¡Descarga METODOLOGÍA Científica y más Resúmenes en PDF de Metodología de Investigación solo en Docsity!
Disseny : El disseny de la recerca implica els passos pràctics necessaris per implementar la metodologia. El pla detallat de com dur a terme la recerca.
Recapitulem: La importància de la metodologia
Sumari : La metodologia és la manera com realitzem la investigació. El “ com ” del “ què ” volem investigar, és a dir: la manera com enfoquem els nostres problemes o preguntes d’investigació i els procediment per a buscar-ne respostes vàlides i fiables (producció de coneixement científic).
Importància de la reflexivitat i la pràctica: els principals problemes d’una investigació normalment de qüestions de caire metodològic més que tècnic (Quivy & Campendhoudt, p.12): ➢ “ no sé ni per on començar ”, “ no tinc ni idea de com posar-m’hi per tirar endavant ” ➢ “ no sé on sóc ”, “ no sé ni què busco ”, “ tinc moltes dades però no sé pas què fer-ne ”
Diversos tipus de coneixements
“ Tot el coneixement del món, sigui ordinari o científic, implica constructes, és a dir, abstraccions, generalitzacions, formalitzacions, idealitzacions, etc .” (Schütz) ➢ Coneixement ordinari o recepta (tipificat, intersubjectiu – vida quotidiana ordenada, donada per descomptat, Berger & Luckmann). ➢ Coneixement expert o científic.
LECTURES TEMA 1
LECTURA 1: LÓPEZ-ROLDÁN, P.; FACHELLI, S. (2015). EL PROCESO
DE INVETIGACIÓN
EL PROCÉS D’INVESTIGACIÓ
Aquest llibre ofereix una visió sistemàtica del procés d’investigació científica, emfatitzant la importància de la reflexió teòrica i de les tècniques d’anàlisi metodològiques. Proporciona eines per a un procés estructurat, que permet a l’investigador abordar i resoldre problemes de manera rigorosa, detallada i amb criteris de validació clars. Es divideix en diversos nivells de reflexió i etapes que cobreixen des de la definició del problema fins a l’anàlisi de resultats i l’extracció de conclusions.
1. NIVELLS DE REFLEXIÓ DE LA PRÀCTICA DE LA INVESTIGACIÓ
Aquesta secció analitza com l’investigador ha de plantejar-se la reflexió teòrica en diferents nivells, des de la formulació inicial de problemes fins a la crítica dels resultats. Aquests nivells guien el procés de recerca, establint criteris per identificar, analitzar i conceptualitzar el problema d’estudi i assegurar que la investigació es fonamenta en un coneixement sòlid i pertinent. També es fa èmfasi en la capacitat de l’investigador per integrar coneixements teòrics i pràctics, mantenint un equilibri entre ambdós.
2. LA DINÀMICA DEL PROCÉS D’INVESTIGACIÓ
En aquesta part es descriu la investigació com un procés dinàmic i flexible que evoluciona a mesura que es troben nous coneixements. Aquesta dinàmica implica la necessitat d’adaptar constantment els enfocaments i mètodes, en funció dels resultats preliminars o de l’anàlisi en curs. Es remarca la interacció constant entre teoria i pràctica, fet que permet ajustar els objectius o redefinir el problema en funció de les dades recollides o les noves hipòtesis que puguin sorgir durant la investigació.
3. ETAPES DEL PROCÉS D’INVESTIGACIÓ
L’investigació es desglossa en tres fases principals: ruptura, construcció i comprovació, cadascuna amb diverses etapes per guiar el desenvolupament de l’estudi.
