¡Descarga Ciclo biológico y epidemiología de Parásitos Intestinales: Schistosomiasis y Teniasis y más Apuntes en PDF de Parasitología solo en Docsity!
SUBREGNE METAZOA:
PHYLUM PLATHELMINTHES
Invertebrats pseudocelomats. Cos aplanat dorsoventralment. Tub digestiu ceg o absent. Sistema excretor: solenòcits o cèl·lules flamígeres. Generalment hermafrodites (la immensa majoria): tenen organologia femenina i masculina. monozoics. polizoics. Classe digenea: Monozoics. Insegmentats. Tub digestiu ceg (ventosa oral). Acetàbul. Cicle biològic indirecte (SEMPRE). Per tant, com a mínim hi hauran dos hostes. El definitiu i l'intermediari. Hi pot haver-hi un definitiu i més d'un d'intermediari. La primera larva s'anomena "micracidi o gasteròpodes pulmonats o prosobranquis" que presenta cilis. La majoria de cicles són aquàtics. Sempre ha d'evolució en un hoste intermediari. Hermafrodites. Digènids: Forma foliàcia. Una mica cilíndric. Fins hi tot hi ha alguns una mica globulosos. Mida (1 mm - 8cm). Hi ha d'uns molt petits i d'altres molt grans. Òrgans de fixació: ventoses. Generalment hi ha dues ventoses, l'oral i l'acetàbul. Tegument: capa més externa, la pell. Tegument i musculatura: zona de contacte del paràsit amb l'hoste, és una zona amb fort activitat on hi ha molts organuls del tipus mitocondri cromosomes. Els nuclis del tegument són anomenats pericarions. A sobre dels pericarions hi ha capes de musculatura. La transversal i la longitudinal. Aparell digestiu: tub digestiu ceg. Tenim orifici d'entrada però no de sortida. Té una ventosa oral. la faringe, l'esòfag i la ventosa ventral. Sistema reproductor: MASCULÍ: Presenten dos testicles normalment. De cada testicle surt un conducte, el conducte aferent. Els conductes aferents s'ajunten amb un conducte únic, el conducte deferent o espermiducte. La porció final d'aquest conducte és el conducte ejaculador. Al final hi ha l'organt copulador, el cirre. La zona terminal està protegida per una estructura anomenada la bossa del cirre, on hi ha l'organ copulador. Despres poden haver-hi altres estructures com poden ser dilatacions, abans de la bossa del cirre o després, és una vesicula seminal, pot ser externa o interna. És interna quan esta dins de la bossa del cirre, i interna quan està abans d'arribar a la bossa del cirre. FEMEMÍ: Hi ha un ovari que comunica amb un ootip per un conducte anomenat l'oviducte. A l'ootip es on es produeix la fecundació. Començara l'uter que arriba a un poru genital femení. A part, hi ha altres estructures, com ve a ser el reservori seminal, un magatzem d'esperma. Al voltant de l'ootip hi ha unes glandules, les glandules d'amedix. Tenen unes glandules laterals, anomenades vitelogènes que tenen uns conductes anomenats viteloductes que desenvoquen en l'ootip. Finalment tenim un conducte anomenat canal o conducte de Lauren, aquest es una bufeta atrofiada.
L'organ masculi pot sortir per porus masculí i introduir-se en el porus femení i ser fecundat. Fecundació: Autoinseminació. Inseminació creuada.
Porus genital femení o gonoporus i porus de posta o tocostoma (no hi ha vagina). Habitats parasitaris: Intestinal Vies biliars i pancreàtiques. Pulmons. Sistema circulatori. Formes larvàries: L'adult fa una posta d'ous. L'ou sortirà al medi, amb la femta, tossint, amb l'orina,... A l'interior té que desenvolupar el primer estadi larvari, el miracidi, és una larva ciliar, envoltada de cilis, la majoria de cicles biològics són aquàtics. Aquesta larva té que penetrar un hoste intermediari, un cargol gasteròpode. Pot ser l'hoste intermediari o simplement ser el primer hoste intermediari. En aquest gasteròpode es produeix la primera evolució larvària, el pas de miracidi a una larva que s'anomena esporocist, una larva amb forma de sac. El següent estadi larvari és l'estadi de rèdia; aquesta ja comença a semblar-se una mica a un drematòde. Té un inici de tub digestiu. Té una mena de braços cap a la part terminal anomenats lòbuls ambulacrats (a la part posterior). El següent estadi es la cercària, aquesta ja presenta les dues ventoses i el tub digestiu amb els dos cecs intestinals, una altra característica es que te tota la part anterior voluminosa i la posterior es com una mena de cua. Aquesta cercaria es pot enquistar per donar lloc a una metacercària, la forma infestant en la majoria de casos.
El miracidi penetra a un gasteròpode i es forma l'esporocist, dintre d'aquest es formen uns altres, per tant, es parla de que hi ha generacions d'esporocistos fills. Sempre que passa això no hi ha rèdia, directament es forma la cercària, aquesta trenca l'esporocist fi i surt directament al medi, al medi aquós.
