modul objecte d estudi, Apuntes de Psicología

¡Descarga modul objecte d estudi y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

L'objecte d'estudi

Carles Riba Campos

P08/10505/

Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric comquímic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

1. La construcció d'un objecte d'estudi

1.1. Introducció i enllaç

Al llarg dels apartats anteriors hem analitzat la fase més abstracta del procés d'investigació, fase dependent de regles lògiques i corresponent a la meitat su- perior de la figura de l'apartat 2.1 del mòdul didàctic "El procés d'investigació". Així mateix hem estès l'anàlisi més enllà dels límits d'aquesta fase, endin- sant-nos en el món empíric, que és el de les comprovacions de qualsevol tipus d'hipòtesi i també el terra on es desenvolupa l'observació i es generen les hi- pòtesis inductives (o microhipòtesis).

Ara explorarem més a fons el paper que juga aquest món empíric en el procés d'investigació, aturant-nos en la meitat inferior de la mateixa figura. Però ho farem en una determinada direcció, per raons tant didàctiques com de cohe- rència: ens interessarem especialment per com es transforma un objecte￿mo- del o concepte teòric en un objecte￿d'estudi , qüestió capital en metodologia d'investigació. Un objecte model, en tant que abstracció, no es pot estudiar, és intangible; cal convertir-lo en quelcom observable, identificable, descriptible o mesurable, construint-lo a partir de les propietats que considerem pertinents en l'estudi i que, en conseqüència, li volem atribuir per tal de conferir-li entitat material. Quan aquestes propietats són mesurables –és a dir, són magnituds– les anomenem variables.

Des d'aquest moment, doncs, haurem de tenir ben present que un objecte d'estudi no és una classe de cosa, fet o fenomen al qual se li pugui assignar un significat absolut, com un concepte. Al contrari, la seva significació serà relativa, delimitada i lligada totalment a les propietats o variables que han ser- vit per a definir-lo i per a tornar-lo investigable. "La memòria a curt termini", "El benestar laboral" o "La gelosia", en tant que objectes model, no es poden investigar; per tal de poder-ho fer cal baixar-los dels núvols i fer-los tocar ter- ra, vestint-los amb les variables i les condicions que hem decidit incloure en una investigació. Així, un objecte d'estudi com "Anàlisi de la conducta de ge- losia, mesurada a través d'indicadors de competència, en grups d'amics adoles- cents en situació de realització d'una tasca conjunta guiada per un moderador adult", sí que és estudiable sobre la base de la seva concreció. Evidentment, la concreció que no es trobi en el títol haurà de trobar-se en l'informe o memòria on es publiquin la metodologia i els resultats d'aquesta suposada recerca.

representen la informació que reben de l'ambient o del propi cos. Amb vista a endegar una petita anàlisi d'aquestes operacions adoptarem un model de "filtres" (seguint de nou Fassnacht), segons el qual la informació que arriba a una persona o a un observador científic és seleccionada i transformada (codi- ficada, representada) en diferents fases o moments –en distingirem tres– fins a constituir matèria aprofitable per a la investigació.

1)￿ En￿ el￿ primer￿ filtre￿ –sensorial￿ i￿ de￿ l'espècie– la informació que arriba a l'observador es basa en energia vibratòria o electromagnètica (pressió, so, llum) que és captada per les terminals sensorials del sistema nerviós perifèric i pro- cessada inicialment pel cervell. En aquest nivell de processament la informa- ció no arriba a la consciència de l'observador, però sí que sofreix ja una pri- mera reducció. I això perquè els nostres sentits estan adaptats a la vida d'un primat i no són omnipotents. La nostra visió resta confinada entre l'infraroig i l'ultraviolat, i no cobreix bandes de l'espectre que són accessibles, per exem- ple, a serps i abelles, respectivament (les quals, és clar, pateixen limitacions en altres zones de l'espectre). Pel que a l'audició no en som precisament els cam- pions, si ens comparem amb ratpenats, gossos o dofins. De l'olfacte què n'hem de dir: hem pagat el nostre trànsit a primats visuals amb una atròfia ostensible de la nostra capacitat de reconèixer olors. Sens dubte, doncs, en aquest nivell de filtrat ja hi ha una dràstica selecció d'informació.

