Mercé Rodoreda Teoria, Esquemas y mapas conceptuales de Valenciano

¡Descarga Mercé Rodoreda Teoria y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Valenciano solo en Docsity!

IES Teulada Valencià: literatura Curs 22/

MERCÈ

RODOREDA

1. BIOGRAFIA

1908- 1983, Barcelona

Rebé una forta influència literària per part del

pare, i lingüística i floral per part de l'avi.

Abandona l'escola per dedicar-se a ser

mestressa de casa i cuidar del fill= insatisfacció i

solitud que amera amb lectura i literatura.

Es casa amb l'oncle, s'integra en la vida cultural,

esdevé col·laboradora ( Clarisme )

Escriu obres de què després renega: Soc una

dona honrada?

Guerra Civil i exili: França (Tolosa, Roissy-en-Brie,

Orleans, París, Llemotges, Bordeus), Suïssa

(Ginebra), Catalunya (Romanyà de la Selva, Baix

Empordà, Girona) Sant Gervasi

1950 (Ginebra, Suïssa), publicada el 1962. Exili: territori de reconstrucció de la memòria narrativa. Censura literària més relaxada creació d'una mínima infraestructura editorial (revistes, premis, editorials). Corrents de la narrativa: psicològica, realisme objectivista i literatura fantàstica, humor i ironia. Posteriorment l'obra tingué un gran èxit i comportà la consolidació de Rodoreda com una de les autores més influents. LA PLAÇA DEL DIAMANT 1.CONTEXT HISTÒRIC de l'obra

1 2 3 ETAPES DE RODOREDA

2. SITUACI´o de l'obra EN LA TRAJECTÒRIA DE L'AUTOR/A. CARACTERÍSTIQUES Carme Arnau (1985) distingeix tres etapes per classificar les obres de Mercè Rodoreda: JOVENTUT (21-39) MADURESA (39-72) Integració en la vida catalana Escriptura de contes i publicació en revistes de prestigi Para atenció als corrents de renovació literària Distanciament de la família, també del fill i de l'home Obra: Aloma Esclat de la IIGM, GC i exili Experiències vitals: penúries econòmiques, problemes de salut, separació del marit Escriu alguns contes durant aquest període amb característiques comunes: personatges femenins frustració de l'edat adulta Obres amb similituds: Destacable: ús d'un nou estil, to i estructura La plaça del diamant, El carrer de les camèlies, Vint-i-dos contes

VELLESA I RETORN (72-83)

Mort de la seua parella i descobriment d'una infidelitat Crisi i retorn Anys de reconeixement públc Obres: Mirall trencat, **Quanta, quanta guerra...

**4. Característique4. Característique

4. Característique s del (sub)gèneres del (sub)gènere s del (sub)gènere dede de l'l' l'obraobraobra** Protagonisme femení en 1a persona i cerca de la identitat pròpia. Copsa l'estat interior (evolució a partir de Quimet, Natàlia- Colometa- Natàlia). Protagonista mogut per trets complexos i contradictoris ("adeu a l'heroi") Importància del pas del temps: lligat a l'evolució personal. Monòleg interior o autobiogràfic: narrador i protagonista coincideixen. Es dona pas al protagonista i es prescindeix del narrador. Modificació del discurs verbal: connotació, alteració d'estructures, signes de puntuació... Simbolisme marcat: funcionen com a metàfora de la psicologia interior dels personatges.

La plaça del diamant és novel·la psicològica de base

realista. M.Rodoreda s'inspira en autors com Virginia Wolf,

James Joyce o Marcel Proust.

Ulisses, de Joyce "Déu del cel no hi ha res com la naturalesa les muntanyes feréstegues desprès el mar i les ones precipitant-se i desprès el camp preciós amb els conreus de civada i de blat i de tota mena de coses i aquell bestiar ferm que shi passeja teixampla el cor de veure rius i llacs i flors de tota mena i forma i olors i colors naixent per les cunetes..."

REALISME

COMPROMÉS

Josep Maria Espinàs, Combat de nit DE GÈNERE (POLICÍACA, ROMÀNTICA, AVENTURES...) Manuel de Pedrolo, Joc brut 7 8

