Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

MICROORGANISMES BIOLOGIA, Resúmenes de Biología

Biología

Microorganismes biologia 2n Batxillerat

Tipo: Resúmenes

2020/2021

Subido el 08/03/2022

miquel-monserrat
miquel-monserrat 🇨🇴

2 documentos

1 / 13

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
T-.9 MICROORGANISMES
1- CONCEPTE I TIPUS DE MICROORGANISMES
Els microorganismes són éssers vius de mida microscòpica, cada cèl·lula pot
fer per si mateixa totes les funcions vitals, tal com: nutrició, la relació i la reproducció.
DIFERÈNCIES ENTRE EUCARIOTES I PROCARIOTES
CÈL·LULES PROCARIOTES CÈL·LULES EUCARIOTES
sense nucli amb nucli
petites grans
sense orgànuls membranosos amb orgànuls membranosos
mesosomes (supleixen els o. memb.) sense mesosomes
paret bacteriana (peptidoglicans) animals> sense paret
vegetals> cel·lulosa
fongs> quitina
sense cromosomes, bipartició (a partir
d’una se’n fan dos)
mitosi
ribosomes 70S, petits i nombrosos ribosomes 80S, grans i menys nombrosos
flagels simples (flagel·lina) flagels complexos (microtúbuls)
sense histones ADN associat a histones
ARN missatger no madura ARN missatger madura
ADN de doble cadena circular ADN de filaments
-Els microorganismes es divideixen en 3 dominis: ARCHAEA, BACTERIA i EUKARYA.
Archaea i Bacteria són procariotes i Eukarya són eucariotes.
-Els Archaea estan a la mateixa branca que els Eukarya.
1mm = 10^3 µm = 10^6 nm = 10^7 Ȧ
2- EUBACTERIS: són els bacteris i tenen una gran variabilitat de metabolismes (heteròtrofs,
autòtrofs, aerobis, anaerobis).
Hi ha 4 tipus segons la FORMA:
●Bacil: forma de bastó
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd

Vista previa parcial del texto

¡Descarga MICROORGANISMES BIOLOGIA y más Resúmenes en PDF de Biología solo en Docsity!

T-.9 MICROORGANISMES

1- CONCEPTE I TIPUS DE MICROORGANISMES

Els microorganismes són éssers vius de mida microscòpica, cada cèl·lula pot fer per si mateixa totes les funcions vitals, tal com: nutrició, la relació i la reproducció. DIFERÈNCIES ENTRE EUCARIOTES I PROCARIOTES CÈL·LULES PROCARIOTES CÈL·LULES EUCARIOTES sense nucli amb nucli petites grans sense orgànuls membranosos amb orgànuls membranosos mesosomes (supleixen els o. memb.) sense mesosomes paret bacteriana (peptidoglicans) animals> sense paret vegetals> cel·lulosa fongs> quitina sense cromosomes, bipartició (a partir d’una se’n fan dos) mitosi ribosomes 70S, petits i nombrosos ribosomes 80S, grans i menys nombrosos flagels simples (flagel·lina) flagels complexos (microtúbuls) sense histones ADN associat a histones ARN missatger no madura ARN missatger madura ADN de doble cadena circular ADN de filaments -Els microorganismes es divideixen en 3 dominis: ARCHAEA, BACTERIA i EUKARYA. Archaea i Bacteria són procariotes i Eukarya són eucariotes. -Els Archaea estan a la mateixa branca que els Eukarya. 1mm = 10^3 μm = 10^6 nm = 10^7 Ȧ 2- EUBACTERIS: són els bacteris i tenen una gran variabilitat de metabolismes (heteròtrofs, autòtrofs, aerobis, anaerobis). Hi ha 4 tipus segons la FORMA: ● Bacil : forma de bastó

● Coc : forma esfèrica ● Espiril : forma de bastó caragolat ● Vibrió : forma de coma Els bacils formen CADENES LINEALS. Els cocs formen les AGRUPACIONS següents: ● DIPLOCOCS: formen parelles ● ESTREPTOCOCS: formen cadenes ● ESTAFILOCOCS: formen raïms (2D) ● SARCINES: formen figures 3D 2.1 ESTRUCTURA BACTERIANA Estructura interna simple però estructura externa complexa. Formada per: -CÀPSULA BACTERIANA: capa mucosa de polisacàrids que envolta la paret bacteriana (només la tenen alguns).

