¡Descarga Virus Respiratorios: Tipos, Patogenia, Quadros Clinicos y Prevencion y más Apuntes en PDF de Microbiología solo en Docsity!
Mateu Espasa Soley 13/02/
VIRUS RESPIRATORIS
1. Introducció
1.1. Estructura dels virions
Els virus són estructuralment més senzills que els bacteris. Alguns d’ells, com per exemple els virions, tenen un embolcall (càpsula) constituït bàsicament per glucoproteïnes. També trobem una membrana de lípids i una matriu proteica que fa d’unió amb el que és la càpsida nuclear (material genòmic).
La via d’entrada principal de molts virus (no tots) és l’aèria (aerosols).
El tracte respiratori és una via d’entrada, però això no vol dir que provoqui patologia allà. A vegades, és el lloc on fan la primoinfecció (arriben a la mucosa i comencen a reproduir-se), però a partir d’aquí alguns virus tenen una certa afinitat per teixits diana i allà es produirà la patologia que ens definirà la malaltia. Ex: rubèola, herpes virus, parotiditis, etc.
Els quadres respiratoris són el més freqüent de les afeccions víriques. Podem tenir des de les simples rinitis o faringitis (vies respiratòries altes) fins a quadres severs de pneumònies víriques que poden arribar a provocar la mort (vies respiratòries baixes).
No obstant, tot això depèn de:
- Resposta de l’hoste per limitar la infecció vírica (immunitat) i, posteriorment, de reparar-ne les lesions.
- Virulència del propi virus (hi ha virus més fastidiosos i d’altres que no ho són tant).
Mateu Espasa Soley 13/02/
1.2. Patogènesi
Tenim un virus que entra via aerosol i es replica en el tracte respiratori, on normalment provoca destrucció del teixit (per reproducció del virus) donant lloc a rinitis, mocs, etc. A la vegada, també hi ha una resposta immune (humoral i cel·lular) que ens donarà la protecció futura, però també ens explicarà la simptomatologia (mal d’ossos, mal de cap, febre, etc.).
Finalment, també cal esmentar que la pròpia infecció vírica lesiona les nostres defenses (com les barreres), de manera que faciliten les infeccions bacterianes. És evident que alguns virus tenen més capacitat de donar patologia greu o pot anar cap a altres teixits amb quadres de meningitis o hepatitis.
En conclusió, inicialment es dóna una primoinfecció per desprès disseminar-se a altres teixits.
Un mateix quadre clínic pot estar causat per diferents virus i un mateix virus pot causar diferents quadres. Podem trobar:
- Infeccions de la mucosa oral Enterovirus (Coxsackie, Echovirus), Adenovirus, Herpes virus.
- Faringitis (refredat) Rhinovirus i Coronavirus (els més freqüents), Adenovirus, Enterovirus.
- Laringitis, traqueobronquitis Parainfluenza (afecta a vies altes, però pot baixar a vies inferiors).
- Pneumònia Influenza, Virus Respiratori Sincitial (bronquiolitis-nens), Metapneumovirus. Altres: Virus Varicel·la-Zòster, xarampió, citomegalovirus. Aquests últims afecten sobretot a immunodeprimits, com per exemple pacients amb VIH o hematològics susceptibles a infeccions víriques greus.
Mateu Espasa Soley 13/02/
Estructura
A) EMBOLCALL conté dues glucoproteïnes:
Proteïna de fusió (F) els virus s’han d’enganxar a la membrana cel·lular per a la seva posterior fusió amb aquesta.
Glucoproteïna gran d’unió (receptor que s’acobla a la cèl·lula), que varia segons el virus:
- HA (Xarampió).
- HA-NA (Parainfluenza i Parotiditis).
- Proteïna G (VRS; no tenen ni HA, ni HA-NA) adherència a les cèl·lules (àcid siàlic).
B) NUCLEOCÀPSIDA (hi ha el material genètic) conté monocadena d’ARN en sentit negatiu unida a:
Nucleoproteïna (NP) proteïna estructural de la nucleocàpsida (embolcalla RNA).
