Mòdul 5 Justicia, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga Mòdul 5 Justicia y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

Formació i

producció

artística a les

presons

Entitat TransFORMAS

PID_

Els textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada (BY-NC-ND) v.3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los i transmetre'ls públicament sempre que en citeu l'autor i la font (FUOC. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya), no en feu un ús comercial i no en feu obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

Introducció

En el marc de l’educació no formal a les presons, l’entitat TransFORMAS duu a terme activitats relacionades amb la creació teatral, el cinema, el vídeo i la fo- tografia –teatroDENTRO. A partir d'investigar en les formes d’expressió teatral, incideix sobre els processos de presonització dels interns i, fonamentalment, sobre els mecanismes d’exclusió que els fan possibles i els intenta contrarestar.

Aquest mòdul, escrit a quatre mans, tracta d’explicar els fonaments teòrics dels quals parteix el treball de l’entitat, les formes de fer i els objectius que persegueix: el contingut educatiu del teatre que desenvolupa. Ha estat escrit per quatre dels col·laboradors de l’entitat que, des de diferents tarannàs i punts de vista representen maneres de fer, pluralitats dels llenguatges i les expressi- ons; visions i aportacions desiguals que parteixen d’un element comú, que és objectiu, també, del treball quotidià a la presó: la presència enriquidora de la diferència, de les maneres de fer i els ritmes de l’altre.

Per a teatroDENTRO, conflicte , relacions de poder , creativitat , procés obert i dife- rència són les paraules clau que defineixen el teatre i el treball educatiu a la presó i que són els elements nuclears que articulen aquest escrit.

1. Espai i rol de l’educació als centres penitenciaris

Diuen que ho hem intentat tot... S’ha intentat tot. Abans. Abans que el pres estigui empresonat. Per tant, no és massa tard per a educar-lo? Els condemnats i tancats han fracassat en els exàmens, en la seva integració, i per tant en la mateixa possibilitat de portar una vida “normal” en societat.

Als països occidentals, malgrat les crítiques que es poden fer al sistema educa- tiu, podem dir que l’ educació és pràcticament accessible￿a￿tothom. Per des- comptat, els infants de famílies pobres no tenen prou atenció ni suport quan tenen dificultats, els immigrants no sempre tenen totes les possibilitats i els adults no reben sempre l’ajuda necessària... Malgrat aquestes deficiències, som en aquesta regió del món on l’educació formal és accessible.

Per tant, no s’entén per què alguns han decidit no aprofitar aquest sistema essencial. I entre els detinguts, una majoria no se n’han beneficiat. En principi, no tenen excusa perquè tenien accés a l’escola. Els presos tendeixen a tenir un nivell d’educació més baix que la mitjana nacional i, sovint, van abandonar l’escola pel camí.

Vam crear una vegada i una altra una nova “oportunitat”... encara que aques- ta “oportunitat” és també un dret per a tothom, reconegut en la Declaració universal dels drets humans. Caiem en la pitjor caricatura si resumim el pro- blema així:

“Els delinqüents estan mal educats, són els pobres els que van a la presó, la pobresa fa que siguin perillosos, els pobres són perillosos i la crisi econòmica mundial no hi ajudarà; ara estan pagant la seva decisió de no voler ser educats, cada societat genera els seus «fracassos, els seus exclosos...».”

Podríem continuar la llista d’aquests “judicis” sobre com entenem en diferents llocs els processos d’exclusió. Però l’essència de l’educació està a situar-se en una altra posició en el judici. Això també és vàlid per a la presó. L’educador a la presó no és un jutge nou, i això és així perquè no hauria de venir del sistema penitenciari o judicial.

L’educació, que és un dret per a tothom al llarg de la vida, reconeix l’alumne o educand, no el detingut... encara que sap d’on ve aquest últim.

El fracàs dels antecedents educatius dels qui estan empresonats ens ha de con- vidar a pensar l’educació per a tothom de manera sistèmica, és a dir, integrant la globalitat de les funcions i també totes les parts interessades.

L’educació no és responsabilitat exclusiva dels professors; ells són, també, ac- tors socials perquè també tenen la responsabilitat de l’aprenentatge de dife- rents habilitats.