Trematodes digènids: cicles biològics: Diheteroxè amb penetració passiva de metacercàries enquistades a l'aigua o a la vegetació. Diheteroxè amb penetració activa de furcocercàries. Poliheteroxè amb penetració passiva de metacercàries enquistades al 2on HI. Trematodes digènids: cicles biològics:
estat juvenil que travessarà tota aquesta paret intestinal i accedirà a la cavitat abdominal. L'arribada d'aquestes fascíoles juvenils al fetge no serà a través de la sang. En el moment en que la fascíola es adulta pot fecundar-se aparellant-se o per autofecundació. En aquest moment començarà la posta d'ous, ous que arribaran a l'intestí i sortiran al medi exterior amb la femta de l'hoste parasitat. Contaminaran el medi, surten en estat no embrionat, han de passar un cert temps en el medi per a que madurin i formin un miacidi a l'interior, el qual farà saltar l'_____ i sortirà de l'ou. Es produirà la larva esporocist que començarà a formar redies al ser interior i sortiran i formaran cercaries, que es la forma que abandona el cargol. En el medi aquàtic s'enquista. Per tant, es un cicle aquàtic, necessita l'aigua. Forma eliminativa del paràsit: ou no embrionat.
Fasciolosi: EPIDEMIOLOGIA: 2x10^6. França (200-300 casos/any), Espanya (esporàdics). Zoonosi (ovins i bovins, caprins, porc, conill, rosegadors, etc.). Zones ramaderes. Cosmopolita: Nord d'Àfrica, Cuba, Mèxic, Sudamèrica. Créixens ( Nasturtium officinalis ) i pixallits o dents de lleó ( Taraxacum dens leonis ). SIMPTOMATOLOOGIA-PATOLOGIA: Apàtica. Hepatomegàlia. Icterícia. PROFILAXI: Vegetals de ribera (industrialització) Cocció de vísceres (no la forma infestant). En zones endèmiques les mesures més adients són: Drenatge de pastures. Utilització de mol·lusquicides (CuSO4) (de productes químics). Si no hi ha hoste intermediari s'acaba el cicle. Tractament dels herbívors.
Família Schistosomatidae: Díoics (no són hermafrodites), per tant tindrem un individu mascle i un femella. Mascles es doblegen de tal manera que deixen una cabitat, el canal ginecòfor (on viu la femella) Només abandona aquest canal en el moment d'anar a fer la posta d'ous. Sense faringe. Els cecs intestinals es fusionen posteriorment. Tenen 4 o més testicles. Sense cirre (òrgan copulador) ni bossa del cirre. En certa manera és per això que la femella viu en aquest canal. Les femelles tenen un vitel·loducte únic amb folicles laterals. El porus genital és junt després de l'acetabul. Porus genital postacetabular. Ous no operculats, amb esperó (punxetes), embrionats. Paràsits del sistema circulatori de mamífers i aus. Diheteroxens. Sense rèdies ni metacercàries. Gènere Schistosoma. Gènere Schistosoma Tenim dos individus:
• mascle: tenen el cos llarg pero sense ser filiforme com serà la femella. És un
platialmínid. Lo més característic és que agafa aquesta curvatura ventral que determina la formació d'aquesta cavitat ventral, que és l'anomenat canal ginecòfor, on es disposa normalment la femella durant gran part de la seva vida per ser fecundada. Tenim una ventosa ventral (justament després es produeix un replec ventral). Tenim uns cecs
intestinals que es fusionen posteriorment, això és molt important per identificar les especies. Tenim també els testicles, que hi hauran més de 4.
• femella: és més llarga que el mascle, té un cos filamentós. Veien dues ventoses, oral i
ventral. Internament: cecs intestinals (costa veure'ls perquè es molt fineta). Tenim un ovari més o menys a mig cos. D'aquest ovari surt un conducte que es l'oviducte i surt de la part posterior de l'ovari. Cap a la part anterior veure'm l'úter amb els ous. De l'ovari l'oviducte surt cap a la part anterior. Què provoquen els diferents gèneres? Schistosoma haematobium : ESQUISTOSOMOSI O BILHARZIOSI VESICAL O URO-GENITAL. Schistosoma mansoni : ESQUISTOSOMOSI O BILHARZIOSI INTESTINAL. Schistosoma japonicum : ESQUISTOSOMOSI O BILHARZIOSI JAPÒNICA O ARTERIO- VENOSA.
CICLE BIOLÒGIC: Hi ha un hoste definitiu, l'home o altres animals. Alguns són zoonosi amb molts reservoris. Tenim un hoste intermediari que serà un gasteròpode. La sortida dels ous serà diferent depenent d'on surtin els adults. La forma infestant és el cas en que una forma va nedant per l'aigua i ens atravesa la pell, la penetració cutània, un excès. Penetració cutània, en el moment en que penetra perd la cua i es transforma en esquistosomul (primera forma inmadura en l'hoste definitiu, l'home). A través d'aquesta penetració cutania arriben a pulmons, hi ha una distribució pel cos i quan arriba al sistema porta, la zona del fetge, aquí els esquistosomuls maduren fins a adults, alguns donaran de mascles i d'atres de famelles. En aquests vasos s'aparellen. La femella s'introdueix en la cavitat ventral del mascle (cnala ginecofog), viven una part de la via junts per aquest motiu. En el moment en que la femella es fecundada abandona el mascle i es dirigeix al habitat on fara la posta dels ous. La femella es molt prima i degut a això es pot introduir en capilars. En el cas de l'esquistosoma hematodium la femella se'n va als petits capil·lars que irriguen la bufeta de la orina. S'introdueix i fa la posta d'ous. Aquests ous tenen unes punxes, esperons. Gràcies a aquests esperons accedeixen a la cavitat de la bufeta de la orina i seran eliminats per l'home a través de la orina. Amb les femelles d'esquistosoma gecolium un cop fecundades abandonen el mascle i se'n van a petits capil·lars que irriguen el budell, intestí prim. Acabaran a l'intestí prim (interior) i sortiran amb la femta. L'esquistosoma mansoni, ... (MIRAR AL LLIBRE). Com son posats els ous per la femella? són posats ja embrionats, és a dir, en el moment de la posta ja contenen l'embrió. Aquests ous cauen al medi extern d'aquesta manera, tenen que arribar a un medi aquós, en aquest es questio de poc temps que es trenqui la coberta del ou i el miracidi quedi lliure. Ràpidament, no masses hores ha de trobar l'hoste intermediari, sinó no pot sobreviure. El miracidi es transformarà en segona larva, esporocist (larva en forma de sac), aquí hi ha generacions d'esporocistos fins. A l'interior d'aquests es formaran les furcocercarie (forma infestant). Com s'infesta l'home? penetració activa cutània de les furcocercarie. Aquesta surt del cargol i nedant per l'aigua arribara a un altre hoste i tanquem el cicle.
