¡Descarga Relaciones entre microorganismos y huéspedes: Comensalismo, parasitismo y patogenicidad - y más Apuntes en PDF de Microbiología solo en Docsity!
BLOC E:
Les relacions entre un microorganisme i l’hoste comença en el moment del part de la mare, és
a dir immediatament en el moment en que neix l’hoste. La mare ja li proporciona el contacte amb els microorganismes i a partir d’aquí ja començaran les relacions simbiòtiques.
Els organismes parasitaris o agents paràsits simbiont (que lesiona o viu a expenses d’un altre
organisme (hoste)) es poden classificar en tres tipus segons les relacions que tenen amb l’hoste:
- Mutualisme: els dos es beneficien de la relació o a l’hoste li és indiferent.
- Comensalisme: el microorganisme es beneficia de la relació mentre que a l’hoste li és indiferent.
- Parasitisme: el microorganisme s’aprofita de l’hoste I li causa problemes de salut.
Normalment tendeix a afavorir-se la supervivència evolutiva dels agents parasitaris que no provoquen la mort a el seu hoste, ja que sinó, perden el medi on viure. Tot i que molts cops hi ha malalties i desequilibris. Quan es tornen paràsits completament, necessiten viure a l’interior
de la cèl·lula de l’hoste, mentre que en un inici vivien lliures en el medi extern. Això és el cas dels paràsits intracel·lulars, que són incapaços de viure fora de l’hoste per temes biològics,
tants anys de evolució vivint dins d’aquest individu els a causat una reducció genòmica (pèrdua de gens).
Aquestes simbiosis, en el cas dels microorganismes, és molt dinàmica. Poden moure’s dels diferents estats de simbiosis, poden canviar de mutualisme a comensalisme o inclús a parasitisme. Això és el que determina que es pugui arribar la malaltia, però primerament ha de
haver-hi un contacte (en el moment del part i tota la vida).
Un cop han entrat o s’han posat en contacte amb l’hoste s’inicia la colonització. És un establiment del lloc de multiplicació. Normalment es produeix sobre una superfície (pell,
mucoses…) i no necessàriament hi ha d’haver una invasió a teixits o dany tissular, pot no produir-se cap canvi en l’hoste. La colonització pot ser transitòria (es pot eliminar) o
permanent (per exemple microbiota normal).
La infecció és la invasió d’un hoste per part d’un microorganisme que es multiplica. Una
infecció no és sinònim de malaltia però normalment una malaltia infecciosa comença per una infecció. Hi ha infeccions positives, que són les que donen lloc a la microbiota normal de
l’organisme.
Hi ha diferents tipus de infecció:
- Infecció subclínica: infecció sense símptomes de malaltia
- Infecció microbiota: infecció que normalment no genera cap malaltia
Una infecció es convertirà en una malaltia depenent de la patogenicitat o virulència del
microorganisme i de l’estat del pacient. Si els microorganismes causen la patologia l’anomenarem agent etiològic. Podem trobar:
- Malalties infeccioses, causades per un microorganisme. Per exemple el tètanus, que es produït per el Clostridium tetani. Aquesta malaltia no es pot transmetre entre animals malalts i sans, cal que el bacteri entri en contacte amb l’animal sa.
- Malalties contagioses, quan un animal infecta a un altre animal sa.
Una malaltia doncs, és una infecció amb símptomes. I no totes les malalties infeccioses són a la
vegada contagioses, ni viceversa. Per exemple, el cas anteriorment citat, el tètanus.
Microorganismes patògens:
La patogenicitat és la capacitat d’un microorganisme de produir una malaltia (no una infecció).
- Típics o clàssics: si es posen en contacte amb l’animal li provoquen la malaltia. Exemple: Bacillus anthracis, Brucella abortus.
- Oportunistes: aprofiten una determinada situació per produir la malaltia, com quan l’animal está immunodeprimit. Exemples: Pseudomonas aeruginosa, E.coli I Candida albicans (formen part de la microbiota normal de l’individu)
La virulència és el grau de patogenicitat d’un determinat microorganisme. Aquesta virulència està en funció de dos paràmetres completament independents:
- Infectivitat: facilitat d’establir una infecció. Quan menys nombre de microorganismes és necessari per a produir una infecció, més infectivitat té el microorganisme.