3.1. Ruptura
Etapa 1. Selecció del problema a investigar: Aquesta fase implica identificar un problema rellevant i que es pugui abordar mitjançant la investigació. Es tracta d’una etapa inicial crucial, on l’investigador ha
LECTURA 3: TARTARO, C. (2021). RESEARCH METHODS
Introducció
L’ introducció del llibre estableix la importància de les metodologies de recerca dins del camp de la justícia penal i la criminologia. Tartaro destaca que comprendre i aplicar mètodes de recerca adequats és essencial per abordar i analitzar de manera efectiva els problemes complexos que es presenten en aquest camp. El llibre busca equipar els estudiants i professionals amb les eines necessàries per dissenyar estudis rigorosos, interpretar dades i aplicar els resultats en contextos pràctics. A més, s’enfoca en la importància de la investigació per a la formulació de polítiques, la presa de decisions i la comprensió dels fenòmens criminals.
The Scientific Method
En aquesta secció, Tartaro explora el mètode científic com la base de la recerca en criminologia i justícia penal. Es discuteixen les fases del mètode científic, que inclouen l’observació, la formulació d’hipòtesis, l’experimentació i la revisió de resultats. L’autor emfatitza la necessitat de mantenir una actitud crítica i objectiva durant tot el procés de recerca, així com la importància de la replicabilitat i la validesa dels estudis. Tartaro també discuteix les diferències entre la recerca científica i altres formes de coneixement, com ara l’experiència personal o les creences populars, subratllant com la ciència busca explicacions basades en evidències.
Qualitative and Quantitative Research
En aquest capítol, Tartaro analitza les dues principals metodologies de recerca: la qualitat i la quantitat. La recerca qualitativa es caracteritza per l’exploració profunda dels comportaments humans i les experiències, utilitzant tècniques com entrevistes, grups de discussió i observació. Aquesta metodologia busca entendre el “perquè” darrere dels comportaments criminals i les respostes de les institucions de justícia.
D’altra banda, la recerca quantitativa es basa en la recopilació i l’anàlisi de dades numèriques per identificar patrons i tendències. Utilitza mètodes estadístics per analitzar dades que poden provenir d’enquestes, registres criminals i experiments. Tartaro destaca que ambdues metodologies són complementàries i que un enfocament integrat pot proporcionar una comprensió més completa dels fenòmens criminals.
Basic and Applied Research
Tartaro distingeix entre la recerca bàsica i la recerca aplicada. La recerca bàsica busca expandir el coneixement teòric sense tenir una aplicació immediata en ment; es centra en la comprensió dels principis fonamentals que governen el comportament criminal. Per exemple, pot involucrar l'estudi de les causes del crim des d'una perspectiva teòrica.
Tema 2 Metodologia i ciències socials:
L’especificitat de les ciències socials?
Tema 2.1 L’especificitat de les ciències socials i els seus (diversos)
enfocaments
L’especificitat de l’objecte d’estudi de les ciències socials
Clau de volta ➢ Igual que el del polític i de la majoria de la població: fenòmens socials “evidents”. ➢ Científic social no és un astròleg: sotmès a les passions que estudia i per consegüent cal reconèixer que els valors són presents i ‘empipadors’. • I aquesta semblança des d’un inici ha creat confusió (p.68). Implicacions: ➢ Com ho estudiem?: igual que les ciències naturals, el seu objecte d’estudi té la mateixa naturalesa? ➢ Objectivitat: quin paper han de tenir els judicis de valor?