  • Tilacoides: orgànuls delimitats per membrana que contenen pigments fotosintètics (cianobacteris i cloroxibacteris)
  • Invaginacions de la membrana plasmàtica: amb molts enzims. Augment de la capacitat metabòlica -> Nitrosomones (nitrosificació del Amoni a nitrit) Orgànuls delimitats per membranes rígides, constituïdes per proteïnes amb diferents funcions:
  • Vacúols de gas: actuen com a flotadors
  • Carboxisomes: contenen l’enzim Rubisco responsable de la fixació del CO2 (Bacteris fotosintètics i quimiosintètics)
  • Clorosomes: orgànuls que contenen pigments fotosintètics (Bacteris verds del sofre)
  • Magnetosomes ❏ CROMOSOMA BACTERIÀ: Està constituït per una doble cadena d’ADN, circular i enrotllada sobre si mateixa no està associat a proteïnes, però ancorat a proteïnes de la membrana. Es troba en el nucleoide. Conté l’ADN per dirigir el funcionament del metabolisme. No conte introns, tot el seu ADN es transcriu i tradueix. -Plasmidis: petites molècules de DNA bicatenari circular que poden autoreplicar-se -Episomes: si s’integren temporalment al cromosoma ❏ FLAGELS: Són prolongacions fines, que segons el nombre i la posició d’aquests trobem diferents formes: A: monòtric B: lofòtric C: amfítric D: perítric *àtrics: sense flagel Els flagels bacterians són molt més senzills, estan formats per un nombre variable de fibres formades per flagel·lina.

❏ PÈLS: Són estructures allargades i buides, s’utilitzen per adherir-se a diferents superfícies. Es troben només als bacteris Gram- -Pèls sexuals: llargs, uneixen dos bacteris per intercanviar material genètic -Pèls d’unió: curts, per adherir-se a diferents superfícies. 2.2 FISIOLOGIA BACTERIANA -FUNCIONS DE NUTRICIÓ : poden realitzar tots els tipus de metabolismes

  • FUNCIONS DE RELACIÓ : molts bacteris es poden desplaçar.

*CONJUGACIÓ entre cèl. Hfr i F- converteix a la receptora en F-

2. TRANSDUCCIÓ: intercanvi genètic accidental a través d’un agent transmissor (virus) el qual transporta fragments d’ADN d’un bacteri parasitat. Per error dins del virus s’ha introduït un fragment del bacteri. 3. TRANSFORMACIÓ: un bacteri introdueix a dins seu fragments d’ADN lliures al medi. Aquest mecanisme dóna lloc a VARIABILITAT GENÈTICA dels bacteris. **2.3 TIPUS D’EUBACTERIS

  1. BACTERIS PORPRATS I VERDS** : fotosintètics i anaerobis. Un sol fotosistema I, per tant no produeixen O2. S’anomenen sulfurosos i utilitzen el H2S (àcid sulfúric) com a font d’hidrogen, i no sulfurosos si utilitzen mol. orgàniques. 2. CIANOBACTERIS : també són les algues verdes blavoses i cianofícies i són bacteris fotosintètics aerobis. A més de la clorofil·la a tenen un Pigment blau: FICOCIANINA. -Poden ser unicel. o pluricel. perquè poden formar colònies filamentoses. -Cada cel. té una paret cel. semblant a bacteris GRAM- -Citoplasma té una regió central translúcida on hi ha ADN: CENTROPLASMA -Zona perifèrica amb ribosomes, grànuls de volutina, vacúols de gas, carboxisomes (contenen enzims fixadors de CO2) i sàculs que contenen pigments fotosintètics: CROMOPLASMA -NUTRICIÓ: activitat fotosintètica en els sàculs del CROMOPLASMA, utilitzen l’aigua com a donadora d’hidrogens i desprenen O2. -Responsables de incorporació d’O2 a l’atmosfera primitiva de la Terra. -Alguns cianobacteris filamentosos són capaços de fixar nitrogen atmosfèric gràcies a l’activitat de les cèl. anomenades HETEROCISTS (mida gran, parets cel·lulòsiques i plenes de nitrogen. -La majoria aquàtics, altres són capaços de viure en aigües de fins a 90ºC i unes altres formen associacions simbiòtiques amb fongs per formar líquens. 3. BACTERIS NITRIFICANTS : n’hi ha de 2 tipus els bacteris oxidants d’amoni (NH4) que transformen l’amoni en nitrit (NO2) i els bacteris oxidants de nitrits que oxiden nitrits a nitrats (NO3). -viuen als sòls i sediments marins i són importants en la transformació de nutrients inorgànics nitrogenats en molèc. aprofitables per les plantes. (CICLE NITROGEN)

4. BACTERIS FIXADORS DE NITROGEN : són aerobis GRAM- capaços de fixar nitrogen atmosfèric. Estableix SIMBIOSI amb plantes lleguminoses. 5. BACTERIS ENTÈRICS : viuen a l’intestí dels humans i animals. S’alimenten de mat. orgànica que hi ha a l’intestí i contribueixen a formació dels excrements. -Són anomenats MICROBIOTA INTESTINAL i solen ser bacils GRAM- (anaerobis facultatius i oxiden glucosa).