- Gravetat de les lesions que produeix el microorganisme.
Revisió dels postulats de Koch:
1. el microorganisme ha de trobar-se associat a la malaltia. Per exemple en una infecció intestinal: - bacteris diferents, malalties similars - grau de virulència de la soca: per exemple, l’E.coli té soques virulents i avirulents. - Presència en absència de malaltia, portadors subclínica. - animals immune deprimits: oportunistes 2. El microorganisme ha de ser aïllat i créixer en un cultiu pur. - patògens no cultivables resposta immunològica específica: presència anticossos evidència material genètic: PCR 3. La malaltia ha de poder ser reproduïda en un animal susceptible, per inoculació del microorganisme en cultiu pur. - dificultat de trobar un model animal adequat - pèrdua virulència després del cultiu 4. El microorganisme ha de trobar-se en la infecció experimental produïda en l’animal susceptible i s’ha de demostrar que és el mateix que va ésser inoculat.
2 MECANISMES I ESTRUCTURES DELS MICROORGANISMES IMPLICATS EN LA PATOGENICITAT
Els microorganismes patògens poden adherir-se als teixits; en funció de la seva patogenicitat
poden penetrar als teixits més profunds, poden generar malaltia per lesió tissular, per toxines i per capacitat d’invasió a teixits més profunds.
Factors d’adhesió adhesines
L’adhesió participa en la colonització (biocompetència). S’uneixen a receptors específics de l’hoste.
Els factors d’adhesió són elements estructurals localitzats per fora la bactèria:
- càpsula, glicocàlix (exopolisacàrids)
- fímbries (proteic) gram -. Faciliten la unió amb receptors específics a diferents tipus de teixits, a vegades específicament segons l’espècie animal. Són estructures proteiques presents sobretot a bactèries Gram negatives. Les fímbries reconeixen els glicolípids, que es troben a la superfície tissular, i que són els receptors de les fímbries. - Per exemple: bactèries amb fímbries manoses sensibles cultivades en un medi manosa +, perden la seva virulència ja que totes les seves fímbries estan bloquejades per la manosa del medi. - En algunes bactèries les fímbries només reconeixen espècies específiques. Per exemple, la bactèria E.coli K88 provoca la colibacilosis (diarrea) en porcs. E microorganisme s’adhereix a l’intestí prim, alliberen toxines que augmenten la motilitat intestinal. - La Moraxella bovis forma part de la microbiota transitòria de les vies respiratòries altes; allà no provoca cap malaltia però si arriba a la còrnia, que presenta receptors específics, s’adhereix a la superfície i pot arribar a provocar queratoconjuntivitis.
- Fibril·les :estructures presents a gram +, semblants a les fímbries però menys definides. Estan formades per proteïnes i àcids grassos. exemple: streptococcus pyogenes : proteïna + àcid lipoteicoic.
- Micoplasmes: proteïnes de membrana ex: epiteli mucós.
Factors d’invasió
La invasió pot ser
- passiva: facilitada per ferides, cremades, cirugía, vectors i factors d’invasió.
- activa: per la secreció de substàncies lítiques factors de difusió del microorganisme. ↓
Factors de difusió del microorganisme
- hialuronidasa: trenca l’àcid hialurònic que és abundant en el teixit conjuntiu. Present a: Stafilococs, estreptococs, clostridis...
- quinasa: dissolt coàguls de fibrina (activa la producció de plasmina). La fibrinolisina i la estreptoquinasa present a S. pyogenes (patògens Gram +), estafiloquinasa present a S. aureus.
- coagulasa: coagulació del plasma. Present en estafilococs COAG +.
- col·lagenasa / elastasa: degraden el col·lagen i l’elastina del teixit conjuntiu. Estan presents en microorganismes que generen gangrena (clostridis) i també en microorganismes oportunistes.