Schistosomosi o bilharziosi. EPIDEMIOLOGIA: 250-3300 x 10^ Zones d'aigua dolça (no marina). Presència dels gasteròpodes HI: distribució geogràfica. Factors professionals i socioculturals. Turisme. Augment de zones d'irrigació: parasitosi en expansió. Antroponosi-Zoonosi (Reservoris) i gradació de l'especificitat: Schistosoma haematobium: antroponosi Schistosoma mansoni: monos, rosegadors Schistosoma japonicum: bou, búfal, gat, gos, porc, cabra, rata, rosegadors silvestres. Schistosoma haematobium :
Gènere Gigantobilharzia Gènere Ornitobilharzia CICLE BIOLÒGIC: Un anec elimina els ous, surt el miracidi aquest es desenvolupa en un gasteròpode, surt furcocercaria, ens estem banyant i s'equivoca, penetra i arriba a un hoste no adequat com l'home. Es queda per la pell durant un temps i després mor, no arriba al fetge.
CLASSE CESTODA: Endoparàsits de vertebrat. Mida: 1cm - 15m Òrgans de fixació. Polizoïcs (anells) Sense digestiu. Tegument. Sistema nerviós primitiu. Aparell excretor rudimentari Hermafrodites: mascles i femelles a la vegada, però cada un té els seus anells. Sempre heteroxens (excepte H. nana ) ÒRGANS DE FIXACIÓ (ESCÒLEX):
A. Musculosos (ventoses i botris) i rostel
B. Quitinosos (ganxos). Aquests ganxos tenen tres parts: fulla, mànec i guarda. Segons la
morfologia reben diferents noms. Quan hi ha ganxos estan en el rostel. Hi ha ganxos en forma de punyal, enforcats o en forma de forquilla, en forma de martell i en forma de espina. Coll estrobilació. Estròbil (anells, segments o proglòtides)
A. Inmadurs
B. Sexuals (genital).
C. Gràvids (úter).
MORFOLOGIA DELS ANELLS SEXUALS I GRÀVIDS:
Els anells sexuals son hermafrodites i per tant tindran un aparell reproductor simple (1 òrgan de femella i 1 òrgan de mascle) o duplicat (2 òrgans de femella i 2 òrgans de mascle). Reproducció simple:
• Recíproca: els dos anells es fecunden a l'hora l'un a l'altre.
• Creuada: una part dels anells fecunden a altres anells.
• Autofecundació: quan un propi anell s'autofecunda a si mateix.
Organografia genital masculina: Nombre de testicles variables, de cada testicle surt un conducte aferent. Tots els conductes aferents s'ajunten en un conducte més gruixut, l'espermiducte. Acaba en l'òrgan copulador, sirre. Organografia genital femenina: Hi ha un ovari de forma variable, els oviductes que van a parar a l'ootip. De l'ootip es comença a formar l'úter, que anirà creixent a la llarga. Glàndules vitelogenes (necessària per a que evolucionin els ous). Els cestodes tenen vagina que va a parar a l'orifici genital femení (al costat del masculí). Morfologia de l'úter: els úters poden tenir un orifici de posta, tocostoma; a través d'aquest es per on aniran sortint els ous a l'exterior. Si l'úter no té orifici de posta, és a dir, està tancat, és cec. L'anell s'ha de trencar per a que puguin sortir els ous. L'anell gravi es disgrega o ve surt l'ou al medi extern a través de les femtes.
• Tocostoma
• Cec
▲ Sacciforme
▲ Ramificat
▲ Càpsules uterines.
MORFOLOGIA DES OUS DELS CESTODES: Els ous dels cestodes tenen diferents parts, que des de l'interior cap a fora són:
• Oncosfera o embrió hexacant.
• Embriòfor o coberta interna: envolcalla l'oncosfera.
• Coberta externa: aquesta té diferents capes dins seu.
▲ Membrana vitelina
▲ Membrana externa o closca
Hem de saber diferenciar entre dos tipus d'ous:
PSEUDOFILIDIDS CICLOFILIDIDS
Forma ovalada Forma més o menys arrodonida. Coberta externa esclerotitzada Coberta externa fina (és pot perdre). Si es perd el que veiem és l'embriòfor. Quan surten són operculats (tenen un opercle) i NO embrionats.