Dues d’aquestes habilitats aconsegueixen consens: la capacitació￿ tècnica (aprenendre a llegir, calcular, treballar...) i la formació￿social. Ambdues es tro- ben en una estructura pública d’educació; els estudiants també aprenen de la vida social, la gestió de conductes inadequades, el respecte, la preocupació pels altres, la solidaritat... En definitiva, a viure junts.

L’educació de cadascun inclou no solament l’aprenentatge donat a l’escola, sinó també tota la resta: l’educació per a la ciutadania, educació per a la salut, educació per a ser pares... Tots els agents inscrits en aquests passatges són edu-

cadors^1 ; tots tenen una responsabilitat educativa.

Probablement és en aquest nivell que podem tractar de comprendre la trajec- tòria de la majoria dels detinguts: per raons molt diferents, la responsabilitat educativa va estar absent, va ser massa prima, massa contradictòria, no creï- ble...

Ningú no creurà que l’educació a la presó resoldrà aquesta situació. El preso- ner ha fet una sèrie d’aprenentatges positius i negatius; és la seva vida; cap programa d’educació es pot construir negant aquesta realitat.

En aquesta contradicció d’espai i temps, l’educació a la presó intentarà desen- volupar-ne la legitimitat i les limitacions.

El professor entra en escena perquè ell va entendre les limitacions de treball i perquè sap que l’educació és també i fonamentalment una tro- bada.

Aquesta és una veritat evident a la presó, on serà difícil buscar altres explica- cions per a la motivació dels detinguts que s’inscriguin en algunes de les acti- vitats educatives que s’ofereixen.

Es podria dir que ho hem intentat tot per ells; el sistema, per eficient que sigui, no pot garantir el 100% d’èxit. Alguns no entendran mai el que significa i implica “viure junts”; de manera conscient o influenciada per uns altres, intenten una altra cosa, estan atrapats i jutjats. Passaran anys a la presó. I allà, a la presó, perquè tenen més temps que motivació, s’organitzaran activitats per a ells. Per a ocupar-ne el temps, per a calmar-los, perquè es preparin per a la sortida, de vegades molt distant, per a, en fi, fer-los acceptar el càstig.

(1)Professors esportius, família, ve- ïns, xarxes socials...

L’educació, en aquestes circumstàncies, ha de lluitar per la seva credibilitat, no sols davant els alumnes, sinó també dins de la presó, davant els altres presos que pensen que el teatre, el cinema, fer fotos i escriure històries de vida són activitats de dones, molt lluny del que és el món masclista de la presó.

No obstant això, veurem al llarg d’aquest document que l’educació a la presó permet (gradualment) al detingut deixar-se de veure com un presoner, per passar-se a veure com un ésser humà amb desitjos, ira, somnis i, finalment, veure’s com a fill, espòs o company, com un pare per a l’educació (a distància!) dels seus fills.

Aprendre a aprendre i no aprendre; jugant, el seu paper l’aprendrà jugant a representar papers. Crear el seu personatge d’actor per a sortir del seu paper de detingut.

2. Des d’on intervenir en presons

2.1. La presonització

Com s’ha consensuat en l’àmbit de les ciències socials, es denomina presonit- zació el procés pel qual la persona interna en un centre penitenciari s’adapta de manera més o menys progressiva al sistema carcerari. Aquest procés afecta integralment la persona i repercuteix en la seva psique, en les percepcions i creences sobre aquest entorn, en les seves relacions familiars i socials i en el seu estat físic.

Això és així perquè la presó és un sistema total i totalitzant: té les seves pròpies normes, els seus estils de vida i relacions de poder específiques a les quals la persona internada s’ha d’adaptar sense possibilitat de re- serva.

A la presó, la vida quotidiana es caracteritza per la monotonia, per les llargues hores de pati passejant obsessivament de paret a paret, per l’homogeneïtat dels estímuls: els mateixos colors, olors, rutines, els mateixos tons de veu, per la privació gairebé absoluta de relacions personals alienes al món carcerari, per la presència constant de mirades enjudiciadores, avaluadores i controladores.

