MODEL PAC3
1. EFECTES DE LA DECLARACIÓ INICIAL DE LA JOANA
➢ L'empresari (en aquest cas, la Joana) no reconeix l'existència d'una relació laboral entre ella i
la seva treballadora (Marta). Segons l'ART. 1 ET existirà una relació laboral “cuando un
trabajador presta sus servicios retribuidos voluntariamente por cuenta ajena y dentro del ámbito
de organización y dirección del empresario”. Podem considerar la conversa del dia anterior
entre les dues parts en presència d'un altre treballador de l'empresa, com un contracte verbal
tal com reflecteix l'ART. 8.1 i 2 de l'ET on “el contrato de trabajo se podrá celebrar por escrito o
de palabra” i “ante la ausencia de forma escrita el contrato se considerará indefinido y a
jornada completa”.
➢ La no comunicació davant l'Oficina d'Ocupació del contracte no està considerada per la
legislació com a una infracció greu, però sí i tal com reconeix l'ART. 22.2 RD 5/2000, 4 d'Agost
LISOS: “No solicitar el alta de un trabajador en la Seguridad Social dentro del plazo previsto
supondrá una infracción grave que tendrá sanciones económicas para el empresario por
incumplimiento de sus obligaciones laborales”.
2. ARGUMENTS PER DEBATRE LA POSTURA DE LA JOANA I LA SEVA ADVOCADESSA
➢ Segons l’ART. 14 ET, “El período de prueba se concertará por escrito pudiéndose extinguir la
relación laboral sin causa alguna y sin preaviso, y en ningún caso se podrá hacer de forma
verbal”. Entenem que en el supòsit no hi ha període de prova per no existir tampoc un contracte
escrit entre l'empresari i el treballador.
➢ L'accident s'haurà de considerar laboral per produir-se dins de les instal·lacions de l'empresa i
dins de la jornada laboral. Per afirmar que es troba dins de la jornada laboral, ens basem en l'ús
i els costums. Referint-nos al costum dels treballadors d’anar al lloc de treball mitja hora abans
de l'obertura de l'establiment al públic. (Repetició de la seva aplicació pels subjectes de la
relació laboral -ART.3.4 ET- on es regulen els usos i els costums; quan un costum queda escrit,
passarà a nomenar-se “norma”)
➢ Instal·lacions de l'empresa. Es considera accident laboral per produir-se al lloc habitual de
treball, en aquest cas, dins les instal·lacions on la treballadora desenvolupava les seves tasques
diàries.
➢ Responsabilitats de l'empresari (ART. 42 Llei 31/1995). “El incumplimiento empresarial de las
obligaciones en materia de prevención de riesgos laborales y su formación para evitar
accidentes de trabajo dará lugar a responsabilidades administrativas, penales y civiles por los
daños y perjuicios que puedan derivarse de dicho incumplimiento”. D'altra banda, podria haver
existit negligència per part de la treballadora per no vetllar per la seva pròpia seguretat i de la
resta dels seus companys (ART. 29 LPRL) quan es puja a la prestatgeria a falta d'una escala,
(ART. 19-regulació de les escales de mà per a la prevenció d'accidents)
➢ A causa de l a futura paraplègia de la treballadora, l'accident es pot considerar com a molt
greu, i l'empresari es veuria obligat a ingressar segons l’ART 123 LGSS un recàrrec en les
prestacions econòmiques incrementant la seva prestació d'invalidesa que aniria des d'un 30%
al 50% per no disposar dels dispositius de precaució reglamentaris, en aquest cas dotar
l'establiment d'una escala mòbil per pujar a determinada alçada en el transcurs de la jornada
laboral, (ART. 19 de l'Ordre 9 març 1971 regulació d'escales mòbils)
Texts legals en què se sustenta l’argumentació:
▪ Ley 1/1995, 24 de Marzo, Texto Refundido del Estatuto de los trabajadores (ET)
▪ Ley 31/1995, 8 de Noviembre, Prevención de Riesgos Laborales (LPRL)
▪ Ley 1/1994, 20 de Junio, Ley General de Seguridad Social (LGSS)
▪ RD 5/2000, 4 de Agosto, Ley sobre Infracciones y sanciones en el Orden Social (LISOS)
▪ RD 2/1995, 7 de Abril, Ley de procedimiento Laboral.