Fosfoproteïna (P) facilita la síntesi de RNA per formar virions futurs.
Proteïna gran (L- large ) RNA polimerasa (farà més còpies).
La nucleocàpsida queda unida a l’embolcall mitjançant la proteïna de la matriu (M).
Replicació vírica
Les proteïnes d’unió dels virus s’acoblen als receptors d’àcid siàlic de les cèl·lules. La proteïna F es fusiona amb la membrana citoplasmàtica de la cèl·lula, de manera que s’internalitza el material genòmic del virus en forma de RNA negatiu a l’interior de la cèl·lula hoste. A continuació, s’activa la transcripció, que permet el pas d’aquest RNA negatiu a positiu i es faran copies del RNA positiu + RNA missatgers. A través de la translació proteica, es faran més proteïnes, que donaran lloc a una sèrie de virions per envair més cèl·lules. Per tant, la cèl·lula actua com una fàbrica de muntatge de virus.
Mateu Espasa Soley 13/02/
3.2. Paramyxoviridae. Parainfluenza
Estan descrits quatre serotips:
Els serotips 1, 2, i 3 són més freqüents en nens i poden causar quadres respiratoris greus, ja que afecten a vies baixes (laringotraqueobronquitis-croup).
El serotip 4 afecta a nens més grans i adults, però genera quadres respiratoris lleus de vies respiratòries altes. Ex: els nens, quan entren a la guarderia, comencen tots a constipar-se i els pares, a tenir mals de caps. Tot això és un procés maduratiu del sistema immune i molts d’aquests virus ja han passat per molta gent, però no es genera prou memòria immune per tal de què no afecti mai més.
Patogènesi
- Infecció de l’epiteli de vies respiratòries superiors replicació ràpida, però limitat al teixit respiratori de vies altes. En un 25% dels casos, pot afectar a vies respiratòries baixes.
- Resposta immunològica cel·lular limitació del procés de la infecció viral i causant de la simptomatologia respiratòria.
- Resposta immune humoral limitada i NO genera immunitat de memòria degut a la seva elevada variabilitat de serotips (poden variar d’un any a un altre), de manera que es generen reinfeccions.
Epidemiologia
- Virus d’àmplia distribució i es transmet per via respiratòria de forma fàcil.
- Pot causar brots en escoles o inclús a nivell hospitalari (àrea pediatria).
- L’únic reservori és l’espècie humana.
- Nens menors de 5 anys elevada susceptibilitat (degut a la seva virginitat immunitària) i possibilitat de desenvolupar quadres respiratoris més greus.
- Els serotips 1 i 2 són més habituals de l’època de tardor (però al llarg de l’any també es poden presentar).
- En nens més grans i adults és habitual la reinfecció, però amb quadres més lleus, probablement per certa memòria immunològica (comentat abans).
Quadres clínics
- Poden anar de quadres de refredat lleu de vies altes fins a quadres més sistèmics similars a la grip o quadres de vies respiratòries baixes.
- El més sever és el croup o laringotraqueobronquitis en nens petits, que també pot arribar a una pneumònia.
Mateu Espasa Soley 13/02/
- S’estima que hi ha una taxa d’infecció anual de 64 milions de casos amb una letalitat del 0’3%.
- El brot epidèmic anual és durant l’hivern (prèviament al de la GRIP).
- La seva transmissió és sobretot mitjançant les mans o contacte amb material o superfícies, així com la via respiratòria.
- A més, genera estrès als pares degut als quadres respiratoris greus que presenten el seus fills.
Quadres clínics
- Pot passar completament asimptomàtic, un simple refredat, o complicar-se fins a una pneumònia. No obstant, com més gran és el nen, menys sever és el quadre.
- En els nens més petits (< 1 any) , el quadre és més sever (bronquiolitis).
- En persones amb inmunosupressió o lesions pulmonars de base, els quadres també són severs.