Qüestions epistemològiques, ontològiques i metodològiques
Els enfocaments divergents en investigació en ciències socials es diferencien i es comparen per les seves bases epistemològiques, ontològiques i metodològiques:
- Les qüestions ontològiques tenen a veure amb la naturalesa de les entitats socials, sobre què estudiem. Dues posicions principals (Bryman, 2016: 32) : ○ Objectivisme o realistes: els fenòmens socials i els seus significats tenen una existència independent dels actors socials ○ Construccionista: els fenòmens socials i els seus significats són contínuament realitzats pels actors socials
- Per qüestions epistemològiques entenem aquelles que estan relacionades amb allò que considerem el coneixement adequat i acceptable sobre el món social, sobre com coneixem els fenòmens socials. ○ Positivisme (Comte, Spencer, Durkheim): ciències naturals → ciències socials ■ Lleis naturals i regularitats ○ Interpretativisme (Weber): ciències socials ≠ ciències naturals ■ Significats
- Per qüestions metodològiques ens referim als instruments tècnics utilitzats per adquirir coneixement (Della Porta, p.33) Quantitatiu vs Qualitatiu ○ Quantitatiu: números/estadístiques ○ Qualitatiu: paraules/significats
ESTRUCTURA D’UN PROJECTE DE RECERCA: UN EXEMPLE
Portada Índex de continguts i pàgines Abstract (màxim 200 paraules)
- Introducció : a. presentació del tema, pot incloure una contextualització general b. motivacions personals i acadèmiques del treball c. justificació del tema des d’un punt de vista social i acadèmic d. plantejament i justificació de la pregunta de recerca que vol respondre aquest treball e. estructura del treball per guiar el/la lector/la 2. Marc teòric a. quines aportacions emmarquen el tema triat? què s’ha dit? quin àmbit investigador s’ubica el treball? Quina literatura us serveix per emmarcar el treball (sociologia educació, teoria sociològica, etc., especialitats) b. quines contribucions concretes d’autors/es), quins conceptes són útils per respondre la pregunta d’investigació? c. Què aporta el treball en aquesta literatura? S’emmarca i aprofundeix en certes qüestions? Aporta noves dades empíriques? 3. Metodologia a. Com responem a la pregunta? Com hem obtingut les dades que presenten en aquest treball: Explicació i justificació del disseny d’investigació: quins mètodes, quina mostra i quines dades, quan s’ha dut a terme, com s’ha analitzat dificultats i límits. b. Consideracions ètiques si s’escau. 4. Resultats a. Descripció de l’anàlisi de les dades que respon a la pregunta plantejada: què hem trobat? Com es relaciona amb la literatura? 5. Conclusions a. Sumari de l’aportació: contribucions i límits de la recerca b. Noves línies de recerca o preguntes d’investigació 6. Bibliografia
LECTURES TEMA 2
LECTURA 1: DONATELLA DELLA PORTA, MICHAEL KEATING (2013).
¿CUÁNTOS ENFOQUES HAY EN CIENCIAS SOCIALES?
LOS PARADIGMAS DE LAS CIENCIAS SOCIALES
Donatella della Porta y Michael Keating exploran en su obra cómo las ciencias sociales se dividen en diferentes enfoques y paradigmas, un tema que suscita intenso debate. La fragmentación metodológica incluye divisiones como la de investigadores cualitativos y cuantitativos, quienes se enfrentan en aspectos como el rigor, la subjetividad, y la naturaleza de la realidad social. Además, las ciencias sociales enfrentan una cuestión esencial: ¿existe o no un paradigma unificado que guíe su conocimiento, como lo han tenido las ciencias naturales según Thomas Kuhn?
Principales paradigmas en ciencias sociales
- Positivismo : Cree en una realidad objetiva, que es independiente de la mente del observador. Inspirado en la ciencia física, este enfoque sostiene que la realidad puede conocerse y estudiarse mediante métodos empíricos y cuantitativos. Su objetivo es descubrir leyes generales y objetivas que regulen el comportamiento social.
- Pospositivismo : Mantiene la idea de una realidad objetiva, aunque acepta que nuestro conocimiento de ella puede ser imperfecto. Este enfoque se diferencia del positivismo tradicional en su aceptación de la incertidumbre y en su apertura hacia la probabilidad, en lugar de la certeza absoluta.
- Constructivismo/Interpretativismo : Acepta que las personas son agentes con significados y motivaciones propias. Desde este punto de vista, el conocimiento no es objetivo, sino que depende de la percepción e interpretación humana. Los investigadores interpretan las percepciones de los sujetos en el contexto social, enfatizando la comprensión de significados subjetivos sobre el descubrimiento de leyes universales.