Al mateix temps i paral·lelament als mecanismes de control institucionals, s’estableix un sistema intern, no escrit, aliè a aquests mecanismes, que regula les relacions entre els mateixos presos. Aquest sistema està format per normes jeràrquiques, rígides i inflexibles que aïllen encara més el pres, ja que es carac- teritzen, fonamentalment, per la duresa davant la vulnerabilitat, per la lluita pel poder i el control en el si dels subgrups carceraris.

Com a conseqüència d’aquestes situacions, la persona privada de llibertat pa- teix una sensació progressiva de buit: els ritmes controlats, la regulació i els controls externs i l’absència d’estímuls nous produeixen en l’intern uniformit- zació de la identitat, que és viscuda amb ansietat i sensació de “tornar-se boig”.

Aquesta uniformitat en els estímuls, la identitat monolítica, produeixen, així mateix, una desproporció reactiva: qüestions que en un altre context manca- rien d’importància són viscudes amb una ressonància emocional i cognitiva desproporcionada. I una dualitat adaptativa: o es produeix una autoafirmació agressiva, amb forta hostilitat cap a tot el que provingui de l’“autoritat”, o la

Consulta recomanada Per a més informació consul- teu J. Valverde (1997). La cár- cel y sus consecuencias. La in- tervención sobre la conducta desadaptada. Barcelona: Po- pular.

Però intentar minimitzar la presonització no és més que intentar minimitzar les conseqüències d’unes maneres de fer, l’essència de les quals és la imposició del control psicològic i relacional dels interns. Perquè el nucli, el que caracte- ritza i defineix l’entorn carcerari, és el tipus de relació que s’estableix entre els agents d’aquesta relació: el control.

La presó s’especifica per la verticalitat d’unes relacions de poder basades en el control de tots i cadascun dels aspectes de la vida dels interns.

Els horaris, els àpats, les activitats que s’hi duen a terme, els ritmes quotidians, les relacions que s’hi estableixen, les emocions viscudes... tot és supervisat i valorat. Tot es qüestiona i s'evita –es nega–, en tot moment, el conflicte.

En el millor dels casos, les presons disposen d’escoles, poliesportius, activitats d’ocupació del temps lliure i, per a alguns interns, accés a les ocupacions as- salariades. I ocupacions de manteniment dels serveis de la presó. En tots els casos, les activitats estan sempre subjectes a l’observació i l'avaluació de la per- tinència o no dels actes dels interns. De manera que el pres, des del primer minut de l'ingrés a la institució, s’anirà conscienciant que estarà supervisat en tot moment.

Control i verticalitat com a excuses necessàries per a produir el canvi en les maneres de fer que la societat ha considerat com a desviades i que individu- alitzen el conflicte. Se sobreentén que és el pres l’únic responsable de les ac- cions que l’han fet ser institucionalitzat i que, com a delinqüent, ha de ser reeducat en les seves formes de vida, les seves percepcions, les seves relacions i els seus interessos. Només és possible, des d’aquest punt de vista, modificar les conductes individuals.

Però, en aquest context, caldria preguntar-se fins a quin punt pot ser efectiva una educació que s’allunya dels elements que constitueixen la realitat: els conflictes vitals i els microconflictes quotidians, la necessitat de resposta responsable davant la vida, la possibilitat d’autoregulació davant el fracàs, la pluralitat i la multidimensionalitat dels entorns.

2.3. El nucli de treball

En aquest context, teatroDENTRO defineix els seus objectius centrant-se en el que considera el nucli que caracteritza la presó i les maneres de fer que perpetuen l’exclusió: el control i la verticalitat totalitzadora de les relacions de poder. Així, teatroDENTRO pretén dur a terme un treball teatral que no solament minimitzi els efectes de la presonització sobre els interns, sinó que, fonamentalment, creï unes maneres de fer, unes relacions i uns estils carac- teritzats per l’abordatge dels conflictes relacionals, per l’entorn creatiu i per

l’horitzontalitat de les relacions de poder intentant iniciar processos alterna- tius i oberts en les seves maneres de fer. Pretén, en definitiva, iniciar processos que obrin camins alternatius als institucionals.