Ara bé, els éssers humans han sabut inventar i construir aparells que, a tall gairebé de pròtesis, han potenciat o augmentat les seves capacitats naturals: ulleres, telescopis, microscopis, rajos X, escàners; o micròfons, aparells de re- gistre i gravació, radars, sensors, aparells de mesura; etc. Per tant, al capdavall el ventall d'informació disponible per a un ésser humà és molt més ample que el que li permetrien els seus dots naturals.

2)￿En￿el￿segon￿filtre￿–perceptiu￿i￿individual– la informació és processada a través del sistema nerviós central i pot arribar a la consciència del subjecte amb la forma d'una percepció o d'un pensament (o cognició). Considerem lla- vors que aquesta informació és ara transportada per un signe o signes. Així, el metge que percep unes plaques blanques a la gola del malalt, el psicòleg clínic que estableix un diagnòstic a partir dels moviments estereotipats d'un pacient, o el biòleg que identifica en el microscopi un tipus de cèl·lula o teixit, experimenten percepcions que funcionen com signes diferencials, en la mo- dalitat icònica o de representació a través de la semblança, dins del conjunt dels coneixements d'aquests científics o professionals.

Amb tot, la classe de signes que maneja un científic, el valor que adquireixen, la seva significació concreta, depenen per descomptat d'altres factors a banda dels purament neurològics; sobretot depenen de les experiències particulars de cada investigador al llarg de la seva vida, les quals conformen la seva bi- ografia i organitzen el seu sistema d'assignació de valors perceptius i vivenci- als de manera parcialment exclusiva, idiosincràtica. L'obra de Jean Piaget, que ha tingut una influència decisiva en la psicologia del segle XX, tradueix tant

la mirada d'un biòleg com la d'un psicòleg sobre el desenvolupament infan- til, cosa que no ens sorprèn quan sabem que el savi suís era ja un expert en mol·luscs lacustres als 12 anys!

3)￿En￿el￿tercer￿filtre￿–interindividual￿i￿cultural– la informació ja ultrapassa l'individu i és processada, preparada i modelada per la cultura a través de signes convencionals, és a dir, els del llenguatge (incloent-hi el llenguatge de la teoria i les matemàtiques). En aquest estadi del processament d'informació aquesta és posada en comú en el si de la societat dels científics, que és la que separa el que es considera admissible del que no, fent-ne la corresponent selecció.

Com que la ciència no sempre és una congregació de sants, de vegades la se- lecció de què és científic i què no, què val la pena saber o investigar i què cal deixar córrer ha estat esbiaixada per la pròpia institució científica o per la cul- tura que li ha fet de brou de cultiu. Segurament no cal recordar aquí l'exemple de Galileu. Un altre exemple ben conegut és el de Kepler i les òrbites circu- lars. Aquest astrònom va haver de superar moltes resistències, que podríem titllar d'"ideològiques", fins a acceptar l'evidència que l'òrbita de Mart era una el·lipse, i no un cercle. La rel d'aquest prejudici era que, en la tradició pitagò- rica i platònica que dominava l'incipient pensament científic de l'època, la forma perfecta coincidia amb el cercle i no es podia imaginar que l'harmonia de la rellotgeria universal pogués ser contradita per formes –des d'aquest punt de vista– perverses com l'el·lipse.

Investigacions en la societat nazi Afegirem una anècdota: en la societat nazi la cultura oficial alemanya va impulsar inves- tigacions en les quals la hipòtesi directriu era que la terra es trobava dins d'una gran cova, de la qual el cel n'era el sostre. Curiosament, la hipòtesi va resultar confirmada perquè, en llançar ones de ràdio cap al cel, aquest les tornava. És un exemple clàssic de fallida del mètode hipoteticodeductiu: si el cel tornava un eco de les ones era per l'existència d'una capa reflectora en l'atmosfera gasosa, predita per Heaviside i demostrada anys endarrere.