- Humanismo : Enfatiza la subjetividad y considera que no puede alcanzarse un conocimiento totalmente objetivo en las ciencias sociales. Según este enfoque, el mundo social no tiene una estructura fija o una realidad única, sino que se define por las experiencias y narrativas de los individuos.
QUE PODEMOS SABER Y COMO
Los enfoques divergentes se comparan por su base ontológica y su base epistemologica
- Ontología : ○ Existencia de la realidad social : Se discute si la realidad social es objetiva (realismo) o si las categorías sociales son construcciones arbitrarias (nominalismo).
○ Interpretativistas : Utilizan un enfoque inductivo, permitiendo que la investigación evolucione a lo largo del proceso. No existe una separación clara entre el diseño de investigación y su ejecución, lo que permite ajustes conforme se avanza.
- Selección de Casos : ○ Los positivistas prefieren un mayor número de casos para generalizar, mientras que los interpretativistas eligen casos paradigmáticos que ofrecen una visión profunda de procesos sociales complejos.
- Uso del Lenguaje : ○ En la investigación cuantitativa, se emplea el lenguaje de las variables. Los positivistas se enfocan en definir y medir variables (independientes y dependientes) y en establecer relaciones causales. La búsqueda de generalizaciones es fundamental. ○ Los interpretativistas se centran en la narrativa y el contexto, y los conceptos son flexibles, adaptándose y evolucionando a medida que se desarrolla la investigación.
Enfoques Metodológicos
- Métodos Neopositivistas : Estos enfoques han comenzado a integrar aspectos del contexto y la particularidad, utilizando instituciones y estructuras como parte del análisis. Se busca entender cómo los factores contextuales interactúan en distintas situaciones.
- Métodos Interpretativos : ○ Se fundamentan en un enfoque holístico, que considera cada caso como una entidad compleja influenciada por su contexto. Los métodos son descriptivos y narrativos, utilizando datos cualitativos como entrevistas y observaciones.
- Relación del Investigador con el Objeto de Estudio : ○ Los positivistas tienden a mantener una distancia entre el investigador y el objeto de estudio para evitar sesgos, utilizando herramientas como cuestionarios estructurados. ○ En contraste, los interpretativistas buscan involucrarse en el contexto, promoviendo la empatía y la inmersión en la realidad estudiada. Esta interacción plantea dilemas éticos sobre la intervención del investigador en el entorno investigado.
- Neutralidad y Valores : ○ Para los positivistas, la investigación debe ser objetiva, sin la influencia de normas o valores personales. Sin embargo, críticos argumentan que incluso el positivismo refleja una elección de valores. ○ Los interpretativistas reconocen que la investigación está imbuida de juicios normativos y que los conceptos utilizados son inherentemente valorativos.
Conclusiones sobre Enfoques Metodológicos
El texto concluye con un resumen de las diferentes posturas metodológicas en las ciencias sociales, agrupándolas en cuatro categorías: positivista, postpositivista, interpretativa y humanística. Cada enfoque tiene su propia manera de concebir la relación entre el investigador y el objeto de estudio, así como la importancia de la interacción entre hechos y valores.
conocimiento universal. En contraste, aquellos que se enfocan en problemas concretos eligen métodos que les ofrezcan la mejor comprensión del caso.
Se presentan cuatro formas de combinar conocimiento en la investigación social:
● Síntesis: Fusión de elementos de distintos enfoques en un todo único. Sin embargo, sintetizar epistemologías es complicado porque se basan en perspectivas divergentes de la realidad social. La síntesis de metodologías es más viable. ● Triangulación: Uso de diferentes métodos de investigación que se complementan entre sí. Es más fácil triangular metodologías que epistemologías. Por ejemplo, los positivistas pueden integrar entrevistas y análisis textual dentro de sus diseños de investigación. ● Perspectivas Múltiples: Reconocimiento de que una situación puede tener múltiples interpretaciones. Un ejemplo es el estudio de la crisis de los misiles cubanos, donde diferentes marcos analíticos proporcionan explicaciones variadas sobre el mismo evento. ● Fertilización Cruzada: Proceso en el que conceptos de diferentes enfoques enriquecen el análisis. Por ejemplo, el concepto de "encuadre" se utiliza tanto en enfoques interpretativos como en análisis políticos, aunque sus orígenes y enfoques metodológicos pueden diferir.
