inexistencia dels mercats de renda fixa
  • Mercats monetaris = mercats interbancaris. No hi havia Repos, lletres del Tresor, etc. Empreses sense instruments de gestió de tresoreria.
  • Existien 4 mercats borsaris: molt poca negociació tot i q es podia negociar de tot.

Mercats borsaris:

  • Elevades comissions
  • Compensacio i liquidacio en D+100 (100 dies despres es podia vendre)
  • Sys de negociacio per subastes a viva veu amb assistencia fisica obligada
  • Mercat estret: pocs valors en poc temps
  • Mercats manipulats
  • Mercats no transparents i ineficients. Models operatius rudimentaris
  • Mercat fragmentat i impossibilitat d’arbitratge

Periode de reforma:

Durant els anys 80 es va forçar la motivacio de modernitzar l’econ espanyola pq sigui competitiva.

Bancs:

  • Es va decretar llibertat de tipus d’interes
  • Lliberalitzar la creacio de nous productes sobretot en mercat monetari: lletres Tresor, cuentas alta remuneración, certificats deposit, cedules hipotecaries, pagares empresa.
  • Es genera dinamica competitiva. Entra la Banca estrangera q aporta innovacions
  • Reduccio del marge d’intermediacio.
  • Eliminacio paulatina dels coefs obligatoris
    • productivitat, - costos unitaris, + formacio, + informatitzacio
  • Proces de fusions

Mercats:

  • Nous productes financers. Es va veure q les Borses no servien per negociarlos.
  • BE crea CADE l’any 1986 q encara avui es el millor mercat de deute public del món.
  • 1986: BE reuneix als inversors institucionals i els emissors privats i es crea l’AIAF q pertany als Bancs i Brokers mundials. Creacio plataforma eficient per la negociacio de renda privada i corporativa.
  • 3 mesos despres: MAIAF
  • Es decreta la LMV al 1989: fa possible la transformacio de Borses mitjançant SIBE q gestiona el Mercat Continu.
  • Sociedad de Bolsas administra el SIBE. A les Bolses es poden negociar ara RV, pero tambe algo de RF i corros. Cada Generalitat negocia a la seva Borsa.
  • 1991: MEFF S.A.. Mercat de Derivats. Genera estructura de mercat multiple (7).

Periode d’integració:

Hi havia problemes de deseconomies d’escala generat pels costos en l’existencia de plataformes multiples i de mercats fragmentats. Els Governs, Bancs i autoritats financeres van proposar un procés d’integració: 2 fases, la integració societaria (fusions tant de bancs com de mercats) (Holding AIAF + MEFF

  • Senaf y Holding grande: BME l’any 2002) i la integracio operativa (de CADE i AIAF a la plataforma Senaf / Iberclear com a depositari central en Borsa, AIAF i CADE)).

Las principales sociedades que componen Bolsas y Mercados Españoles son:

  • Bolsa de Barcelona
  • Bolsa de Bilbao
  • Bolsa de Madrid
  • Bolsa de Valencia
  • MEFF
  • AIAF
  • Iberclear
  • Sociedad de Bolsas, que gestiona y opera el Sistema de Interconexión Bursátil Español (SIBE).
  • Latibex
  • BME Consulting
  • Mercado Alternativo Bursatil (MAB)
  • Infobolsa
  • BME Innova
  • BME Market Data
  • Instituto BME

CADE BE Iberclear SENAF (y SIBE para pequeño inversor)

Deute public (LT, Bons Estat, Obligacions Estat), RF empresa publica

MAIAF CNMV Iberclear SENAF (y SIBE para pequeño inversor)

RF privada: BO, OB, PE, CH, BT, PP

Borses CNMV Iberclear SIBE Tot (dret), facto: Warrants + Renda variable + petita RF publica i privada autonomica

MEFF CNMV MEFFSA MEFFSA Derivats: Futurs i opcions

TEMA 4: MERCATS PRIMARIS

Codificacion seriada/en serie: suscriptores acuden a su intermediario financiero con la peticion de suscripcion. Solo se especifica el volumen, el precio esta prefijado. Cuando finaliza el plazo de suscripcion, se hace un recuento del volumen pedido, q no coincidira con el volumen emitido.

Reglas de prorrateo: si vol pedido > vol emitido, se especifica en el folleto de emision. Reglas de aseguramiento: si vol pedido < vol emitido

Procedimiento operativo de emision: Cada vez q un emisor decide realizar una emision primaria suscribe un contrato de emision con una entidad externa especialista. Esta entidad se constituye por ese contrato en la entidad lider de emision (lead manager), elegida por el emisor.