Haureu notat que en aquests estadis es mesclen aspectes de selecció amb as- pectes de codificació i representació; no pas en el primer, atès que en aquest, com que la informació no arriba a la consciència del subjecte, tampoc no és co- dificada ni representada de manera que pugui ser directament útil a l'activitat científica. En el segon filtrat tot allò que pot ser percebut i pensat forma part d'un codi i d'un sistema de representacions en part modelat pel sistema nervi- ós i en part retocat pel nostre aprenentatge i les nostres experiències dins de la cultura. Però és en el tercer filtrat on aquestes experiències esdevenen inte- grades en sistemes de representacions molt més amplis, compartits per altres científics i, de vegades, per altres ciutadans.

Vegeu també Sobre les resistències ideològi- ques podeu veure l'apartat 1. del mòdul didàctic "El coneixe- ment científic" d'aquesta assig- natura.

L'observador científic és un mecanisme de representació que amplia i transforma la informació que li arriba mitjançant aparells de registre i mesura, a través de la seva experiència individual i en el si del col·lectiu dels científics i dels codis culturals.

1.3. Generalitats sobre la caracterització d'un objecte d'estudi

Aquest observador, mecanisme de representació, el retrat del qual hem tractat d'esbossar, endega una investigació particular i, per tal d'aconseguir-ho, ha de muntar el seu objecte d'estudi. Ho ha de fer creant una estructura a partir dels materials previstos pel corresponent objecte –model en la teoria, estructura o esquelet que després completarà, farcirà, amb les dades que obtingui.

En dissenyar l'estructura material i observable d'allò que vol estudiar, en carac- teritzar-la, delimitar-la i definir-la, haurà de tenir en compte quatre exigències o recomanacions (les quals no enumerem per ordre d'importància).

• En primer lloc, la caracterització que faci de l'objecte d'estudi haurà de ser pública o, el que és el mateix, identificable, aprofitable i reproduïble per tothom, particularment per qualsevol altre científic.
• En segon lloc, la caracterització haurà de ser operacional , que vol dir que, a més de ser reproduïble, ha d'estar sustentada sobre operacions o descrip- cions fonamentades sobre un criteri empíric, exhaustives, no contradictò- ries i simples. En la pràctica investigadora tot això vol dir que l'objecte d'estudi ha de consistir en una llista de comportaments observables i me- surables, definits de manera unívoca i sempre igual.
• En tercer lloc, la caracterització serà inevitablement provisional. L'objecte d'estudi és una bastida, no un edifici definitiu. Si admeteu el joc de pa- raules, l'objecte d'estudi preparat per a ser investigat és de fet una hi- pòtesi￿d'objecte￿d'estudi. La justificació d'aquesta provisionalitat és que l'investigador no pot saber a priori si aquest objecte, tal com ha estat definit i tractat, el conduirà a obtenir la informació, el tipus de dades o resultats, que pretenia obtenir; i tampoc sap si la coherència interna d'aquest objec- te es mantindrà un cop analitzades aquestes mateixes dades i resultats, o en quedarà destruïda (vegeu la següent exigència). Per tant, és convenient concebre els objectes d'estudi com a entitats canviants i dinàmiques, no estàtiques i immutables, sobretot en la joventut d'una ciència o d'una línia de recerca. Dissortadament, aquesta actitud xoca sovint amb els interessos d'alguns sectors del col·lectiu científic.
• En quart lloc, l'objecte d'estudi dissenyat haurà de tenir categoria de siste- ma. Això significa que les seves parts estan relacionades entre si, fet que contribueix a la unitat del conjunt, i que la suma d'aquestes és excedida per

la totalitat de l'objecte; però també significa que les relacions de l'objecte d'estudi amb elements externs a aquest es resolen de manera integrada i indiquen que, també en aquest respecte, l'objecte es comporta com una unitat.