6. Estructura6. Estructura6. Estructura

CARME ARNAU: EVOLUCIÓ DE LA

"CLÀSSICA"^ PROTAGONISTA LLUÍS BUSQUETS: REPÚBLICA I PREGUERRA, GUERRA CIVIL I POSTGUERRA Abans de la República (1-17): ingenuïtat de la protagonista: Natàlia i Quimet es coneixen, festegen i es casen. República i preguerra (1-17): naixement dels fills, immersió de Natàlia en la vida marital, inici de l'activitat política de Quimet. Guerra civil (18-32): Esdeveniments historicosocials que afecten el desenvolupament emocional i personal de Natàlia. Quimet va al front. Postguerra (33-49) : Recuperació de Natàlia, nou casament i maduració final. És una novel·la que pot estructurar-se seguint diferents criteris de diferents crítics/ques: l'època, l'estructura clàssica, l'evolució de la protagonista. Introducció/ plantejament: capítols 1-5. Presentació dels personatges: Natàlia i Quimet comencen a festejar. Nus: capítols 6-44. Casament, lloguen el pis, tenen fills i comencen els maldecaps de Natàlia. Desenllaç : capítols 45-49. Recuperació de Natàlia, nou casament i maduració final. Els maldecapspetits: capítols 1-17. Bondadosa, passiva. Quimet li esborra la identitat (Colometa); esdevé submissa i respon a l'autoritarisme d'en Quimet. Amb els fills s'inicien els problemes. Els maldecaps grans: capítols 18-32. Esdeveniments historicosocials que afecten el desenvolupament emocional i personal de Natàlia. la misèria de la guerra la fa pensar en el suïcidi i mort dels fills. La vida espacçada: capítols 33-49. des de l'acabament de la guerra; la protagonista, després de la derrota personal i social, tracta d'acceptar el present i de refer la seua identitat a través del record i el somni

COLOMS

Etapa de pessimisme : Quimet decideix criar coloms = angoixa, desequilibri i tancament. Imposició de la voluntat d'altri. Identificació amb el matrimoni amb Quimet. Etapa d'optimisme : llibertat, se'n deslliga. Al final els recorda i els idealitza. Identificació amb el matrimoni amb Antoni. El símbol més important. El seu canvi i evolució són un desoblament simbòlic de la vida de Natàlia i la resta de personatges. Símbol de l'opressió. EMBUTS Camí cada vegada més angoixós de la protagonista. Entra al mateix temps que els coloms i seran el tombant cap als grans problemes: mort, suïcidi...

BALANÇA

Equilibri i seguretat. Necessitat d'estabilitat en la vida.

GANIVET

Símbol de venjança per a plantar cara al passat (escriu el seu "nom": Colometa), i matar-lo amb un crit (alliberament en el present)

**8. Símbols 8. Símbols

8. Símbols**

QUADRE DE

LLAGOSTES

Diferenciació per sexes, submissió i masclisme. Domini sexual de l'home sobre la dona (pàg. 56)

CARAGOL DE MAR

Estabilitat, harmonia, pau, tranquil·litat...

FLORS I NINES-

APARADORS

Infància, felicitat i innocència perdudes. A l'inici apareix vestida de blanc (puresa),més endavant flors, parcs i jardins esdevenen un símbol de contrapunt al dolor. Els aparadors esdevenen ombrívols. 03 LLAÇOS Victòria de Natàlia en donar a llum

MORT DE QUIMET

Inici de l'alliberament i recuperació de la identitat

COLORS

Blanc: puresa Blau: somnis Roig: sang

QUIMET Marit de la protagonista. Evoluciona: passa de solter a pare: no pretén perdre el temps. Genera i augmenta l'angoixa de la protagonista. Fuig dels problemes i de les responsabilitats. De fet dona feina a Colometa amb la criança dels coloms (de què ell es desentén). Caràcter: impulsiu, dominador, autoritari, manipulador, egocèntric, egoista, primitiu. Se'l compara amb animals, però amb detalls sensuals: rata, mico...

ANTONI Adroguer i segon marit de la protagonista. Salva Natàlia i els seus fills. Adquereix protagonisme cap als darrers capítols. Relació asexual amb la protagonista: tendresa i afecte. Li proporciona a Natàlia estabilitat econòmica i marca l'inici de la recuperació de la identitat.

Personatges secundarisPersonatges secundarisPersonatges secundaris Senyora Enriqueta: figura maternal Julieta: amiga Mateu i Cintet: amics de Quimet Pere: antic compromés de Natàlia Vicenç: promés de Rita Mare d'en Quimet Pare de Natàlia: mor i a ella no li afecta Senyors de la casa on neteja Natàlia: de classe burgesa i contraris als rebels (republicans).

**10. Referències reals (10. Referències reals (

10. Referències reals ( persones,persones, persones, llocs, esdeveniments,llocs, esdeveniments, llocs, esdeveniments, objectes objectes objectes ...). Relació...). Relació ...). Relació amb l'obra?amb l'obra? amb l'obra?** Les referències temporals i espacials que trobem en La plaça del diamant són mínimes. ENCARA QUE en la novel·la no hi ha afirmacions directes, sí que hi ha al·lusions als esdeveniments històrics i a la situació dels llocs. Per tant, SÍ que hi ha relació amb l'obra perquè està enquadrat en el transcurs de l'època i en els esdeveniments que hi tenen lloc. La plaça del diamant, Barcelona