Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Taxonomía de las bacterias: Clasificación y especies, Resúmenes de Microbiología

La taxonomía es una herramienta necesaria para establecer el orden de un conjunto de cosas. Aquí se explica el concepto de especie en bacteriología, su definición molecular y cómo se identifican y clasifican las diferentes especies. Además, se menciona a linneas y michael adamson, pioneros en la clasificación de plantas y su impacto en la taxonomía.

Tipo: Resúmenes

2020/2021

Subido el 28/12/2022

aya-el-kanfoud
aya-el-kanfoud 🇪🇸

5 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TAXONOMIA
La jerarquització es necesaria per establir el ordre d’un conjunt de coses. Depenent de la convexitat del conjunt
hi han coses mes facils d’ordenar i coses més dificils d’ordenar. Hem de fer una ordenacio simple y fonamental:
es el concepte de especie.
- Especie: grup individus mes semblants entre si i no pas als altres. El concepte que utilitzem es la
reproducció: si juntem un tigre i un gat, la reproducció no dona cap descendent. Aquest concepte es
mes complexe en reproducció asexual com en el cas de les bactèries. Es multipliquen per 2 SEMPRE. Es
un criteri absurd, però necessari. Per identificar el tipus de bacteria afecta la aptologia, entre clínic i
analista, entre clínic i pacient.
La definició d’una especie bacteriana ens basarem en una definició molecular, quan comparteixen el
80% del seu genoma. Per tant, parlem de especies bien denominades o mal denominades, es a dir,
els límits que s’estableixen entre especies es difus.
Es denominen:
1. Nom genèric: Homo, Streptocccus (majúscula, en llatí).
2. Epitet específic: Sapiens (intel·ligent), Oralis (minúscula, en llatí).
En ordinador, escrivim en cursiva y a mà escrivim subratllant.
- Taxonomia: es simple o complicada. Es lo que fem servir per classificar. La bacteriana es més complexa
perquè existeixen moltes variabilitats. Existeixen entre 500-600 especies, i més de la meitat mai s’han
cultivat les coneixem per el rastre deixen.
ANIMALS: es classifiquen en vertebrats i invertebrats, posteriorment en vertebrats es classifiquen en
mamífers, ovípars.
Les propietats de les bactèries son inabastables, classificació de al forma, gram +/- (cal identificació per
entendre-ho), aerobic/anaeròbic (degrades glucosa, triptòfan, proteolític...). Mitjançant proves de
laboratori podem classificar-ho. Tots els trets que obtenim de les propietats del laboratori son iguals,
osigui ningun es més important que els altres.
Linneaus: primer en fer classificació de les plantes.
Michael Adamson: desacord amb linneaus, dubta de la importància que utilitzava linneaus a l’hora
de classificar les plantes. Adamsionan va ser el nom que li va ficar a la aproximació que va crear, que
a Espanya va traducirse com a taconomia numèrica. Va establir que totes les propietats tenen la
mateixa importància. Mes acurades, fonamentals i complexes. Els ordenadors han permes que un
milió d’operacions s’hagin vist resumits en uns segons en lloc de tota la vida. El científic te la
obligació d’interpretar adequadament les dades.
EXEMPLE:
1
2
3
4
5
6
A
+
-
+
+
-
+
B
-
+
+
-
-
+
C
-
+
-
-
-
+
D
+
-
+
+
-
+
E
+
-
-
-
-
+
F
-
-
+
+
-
+
S sub J= a (num propietats compartides i positives)+b (compartides i negatives) /a+b+c (no compartides
positives)+d (no compartides negatives).
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Taxonomía de las bacterias: Clasificación y especies y más Resúmenes en PDF de Microbiología solo en Docsity!

TAXONOMIA

La jerarquització es necesaria per establir el ordre d’un conjunt de coses. Depenent de la convexitat del conjunt hi han coses mes facils d’ordenar i coses més dificils d’ordenar. Hem de fer una ordenacio simple y fonamental: es el concepte de especie.

  • Especie: grup individus mes semblants entre si i no pas als altres. El concepte que utilitzem es la reproducció: si juntem un tigre i un gat, la reproducció no dona cap descendent. Aquest concepte es mes complexe en reproducció asexual com en el cas de les bactèries. Es multipliquen per 2 SEMPRE. Es un criteri absurd, però necessari. Per identificar el tipus de bacteria afecta la aptologia, entre clínic i analista, entre clínic i pacient.
    • La definició d’una especie bacteriana ens basarem en una definició molecular, quan comparteixen el 8 0% del seu genoma. Per tant, parlem de especies bien denominades o mal denominades, es a dir, els límits que s’estableixen entre especies es difus. Es denominen:
      1. Nom genèric: Homo, Streptocccus (majúscula, en llatí).
      2. Epitet específic: Sapiens (intel·ligent), Oralis (minúscula, en llatí). En ordinador, escrivim en cursiva y a mà escrivim subratllant.
  • Taxonomia: es simple o complicada. Es lo que fem servir per classificar. La bacteriana es més complexa perquè existeixen moltes variabilitats. Existeixen entre 500-600 especies, i més de la meitat mai s’han cultivat les coneixem per el rastre deixen. ANIMALS: es classifiquen en vertebrats i invertebrats, posteriorment en vertebrats es classifiquen en mamífers, ovípars. Les propietats de les bactèries son inabastables, classificació de al forma, gram +/- (cal identificació per entendre-ho), aerobic/anaeròbic (degrades glucosa, triptòfan, proteolític...). Mitjançant proves de laboratori podem classificar-ho. Tots els trets que obtenim de les propietats del laboratori son iguals, osigui ningun es més important que els altres.
  • Linneaus: primer en fer classificació de les plantes.
  • Michael Adamson: desacord amb linneaus, dubta de la importància que utilitzava linneaus a l’hora de classificar les plantes. Adamsionan va ser el nom que li va ficar a la aproximació que va crear, que a Espanya va traducirse com a taconomia numèrica. Va establir que totes les propietats tenen la mateixa importància. Mes acurades, fonamentals i complexes. Els ordenadors han permes que un milió d’operacions s’hagin vist resumits en uns segons en lloc de tota la vida. El científic te la obligació d’interpretar adequadament les dades. EXEMPLE: 1 2 3 4 5 6 A + - + + - + B - + + - - + C - + - - - + D + - + + - + E + - - - - + F - - + + - + S sub J= a (num propietats compartides i positives)+b (compartides i negatives) /a+b+c (no compartides positives)+d (no compartides negatives).

Utilitzar les propietats que no compartim no ens ajuden a definir una especie. (AB)= 3 /6 (Ccomparteixexn TRES propietat de 6). Es miren les files

  • 0, (AC)= 2 /6-> 0, (AD)=6/6-> 1 (AE)= 4/6-> 0, (AF)=5/6-> 0,

(BC)=5/6-> 0, (BD)=3/6->0, (BE)=3/6-> 0, (BF)=4/6-> 0, (CD)=2/6->0, (CE)=4/6->0, (CF)=3/6->0, (DE)=4/6-> 0, (DF)=5/6->0, (EF)=3/6->0, Podem transformar això en un coeficient

1 - > AD (MATEIXA BACTERIA)

0,8 - > AD; AF, BC, DF, ADF,BC

0,6-> ADF, BC, AE, ADFE,BC

0, 5 - > ADFE, BC, BE, ADFEBC