Es labor del lider en la emision:

  • concretar el instrumento a emitir teniendo en cuenta q con ello se optimiza la estructura de K de la empresa
  • Elaborar el folleto de emision obligatorio. Tiene la estructura estandardizada y en él se plasman todas las caract financieras.
  • Prestar su estructura operativa (programas, oficinas, equipos) para ejecutar la colocacion primaria de los titulos.
  • Asegura la emision (asegurar la entrada del principal al emisor). Y si no los coloca todos, lo q falta lo pone el banco (regla de aseguramiento).
  • Garantiza las peticiones minoristas hasta un mínimo de volumen y el resto se adjudica proporcionalmente (prorrateo)
  • El lider elige otros partenaires para q le ayuden todos en la colocacion y algunos en el aseguramiento. Tenderpanel: pool de bancos liderados por el lead manager.
  • Centraliza todas las peticiones y ejecuta las adjudicaciones. Utilizando el criterio FIFO.

Listing electronico de adjudicados identificados con su NIIF y por el volumen y los titulos adjudicados. Cada titulo esta identificado por un codigo. El propio lider ejecuta ultimas tareas junto al emisor.

Costes de estructura de emision q lo paga el emisor:

  • comisiones tenderpanel
  • comisiones del contrato
  • coste del instrumento financiero, de los cupones
  • Gastos de notario
  • registro propiedad
  • registro CNMV
  • registro en SCL (previo a entrada en merc sec),
  • alta en merc financiero secundario.

La diversificacion compensa el sobrecoste. Algunos de estos costes son costes fijos, lo q disuade a las PYMES. La alternativa es la financiacion bancaria.

Procedimiento para las ampliaciones de capital:

El simple anuncio de querer ampliar capital provoca un efecto de dilucion, puesto q el mismo valor del activo se dividira en un mayor numero de acciones y por lo tanto cada accion valdra menos. Este anuncio afecta negativamente a los accionistas (efecto dilucion: reduccion valor acciones).

Para compensar esto, la Ley de S.A. obliga a otorgar a ese accionista antiguo el derecho de suscripcion preferente (d.p.s). Por cada accion vieja (adquirida hasta la sesion anterior al de la ampliacion) se dispondra de un d.p.s. Una vez iniciada la ampliacion (dura 1 mes) ese accionista viejo puede hacer 1 de las 2 siguientes acciones:

  • ejercer sus derechos y entrar en la ampliacion. En ese caso su deposito de valores se vera incrementado por un numero determinado de acciones nuevas según cual sea la proporcion de la ampliacion (nd), mas un cargo en la cuenta de efectivo por el importe de esas acciones nuevas q dependera del precio de la emision de las acciones (Pe) q es inferior al valor real de las acciones F 0E 0 es la compensacion de la dilucion.
  • No ejercer sus derechos vendiendolos y por lo tanto no entra en la ampliacion. En ese caso su deposito de valores permanece intacto pero en su cuenta de efectivo se le abonara el importe de los derechos q compensa el efecto dilucion.

Entre d y d+30 existe un mercado paralelo de derechos. Durante ese periodo un accionista nuevo q quiera entrar en la empresa q esta ampliando, puede hacerlo por 2 vias:

  • Por mercado secundario adquiriendo acciones comunes exderecho.
  • Adquiriendo acciones nuevas por el mercado primario. Para adquirir esas acciones q todavia no estan en el mercado, el accionista debe comprar derechos en el mercado de derechos.

¿Cuál es lo q mas me conviene? Valor teorico del derecho de suscripcion (d) comparado con el valor real (el de la pantalla).

P0 F 0E 0 preu preampliacio (cierre D-1) Pp F 0E 0 preu emissio de les accions noves F 0E 0 par (Pe = N) // par + prima (Pe > N) // par + liberada (descontada) (Pe < N) F 0D F En el porcentaje q se exprese en la liberacion. Par totalmente liberada Pe = 0. Nd F 0E 0 proporcion acciones viejas / 1 nueva

Prop 1 nova x 5 velles F 0E 0 Nd = 5/1 = 5

SEBC: Sistema Europeu de BC: BE, Bundesbank, Banque de France,… Mercat interbancari format per les operacions q realitzen les institucions del SEBC amb les seves contrapartides. Contrapartides: entitats financeres q compleixen uns requisits (sotmesos al coef de caixa, ser financerament solides, complir amb criteris operatius).