Així, des del punt de vista de les conseqüències de la presonització, teatro- DENTRO assenyala com a objectius generals la minimització dels efectes de la privació dels estímuls en les relacions personals, sensorials i propioceptives.

Però l’element central del treball que pretén fer teatroDENTRO es basa en els processos creatius, definits essencialment per la indeterminació, per la presència i per l’abordatge del conflicte i pel treball en comunitat que requereix assumir les responsabilitats en grup.

Per a això, pretén crear espais oberts de debat, de reflexió però, fonamental- ment, d’escolta i resposta de les diferents formes expressives: des de la gestua- litat fins a la verbalitat i acceptant la condició plural i dinàmica de la identitat de cadascú. Escoltar-se a un mateix i escoltar l’altre: els ritmes i les dimensions propis i aliens. D’allò aliè que hi ha en cadascú, de l’“alteritat” de la identitat pròpia.

Pretén crear un espai en el qual prevalgui l’escolta de les diferents formes d’expressió, des del que és més purament verbal i articulat fins a l’expressió corporal, deixant espai a les emocions i als conflictes personals i relacionals, que són entesos, en fi, com a elements essencials del joc de possibilitats.

Tot això implica un treball comprès com a procés obert, i intenta eludir els objectius finalístics que, per les seves pròpies característiques, comporten la sanció i el control dels resultats obtinguts, imposant, novament, els extres de control que caracteritzen l'àmbit carcerari.

I aquest treball, al seu torn, implica tots els membres del grup, inclosos els formadors, que es veuen impel·lits a permetre la diferència, l’escolta de les formes d’expressió heterogènies i a permetre l’exercici del poder per part de l’altre.

L’educador, en aquest context i amb aquestes dinàmiques, ha d’estar disposat a la incertesa, a la crítica i al qüestionament propi i del grup. I a permetre el joc emocional, obrint-se a les dinàmiques de l’altre al mateix temps que a les pròpies. Permetre, en fi, el conflicte i “allò altre”.

teatre TeatroDentro, Centre Penitenciari Quatre^ Sessió de dinàmiques teatrals del grup de Camins, i els components del projecte FORA’m.L’espectador en el procés creatiu

3. Entitat TransFORMAS i projecte teatroDENTRO

La creativitat és una facultat innata en tot ésser humà l’exercici de la creativitat artística és una activitat transformadora tot ésser humà amb el seu cos és capaç de fer meravelles l’escena és un lloc per a la trobada de desitjos l’escena és un lloc per a l’expressió artística l’escena és un lloc per a la realització del desig l’art és un procés d’aprenentatge mitjançant la creació artística, individu i societat es transformen mútuament la creativitat és una facultat innata en tot ésser humà l’exercici de la creativitat artística és una activitat transformadora tot ésser humà amb el seu cos és capaç de fer meravelles l’escena és un lloc per a la trobada de desitjos l’escena és un lloc per a l’expressió artística l’escena és un lloc per a la realització del desig l’art és un procés d’aprenentatge mitjançant la creació artística, individu i societat es transformen mútuament.

La proposta de TransFORMAS es gesta en una manera de relacionar-se amb la disciplina teatral: l’ estètica￿de￿les￿diferències i el canvi , en què cada possibi- litat escènica exigeix un periple per les vivències pròpies, la trobada amb el company i amb un sentit profund de treball grupal.

El vertader motor que genera aquest projecte és la voluntat de renovar la rela- ció entre l’art, el teatre i la societat en un sentit concret: idear nous models en els quals la creació artística no es consumeixi sinó que es comparteixi.

Entenem, doncs, la creativitat com a facultat innata a tot ésser hu- mà i capacitat que competeix a la totalitat de l’ésser. L’experiència de l’activitat artística comporta l’acció, el contacte amb la realitat, amb l’objecte, amb l’altre; desenvolupa capacitats, renova coneixements i experiències; desenvolupa la memòria, es basa en la memòria; contribu- eix a l’autoconeixement; per la seva capacitat per significar, l’expressió artística permet veure’ns-hi reflectits; és generadora d’identitat; trans- cendeix l’individual, permet la identificació de l’ésser humà com a ésser col·lectiu; propicia trobades, contactes; desenvolupa relacions socials.