Diagnòstic microbiològic (ràpid i fàcil)
- Serologia. Detecció de partícules antigèniques a partir d’una mostra clínica (aspirat nasofaringi) a través de tècniques ràpides d’immunocromatografia. Ens determina la presència d’anticossos en sèrum per estudis de seroprevalença.
- Biologia molecular : PCR reversa (RNA virus) en mostra clínica.
Tractament, prevenció i control
- Elevada capacitat de contagi. En el període d’incubació (4-5 dies), s’ha de vigilar la possibilitat de brots en institucions sanitàries (pediatria, neonatologia).
- A nivell de tractament, bàsicament requereixen de mesures de suport de la simptomatologia respiratòria.
- Ni la infecció natural, ni els anticossos materns protegeixen de noves infeccions.
- La vacunació tampoc és efectiva.
3.3. Paramyxoviridae. Metapneumovirus
Epidemiologia
És de distribució mundial i estudis de seroprevalença posen de manifest que quasi tots els nens de 5 anys han estat infectats.
Mateu Espasa Soley 13/02/
Quadres clínics
La clínica pot anar des de quadres asimptomàtics, rinitis, refredats, etc. fins a quadres més severs, com bronquiolitis o pneumònia.
Diagnòstic microbiològic
- NO és un diagnòstic de rutina , NOMÉS per investigació o seroprevalença.
- Cultiu cel·lular, poc útil. Només per investigació, NO DIAGNÒSTIC.
- Serologia: determinació d’Ac en sèrum per estudis de seroprevalença.
- Biologia molecular : PCR (RNA virus) a partir de mostra clínica (aspirats nasofaringis). Seria l’única tècnica diagnòstica disponible.
Prevenció i control
- No existeix un tractament antivíric específic.
- Són quadres autolimitats i només requereixen de mesures de suport.
- Tampoc existeix cap vacuna disponible.
4. Picornaviridae
4.1. Generalitats
Característiques generals
- Virus molt petits de RNA i sense embolcall (càpsida).
- Grups externs, a destacar els gèneres Enterovirus i Rhinovirus com a possibles responsables de quadres respiratoris.
- El gènere Enterovirus consta d’uns 70 serotips diferents, dels quals cal destacar: Poliovirus , Coxsackie (provoca quadres respiratoris) A i B , Echovirus i Hepatitis A.
- La característica principal és la seva elevada resistència a condicions ambientals adverses, així com el pH àcid gàstric. Això facilita la transmissió via fecal-oral.
En general, els virus que no estan embolcallats són més resistents a les condicions més adverses. Els picornavirus resisteixen temperatures elevades i el pH àcid, de manera que arriben al tracte gastro-intestinal (és, molt cops, la via de transmissió). El RHINOVIRUS, tot i ser un picornavirus, és LÀBIL i es queda acotat a vies altes. Per altra banda, els virus amb embolcall són més làbils (excepte el coronavirus).
Mateu Espasa Soley 13/02/
- El 80% dels Rhinovirus i molts serotips de Coxsackie s’uneixen a les molècules d’adhesió intercel·lular tipus 1 (ICAM-1) presents a gran part de les cèl·lules epitelials, endotelials i fibroblasts. Els poliovirus i altres enterovirus s’uneixen a altres receptors cel·lulars.
4.2. Picornaviridae. Rhinovirus
Patogènesi
- La seva labilitat al pH àcid impedeix replicació en tracte digestiu.
- La seva temperatura òptima de creixement és per sota del 33ºC mostrant la seva predilecció per les zones de la nasofaringe.
- Infecció epiteli respiratori lesió tissular alliberament de histamina/bradiquinina provocant rinitis.
- El control de la infecció resposta immunològica humoral i no tant per la cel·lular.
- L’interferó i altres citoquines seran la primera línea de defensa.
- Posteriorment, producció d’immunoglobulines (IgA mucoses i IgG sistèmica) acabarà d’autolimitar el quadre, però sense generar immunitat de record facilitant-ne les reinfeccions.