No operculats (no coberta) i embrionats.
LARVES DE CICLOFILIDIDS:
Poden ser
• Monocèfales: solament tenen un cestode.
▲ Cisticerc:
▲ Cisticercoide: Té una part massissa que acaba amb una estructura anomenada
sarcòfag.
• Policèfales: tenen més d'un cestode.
▲ Cenur.
▲ Equinococ o hidatidae
LARVES DE PSEUFOFILIDIDS:
• Coracidi: és un embrió hexacant (ciliat) rodejada de cilis.
• Procercoide: és...
▲ Monocèfala, massissa i allargada.
▲ Sense escòlex i amb cercòmer.
Aquesta larva després es formarà en...
• Plerocercoide:
▲ Monocèfala i massissa.
▲ Escòlex (botris) i sense cercòmer.
(Lliçó 17) Ordre PSEUDOPHYLLIDEA, HIPHYLLOBOTHRIUM LATUM Paràsits de vertebrats. Escòlex inerme amb botris. Porus ventrals (genitals i tocostoma) Dues glàndules vitelògenes. D.latum ( més o menys 2-15 m, escòlex més o menys 2mm i més o menys 2000 anells) Ovari posterior bilobulat. Atri genital ventral i anterior. Molts testicles. Vitelògenes laterals difuses. úter tubular (roseta amb tocostoma). Ous: més o menys 75x50 micròmetres.
▲ Ovalats i operculats.
▲ No embrionats.
▲ Botó terminal.
CICLE BIOLOGIC DE DIPHYLLOBOTHRIUM LATUM:
Adults IP (home i reservoris) Anells gràvids (no es desprenen) 1x10^6 ous/dia (15 ous/mg femta) El coracidi en 15 dies 1er Hint. Copèpodes (Cyclops) 2on Hint. Ciprinids (FMI). Larva plerocercoide (90 dies)
Gènere Hymenolepis Nana
• Són heteroxens
• Donen una malaltia anomenada Himenolepiosi
• Uns 5 cm, una corona de ganxos enforcats. Tres testicles post-ovàrics alineats. Úter
sacciforme
• Ous : forma diagnòstica
• Coberta externa doble
• Embriòfor (2 botons polars)
• 50 x 40 micrometres ( ovalats )
CICLE BIOLÒGIC:
• Heteroxè facultatiu:
• De manera directe o indirecte
• Autoinfestació : es produeixen cicles de re-infestació.
Hi ha un cestode en l’home o ens els reservoris, els anells grans es disgreguen, el ous surten per la femnta de l’hoste parasitat. Aquests ous surten al medi extern, aleshores han de ser incorporats per una hoste intermediari , que és un escarbat , una espècie molt important és l’escarbat de la farina. Aleshores dins en aquesta H.I es forma una larva cisticercoide , que es la FMI , i llavors els rosegadors , que són reservoris es mengen aquestes FMI.
Els ous avegades entren directament en l’home, lllavors es produeix la via directe. Llavors dins de les mucoses intestinals es forma a la forma cistcercoide al cap de 3-4 dies. Als 7- dies es fixen un altre punt intestinal donant els adults.
- Totes les transmissions feco-oral són FFF, la regla de la triple F.
AUTOINFESTACIONS:
• Exògenes i Endógenes infestacions massives.
• NO oportunista
EPIDEMIOLOGIA:
• Hostes habituals: rosegadors (reservoris)
• Distribució : Europa, Àfrica i Amèrica
• La via habitual és la feco-oral.
PATOLOGIA:
• Asimptomàtic ; transtorns digestius i nervioses lleus
• Diganòstic : etiològic (troballa d’ous)
PROFILAXI:
• Tractament : repetir cada15 dies el farmac
• Higene personal
• Típiques feco-oral
Família Taeniidae
Gènere Taenia
• T. Solium
• T. Saginata
TAENIA:
- Rostel (doble corona / punyal). Porus laterals. Úter cec (forma diagnòstica específic) ple d’ous. CICLE BIOLÒGIC:
• Diheteroxens: H.definitiva ( mamífer ) -> H.intermediari ( mamífer ) dins es troba la larva
Cisticerc.
• T. Solium (2 o 8 metres; està armada ), es exclusiva de l’home
• T.Saginata (4-12 metres; és inerme (no té ganxos)), és exclusiva de l’home
• Anells sexuals: quadrats
• T. saginata ; ovari bilobulat
• T. solium ; lòbul accessori
• Anells gràvids rectangulars:
• Úter ; eix central i branques laterals
• T. solium : més petit , nombre petit de branques dendrítiques o arborescents
• T. saginata : més gran , nombre gran de dicòtomes (es divideix en dos)
• Ous idèntics (no habituals a femnta)
Home (H. intermediari) afectat per la fase larvària, coneguda com a hidàtide. És una larva policèfala. E. granulosus: Hidatidosi i Esquinococosi unilocular. E. multilocularis: esquinococosi multilocular o alveolar. Adults: IP cànids domèstics i silvestres.
• Petits
• Escòlex armat (doble corona en punyal)
• Estròbil: 3 anells (gràvid >50%)
• Úter lobulat (ous Taenia)
Els ous de taenia surten per femtes humanes i els d'equinoccocus per femtes d'animals (gossos). E. granulosus: porus equatorials. E. multilocularis: porus anterior. Echinococcus granulosus (larva hidpatide o quist hidatídic): Vesicolosa i policèfala. Herbívors (ovelles, xais,...). HOME.