En l'exemple que hem oferit més amunt la "gelosia" no podria complir les dues primeres exigències, ja que, com a concepte, es podria interpretar i concretar de moltes maneres, per la qual cosa diferents investigadors amb tota proba- bilitat no coincidirien en la versió d'aquest concepte utilitzada, de fet, en ca- da una de les seves investigacions. En canvi, l'objecte d'estudi "Anàlisi de la conducta de gelosia, mesurada a través d'indicadors de competència, en grups d'amics adolescents en situació de realització d'una tasca conjunta guiada per un moderador adult", sí que pot complir aquesta exigència, en la mesura que els aspectes considerats queden prou clars i, a més, són efectivament reprodu- ïbles (sobretot entenent que en el protocol de la recerca encara es donaran més detalls). Nogensmenys, aquesta definició no té patent d'infal·libilitat: com acabem de dir, pot ser el cas que no "funcioni" com a concreció d'un objec- te d'estudi, que produeixi dades irrellevants o poc vinculades als objectius de l'investigador, o que mostri a través dels resultats que, en comptes d'un objec- te, es tracta de dos o més (quarta exigència). Per tot això, la definició tal volta haurà de ser modificada en ulteriors investigacions dintre d'aquesta línia de treball, tal com demanava la tercera exigència.

Amb tot això no estem afirmant que la "gelosia", en tant que concepte gene- ral, no es pugui definir sinó que, com precisarem més endavant, la seva defi- nició roman en l'ordre teòric i no serveix, o serveix poc, per a recollir dades. Pareu compte en aquesta altra definició: "La gelosia és un conjunt d'emocions lligades a la por de perdre la primacia de l'atenció o l'afecte d'una altra perso- na, i es dóna en individus que consideren aquells qui estimen o necessiten de propietat privada, manifestant-se en conductes de queixa o agressives quan aquestes persones perceben una amenaça, real o no, de pèrdua d'aquest afecte o atenció". No es pot endegar un estudi de la gelosia sobre aquesta base: quines són les persones? Quines, en concret, les conductes de queixa o agressives a les quals al·ludeix la definició? Què vol dir considerar algú "propietat privada"? A quines situacions o accions es refereix? La definició és segurament acceptable, però no és la d'un objecte d'estudi. És la d'un concepte amb arrels a la teoria.

Indubtablement, l'àmbit teòric on està instal·lat un concepte orientarà les di- verses caracteritzacions dels objectes d'estudi que hi estan vinculats. Ni els ob- jectes model podrien existir científicament sense els objectes d'estudi que els hi donen cos, ni els objectes d'estudi podrien tenir sentit sense una concep- tualització teòrica (més o menys reeixida) que els doni suport i els confereixi unitat.

certa edat. Tota aquesta demarcació l'haurà realitzat encara en el pla concep- tual. Aleshores li caldrà tocar ja de peus a terra i escollir quines són les ma- nifestacions observables de la lateralitat manual en nens que desitja abordar. Podria escollir, posem per cas:

• Pel que fa a la conducta pròpiament dita, la manipulació del menjar a través de l'ús de ganivet i forquilla en una situació de dinar mínimament estandarditzada i protocol·litzada; i complementàriament (potser per tal d'establir comparacions sobre base motivacional) la manipulació de peces de construcció en una tasca també estàndard i dirigida.
• Pel que fa als subjectes, ja hem precisat que eren nens/es, però ara cal- drà afegir quina serà la seva edat, procedència social, geogràfica, etc. Po- dem concretar aquesta mostra en 25 nens/es de 6-7 anys, d'una determi- nada ciutat, barri, escola, amb una base sociològica coneguda. Tots els nens/es passaran per les dues proves. A banda de tot això, imaginem que l'investigador decideix també imposar la següent condició, fruit de la seva preocupació pels components hereditaris de la lateralitat: un dels progeni- tors, almenys, dels nens/es de la mostra ha de ser esquerrà i tant la família com l'escola respecten la tendència dels petits (sigui quina sigui). S'entén que si els subjectes no compleixen aquestes condicions són exclosos de la mostra.
• Pel que fa a l'ambient o entorn en el qual s'estudiarà la lateralitat manu- al, la prova de manipulació del menjar es fa en un menjador escolar, en condicions mínimament controlades i la prova amb el joc de construcció en un despatx, també de l'escola, trobant-se sols l'investigador i el nen/a. Podrien considerar-se també altres d'aquest entorn: l'edifici de l'escola, la seva ubicació, etc..

