



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Màrqueting Estratègic i Operatiu, Profesor: Judith Badia, Carrera: Publicitat i Relacions Públiques, Universidad: UPF
Tipo: Apuntes
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Continuació tema política de preus
1.Fixació de preus a partir de marges: -‐consisteix en afegir un marge o percentatge als costos del producte en questió. -‐ aquest mètode nomès es adequat si tinc molt clar el volum de vendes que tindré. Molts professionals liberals i comerciants al detall utilitzen aquesta técnica pk coneixen mb els seus costos i pk consideren q es un sistema molt transparent: el cost de cada cosa depen del que costa produirla i distribuirla. -‐ tenim 2 possibilitats, possibilitat percentual (ex. carrego un 10% més del q costa cada unitat)o absoluta -‐ aquest sistema ignora aspectos com ara el preu dels competidors, la demanda actual i el valor q els consumidors assignen a cada producte (valor percebut). A mes si el volum de vendes no coincideix amb l’esperat, l’empresa tindrà dificultats. -‐ aquelles empreses q produeixen multiples productes tenen dificultats x saber el cost exacte associat a cadascun d’ells (es un mètode poc adequat per a marques que tenen moltes referències) Exemple: un fabricant d’ulleres q espera vendre’n 2000 unitats i que te uns costos fixos de 18000 euros i uns variables per unitat de 30 euros, en calculara el cost unitari de la manera següent. Primer hem de saber quin és el cost unitari. Despres ja podem calcular el marge que vulgem tenir. Cost unitari= cost variable unitari + (costos fixos/vendes esperades) En aquest cas, el cost unitari seria: 30+(18000/2000)= 39 € Si vol obtener un marge fix de 10 euros per cadascuna de les ulleres venudes, el preu de venda seria: 39+10= 49 € Si vol obtener un marge sobre el cost, per exemple d’un 20%, el preu de venda unitari seria: Preu unitari=cost unitari total+marge sobre el cost unitari Preu unitari =39+0,2x39=46,8€
2. Mètode de preu objectiu : -‐a vegades l’objectiu de la política de preus d’una empresa es aconseguir una taxa de rendibilitat determinada o un volum de vendes preestablert. En aquests casos resulta útil l’anàlisi del punt mort , que permet calcular el llindar de rendibilitat, és a dir, quin nivel de vendes és necessari assolir per a cobrir costos. -‐ L’anàlisi del punt mort indica quina quantitat de producte cal vendre a un determinat preu per a cobrir la totalitat dels costos fixos i variables.
Suposem que l’empresa de l’exemple anterior, fabricant d’ulleres, ha decidit fixar un preu de venda unitari de les seves ulleres en 49 euros; quantes unitats ha de vendre per a assolir el llindar de rendibilitat? Benefici=0=Ingressos – costos totals= 49 x Q – (18000 + (30 x Q)) Si s’ailla Q, el nombre d’unitats venudes, s’obté que l’empresa hauria de vendre: Q= 18000 / (49-‐30)= 947,4 unitats Si l’empresa ven menys de 947,4, contreu pèrdues, i si en ven més té beneficis. De fet, amb aquestes unitats aconseguira cobrir la totalitat dels costos fixos, amb la qual cosa el benefici que obtindra a partir d’aquest punt será el resultat de multiplicar el nombre d’unitats venudes que exedeixen d’aquesta quanitat per la diferencia entre el preu de venda i el cost variable unitari. Per exemple, si efectivament ven 2000 unitats, el benefici será: (2000 – 947,4) x (49 – 30)= 20.000 € Suposem que l’empresa anterior vol obtener uns beneficis de 26.000 euros i que espera vendre 2000 unitats. En aquest cas, el preu objectiu que hauria de fixar seria: Benefici=26000= ingresos – costos totals = (P x 2000) – (18000 + (30 x 2000)) Si s’ailla el preu P, s’obtè: Preu unitari= cost variable unitari + ( (costos fixos+beneficis volguts) / nº d’unitats) Per tant: P= 30 + ((18000 + 26000)/2000)=52€ seria el preu objectiu q l’emprea hauria d’establir si desitja un benefici de 26000 euros.