• Membrana adventícia: membrana que origina l'organisme parasitat per tractar d'aillar
aquesta larva del seu propi organisme. Estrictament no es del quist, és un mecanisme que fa el quist per aillar aquesta larva.
• Membrana larvària: consta de
• Membrana cuticular
• Membrana prolifera: està internament i és molt fina. A partir d'aquesta s'aniran
originant diferents estructures.
• Líquid hidatidic:
• Vesícules prolíferes.
▲ Protoescolex.
▲ Sorra / arenilla hidatídica.
Les vesícules filles són més petites, però tenen les mateixes estructures que la larva originaria.
• Vesícules filles exògenes: té membrana adventícia.
• Vesícules filles endògenes: l'hoste no té necessitat/ pot tenir membrana
adventícia. CICLE BIOLOGIC: Els adults es troben en l'intestí prim (hi ha molts) dels cànids de l'hoste definitiu. Hi ha tants perquè són molt petits i perquè el gos (HD) o el cànid haurà de menjar per infestar-se el quist (fase larvària) on hi ha centenars de protoescòlites, per tant incorporarà centenars d'aquests, els quals cada un donarà un. Per les femtes de l'HD s'aniran alliberant els ous. Alguns d'aquests aniran a parar al terra pero d'altres quedaran enganxats a l'animal (cua, potes, pel,...). Els ous que han anat a parar al medi extern són els que hauran de ser ingerits per la ramaderia (xais, ovelles,...). L'home també podrà ingerir ous d'aquesta manera encara que no sigui el més normal, ja que aquest normalment els ingerirà jugant amb l'animal de companya, al qual se li haurà quedat enganxats els ous en el pel. Si incorporem aquests ous, dintre d'aquest hi haura oncoesferes o embrions ensacats. Aquestes acabaran penetran en els capilars i a traves d'aquests entraran a la circulacio sanguinia i es distribuiran per tot l'organisme. El 60% d'aquestes solen quedar retingudes a nivell de fetge, les que no, per la circulació accediran als pulmons on hi ha una retencio del 20%, la resta es distribuiran per tot l'organisme (cervell, musculatura, ossos i òrgans genitals - menys freqüent -) Aquesta larva es esteril i creixera a la vegada que s'anira fent infestant. Es convertira en infestant per que tindrà molts protoescolex i això passa de manera molt lenta. Pot tenir un tamany de l'ordre de fins a 15 cm de diàmetre. Això ocasionara una hidatidosi primaria que podrà passar a una hidatidosi segundaria per filles exògenes (es molt rar). Una hidatidòsi es pot
trencar per un cop o una intervenció quirurgica mal feta i es poden originar hidatidòsi secundàries. És un cicle de predació, l'hoste definitiu acaba ingerint les larves que estan en un herbívor. Aquesta predació pot ser una predació normal, però en un cicle domèstic que intervenen els xais, les ovelles, el gos,... no preden les ovelles però nosaltres podem donar guiseres malmeses de menjar, abans les ovelles que morien se'ls donava d'aliment al gos, per tant retroalimentaven el cicle. EPIDEMIOLOGIA DE LA HIDATIDOSI: Cosmopolita: freqüent (ramaderia). Aquí a zones amb xais,.. (gossos) Ous: 10ºC ( 1 any); 20ºC ( 1 mes). Larves a ovelles viables anys. Grups de risc: ramaders (gossos pastors i carronyisme...) Rural incidències més altes UE (1-2 / 5.000 persones) Control redueix força la casuística humana. Continua causant força pèrdues econòmiques. PATOLOGIA: Creixement molt lent, cada any va creixent alguns centímetres. Depenent del lloc on esta donarà patologia abans o desprès a nivell pulmonar o a nivell del sistema nerviós central. A vegades poden donar al·lèrgies i shock anafilàctic. Diagnòstic: serològic, radiològic. Tractament: tot i que hi ha tractament farmacològic normalment requereix tractament quirurgic. Profilaxi: vigilar vísceres, desparasitar gossos. Echinococcus multilocularis i echinococosi alveolar: Adults IP cànids "guineu". Hint (arvicòlids) i esporàdicament l'home. Larva equinococ: rapid i invasora (vesícules exògenes). Usualment (fetge). Sense capa adventícia. Infestació humana (ingestió d'ous). Grup risc (petits, fruit silvetres). Expansió Europa (Polònia, Suïssa, França). Home curs patològic més o menys ràpid a nivell hepàtic ç890%). Huepatomegàlia, icterícia, ascilis, càncer hepàtic. A l'home és estèril. Si no està localitzat pot ser mortal.