Mercat interbancari de segon nivell: Entitats crediticies entre elles.

  • (^) Mercat de diposits bancaris transferibles o no transferibles
  • Mercat de FRAs (Forward rate agreements)
  • Repos i simultanies sobre deute public (venciment inferior a 18 mesos)

El sistema de liquidacio es el servicio de liquidacion del Banco de España (SLBE), integrat en Sistema TARGET (Sistema transeuropeu de transferencies rapides amb liquidacio bruta en temps real). INTERLINKING: conecta TARGETt amb SLBE.

Sistema TARGET:

Suport de la instrumentcio de la PM i dels mercats interbancaris de la Eurozona. Esta format per un Sistema d’interconnexio (Interlinking) dels respectius sistemes dels BC dels paisos membres de la UE. Reuneix en una mateixa plataforma homogenia els diferents sistemes nacionals de cada pais membre, processa els pagaments transfronterers.

Funcionament: BCE F 0E 0 TARGET F 0D F BE + Sistema nacional de pagos + entidades de credito

Utilitzacio:

  • Operacions de PM
  • Operacions de comerç internacional dins la UE
  • Liquidacio de contrapartida en euros de transaccions realitzades en altres divises

Caracteristiques:

  • Seguretat
  • Cost reduit
  • Rapidesa
  • Facilitat d’acces
  • Temps real
  • Horari perllongat (de 7 del mati a 6 de la tarda)
  • Conciliacio comptes diaris
  • Abonament en ferm: es poden utilitzar imediatament els fons abonats.

Mercat interbancari de diposits:

Institucions de credit (bancaries i no bancaries), directament o a traves de brokers especialitzats, es cedeixen diposits a 1 dia o terminis superiors.

Compradors F 0E 0 demanen diposits, tenen excedents que colocar, que prestar Venedors F 0E 0 ofereixen diposits, tenen necessitats de liquidesa

Serveix per:

  • Ajustar desequilibris de les tresoreries bancaries
  • Eliminar el desajust en el compliment dels coeficients de caixa
  • Rendibilitzar a molt curt termini els excedents temporals de tresoreria (funding)
  • Realitzar operacions especulatives per l’obtencio de beneficis (trading)

Mercat de diposits no transferibles: Entitat dipositaria F 0E 0 Prestataria F 0E 0 Qui rep diners en prestec, Venedor del diposit F 0E 0 Passiu Entitat depositant F 0E 0 Prestamista F 0E 0 Qui dona diners en prestec, Comprador del diposit F 0E 0 Actiu

Carácter no reversible F 0E 0 mantenir inalterables fins a venciment les posicions establertes Mercat més antic, d’elevada negociació. El 90% de les operacions son a termini d’1 dia. Constitueix un punt de referencia basic per la formacio del preu del diner: el tipus d’interes.

EONIA:

Operativa vertical. Tipo interes interbancario calculado a 1 dia. Calculado por el BCE.

EURIBOR:

Operativa horizontal. Tipo interes a 1,2, 3 semanas y mensual de 1 a 12 meses ( tipos). Realizado por el FBE (Federacion Bancaria Europea) mediante la aportacion de 49 entidades financieras (41 de la zona euro).

Mercat de diposits transferibles: Neix al 1992 amb la intencio de dotar de mes flexibilitat al mercat interbancari. Preten evitar la concentracio de l’operativa en terminis curts, augmentant les possibilitats de liquidesa. Els DITs o certificats de diposits son:

  • Actius negociables emesos al descompte, formalitzats en anotacions en compte.
  • Tenen un tipus d’interes explicit amb venciment unic, igual al de l’amortitzacio
  • Venciments a 1,3,6,9 y 12 mesos
  • Negociacio sense retencio fiscal, a traves del SLBE
  • No son transmissibles al public
  • Poden ser amortitzats de forma anticipada
  • Mercat amb poc exit operatiu, poc volum de negociacio
  • Mercat secundari permet desfer posicions

MERCAT DE FRAs:

  • Tipus d’interes forward
  • tipus d’interès a termini o implicit,
  • tipus de descompte
  • rendiment corresponent a un periode de temps futur
  • Es pot deduir de forma implicita a partir dels tipus d’interes al comptat (spot) vigent per a cada venciment.
  • Entidades gestoras con capacidad plena q se comprometen en todo momento a cotizar precios de compra y venta de los activos del mercado, dotando de liquidez al sistema

Clientes finales:

  • El ultimo eslabon, los destinatarios finales de la deuda, personas fisicas o juridicas q no son titulares de cuenta y requieren de un miembro del mercado para adquirir la titularidad de los activos de deuda.