3. Mètode basat en la demanda -‐ Aquest mètode pren com a punt de partida el preu que els consumidors estarien disposats a pagar per un producte. Tracta d’esbrinar quina quantitat de producte estarien disposats a adquirir els compradors potencials a diferents nivells de preu. Hi ha dos tipus de mètodes basats en la demanda: -‐ Determinació de preu cap enrere : una vegada es coneix el preu que els consumidors están disposats a pagar per un producte, l’empresa desvia l’atenció cap als seus costos: es tracta d’aconseguir fabricar aquest producte amb uns costos que permetin obtener beneficis. Aquest mètode es fa servir quan hi ha diverses companyies que competeixen per un nombre reduit de clients i quan es tracta de productes dels quals els consumidors poden prescindir si cosnideren que són massa cars. -‐ Determinació de preu en cadena: es pren com a punt de partida el preu que el consumidor està disposat a pagar, s’estima el marge per als distrinuïdors i venedors perquè aquests puguin obtenir beneficis i finalment, s’obté el cost a què s’ha
La fixació de preus té lloc en un context dinàmic q varia en funció de diversos aspectes com les fluctuacions de la demanda, les accions dels competidors, les característiques dels compradors... aquest fet obliga a les empreses a utilitzar una estratègia complexa i diferent segons els canvis q es vagin produint. 1.Descomptes : són estratègies que es basen en el preu variable. Les empreses q utilitzen preu fix mai fan servir descomptes. Les empreses q tenen demandes inelàstiques no utilitzen descomptes. Algunes empreses utilitzen una política de preu fix: venen els seus productes al mateix preu i en les mateixes condicions per a tots els clients. D’altres prefereixen fer servir una estratègia de discriminació de preus: els seus preus varien en funció de diferents factors. Els descomptes són la forma més habitual de discriminació de preus i poden ser de diferents tipus: -‐ Per pagament immediat : es tracta de reduccions de preu que s’aplica als compradors que abonin la quantitat dins d’un termini establert. Per exemple, si s’abona l’import abans del dia X el comprador obté un 10% de descompte sobre el preu del producte. -‐ Per quantitat: si el comprador adquireix més quantitat de producte obté un descompte. Són els típics 3 x 2 que ofereixen molts supermercats -‐ Funcionals o comercials: són els que s’ofereixen als distribuïdors per estimular les vendes. -‐ Estacionals: són reduccions vinculades a l’adquisició de productes en certs períodes de l’any. Per exemple, els gelats a l’hivern. -‐ Aleatoris o ofertes: consisteixen a fer una reducció del preu en determinats establiments o períodes de l’any per augmentar l’interès dels consumidors sense que aquests en tinguin un coneixement previ -‐ Periòdics o rebaixes: a diferència dels anteriors, són coneguts per endavant pels consumidors, ja que tenen lloc en períodes determinats de l’any. La finalitat dels descomptes és, doncs, atreure clients amb demandes que presenten diferents tipus d’elasticitat. El problema dels descomptes és que, aplicats en excés, deixen de ser interessants. Els compradors retarden la compra fins que el producte està en oferta i la imatge de la marca se’n ressent 2.Preus psicològics: -‐ el comportament del comprador no sempre és racional; sovint en la seva decisió de compra hi intervenen aspectes emocionals i afectius i l’empresa els ha de tenir en compte a l’hora de fixar els seus preus. Quan es tracta de productes de compra repetida i preu reduït els consumidors tenen una idea molt clara del què és un preu just. Es pot arribar a convertir en un preu habitual, difícil de canviar. -‐ a vegades els consumidors utilitzen els preus per a fer inferències sobre la qualitat d’un producte, sobretot si aquesta és difícil que comprovar. Algunes empreses es valen d’aquest tipus d’associacions preu-‐qualitat per guanyar-‐ se una imatge de qualitat i fixen preus elevats, coneguts com a preus prestigi. Si els consumidors consideren que és un bon preu podran mantenir-‐lo sense que la demanda disminueixi. -‐per a prendre les seves decisions de compra els consumidors
recorren als preus de referència. Es tracta de preus estàndard que utilitzen per comparar els preus d’altres productes dels que estan considerant la compra. A vegades els preus de referència són “interns”: es refereixen en experiències de compra passades d’un producte que serveixen per a prendre decisions de compra posteriors sobre el mateix producte. Sovint agafem de referència la marca líder. Ex. si vull saber si una marca de cola es barata o cara, la comparo sempre amb el preu de la cocacola. -‐ els preus de referència interns de cada consumidor estan influïts per la seva memòria i les seves percepcions sobre la qualitat del producte, per aspectes externs com la publicitat dels preus al punt de venda. Alguns detallistes exposen els productes de marca pròpia al costat de marques líders per buscar l’efecte assimilació: si el preu és gairebé el mateix, la qualitat també ho serà i és més intel.ligent estalviar-‐se uns euros. Tracten d’evitar l’efecte contrast: si el preu és molt més baix la qualitat també ho serà. -‐ els preus arrodonits (del tipus 20 euros) donen la impressió de prestigi o qualitat. En canvi, els preus senars (19,99 €) s’associen amb un preu inferior, per la qual cosa són adequats per a productes en oferta o que intenten semblar ajustats al màxim.
3. Estratègies competitives -‐ La política de preus d’una empresa és el resultat de les seves pròpies fortaleses i debilitats com a organització. Les empreses líders poden fixar preus amb relativa indiferència respecte el que facin els competidors. En canvi, aquests han de decidir si adopten l’estratègia del seguidor i imiten a la líder o la del reptador que hi competeix enèrgicament. L’avantatge de fixar un preu similar és que s’evita una guerra de preus per a la qual l’empresa líder està més ben preparada. Ex. Per a incrementar les seves vendes de xocolata, Nestlé realitza freqüents promocions. Chocolates Valor sabia que competir en preu amb Nestlé no era al seu abast; per això va emprendre un camí diferent: fabricar una xocolata pura (sense llet) en blocs més grans i gruixuts i vendre-‐la a un preu fins a un 50% més car. Valor va apostar per un mercat, el de la xocolata per a adults, més exigent amb la qualitat però menys basat en el preu i les promocions. -‐ els fabricants amb una imatge de marca poderosa (com Nike, Mercedes-‐Benz o Rolex) són capaços de mantenir una política de preus de prestigi : atès que els seus productes es perceben com de superior qualitat, poden vendre’ls a un preu que resulta inabastable per a molts dels seus competidors. Són de demanda inelàstica. En canvi, els fabricants de productes d’inferior qualitat adopten una política de preus baixos o preus descomptats per a atreure els consumidors més sensibles al preu. -‐ de vegades les empreses recorren a la venda a pèrdua, venent un producte a un preu inferior al que els costa fabricar-‐lo. Els motius poden ser diversos: atreure nous clients, donar a conèixer un producte nou, liquidar existències, etc. 4. Preus per a productes múltiples o línies de productes: -‐ quan una empresa comercialitza múltiples productes ha de considerar la fixació de preus des d’una perspectiva global, a fi de maximitzar el benefici global. Per a aconseguir-‐ho pot utilitzar: