¡Descarga La escritura de numerales cardinales en los medios de comunicación y más Apuntes en PDF de Idioma Catalán solo en Docsity!
Revista Tècnica de Política Lingüística
Número 49 (2010)
Instruments
ús
L’escriptura dels numerals cardinals en els mit-
jans de comunicació
L’article aborda l’escriptura de numerals i la casuística que en planteja el seu ús en la diversitat de registres propis dels mitjans de comunicació.
Sabem que els manuals d’estil o les guies de redacció i d’edició de textos solen incloure recomanacions lingüístiques ben diverses. Una d’aquestes és la dels numerals, que llegim ben completa en el Manual d’estil: la redacció i l’edició de textos , de Josep M. Mestres, Joan Costa, Mireia Oliva i Ricard Fité. Ja des de la primera edició (2000), l’obra tracta amb detall els numerals cardinals i els ordinals, els partitius i els multiplicatius, així com l’ús dels numerals escrits amb lletres, amb xifres aràbigues i amb xifres romanes. En l’article que segueix ens fixarem tan sols en els numerals cardinals, amb la intenció de: a) subratllar que la recomanació d’escriptura dels numerals cardinals es basa en els textos escrits per ser llegits (en endavant, textos escrits); b) demostrar que els manuals d’estil dels mitjans audiovisuals solen incloure la recomanació dels numerals cardinals basada en els textos escrits, i c) proposar un sistema exclusiu per als textos escrits per ser dits (en endavant, textos orals), pel fet que en els mitjans de comunicació audiovisual interessa més que els numerals “es diguin bé” que no pas que “s’escriguin bé”.
Els manuals d’estil, incloent-hi el Manual d’estil (ME), han estès recomanacions no sempre coincidents sobre l’escriptura dels numerals cardinals. Així, a l’ME podem llegir, entre altres observacions, que “escrivim amb lletres els nombres cardinals […] formats per tres mots, com a màxim, especialment si són les úniques formes que figuren en un mateix context [ cinc-cents, dues mil, trenta-tres ]” i, també, “els mots milió, miliard, bilió, trilió i quadrilió ” (3a edició, p. 485), però “escrivim amb xifres aràbigues les enunciades amb més de tres mots [ 3.255, 77.500 ]” (id., p. 489). El Llibre d’estil de l’Ajuntament de Barcelona , però, diu que s’escriuen amb lletres els numerals fins a vint, les desenes fins a noranta, i també cent, mil, milió, bilió i trilió , “i en xifres els altres [nombres]”, amb una trentena de particularitats. Són només dos exemples que fan veure, si més no, que l’escriptura dels numerals interessa i que l’ús de lletres o de xifres genera una certa casuística: des del zero fins als quadrilions trobem exemples i contraexemples en la manera d’escriure el numeral.
Els mitjans de comunicació de massa (MCM) tenen en els numerals un objecte d’interès especial, justificat per la presència constant de xifres en la informació mediàtica: edats, carrers, productes, publicacions, dorsals d’esportistes, qualificacions, resultats, hores, sèries de nombres, etc. Això ha fet que els MCM hagin modelat aquestes recomanacions en el seu propi registre, segons el que es podria anomenar una teoria de l’espai imprescindible. És clar que es tracta d’una teoria no explícita, no formulada, que tanmateix parteix d’una premissa bàsica: els numerals han d’ocupar poc espai (o l’espai imprescindible) en un text escrit. L’adverbi poc equival a una paraula (o dues) per numeral i a les xifres que convinguin (que solen ocupar un nombre de caràcters semblant al
Autor
David Paloma Universitat Autònoma de Barcelona
L’escriptura dels numerals cardinals en els mitjans de comunicació
ús
que ocupa una paraula o dues, sobretot des dels milers fins als milions) per a tots els numerals que, escrits, necessitarien més espai.
Tots els MCM escrits persegueixen la teoria de l’espai imprescindible, amb recomanacions coincidents o no, però que basen en els textos escrits. Se’n poden trobar mostres en els manuals d’estil dels mitjans escrits, com El 9 Nou (1991), Avui (1997) i El Periódico (2002).
El 9 Nou : “Del zero al nou s’escriuen amb lletres (sempre que no siguin decimals, percentatges o certes quantitats de mesura). S’escriuen amb xifres les quantitats de dos o més números” (p. 143). I també: “Per evitar els sis zeros dels milions, es fa servir el mot milió / milions. Així, les unitats de milió s’escriuen amb lletres; les desenes, les centenes o els milers de milions s’escriuen amb xifres i amb el mot milions ” (p. 143).
Avui : “Com a norma general, només escriurem els números amb lletres quan no passin d’una paraula, sempre que no es tracti de dies, hores, números de carrer, etc. És a dir, del zero al vint, les desenes, el cent , el mil i el milió ”. I a continuació: “En els altres casos, els escriurem amb xifres. Exemples: 87, 201, 1.200 ” (p. 42).
El Periódico : “S’escriuen amb lletres les quantitats senceres inferiors a 10” i també “ milió, bilió, trilió , etcètera”. Cal comptar amb una vintena d’excepcions. D’altra banda, “s’escriuen amb guarismes els números superiors a nou” i la vintena d’excepcions.