Deuda pública anotada:

Titulos emitidos por el Estado (Tesoro Publico) y sus organismos autonomos (SS, CCAA, Admins Locales). El termino anotada hace referencia a la forma de representacion de los titulos a traves de registros especiales, sin existencia fisica.

Sistema de anotaciones en cuenta (SAC)

La central de anotaciones de deuda del Estado (CADE) esta gestionada por el BE. Sus funciones son:

  • Gestion de emisiones y amortizaciones de valores
  • Pago de intereses y transferencias
  • Organización del mercado secundario (procesos de compensacion y liquidacion)

Desde 2003, IBERCLEAR se constituye como Depositario Central de valores de España, responsable de los procesos de registro, compensacion y liquidacion del mercado bursatil, AIAF y Mercado de deuda publica.

Mercado primario: emisiones del Tesoro publico con valor nominal de

1000 euros:

  1. Letras: A 6, 12, 18 meses, emitidas al descuento. Rendimiento solo implicito.

  2. Bonos: A 3 y 5 años, cupones pagaderos anualmente Rendimiento explicito.

  3. Obligaciones: A 10, 15 y 30 años, cupones pagaderos anualmente. Rendimiento explicito.

Antes de la subasta:

  • Publicacion por anticipado del calendario de emision
  • Publicacion del volumen esperado y volumen maximo a emitir
  • Procedimiento de subasta puede ser Ordinaria o Especial
  • Peticiones en subasta: no competitivas (no se indica el precio, se acepta el precio medio) o competitivas (se indica el precio dispuesto a pagar)

Despues de la subasta:

  • Importe nominal solicitado y adjuntado
  • Precio minimo aceptado (marginal)
  • Precio medio ponderado de las peticiones aceptados
  • Precio a pagar por cada letra aceptada
  • Tipo de interes efectivo según precios medio ponderado y minimo aceptado

Precios rechazados: los que estan por debajo del precio marginal. Precios adjudicados: los que estan por encima del precio marginal Precios adjudicados al precio ofrecido: los que estan entre el precio marginal y el precio medio Precios adjudicados al precio medio: los que estan por encima del precio medio y las peticiones no competitivas

Si s’anula la subasta pq els preus son molt baixos, es fa segona subasta on nomes fan peticions els creadors de mercat.

Resultado de una subasta de obligaciones a 10 años con cupon del 4,85% = tipo interes medio del 5,2% y tipo interes marginal del 5,22%

Mercado secundario (negociacion):

  • Es el mas liquido e incluye una elevada participacion de inversores extranjeros.
  • Mercado eficiente y liquido
  • Para el pequeño inversor existe el mercado electronico del SIBE
  • Existencia de market makers

Operaciones simples: La transaccion se realiza en una sola operación. Se transmiten todos los derechos q se incorporan.

  • Operaciones al contado: liquidacion en D+
  • Operaciones a plazo: liquidacion en fecha posterior a D+

Operaciones dobles:

  • Operaciones simultaneas (OS)
  • Operaciones Repo (OR) Las partes acuerdan cerrar dos operaciones simples de forma simultanea, una de compra y una de venta, ya sea una de contado y otra de plazo o las dos de plazo. Las dos operaciones (de compra y venta) se refieren al mismo tipo de activo y por el mismo importe nominal. En REPOs no existe plena disponibilidad de los valores, solo pueden realizarse transacciones tipo repo hasta antes de la fecha pactada para la retrocesion de los activos. El comprador cobra los flujos generados durante el plazo de la operación.

Pot ser:

  • Compra a comptat y venta a termini
  • Compra a termini y venta a termini
  • Venta a comptat y compra a termini
  • Venta a termini y compra a termini

REPO y simultaneas financieramente y fiscalmente son iguales. La única diferencia con la operación SIMULTÁNEA es contable.

  • En OS se obliga a constituir garantias por las ventas, contabilizandose en el pasivo y valorandose a precios de mercado.