Desafíos en la Investigación Interdisciplinaria
El texto también menciona que el conocimiento se ve limitado por comunidades de investigación que tienden a cerrarse, definiendo sus intereses en torno a un tema o método específico. Esto puede conducir a barreras que limitan el acceso a diferentes enfoques y a la creatividad en la investigación. Por otro lado, un enfoque ecléctico puede ser problemático si se utilizan combinaciones de métodos que no son coherentes o que no respetan las reglas fundamentales de cada enfoque.
Influencia de Otras Disciplinas
Se reconoce que las ciencias sociales se ven influenciadas por otras áreas de estudio, como la física y la biología, y que estas interacciones pueden enriquecer el campo. Sin embargo, también pueden surgir problemas cuando conceptos o terminologías se expanden más allá de su significado original, lo que puede generar confusión en la investigación.
- Interpretación activa: Los individuos interpretan los significados mediante un proceso en el que analizan, reorganizan y ajustan sus interpretaciones conforme a las circunstancias y sus objetivos.
Este enfoque sugiere que todas las estructuras sociales, como organizaciones o culturas, están formadas por personas que, a través de la interpretación y la asignación de significados, dan forma a sus interacciones y construyen su realidad. De este modo, el interaccionismo simbólico estudia cómo los contextos sociales y culturales afectan el modo en que las personas ven y responden a su entorno.
La etnometodología, desarrollada por Harold Garfinkel, analiza cómo las personas usan el sentido común y las normas culturales en la vida cotidiana para crear y mantener una realidad coherente. A diferencia del interaccionismo simbólico, se enfoca en cómo los individuos hacen comprensibles sus acciones en lugar de la interacción social en sí. Este enfoque sostiene que los significados son ambiguos y se definen solo en contextos específicos y a través de la interpretación.
Un ejemplo de esta perspectiva es el estudio de D. Lawrence Wieder, quien muestra cómo los residentes de una casa de transición utilizan un "código de convictos" para explicar y justificar sus acciones, otorgándoles coherencia moral. Garfinkel, además, estudia los "procedimientos de fractura," en los cuales se desafían normas para observar cómo las personas reconstruyen un sentido de orden y coherencia en sus interacciones diarias.
La relación entre la etnometodología y el interaccionismo simbólico ha sido objeto de debate. Algunos consideran que ambos enfoques son complementarios, mientras que otros perciben a la etnometodología como un alejamiento radical de la tradición fenomenológica de la sociología. Ambos enfoques, sin embargo, permiten comprender la complejidad de la interacción humana, aunque desde perspectivas ligeramente distintas.
Las técnicas y métodos de la investigación cualitativa serán, como la observación participante y las entrevistas en profundidad. En la primera parte, se exploran enfoques creativos para recolectar y analizar datos, mientras que en la segunda parte se aborda la presentación de resultados. A diferencia de la investigación cuantitativa, la metodología cualitativa no busca cuantificar, sino entender detalladamente la vida cotidiana, las experiencias y las interacciones humanas, utilizando un enfoque flexible que se adapta a las circunstancias y necesidades de cada estudio.
Finalmente, la investigación cualitativa pone en primer plano la validez de la experiencia humana, priorizando el ajuste entre los datos y las interpretaciones significativas de los sujetos. La precisión es importante, aunque la perfección en confiabilidad no sea siempre alcanzable en estudios cualitativos. La metodología cualitativa considera valioso interpretar y comprender en profundidad la experiencia subjetiva de los individuos, más allá de una exactitud matemática.