Amb una delimitació com aquesta (de la qual nosaltres, a tall d'exemple, no- més concretem l'indispensable) ja tenim l'esquelet o l'estructura de l'objecte d'estudi, amb els seus tres compartiments, tal com l'hem representat a la figura següent. L'objecte d'estudi constitueix una opció delimitada dintre de l'àmbit conceptual que ocupa l'objecte d'estudi, opció que es materialitza i concreta a través dels seus aspectes observables (zona de to més fosc). També tenim, i no és una qüestió trivial, el títol de la investigació, que podria ser: "Estudi de la lateralitat manual en situació escolar, mitjançant dues proves estandardit- zades, en nens/es de 6-7 anys un dels progenitors dels quals és esquerrà i la família i l'escola en respecten la tendència".

Observació Noteu que hem dut a terme aquestes operacions de selec- ció en tres direccions ben de- finides: la conducta o com- portament, en tant que feno- men que interessa centralment al psicòleg; els subjectes o la mostra, que són les entitats amb les quals treballa aquest mateix psicòleg; i l'ambient on es produeix i desenvolupa aquesta conducta executada per aquests subjectes. De se- guida posarem més èmfasi en aquesta triple divisió.

Delimitació d'un objecte d'estudi

Ara bé, amb això no en tenim prou. Hem d'omplir de carn aquest esquelet; des- prés d'haver establert la demarcació teòrica i empírica d'aquest objecte d'estudi li hem de donar contingut, l'hem d'omplir per dintre.

Definició

En aquesta fase l'investigador ha d'establir inequívocament el repertori de va- riables amb les quals treballarà, definint cada una d'elles de manera operacio- nal en el sentit fixat a l'apartat anterior: tothom ha d'entendre en què consis- teix la variable i aquesta ha de poder donar lloc a quantificacions o mesures sobre la base del seu caràcter empíric, observable i reproduïble. Les variables es fixaran en cada un dels tres apartats vists a la fase de delimitació: conducta, subjectes i ambient.

Seguim amb el nostre exemple.

a) En l'apartat de la conducta podem definir tres variables: V1, V2 i V3. Per una banda, tocant al menjar, una V1 que s'anomeni " Manipulació diferencial dreta - esquerra en l'ús del ganivet " , que apuntaria a la lateralització de la força manual, i una altra V2 anomenada manipulació diferencial dreta - esquerra en l'ús

Vegeu també Sobre els apartats a la fase de delimitació, podeu veure l'apartat 1.3 d'aquest mòdul didàctic, d'aquesta assignatura.

un cert risc de biaix, ja que els subjectes podrien adquirir en el primer exercici algun tipus d'experiència que millorés la seva execució en el segon (per exem- ple, decantant-lo més cap a l'ús especialitzat d'una mà); però això es podria resoldre, si més no parcialment, distanciant les dues proves de cada modalitat en el temps.

No entrarem en més detalls. Valguin les incursions en qüestions metodològi- ques que hem realitzat en el paràgraf anterior com un tast dels temes que us seran servits en el darrer mòdul o en altres assignatures metodològiques del grau, particularment a "Mètodes d'investigació quantitativa". El que ara ens concerneix és l'única variable que hem assignat a aquest apartat d'ambient, la nostra V7 i que podríem etiquetar com a "Presència d'adult". Aquesta varia- ble sí que serà modificada per l'investigador, però tindrà únicament 2 valors, "Adult present", "Adult absent".

Ja tenim, doncs, constituït l'objecte d'estudi "Estudi de la lateralitat manual en situació escolar, mitjançant dues proves estandarditzades, en nens/es de 6 - 7 anys, un dels progenitors dels quals és esquerrà i la família i l'escola en respec- ten la tendència". Està compost de 7 variables, tal com il·lustrem en la figu- ra següent amb intenció purament didàctica. Les variables estan distribuïdes en cada un dels tres compartiments que hem inaugurat en fer la delimitació: conducta, subjectes (mostra) i ambient (o condicions ambientals).