Funcionament del mercat secundari:

Es majorista. Es fa per:

  1. Sistema general de negociacio telefonica: El miembro de mercado acude al broker telefonico, comunicando la cantidad y precio al q estaria dispuesto a contratar. Operación firme cuando existe acuerdo mutuo de las contrapartes. Una vez cerrada la operacion, se contacta con CADE para proceder a la liquidacion y compensacion.
  2. Mercado electronico o mercado ciego: Intervienen los creadores de mercado y los negociantes de deuda publica (miembros titulares de cuenta en CADE y q cumplen los requisitos para la plataforma Infomedas (SENAF). SENAF: servicio electronico de negociacion de activos financieros. Es la plataforma electronica de negociacion de BO y OB de Deuda. Sometida a supervision por parte de la CNMV y BE. Sistema ciego: los negociadores no conocen la contrapartida de sus operaciones. Hay un unico libro de ordenes. Clientes de SENAF: los principales bancos europeos. Conexión automatica con el SCL de IBERCLEAR.

IBERCLEAR es el Depositario Central de Valores español encargado del registro contable y de la compensación y liquidación de los valores admitidos a negociación en las Bolsas de Valores españolas, en el Mercado de Deuda Pública en Anotaciones, en AIAF Mercado de Renta Fija, así como en Latibex, el Mercado de Valores Latinoamericanos en Euros. Para ello, utiliza dos plataformas técnicas SCLV y CADE, que se caracterizan por un elevado nivel de automatismo en sus procedimientos y un alto grado de interconexión con las entidades.

Compra: 99,95% Venta: 100,5% Spread: 0,55 F 0E 0 Com mes gran l’spread, mes iliquid el mercat. Si volem comprar pero ens equivoquem i venem, per desfer l’operacio pagarem l’spread.

Mercado secundario minorista:

  • Entre entidades gestoras i otras entidades no miembros.

TEMA 7: MERCAT DE DEUTE PRIVAT

AIAF es una organitzacio fundada l’any 86 amb l’estimul inicial del BE. Neix com a consequencia de la incapacitat dels mercats borsaris per negociar Renda Fixa. El mercat no es va oficialitzar fins a l’any 91. Les operacions es compensen i liquiden mitjançant IBERCLEAR. Neix amb vocacio majorista, igual q el CADE. Sistema central descentralitzat.

Igual q el CADE, 2 segments de negociacio:

  • Segment electronic: model regit per preus, amb intervencio ineludible dels market makers. Informacio a temps real
  • Segment telefonic: regit per ordres.

Els segments electronics del CADE i MAIAF s’han integrat operativament (CADE i MAIAF F 0E 0 SENAF).

Pagares d’empresa o commercial paper:

  • Actiu de renda fixa emes per empresa privada.
  • Emissio al descompte, amb venciment inferior a 18 mesos
  • Rendiment implicit: s’obte per diferencia entre el preu d’emissio i el preu d’amortitzacio
  • Terminis d’emissio: 3, 6, 12 i 18 mesos.
  • Rendiment superior a les Lletres del Tresor degut a la prima de risc (menor qualitat crediticia q el mercat assigna a les empreses privades).

Tipus d’Emissio:

  • per col·locacio directa (l’emissor a traves d’un intermediari financer col·loca els titols entre els inversors q han mostrat interes, emissio a mida)
  • per mitja de subhasta oberta: es requereix follet explicatiu de l’emissio i registre a la CNMV.

Bons i Obligacions privades:

Son parts aliquotes del credit d’una empresa i solen ser instruments de finançament a llarg. Bons: entre 3 i 5 anys Obligaciones: mes de 5 anys Bons perpetus: no tenen data d’amortitzacio, presenten una estructura infinita de cupons.

Valor d’amortitzacio:

  • A la par
  • Sobre la par: prima d’emissio: a la data venciment es percep import sup al valor nominal
  • Sota la par: descompte: a la data venciment es percep import inferior al valor nominal

Data d’amortitzacio :

  • Termini fixat d’amortitzacio al follet
  • Amortitzacio parcial: reduccio del nominal, al llarg del periode determinat
  • Amortitzacio anticipada: la data d’amortitzacio es aleatoria, es per sorteig. L’inversor pot doncs sortir beneficiat o perjudicat, si els tipus interes en aquell moment son inf o sup al rendiment de l’actiu.

Caracteristiques:

  • (^) Titols al portador, representats en anotacions en compte, amb rendiments explicits, periodics (cupons), de tipus semestral o anual

Garanties col·laterals:

  • Cedules hipotecaries: titols q es troben garantits pel conjunt de credits d’una determinada entitat emissora.