T.3 PROJECTE DE RECERCA I: LA
DEFINICIÓ DEL TEMA D’ESTUDI
3.1 ETAPES D’UN PROJECTE D’INVESTIGACIÓ I LA DEFINICIÓN DEL TEMA
D’ESTUDI
Propòsits de la investigació ● Exploració : Aconseguir un coneixement general o preliminar d’algun fenomen. ● Descripció : Aconseguir La medició precisa del fenomen que s’estudia. “Què és?” ● Explicació : Aconseguir allò que explica les relacions entre aspectes del fenomen d’estudi. “Per què?”
Definir la recerca S’ha de seleccionar un tema d’estudi , seguidament formular la pregunta d’investigació. S’ha de seguir uns criteris per escollir el tema que son els següents: ● Interès personal ● Participació o aptitud ● Orientació futura ● Fonts assequibles (a l’abast físic) ● Curiositat
Com posar-s’hi? Començant Amb una pluja d’idees, qualsevol tema és interessant, ja que la clau és com l’estudiem.
Justificar l’elecció Es comença amb la contextualització inicial, què sabem del tema? Seguidament explicitar les motivacions preliminars, si son personals, acadèmics professionals… Finalment, què es vol saber i comprendre millor, què representa un problema de coneixement, quin serà el leivmotiv de la investigació.
Punt de partida per pensar un tema, com ens hi posem (aproximacions deductiva, inductiva i abductiva) ● Inductiva ○ Extreu generalitzacions d’observacions específiques en menor (interpretatiu) o en gran número de casos (positivista) ○ Ex: Un investigador que observa un augment en la violència de gènere a certes comunitats ○ → recopila dades qualitatives (o quantitatives) i, a partir d'aquestes observacions, formular una teoria sobre les causes d'aquest fenomen.
● Els objectius són enunciats que expressen el que realment farà la investigadora per respondre a la pregunta de recerca. ● Definir el tipus de recerca que es vol desenvolupar (descriptiva, analítica, etc.) ● No més de dos o tres
Com redactar-los? ● Redacció clara, senzilla i concreta, per tal d’evitar confusions ● Ser realistes (viables) en relació al resultat que es pretén assolir → el seu assoliment ha de ser factible. ● Redactats en infinitiu. ● Recomanable redactar un objectiu general (el que dóna resposta a la pregunta de recerca) i els específics necessaris per poder assolir el general. ● Diferents verbs segons complexitat, abast, tipus de recerca
Context En aquesta primera part del curs hem mostrat el conjunt de consideracions que cal tenir en compte en el procés de fer una recerca en ciències socials considerant la seva especificitat: ● qüestions ontològiques → les relacionades amb si el món social es considera una cosa externa als actors socials o com una cosa que la gent està en procés de modelar; ● qüestions epistemològiques → relacionades amb el que es considera un coneixement adequat sobre el món social; un dels aspectes més crucials és la qüestió de si un model de ciències naturals del procés de recerca és adequat o no per a l'estudi del món social; amb implicacions de ≠ maneres d’entendre objectivitat ● la naturalesa de la relació entre la teoria i la recerca, en particular si la teoria guia la recerca (coneguda com a enfocament deductiu) o si la teoria és un resultat de la recerca (conegut com a enfocament inductiu); o una combinación (abductiu) Les maneres en què aquestes qüestions es relacionen amb la distinció entre dos tipus d'estratègia (Bryman) o mètodes de recerca: la investigació quantitativa i la qualitativa.