Definició d'un objecte d'estudi

Una de les exigències que haurà de satisfer l'investigador és descobrir quina relació tenen entre si aquestes variables –quina relació hi ha, posem per cas, entre ser nena i exhibir més/menys lateralitat, entre que hi hagi un adult i el nivell de lateralitat exhibit, o entre la lateralitat mostrada en la situació de menjar i en la de manipular construccions. En la figura ens hem servit de la senzilla expressió [OE = V1, V2, V3, V4, V5, V6, V7] per tal de simbolitzar que l'objecte d'estudi està integrat per aquestes variables; però, veritablement, les comes utilitzades no ens comprometen gaire. Caldria filar més prim. Sobretot interessarien les relacions entre variables dependents i independents o, el que és el mateix, entre les variables de conducta –aquí la lateralitat manual– i la resta, tema que, un cop més, ens limitem ara a anunciar i que desenvoluparem en l'apartat següent.

Què afegeixen a la simple delimitació aquestes variables? Un augment d'informació nascut de la comparabilitat i anàlisi dels valors que prendran en recollir les dades. Tot això té força a veure amb el tema de la variabilitat, al qual ja us hem remès en un enllaç anterior i que ja vam remarcar uns quants capítols abans que era capital. Adoneu-vos-en: si els nens són examinats en una mateixa situació estandarditzada de despatx o menjador, entenent que sobre ella s'exerceix un control mínim (procurant que no entri ningú, evitant

• El "comportament" dels penya-segats és la pèrdua progressiva de material mineral (roques, terres), observable i mesurable.
• Les entitats ("subjectes") són els mateixos penya-segats, en nombre deter- minat per la mostra escollida per a l'estudi.
• L'ambient estarà fixat en els factors que –sabem– causen l'erosió: el vent, l'aigua salada o la de la pluja, el fred i la calor, alguns animals, etc.

Podria arribar a la mateixa compartimentació de l'objecte d'estudi un astrò- nom que estudiés el "comportament" dels asteroides entre Mart i Júpiter, o un enginyer que provés el d'un metall en un forn metal·lúrgic i –òbviament– en qualsevol biòleg que investigués temes com el del comportament de cert tipus de cèl·lules en un brou de cultiu o com en l'adaptació d'una llavor sobre un terra sui￿generis.

Aquesta anàlisi de l'objecte d'estudi en els tres vessants de les manifestacions observables del fenomen, de les entitats que les manifesten i de les condicions en què es manifesten permet una primera planificació de la recerca, que se- gueix el camí marcat a l'apartat anterior però ara és mostrada en forma tabular.

Planificació d'una investigació sobre l'estructura de l'objecte d'estudi

Subjectes Conducta Ambient Delimitació Selecció, diferenciació de la mos- tra

Selecció￿de￿la￿classe￿de￿compor- tament￿a￿estudiar

Selecció de situacions, espais i temps Definició Enumeració i definició de variables independents de mostra (S)

Enumeració￿i￿definició￿de￿varia- bles￿ dependents de￿conducta￿(C)

Enumeració i definició de variables independents d'ambient (A)

En psicologia, tal com vam veure anteriorment en presentar els tres models bàsics de caixa, la conducta C és la variable￿dependent,￿ la propietat o mag- nitud que cal definir o explicar a partir del subjecte i que es dóna en funció de l'ambient, els subjectes (o organismes) o ambdós, segons que adoptem els models generals C = f ( A ), C = f ( A, O, S ) o formes intermèdies. Per tant, els in- dividus S –subjectes o organismes– i l'ambient A són la seu de les variables￿in- dependents on hem de trobar les causes o les funcions, les condicions de pro- ducció o execució d'aquesta variable dependent genèrica que és la conducta.