  • Esterichia coli (còlon humà) 6. ESPIROQUETES: són bacteris prims, llargs i lleugerament ondulats. 7. BACTERIS DE L’ÀCID LÀCTIC: són bacteris anaerobis tolerants a l’O2, GRAM+, oxiden glicogen i produeixen àcid làctic. -Viuen en productes d’origen animal o vegetal que estan en fermentació i al tracte digestiu o urogenital
  • Lactobacillus : producció de formatges, iogurts o altres aliments fermentats. 8. MICROPLASMES: bacteris molt petits que no tenen paret bacteriana. Moltes espècies són patògenes 2.4 IMPORTÀNCIA DELS EUBACTERIS EN ELS CICLES BIOGEOQUÍMICS -CICLE CARBONI: bacteris fotòtrofs capten CO2 atmosfèric i fixen el carboni en mol. orgàniques fent la fotosíntesi. *BACTERIS DESINTEGRADORS: fan reaccions de descomposició de mat. orgànica, a través de fermentació butírica, en la qual descomponen restes vegetals, o la fermentació pútrida, en què es descompon mat. orgànica de tipus proteic o aminoacídic. *Alguns bacteris capaços d’utilitzar hidrocarburs com a font de mat. orgànica per al seu metabolisme. *BIOREMEDIACIÓ: utilització de bacteris x eliminar hidrocarburs. -CICLE SOFRE: ❏ bacteris oxidants de sofre oxiden el sofre i produeixen SULFATS amb els quals obtenen energia. ❏ bacteris reductors de sulfats fan reaccions anaeròbiques i transformen SULFATS en SULFITS. -CICLE DEL NITROGEN:

-Subst. de reserva: paramil -Majoria viuen en aigües dolces -Altres espècies tenen nutrició heteròtrofa.

  1. DIATOMEES : paret cel. de sílice amb frustuls (petites capses) -Poden ser planctòniques o bentòniques -Productors primaris més importants
  2. DINOFLAGEL·LADES : fotosintètiques i amb 2 flagels. -Paret cel. o teca (càpsula esfèrica) rígida de cel. -Subst. de reserva: midó -Alguna espècie: Gonyaulax (secreta neurotoxines i provoca marees roges) -Marisc s’ha de netejar per treure les toxines d’aquesta alga 4.2 PROTOZOUS : unicel. heteròtrofs sense paret cel. -Es poden anomenar animals unicel. i algunes espècies formen COL·LÒNIES -Viuen en medis aquàtics i humits i acostumen a ser COMENSALS (viuen sobre altres organismes sense causar-los-hi perjudici) o bé PARÀSITS. -Poden moure’s a través de PSEUDÒPODES, FLAGELS o CILIS -Reproducció ASEXUAL: divisió binària (a partir d’un se’n generen 2 clons) o esporulació (divisió múltiple que genera molts individus a partir d’un). -CILIÒFORS : es duu a terme la CONJUGACIÓ 4.3 FONGS MICROSCÒPICS -Eucariotes unicel. o pluricel. i són heteròtrofs (poden ser aerobis o anaerobis) -Secreció d’enzims digestius (digestió externa) i viuen en ambients terrestres (mat. orgànica morta)

-FONGS SAPROFÍTICS: descomponedors -FONGS PARÀSITS -Fongs unicel: llevats fermentatius ( Saccharomyces : vi, sidra, cervesa i pa) -Fongs pluricel: Formen ESPORES que proudeixen HIFES (conjunt de filaments que formen el miceli) *FLORIDURES (fongs pluricel.) 5- VIRUS No es consideren ÉSSERS VIUS perquè no són capaços de fer les 3 funcions vitals. No tenen enzims per desenvolupar el seu metabolisme. Són PARÀSITS INTRACEL. OBLIGATS Es poden trobar en 2 fases: -FASE EXTRACEL. estan fora de les cèl. -FASE INTRACEL. estan dins de les cèl. i introdueixen el seu ADN o ARN a dins. CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ: -Segons l’hoste que parasiten: BACTERIÒFAGS, VIRUS VEGETALS I ANIMALS -Segons la presència de ADN o ARN en el material genètic -Segons la CÀPSIDA que presentin (icosaèdrica, helicoIïdal i complexa). -Segons si tenen coberta membranosa o no. 5.1 ESTRUCTURA VIRUS Està format per 3 parts:

  1. GENOMA VÍRIC : format per ADN o ARN (àcids nucleics)
  2. CÀPSIDA : coberta proteica que envolta el genoma víric. Funció: protegir el genoma víric Està formada per CAPSÒMERS (proteïnes) N’hi ha de 3 tipus:
  1. Quan la cel. es reprodueix crea 2 còpies idèntiques i per tant el ADN víric segueix present. De vegades un cicle lisogènic pot passar a ser un cicle lític degut a certs estímuls. 6.2 PRODUCCIÓ ANTIBIÒTICS Antibiòtics: substàncies capaces de destruir o inhibir el creixement de microorganismes. (poden ser fongs i bacteris) FORMACIÓ ANTIBIÒTICS INDUSTRIALS
  2. Obtenció de mostres bacterianes a la natura i innoculació en medi de cultiu
  3. Selecció de colònies
  4. Deixem crèixer els bacteris que volem atacar
  5. Posem diferents antibiòtics per veure quin és més eficient
  6. Observem quin antibiòtic ha inhibit o matat més bacteris (diàmetre de l’halo) ❖ BACTERICIDES: maten als bacteris ❖ BACTERIOSTÀTICS: inhibeixen el creixement dels bacteris