La unitat d’anàlisi Què és la unitat d’anàlisi: primers pasos cap al disseny de la recerca ● Delimitar l'àmbit de la investigació en termes de les unitats que van a ser observades, es tracta d'especificar de forma concreta i precisa (López-Roldán & Fachelli, p.34) ● Les unitats d'anàlisi poden ser persones, llars-familias, grups, aules, empreses, zones geogràfiques, institucions, documents. ● Aquí com a tot el procés d'investigació serà el contingut de pregunta de la investigació el que guia la determinació de les unitats, comptant amb les limitacions tant de l'índole tècnica com pressupostàries (López-Roldán & Fachelli, p.34). ● La unitat d'anàlisi indica el tipus d'objecte social (persones, països, escoles, barris, joves...) a què es refereixen les propietats/característiques/variables que es pretenen detectar
LECTURES TEMA 3
Lectura 1: Fonaments de la investigació qualitativa
Els científics socials investiguen per generar coneixement i entendre millor com nosaltres i el nostre entorn ens influenciem mútuament. Estudien la complexitat de les relacions socials, culturals i de tot el que ens envolta, un entorn tan complex que mai poden comprendre completament. Per això, utilitzen diferents mètodes de recerca per simplificar aquesta complexitat fins a punts més comprensibles, tot i que saben que això implica deixar parts de la realitat fora de l'anàlisi. Aquesta simplificació no és una limitació sinó una eina necessària per produir coneixement útil sobre la societat.
La selecció de l'enfocament en la investigació no és arbitrària, sinó que depèn de la pregunta de recerca. Aquesta pregunta determina què cal saber i, per tant, quins mètodes utilitzar. Per exemple, si volem conèixer l'edat en què les dones de Catalunya tenen el primer fill, és més adequat emprar tècniques quantitatives, com l'anàlisi de dades censals. En canvi, si volem entendre els motius emocionals o personals darrere d'aquesta decisió, necessitem tècniques qualitatives, ja que el cens no proporciona aquesta informació detallada
Les enquestes numèriques poden no capturar bé la complexitat dels sentiments humans, ja que el mateix valor numèric pot tenir significats diferents per a cada persona. Quan es volen comprendre emocions com l'alegria o la por, és més adequat utilitzar mètodes qualitatius, com entrevistes, que permeten aprofundir en el significat de les paraules i experiències individuals. Això ofereix una visió més rica i detallada, però limita el nombre de persones entrevistades, de manera que no es poden generalitzar els resultats estadísticament.
Lectura 3: Hammersley i Atkinson. El disseny d'una investigació,
problemes, casos i mostres.
Descriu la percepció comuna de que la recerca etnogràfica és una activitat simple, que requereix poca preparació i disseny previ. Aquesta visió s'ha arrelat en part a causa d'una tradició entre els antropòlegs, on s'evita proporcionar detalls específics o consells per a fer treball de camp.
Aquesta actitud pot estar relacionada amb la creença que l'etnografia és simplement una observació oberta i exploratòria. No obstant això, l'autor argumenta que, encara que l'etnografia no pot programar-se detalladament, això no elimina la necessitat de preparació i un disseny reflexiu en la recerca.
Exposa diverses fonts d'inspiració per a la recerca etnogràfica. Primer, la sorpresa per uns certs fets o fenòmens pot impulsar a investigar. Així, Measor (1983) va observar que les noies obtenien pitjors resultats en ciències que els nois, i va estudiar les causes mitjançant observació i entrevistes. Aquest enfocament emfatitza que les recerques poden sorgir de problemes pràctics, com la igualtat d'oportunitats.
A més, esdeveniments socials poden ser «experiments naturals» que permeten estudiar fenòmens fora de les seves limitacions normals. Per exemple, després d'un tornado, *Schatzman i Strauss (1955) van analitzar problemes de comunicació entre classes socials. Les experiències personals també poden motivar recerques, guiades sempre per teories que donin sentit a aquestes vivències.
La formulació de problemes preliminars, és clau abans d'iniciar el treball de camp, però pot evolucionar en el procés. Dollard, per exemple, en investigar la vida dels negres en el sud dels EUA, va descobrir que havia d'ampliar el seu enfocament a tota la comunitat, ja que els contextos blanc i negre eren inseparables.
Finalment, la recerca etnogràfica sovint oscil·la entre enfocaments específics (tòpics) i generals (genèrics), com proposen Glaser i Strauss (1967), els qui diferencien entre teories substantives i formals. Aquest equilibri permet aplicar conceptes abstractes a situacions concretes, enriquint l'anàlisi i la comprensió cultural.
