¡Descarga La Importancia de los Agentes de Socialización en la Creación de la Identidad - Prof. Berg y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
Mòdul 2: La societat com a realitat subjectiva. Processos de socialització
Unitat 2: Els agents de socialització
1. Definició i classificació
El procés de socialització i de creació de la nostra identitat es produeix sempre en relació amb les altres persones. Ens referim a agents de socialització a aquells grups o contextos socials on tenen lloc els processos de socialització. El grup esdevé el principal agent de socialització ja que l’ individu aprèn les pautes socials en el si d’un grup amb la finalitat d’ acabar sent un membre d’ aquest grup. Cooley va fer una distinció entre grup primari i grup secundari.
• Grup primari: aquell on hi ha un grup reduït de persones que es relacionen
“cara a cara” i on les relacions d’ afectivitat són intenses. Ex. Família, grup d’ iguals
• Grup secundari: grup més formalitzat on les relacions són més
impersonals. Ex. Empresa, escola
S’ han fet varis intents per classificar els agents de socialització, i cada intent ha seguit uns criteris diferents. Els criteris més utilitzats han estat la finalitat i la composició de la socialització. El més important és que per a complir la funció socialitzadora no és necessari que es tingui aquesta funció explítica (per exemple, els mitjans de comunicació), així com que la socialització ens els grups primaris és molt més intensa que en els secundaris.
Grups Primaris Grups Secundaris Finalitat de socialitzar (funció explícita)
Família : número de persones reduït. Són relacions cara a cara acompanyades d’ afectivitat.
Institució Educativa: major número de membres amb relacions més impersonals, amb molta formalitat No Finalitat de socialitzar
Grup d’amics Empresa Mitjans de comunicació Partit polític
2. Agents de socialització:
• Família
La família és considerada per tots els autors el principal agent de socialització. Tal i com diria Mead respecte la socialització primària, els protagonistes són els pares (altres significatius), ja que ofereixen un model de referència, fonamental per al nostre desenvolupament com a persones i éssers socials en un marc de vincle afectiu. La importància de la família també rau en el seu paper transmissor d’ un estatus social a l’ infant (accés a l’ educació, benestar material, ètnia, classe social...). Existeien diferents models de família, els quals han anat canviant al llarg del temps. Hem passat d’ un model de família extensa i tradicional (més de 2 generacions sota un mateix sostre) a un model de família nuclear i moderna. És comprensible, per tant, que això hagi comportat canvis en les funcions socialitzadores que assumeix la família. En l’ actualitat, no estaríem englobats en cap model, tot i que hi ha unes estructures familiars que estan donant pas a un nou model, el qual el podem anomenar postmodern. Cal remarcar, però, que aquests canvis i evolucions no impliquen que se substitueixi el model anterior.
Família tradicional
Família Moderna Família Postmoderna
• Extensa
• Funcions:
• Productiva
La família era en si mateixa unitat de producció (la majoria de famílies treballaven juntes).
• Reproductiva
A la família és on cuiden/s’ atenen a les persones dependents de la
• Nuclear (només 2
generacions vivint juntes). Generalment, es redueixen el nº de fills.
• Urbana
La família es queda només amb la funció reproductiva. La funció productiva es perd perquè la gent va a treballar
• Nupcialitat més tardana
• Baixa fecunditat
• Formes alternatives de
convivència
• Increment divorcis i llars
de solitaris
Escola Un cop l’ infant surt del seu cercle familiar més íntim s’ incorpora al marc escolar, un grup secundari (segons Cooley) amb finalitat explícita de socialitzar i característic de les societats modernes. És l’ únic agent de socialització controlat per l’ Estat. La importància de l’ escola la trobem tant en els aprenentatges que els infants adquireixen a nivell de currículum academic (matemàtiques, llengua, història...) com en aquells aprenentatges que, tot i no estar explicitats, socialitzen de manera molt clara en valors i normes socials fora del currículum acadèmic ( currículum ocult ). Fa referència a la puntualitat, l’ ordre, el respecte a l’ autoritat, l’ esforç...). Cal destacar que l’ escola, que en teoria garanteix la igualtat d’ oportunitats de tots els infants i joves a l’ educació, pot ser també un agent que contribueixi al manteniment de les desigualtats socials.
• Grup d’ iguals
El grup d’ iguals és considerat un agent decisiu en la socialització de l’ infant. La característica principal és la transmissió de valors i els aprenentatges que es produeixen entre iguals (entre persones de la mateixa edat). En el grup d’ iguals, l’ infant aprèn a establir les seves pròpies relacions socials i a formar-se una imatge de si mateix, al marge de les rebudes en l’ àmbit familiar. Cal destacar la important funció de la creació de la identitat personal.
• Mitjans de comunicació
Exerceixen un paper “suplent” dels altres agents. Alhora, tenen un alt poder de legitimació, ja que són un dels principals transmissors de valors i de models en la nostra societat. Hi ha un debat important sobre el paper positiu o negatiu dels mitjans de comunicació: els seus detractors argumenten que els mitjans estan al servei del poder i que transmeten els valors dominants sense que hi hagi una actitud crítica des de l’ audiència. Així mateix, es destaca que el poder dels mitjans ha acabat influint en la manera d’ aprendre i en l’ ensenyament escolar, que cada cop més ha de ser entretingut, visual i divertit. D’ altra banda, però, malgrat que molts d’ aquests aspectes són certs, altres defensen el seu paper, especialment per la seva contribció a l’ accés a la informació d’ una manera generalitzada i han puntualitzaat que no hi ha maldat intrínseca en els mitjans, sinó que hi ha bons o mals usos d’ aquests.
3. La construcció social de la identitat:
Identitat: segons Berger, la identitat es crea, es manté i es transforma socialment. Es crea i es manté: procés de socialització (afiliació social i grups de referència) Es transforma: procés de resocialització
Identitat: segons Mead, aprenem qui som a mesura que aprenem què és la societat. Self (Reflexivitat-Autoconsciència): és la capacitat per mirar a un altre com som reconeguts. Dues cares del Jo Social per crear l’ autoaprenentatge: I (consciència espontània): és més íntima, ens surt de dintre Me (consciència social): és la part del jo moldejada per la conducta i l’ actitud dels altres.
Aquestes dues cares entren en diàleg constantment, establint un equilibri entre les dos.
Identitat: segons Cooley: el jo és com un mirall que reflecteix els altres que passen. Nosaltres fem de mirall pels altres Ens formem una auto-idea a partir del que veiem reflectit en els ulls dels altres
Metàfores sobre la identitat: Identitat com una ceba: estem formats per vàries capes (des del nucli fins les més externes).
Identitat com el fang: al llarg del procés de socialització, ens moldegem.