FÍLUM NEMATODA
Generalitats: Són endoparàsits amb una mida que pot anar des de molt petit fins a ser molt considerable ( m). Són insegmentats i que tenen una simetria bilateral. Externament no tenen tegument sinó que tenen una cuticula, per tant necessiten tenir un aparell digestiu normal. Començarà a la boca i acabarà a l'anus. Sistema excretor rudimentari. Són UNISEXUALS, no hermafrodites. Característiques:
• Aparell digestiu: comença per la boca (a vegada acompanyada de llavis). Pot ser que
estigui molt desenvolupada i es converteixi en una càpsula bocal. Desprès ve l'esòfag, després l'intestí que acaba en el anus (femelles) i en el cas dels mascles l'anus també és un porus genital i s'anomena cloaca. L'esòfag pot ser de diferents tipus i es molt important:
1. Moniliforme arrosariat.
2. Cilíndric.
3. Claviforme o estrongiloïdeu.
4. Oxiuriforme (bulb esofàgic).
5. Rhabditoide (corpus, istme, bulb esofàgic).
▲ Papil·les cervicals i amfidis.
també com a incomplert. A part d'aquests dos tipus també hi ha processos d'autoinfestació i hi ha processos d'autoinfestació ja sigui fora (exògenes) o internes (endògenes). Aquestes autoinfestacions realment són reinfestacions, si una persona s'infesta per primer cop ho farà mijançant el cicle heterogònic o homogònic. CICLE HETEROGÒNIC: Hi ha una alternança de generacions, es van alternant femelles paràsites en adults de vida lliure (no paràsits) ja siguin mascles o siguin femelles. Cicle amb la femella paràsita que tenim en el nostre intestí prim: aquestes femelles són ovovivípares, per tant posen ous amb la larva L1 en el seu interior. Aquestes larves L1 surten de l'ou, s'alliberen i surten per les femtes; per tant, a les femtes no es troben ous casi bé mai. Com que estem en el cicle llarg, aquestes larves L1 van a parar al medi extern i donen L2, L3, L4 i adults, van fent les mudes en el medi extern fins a arribar a adults, mascles i femelles (a les fases adultes hi ha mascles i femelles), totes tenen esòfag rhabditoide perquè són de vida lliure. (no es la larva L3 d'abans, és un altre). Les larves es reprodueixen per copulació; la femella de vida lliure posa ous amb la larva L1, la larva L1 surt, passa a larva L2 (rhabditoides) i aquesta larva L2 passa a larva L3 que es la infestant (aquesta té esòfag estrongiloïdeu). Per tant la larva L3 és la FMI. La larva L3 no infestant es rhabditoide perquè són formes no paràsites. Aquestes formes L3 filariformes han de penetrar en l'hoste i ho fan per via cutània, llògicament pot ser qualsevol part de l'organisme però lo més normal es a nivell dels peus o de mans perquè son amb les que més contacte tenen. ENTREN PER VÍA CUTÀNIA. Aquestes larves L3 han d'accedir als capil·lars, a través d'aquests van migrant per la sang (circulació major) passen al cor, desprès per la circulació menor van cap als pulmons i en els pulmons arriben a l'espai anomenat broncoalveolar; aquí hi ha l'intercanvi de gasos. En aquests espai les larves surten de la sang i van a parar a la part aèria, allà s'oxigenen, fan una muda fins a L i llavors pugen per la tràquea, salven la glotis i aleshores arriben a l'esòfag, un cop arriben allà tarden aproximadament unes 3 setmanes i tindrem les femelles en l'intestí. CICLE HOMOGÒNIC: Aquest es dona quan la larva L1 que surt en primera instància evoluciona directament a larva L3 infestant (lògicament passant per la L2) i que passa? tota aquesta part del medi extern no existeix. Que passa amb la L3 infestant? entra en el nostre organisme i fa una migració intraorgànica exactament igual a la del cicle heterogònic. AUTOINFESTACIONS EXÒGENES: nosaltres ja estem paràsitats. Aquestes larves L1 que surten per les femtes poden quedar a marges perianals (pot passar a nens petits normalment) i aquestes larves L1 evolucionen molt ràpid a larves L3 i quan això passa penetren per aquesta zona perianal, i fan la mateixa migració intraorgànica d'abans. AUTOINFESTACIONS ENDOGENES: quan alguna vegada les larves L1 evolucionen fins a L (infestants) dins del nostre propi budell i aleshores aquestes L3 penetren en els capil·lars intestinals i fan tota aquesta migració intraorgànica fins que formen les femelles adultes paràsites en el intestí. Aquestes autoinfestacions endogenes estan controlades per el sistema immune, s'ha vist que poden durar molts anys. Quan el sistema immune baixa estem en front d'un paràsit oportunista MOLT greu, perquè aquests cicles es descontrolen i acaben donant una patologia molt diversa a molts nivells que poden acabar donant la mort. EPIDEMIOLOGIA, PATOLOGIA, DIAGNOSTIC I PROFILAXI: Cosmopolita (està sobretot a zones amb climes tropicals). A la conca mediterrània hi ha també. Necessiten humitat, una temperatura mes o menys elevada, un terreny porós i el que els hi va fatal és el sol. Grups de risc: miners, grangers, immunodeficients i receptors d'òrgans. Patologia: a nivell cutani pot donar una patologia que es coneix amb el nom de "larva currens". Quan les larves passen per els pulmons donen un síndrome anomenat Síndrome de Löffler; dóna tos. Quan s'instal·la en el budell (aparell digestiu) es coneix amb el nom de gastrointetinals: dóna diarrees sanguinolentes. Si una persona és immunodeficient i el paràsit es comporta com a oportunista aleshores els problemes intestinals són molt més greus, els problemes respiratoris també, el paràsit o les larves poden donar problemes neurològics i produir disseminació; aquesta com ja em dit provoca complicacions intestinals, pulmonars, neurològiques i septicèmiques.
Diagnòstic: larves a femta. Profilaxi: infraestructura i educació sanitària. Anar calçat evita la infestació.