L’exercici de la creativitat artística implica, en fi, una experiència transforma- dora.

3.1. L’associació TransFORMAS

L’associació TransFORMAS és creada l’any 2004 a la ciutat de Barcelona per professionals del teatre especialitzats en la teoria boaliana i l’anomenat teatre social. Durant uns anys es van impulsar multitud d’accions i projectes o des

de la mateixa entitat o a demanda d’altres entitats, institucions, col·lectius... detectant una sensibilitat i creença clares que l’art impulsa canvis en la persona i en el col·lectiu.

Durant cinc anys un gran nombre de voluntaris es van formar en l’entitat provinents en gran part de les ciències socials, estudiants o professionals que descobrien en les arts escèniques un complement metodològic per al desen- volupament del seu treball.

A la fi de 2009 l’entitat afronta una redefinició dirigida a la sistematització de la metodologia amb la voluntat d’aprofundir en els impactes i l'avaluació dels processos grupals i personals que mobilitza.

TransFORMAS vol fer una proposta diferent, basada en un potencial particular i en competències dels professionals que la integren.

Ens reconeixem en la mesura que artistes interessats per l’art i les persones, tenim un interès especial per legitimar culturalment les nostres accions. Des d’aquí iniciem un procés de redefinició. Així, TransFORMAS és una associació de professionals que investiga la relació entre arts escèniques i transformació situant la persona al centre i apuntant a un alt impacte en la comunitat. Està formada per artistes que desenvolupen els projectes formatius i produccions artístiques; professionals de la gestió cultural a les àrees de sostenibilitat, viabi- litat, comunicació i producció, i finalment professionals de les ciències socials (educadors, socioantropòlegs, psicòlegs...) que s’incorporen als projectes des de l’entitat, que intervenen en els processos que els grups viuen en el procés artístic i formatiu que estan experimentant.

3.2. Arts escèniques, persona i continuïtat

Taller de teatre dansa amb el soci italià delprojecte e.s.t.i.a. (presó de Bollate, Milà)

Nota Creiem que la terminologia teatre social és encara confu- sa, es basa escassament en un cos teòric i els indicadors d’avaluació tant de procés com de les creacions provo- quen que sigui un calaix de sastre.

El que caracteritza tots els projectes de TransFORMAS és l’estreta relació entre arts escèniques, persona i continuïtat. Investiguem les possibles sinergies que es produeixen entre aquests elements, i fem evolucionar les propostes actuals més enllà de l’anomenat teatre social.

1)￿Arts￿escèniques

El denominador comú de l’acció i recerca artística que desenvolupem se centra en el ￿ desplaçament i la ￿ metàfora. L’ésser humà es pot mirar en acció; per això, pot imaginar variants de la realitat. La possibilitat de distanciar-se d’un mateix crea la possibilitat de reflexió, d’acció i de canvi.

Per a nosaltres la força de l’art rau en aquesta capacitat per a impulsar des- plaçaments i crear metàfores que generen espais diferents en els quals és possible pensar, actuar i construir d’una altra manera i permeten la creació d’alternatives des de l’espai de la ficció.

Improvisació teatral dins-fora: components delgrup de teatre i els participants del projecte FORA’m

disposa del grup de teatre imatge^3 a la presó d’homes penats de Quatre Camins (Granollers) des del 2005; grup de teatre de titelles a la presó de dones de Wad Ras (Barcelona), ambdós desenvolupats de manera continuada i anual.

Així mateix, teatroDENTRO, en contacte amb altres experiències similars in- ternacionalment, ha impulsat la creació d’una plataforma europea –França, Itàlia, Alemanya i Noruega– de creadors o institucions artístiques amb el su- port de la Unió Europea, i ha desenvolupat un projecte de recerca sobre els processos de canvi a partir de l’art (2005-2007); associacions d’aprenentatge (projecte Grundtvig: educació per a adults de la Unió Europea, 2007-2011).