És ben cert que, en tots els mitjans, els contextos modifiquen lleument la recomanació bàsica si els numerals s’inclouen en una mateixa sèrie, si surten en titulars i a principi de frase, si apareixen en frases fetes, si indiquen l’any, etc. En qualsevol cas, l’aprofitament de l’espai sol tenir un paper decisiu en l’escriptura final dels numerals. És reveladora, en aquest sentit, una de les indicacions de l’ Avui pel que fa a l’escriptura dels numerals al capdavant d’un titular: “… només és admissible començar-hi [amb xifres] en casos excepcionals, quan la notícia és precisament el número i no es pot expressar amb lletres per raons d’espai ” (el subratllat és nostre). Així, llegim titulars com ara “25 acomiadats al Liceu” ( Avui , 28 de juliol de 2010, p. 31). La teoria de l’espai imprescindible té excepcions, però sol dominar el format periodístic.
Tanmateix, els manuals d’estil dels mitjans audiovisuals han seguit curiosament l’essència d’aquesta teoria, basada en els textos escrits, bo i subratllant-hi algun aspecte propi de l’àmbit audiovisual: l’arrodoniment dels numerals és el més destacat. “Sempre que es pugui, s’han d’arrodonir o simplificar les quantitats”, assenyala El 9 TV (p. 224); “les xifres no són fàcils de retenir, tant si n’hi ha moltes com si no són rodones”, diu el llibre de ComRàdio (p. 33). “Per tant, les intentarem adaptar i explicar de la millor manera possible, arrodonint-les quan es tracti de quantitats.”
A continuació veiem resumits els criteris sobre la representació dels numerals cardinals de diferents llibres d’estil dels mitjans de comunicació audiovisual: TV3 , tant en la versió en paper (1995) com en l’actualització permanent que representa el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, l’ ésAdir (2010); el Llibre d’estil d’IB3 (2006); El 9 TV (2008) , en relació amb el manual d’ El 9 Nou (1991), i finalment el llibre d’estil de ComRàdio (2008). La teoria de l’espai queda dissimulada pel fet que els redactors de cada manual saben prou bé que en els seus mitjans es tracta la llengua dels textos orals. Tanmateix, la dissimulació fa que tot sovint no es digui com s’han d’escriure els numerals escrits per ser dits. O que només se n’esmentin quatre. O que es digui com s’han d’escriure d’acord amb les normes tradicionals dels textos escrits. Vegem-ho:
L’escriptura dels numerals cardinals en els mitjans de comunicació
ús
En aquest context, entenem que dos pols atreuen l’escriptura dels numerals cardinals en el marc dels mitjans audiovisuals: escriure’ls sempre en xifres o escriure’ls sempre en lletres. Cap d’aquests pols no n’assegura una lectura adequada. D’una banda, escriure els numerals sempre en lletres es convertiria en una tasca impossible en el context accelerat de redacció de notícies, sobretot per a les quantitats elevades, que demanen una desena de paraules per numeral. D’altra banda, escriure els numerals sempre en xifres propiciaria molts errors de locució, no només per la dificultat de fixar-se ben bé en els punts dels numerals (si hi són), a fi de saber si són desenes, centenes, milers, milions…, sinó també per la dificultat de descobrir-hi qüestions gramaticals diverses com les que hem vist ( 1 s’ha de llegir un o u? , 32 és trenta-dos o trenta-dues? , 200 són dos-cents o dues-centes? , etc.).
Seguint la teoria de l’escaiença locutiva, hi ha una qüestió bàsica que potser s’hauria de tenir en compte a l’hora d’escriure els numerals cardinals en els mitjans de comunicació audiovisuals: promoure l’escriptura en lletres, si aquesta pot contribuir a evitar errors de pronunciació. I de manera consegüent, acceptar les combinacions de lletres i xifres: 7 cents 36, 4 mil, 123 mil, 3 milions…
A partir d’aquí, la proposta es concreta en els punts següents:
- S’escriu en lletres qualsevol nombre acabat en 1, excepte els nombres acabats en 11.
- S’escriu en lletres qualsevol nombre acabat en 2 (si és femení), excepte els nombres acabats en 12. S’escriu en nombres la resta de casos.
- Segons l’àmbit d’emissió, podria interessar escriure en lletres altres numerals, com disset ( desset, dèsset ), divuit ( devuit, díhuit ) i dinou ( denou, dènou ).
- S’escriu en lletres qualsevol nombre que contingui el mot quaranta.
- S’escriu en lletres qualsevol nombre que contingui el mot seixanta.
- S’escriu en lletres qualsevol nombre que contingui centenes davant de nom femení.
- S’escriu en lletres la paraula mil.
- S’escriu en nombres la quantitat dels milers.
- S’escriu en nombres la quantitat dels milions, bilions… i en lletres les paraules milió, milions , bilió, bilions ….
Vegem-ne, per acabar, alguns exemples
- És el número u. Mallorca, un – Madrid, 0.
- Hi ha hagut 2 incendis. Hi ha hagut dues persones mortes.
- Hi ha hagut 4 incendis.
- Hi ha hagut 10 incendis.
- És el número vint-i-u. Hi ha hagut 21 atemptats. Hi ha hagut vint-i-una denúncies.
- Viu al número quaranta-set.
- Viu al número 57.
- Viu al número seixanta-vuit.
- Viu al número 78.
- Viu al número 85.
- Viu al número 197.
- … amb 212 homes, … amb dues-centes 12 dones.
- … amb 299 homes, … amb dues-centes 99 dones.
- Són mil les persones que…
- S ón mil 16 les persones que…
- Hi ha 2 mil 457 artefactes.
- Hi ha dues mil quatre-centes 57 persones.
- Hi ha 100 mil habitants.
L’escriptura dels numerals cardinals en els mitjans de comunicació
ús
- Hi ha 1 milió d’habitants.
- Hi ha 2 milions d’habitants.
g