Ordre Strongylida
Família Ancylostomatidae Tenen una boca molt desenvolupada, denominada càpsula bucal. Esòfeg estrongiloïdeu. Els mascles tenen una bossa copulatriu i dues espícules. Les femelles sempre són ovípares (posen ous sense embrionar) Els cucs són relativament petits (2 cm més o menys). Com poden diferenciar les dues especies?:
• Ancylostoma duodenale: té unes dents ventrals.
• Necator americanus: té unes plaques ventrals; dents soldades que formen unes
plaques. MORFOLOGIA: Els mascles:
• Ancylostoma duodenale: les dues espícules que tenen són lliures, la bossa copuladora
té un lòbul dorsal simple i la costella dorsal és bifurcada.
• Necator americanus: té dos espícules que acaben fusionades, la bossa copuladora té
un lòbul dorsal doble i tenen dues costelles dorsals que van a cada lòbul dorsal doble. Totes les femelles són dihistèrides i ovípares:
• Ancylostoma duodenale: vulva post equatorial.
• Necator americanus: vulva pre equatorial.
Ous (forma diagnòstica):
• Ancylostoma duodenale: Cada femella elimina entre 10-20.000 ous cada dia. La
temperatura és entre 20 i 25 ºC i els ous tenen una coberta molt fina i mesuren aproximadament 60 x 40 micròmetres. En el seu interior estan blastomerats (nombre reduit de cèl·lules).
• Necator americanus: Cada femella elimina entre 5-10.000 ous cada dia. La temperatura
és entre 30 i 35 ºC i els ous són una mica més grans 70x40 micròmetres. CICLE BIOLOGIC: Els cucs viuen en el intestí prim de l'home tot i que també es poden trobar en alguns primats. Viuen fixats en la mocosa intestinal. Alliberen substancies anticoagulants, són hematòfags i es poden alimentar de la sang. Aquestes femelles es fecunden, copulen,... i la femella anirà eliminant ous que sortiran per les femtes, els ous surten no embrionats però si el clima és mes o menys adequat (amb humitat,...) al cap d'un parell de dies surt la L1 de l'ou. La L1 és una larva rhabditoide però en càpsula bucal profunda o gran i primordi genital molt petit o molt rudimentari. Al cap d'uns 3 dies ja s'ha format la L3, larva filariforme i és una larva infestant, mesura mig mil·límetre; aquests tenen beina i acaben d'una manera punxeguda i són les formes metacícliques infestants que a més a més són bastant resistents. En l'home aquestes larves penetraran per via cutània, quan això passa perden la beina i accedeixen als capil·lars, a la circulació i fan una migració intraorgànica exactament igual a la de Strongyloides (s'ha d'explicar si ho pregunten en l'examen). Aquests paràsits poden viure mesos, fins i tot anys en un hoste si no es tracten. Espolien 0,25 mL de sang per cuc i per dia. EPIDEMIOLOGIA, PATOLOGIA, DIAGNOSTIC I PROFILAXI: Ancilostomosi i necatorosi (uncnariosi) 10% població i 25% tròpics. Cosmopolites (poliparasitismes)
• Ancylostoma duodenale: Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia. Mediterrània (autòctons).
• Necator americanus: Amèrica Central i del Sud, Àfrica, Àsia, Oceania.
Patologia: lesions cutànies (infeccions secundaries). Sd de Loffler
100 greu (diarrea, anèmia) (si hi ha pocs cucs) Fase crònica: debilitat general. (si hi ha molts cucs) Diagnòstic: etiològic (ous i/o larves) Profilaxi: igual que Strongyloides. Calçat,...
• Dolor intestinal, obstrucció, vòmits.
SINDROME LARVES MIGRANS VISCERALS (LMV)
Parasitismes extraviats (ascàrids no humans)
• Ingestió d'ous de toxocara canis
• Ingestió de larves d' anisàkids
Gènere Toxocara canis : és un paràsit molt freqüent. Els gossos estan molt freqüentment parasitats per aquests; tenen una transmissió vertical (de la mare als fills). Els gossos aniran eliminant ous en les seves femtes que sortiran no embrionats i hauran d'embrionar en el medi extern. Les característiques d'aquests són semblants a las de ascaris. Lo normal es que aquests ous no embrionats siguin ingerits per altres gossos. Aquests ous són molt resistents. Aquests paràsits poden ser ingerits per l'home de manera accidental; si són ingerits per l'home estem en un cas de parasitisme extraviat, sortirà la larva, començarà a fer una migració i no es podrà desenvolupar. Accedirà al fetge, al cervell,... Espècie cosmopolita que és poc freqüent i està en augment. Els grups de risc són nens per geofàgia (ingerir ous que estan en la terra). La patologia pot ser ocular, hepàtica i del SNC. Des del punt de vista de la profilaxis hem de desparasitar gossos, civisme,...
Gènere anisakids: LARVES D'ANISÀKIDS: CICLE BIOLÒGIC: Es un cicle que es dona en medi marí. L'hoste definitiu són mamífers marins (dofins, balenes,...). En aquests cicle intervenen crustacis, peixos, cefalòpodes,... Molts d'aquests hostes no són necessaris però són de consum humà i poden tenir les larves LMV (larves infestants). El que hauríem d'evitar és la ingestió de peix cru o poc cuit perquè pot produir una infestació i migració de L3 a nivell gàstric. Poden donar al·lèrgies. Profilaxi: - 20ºC o 55ºC.