Aquest extens passatge planteja aspectes complexos i detallats sobre el procés de formulació de problemes en recerques socials. Els autors exploren com es poden crear i ajustar problemàtiques de recerca en transitar entre l'anàlisi substantiva i el formal. Vegem alguns punts clau:
- Regles i Actes Desviantes en Escoles: Aquest apartat se centra en entendre la percepció i la classificació de les regles en les institucions educatives, i com aquestes poden ser interpretades de diferents maneres per professors i estudiants.
- Persones Desviantes i el seu Tractament: Aquí s'investiga com els professors etiqueten a unes certes persones com desviantes i quin tractament reben. Es considera com els diferents nivells d'intervenció afecten els estudiants, i s'explora la justificació darrere d'aquestes intervencions.
- Desenvolupament de la Desviació: S'analitza com s'inicia i s'estructura la trajectòria d'un estudiant desviante, emfatitzant els moments clau i les contingències que poden afectar aquest recorregut.
- Porters i Anivellament en la Transició Escolar al Treball: Aquest exemple introdueix el concepte de "porters" o actors que controlen recursos i oportunitats en la transició dels joves al mercat laboral. Aquest rol de control implica criteris i expectatives que poden consolidar estereotips, afectant la percepció i l'èxit dels joves.
- Generalització i Comparació d'Estudis: El document esmenta com en recerques més àmplies, com les de transició escolar-laboral, és útil crear categories generals (com a "porters" o "anivellament") per a comparar projectes en diferents regions. Això permet identificar temes en comú sense imposar una estructura uniforme, però amb criteris comparatius.
El lloc d'estudi té un paper crucial en la formulació de problemes de recerca en etnografia, així com els desafiaments i consideracions pràctiques associats. En estudis etnogràfics, els problemes de recerca no sempre estan completament definits a l'inici, sinó que el context del camp pot modelar-los significativament. Aquí es destaquen diversos punts:
- Adaptació al Context del Camp: En començar el treball de camp, els investigadors solen ajustar o redefinir les seves preguntes de recerca segons el context específic. Això significa que uns certs problemes preliminars poden tornar-se irrellevants en l'entorn triat. En aquests casos, l'investigador enfronta el dilema d'abandonar les preguntes originals o traslladar-se a un altre lloc, encara que amb freqüència opta per adaptar les seves preguntes al lloc d'estudi actual.
- Selecció del Lloc d'Estudi: El procés de triar un lloc també pot influir en la formulació de problemes. Inspeccions preliminars de l'entorn ajuden a els investigadors a conèixer la seva idoneïtat per a l'estudi. Exemple d'això és el cas de Warren, qui explica com la “comunitat homosexual” no és homogènia, sinó dividida en subcultures, per la qual cosa l'observació preliminar revela múltiples capes que enriqueixen l'anàlisi.
- Factors Pragmàtics en la Selecció del Lloc: L'elecció d'un entorn en etnografía sovint depèn de factors pràctics com l'accés al lloc, els costos i la disponibilitat de recursos. Aquests factors solen tenir major pes en revoltis de desenvolupament teòric, on els llocs possibles són més variats i flexibles.
- Exemples d'Adaptació del Tema d'Estudi: El cas de Dingwall il·lustra com l'interès inicial a estudiar la socialització de professors va ser reemplaçat per l'estudi d'infermeres a domicili, a causa de la receptivitat i accessibilitat en aquest entorn.
- Distinció entre Lloc d'Estudi i Cas d'Estudi: El text adverteix que la selecció del lloc d'estudi no és el mateix que triar un cas d'estudi específic. Inspirats en el naturalisme i l'Escola de Chicago, els estudis etnogràfics tracten els “llocs naturals” (barris, comunitats) com a mons simbòlics amb les seves pròpies normes i estructures.