Epidemiologia
- Responsables de més de la meitat dels quadres de vies respiratòries superiors.
- La seva transmissió és via aerosols o per contacte amb material infectat mitjançant les mans. Resistents a les condicions ambientals severes i poden resistir llargs períodes de temps.
- Estacionalitat amb preferència tardor i primavera.
Mateu Espasa Soley 13/02/
- Elevada variabilitat antigènica i, per tant, brots anuals per reinfeccions.
- La taxa d’infecció és molt elevada en nadons i nens (importància rentat de mans).
Quadres clínics
- Quadres autolimitats de refredat (vies respiratòries altes) donant lloc a rinorrea, faringitis.
Diagnòstic microbiològic
- Degut a la seva clínica i autolimitació, NO DIAGNÒSTIC DE RUTINA.
- Serologia: determinació d’Ac per estudis de seroprevalença.
- Biologia molecular : PCR reversa (RNA virus) a partir de mostra clínica (aspirats nasofaringis). Seria l’única tècnica diagnòstica disponible.
Prevenció i control
- Rentat de mans i desinfecció d’objectes contaminats millor prevenció.
- No existeixen tractaments específics, ni vacunes.
5. Coronaviridae. Coronavirus
5.1. Característiques generals
- Segona etiologia més freqüent del refredat comú (després del RHINOVIRUS).
- El seu nom ve per la seva estructura en forma de corona solar.
- Tenen certa resistència al pH àcid gastrointestinal i per tant poden fer una transmissió via fecal-oral i generar quadres de gastroenteritis.
5.2. Estructura
Els coronavirus són virus amb un genoma RNA positiu i amb embolcall.
- Embolcall. Trobem dues glucoproteïnes , la E1 és una proteïna transmembrana i s’uneix a la nucleocàpsida i la E2 és la responsable de l’ adherència als receptors cel·lulars , així com la fusió als virions. Alguns dels coronavirus contenen hemaglutinina-neuraminidasa.
- Nucleocàpsida helicoïdal i amb una cadena d’ARN positiu associada a una nucleoproteïna (N).
Mateu Espasa Soley 13/02/
- Els SARS és la forma més greu, amb un quadre de pneumònia severa amb afectació general, donant lloc a una elevada letalitat (10%) i afecció gastrointestinal.
- També s’han trobat quadres infantils de gastroenteritis i diarrea.
5.7. Diagnòstic microbiològic
- Degut a la seva clínica i autolimitació, NO es fa cap diagnòstic de rutina.
- Serologia només estudis de prevalença o pel diagnòstic de SARS.
- La tècnica més utilitzada és la PCR reversa a partir de mostres clíniques de vies respiratòries (aspirats nasofaringis) o de femtes.
- El cultiu cel·lular és poc utilitzat per la dificultat de fer créixer els coronavirus i en el cas d’estudi de SARS laboratori de bioseguretat.
5.8. Prevenció i control
- Les úniques mesures de prevenció serien l’aïllament de malalts per evitar la transmissió enfront la sospita de casos de SARS.
- No existeix cap tractament antivíric ni vacuna.
- L’únic tractament serà simptomàtic.
RESUM VIRUS RESPIRATORIS
1. Generalitats: classificació, RNA virus 2. estructura vírica: nucleocàpsida, embolcall, funcions proteïnes víriques, variabilitat antigènica ( POT SER PREGUNTA D’EXAMEN EN L’ESCRIT). 3. Replicació i patogènesi: epiteli respiratori citòlisi i resposta immune. 4. Epidemiologia: estacionalitat, brots. 5. Quadres clínics: respiratoris vies altes (lleus) o de vies baixes (severs) si hi ha factors de risc. 6. Diagnòstic microbiològic: poc habitual, només seroprevalença i quadres greus (PCR, cultiu cel·lular, serologia). 7. Tractament i vacunació: limitada (poca cosa hi ha).