La dimensió d'una recerca quedarà fixada pel nombre de variables que la in- tegrin; més exactament pel nombre de combinacions possibles entre les vari- ables, ja que un dels objectius del científic és, com ja sabem, establir relacions. Per exemple, si aquestes relacions es busquessin únicament dintre de cada pa- rell de variables possible, el nombre de combinacions possibles seria S × C × A. En l'exemple de la lateralitat el nombre de relacions d'aquest nivell (V1 ↔ V2, V1 ↔ V3, V1 ↔ V4, etc.) seria 3 × 3 × 1 = 9. Aquesta consideració pretén servir

Vegeu també Sobre els models bàsics de cai- xa podeu veure l'apartat 3. del mòdul didàctic "Psicologia com a ciència" d'aquesta assig- natura.

d'advertència contra l'excés de variables actives i acceptades en una investiga- ció, puix que aquest excés pot complicar força l'anàlisi de les dades, emboirant i dificultant la interpretació dels resultats.

Com acabem de citar l'exemple de la lateralitat, us proposem comprovar ara com apareixerien les fases de delimitació i definició que hem imaginat en una taula com la que acabem de comentar. Teniu el resultat d'aquest exercici en la taula següent.

Organització en forma tabular de l'objecte d'estudi

Subjectes Conducta Ambient Delimitació 25 nens/es de 6-7 anys d'una es- cola de barri

Manipulació￿de￿menjar￿i￿de￿pe- ces￿de￿construcció

Despatx i menjador d'escola (hora de dinar)

Definició Sexe, edat (6-7), lateralitat pares Manipulació￿diferencial dreta-esquerra: D￿–￿I￿/￿D￿+￿I￿(forquilla,￿ganivet, construccions)

Presència/ absència adult

Es tracta de l'estudi "Estudi de la lateralitat manual en situació escolar, mitjançant dues proves estandarditzades, en nens/es de 6-7 anys un dels progenitors dels quals és esquer-rà i la família i l'escola en respecten la tendència"

Lògicament, de l'exposició precedent no es conclou que quan s'endega una investigació calgui fer, literalment, taules com aquestes. Aquest és un recurs didàctic més entre els que hem utilitzat. Però, d'alguna manera, l'investigador sí que ha de fer totes aquestes operacions; si no en aquest ordre en un altre; si no amb aquest format amb un que li agradi més; i, al final, ho faci com ho faci, l'objecte d'estudi només podrà existir sobre l'esquelet de les variables que el constitueixen.

Activitat Si heu retingut els continguts dels mòduls anteriors, potser us heu adonat de les inne- gables similituds que hi ha entre el procés de construcció d'un objecte d'estudi i els pro- cessos implícits en una descripció o en una explicació, tal com han estat exposats al mò- dul "Psicologia com a ciència" (apartat 2.4). Com creiem que aquest seria un interessant exercici útil a la comprensió global dels continguts tractats fins ara, exercici que, a més, estimularà les vostres capacitats analítiques, incloem aquesta comparació com a activitat, formulada concretament com segueix:

• quina relació o paral·lelisme trobeu entre el procés de construcció d'un objecte d'estudi i la descripció;
• i quina relació o paral·lelisme trobeu entre el procés de construcció d'un objecte d'estudi i l'explicació. Cal especificar on són les semblances i on les diferències, si n'hi ha.

Activitat Tracteu de repetir l'exercici de selecció i tabulació de variables en un estudi de lateralitat, realitzat en la segona taula de l'apartat anterior, a partir del següent resum d'investigació: Neisser i Becklen pretenien mostrar que la selecció d'informació en la percepció es produ- eix en qualsevol tipus de procés perceptiu, independentment de la pràctica prèvia o dels mecanismes que l'evolució hagi pogut preparar. Amb aquest objectiu van preparar una cinta de vídeo amb dues activitats lúdiques superposades (com si a la tele apareguessin dos canals a la vegada), una de picar mans i esquivar, i una altra de botar i llançar pilota. Es va demanar als subjectes que atenguessin només una de les activitats, la de pilota, i que ignoressin l'altra. Asseguts davant del monitor en el laboratori, havien de prémer una