Ampliant els impactes, a poc a poc se surt de la presó en un flux constant interior-exterior: el públic que vas agafar a les representacions amb un treball profund per part de l’entitat per diversificar-ne l’origen, els interessos, les mo- tivacions, tocant persones a priori no interessades per aquests contextos; in- corporació als projectes de socis no vinculats amb l’exclusió social que aportin metodologies, temàtiques amb les quals treballar en comú, i finalment incor- poració de persones de fora (FORA’m) als processos de creació artística. Com a objectiu últim, es busca iniciar processos de reflexió comunitaris sobre els mecanismes que perpetuen l’exclusió social.

Ampliant els impactes, a poc a poc se surt de la presó en un flux cons- tant interior-exterior [...] que busca la reflexió sobre els mecanismes d’exclusió social.

Actualment, el projecte diversifica les col·laboracions i els contactes amb l’exterior amb la finalitat d’incidir en la consideració d’aquest tercer teatre i en la reflexió de tots sobre el tancament.

teatroDENTRO aposta pel què i el com de l’art i la cultura en presons, i de les creacions generades per les persones preses, creant una meto- dologia pròpia amb un alt nivell d’innovació en el qual el teatre passa de ser una eina d’integració a generar unes formes artístiques que en si mateixes generen el canvi (teatral i social).

3.4. Perspectiva pedagògica

La metodologia pedagògica de teatroDENTRO es basa en dos eixos:

• La pedagogia￿ de￿ Freire i el teatre￿ de￿ l’oprimit d’Augusto Boal: cap a l’apoderament.
• Processos￿ de￿reflect- acció : aprenentatge des de l’experiència vivència.

Assajos de l’espectacle Entre tú y yo

Seguint aquests referents, es duen a terme processos￿grupals de creació parti- cipativa, que enforteixen l’autoestima i valoren l’experiència i la vivència de cadascun com a punt de partida de l’aprenentatge. El grup és el vertader pro- tagonista de l’acció formativa, que respon a les seves necessitats. La metodo- logia és bàsicament vivencial i es basa en l’experiència grupal i la responsabi- litat amb el mateix.

Partir de l’experiència pròpia per al procés de creació col·lectiva permet invo- lucrar cada participant al mateix nivell, en la mateixa història, i establir auto- nomia i coresponsabilitat entre els membres. Tot això apunta a la presa activa de decisions i iniciatives.

En el context penitenciari hi ha un gran nombre de persones que han perdut l’interès per l’educació formal, i aquests processos de treball en representen un redescobriment.

3.5. Perspectiva artística

La metodologia utilitzada per teatroDENTRO es basa en la diversificació de llenguatges artístics i l’experimentació sobre la combinació entre ells.

Les produccions parteixen d’una temàtica￿ transversal , decidida en grup i de l’ escriptura￿ compartida de l’obra a partir del treball comunitari i del que succeeix a l’escenari. La dramatúrgia o el guió es componen a partir d’improvisacions que fan com una investigació. Aquesta metodologia per- met a cada participant convertir-se en una font d’iniciatives i de creativi- tat. Els pensaments de cadascun són “regalats” per a la creació; les formaci- ons específiques permeten a cadascun involucrar-se segons els seus desitjos d’aprenentatge; el sistema d’observació participant liderat per una psicòloga social del projecte afavoreix que cadascun es pugui situar en el procés i des- plaçar-s’hi.

El procés de recerca per a la producció d’un espectacle aglutina, d’una banda, dispositius teatrals i audiovisuals especialment creats i, de l’altra, tècniques d’improvisació basades en la idea de laboratori teatral inspirada pel treball del director polonès Y. Grotowski.

El laboratori￿teatral és una tècnica d’improvisació que permet a cada grup d’actors crear una seqüència narrativa a partir de la improvisació teatral en un temps delimitat i amb una sèrie de pautes comunes als diferents grups. En la mateixa sessió es presenten els resultats i la resta d’actors que es converteixen en espectadors￿actius responen dues preguntes: què has vist? Què has sentit?

Trobada amb els socis europeus del projecteteatroDENTRO