Ordre oxyurida
Enterobius vermicularis : Es coneix com a una llombric petita dels nens. Té tres petits llavi acompanyats d'unes ales cefàliques. L'esòfag és oxiuriforme. Els mascles no són ni la forma diagnòstica ni la patògena. Són molt petits, 5mm de longitud. Les femelles són un pèl més grans, 1cm x 1mm. Acaben amb un extrem agut, molt llarg i prim. La vulva està situada per darrere de l'esòfag. Tenen dos úters plens d'ous i on posen aquests ous ja els posen embrionats, és a dir, són femelles ovovivípares. Aquestes femelles a vegades poden ser ja font de diagnòstic (no és habitual). Els ous són característics perquè són d'una mida mitjana tirant cap a petit. Són asimètrics, tenen una part aplanada i una convexa. Quan surten, en el interior, ja tenen la larva L formada, larva giriniforme (forma que surt a l'ou). De manera molt ràpida (en unes hores) ja surt la larva L2 anomenada vermiforme i aquest és la forma metacíclica infestant. Aquesta larva acabarà sortint per un punt de l'ou anomenat punt feble. Forma eliminativa - ou amb L Forma infestant - ou amb L CICLE BIOLÒGIC: Hi ha el cicle d'infestació (com es transmet el paràsit d'uns individus a uns altres) i després hi ha molts fenòmens de reinfestació.
Els mecanismes de reinfestació són les autoinfestacions (endògenes, exògenes - dintre o fora de l'organisme - ) i un altre procés anomenat retroinfestació. El cicle normal (d'infestació): els mascles i les femelles viuen en el intestí gruixut de les persones (dels nens habitualment). Els mascles fecunden a les femelles i es moren. Les femelles en aquella nit fan una única descàrrega dels ous en els marges perianals i moren. Això el que provocarà serà picor. Difícilment trobarem ous a la femta. Aquests ous surten amb la L i de manera molt ràpida (poques hores, en el decurs de la nit) passen a L2 que es la forma metacíclica infestant, vermiforme. Aquests ous dispersos seran ingerits o inhalats per les persones que estiguin per allà. Aquesta larva L2 que queda lliure anirà baixant per el budell i fent les mudes pertinents i al cap de dues setmanes obtenim l'adult que tornaran a estar en l'intestí gros. Autoinfestació exògena: deglució d'ous (L2) via rascat. Mala higiene. Vigilar les ungles. Durant la nit el nen es grata, els ous queden sota les ungles i potser les ingereix a l'endemà; per tant, està ingerint ous. Una forma de prevenir això és tenir les ungles curtes. Autoinfestació endògena: certs ous alliberats dins l'intestí (L1 a L2). No és oportunista. Retroinfestació: els ous poden evolucionar marges perianals. Les L2 poden sortir i accedir activament via anal. EPIDEMIOLOGIA, PATOLOGIA, DIAGNÒSTIC I PROFILAXI: La parasitosi es coneix amb el nom d'enterobiosi o oxiürosi. És cosmopolita. Molt comú en nens (llocs desenvolupats). Transmissió antroponòtica (primats). Parasitació col·lectiva degut a la pols, la roba del llit, l'aigua, aliments, mans. És més típics en llocs frescos, 48h (encara 10% ous viables). Patologia benigne: picor i gratat. També poden haver-hi alteracions nervioses (el nen no dorm bé, insomni, nerviosisme, baix rendiment escolar). A vegades es poden fer sorolls amb les dents o que es dormin amb els ulls oberts o que tinguin problemes d'enuresi (orinar-se al nit). Les complicacions es poden donar a nivell de dermatitis anal i vulvar. El diagnòstic és fa amb una cinta de Graham al matí; passem el celo als marges perianals i tots els ous que hagin quedat allà durant la nit estaran adherits al celo. La profilaxi és la higiene i vigilar les ungles dels nens que estiguin netes i curtes. El tractament és col·lectiu i repetit cada 10 o 15 dies.
Ordre Spirurida: Són paràsits que es troben a la sang i diversos teixits de hostes vertebrats. Són especies diheteroxenes que necessiten un vector per ser transmeses. Hi ha moltes especies però en veurem 4 perquè són les exclusives de l'home. Els adults fan entre 1 i 40 cm de longitud però sempre són molt prims (entre 100 i 150m, menys d'un quart de mm). La boca és molt senzilla, no tenen llavis, l'esòfag es de tipus cilíndric. Els mascles acaben de manera molt espirabada (molt curvats, com si fossin una motlla) i tenen dos testicles. Les femelles tenen la vulva en una posició molt anterior, a nivell esòfag i lo més característic és que són femelles vivípares (el que surt per la vulva són unes larves molt petites que reben el nom de microfilaries). Les microfilaries són molt importants, normalment el diagnòstic es fa per aquestes mateixes. Característiques microfilaries: Són molt importants per al diagnòstic. Mesuren 250 micròmetres de longitud per tan sols 7 micres de diàmetre. Pot ser que tinguin beina o que no la tinguin (coberta que la voreja). Tenen una sèrie de nuclis (els punts de dins), els més externs s'anomenen subcuticulars i els més interns s'anomenen nuclis somàtics. Hi ha unes zones on no hi ha llum que s'anomenen taques, poden ser a nivell cefàlic, anal,... (on no hi ha nuclis).
