O Quam mirabilis Est
Aquesta obra és una composició musical del segle XII, escrita per Hildegarda de
Bingen, la qual es basa en l’admiració cap a Déu i la bellesa de la naturalesa, va
sobre la presència d’un diví cor que coneixia a tota criatura i ho mirava tot de la
mateixa forma íntegrament humana i s’anomena O Quam mirabilis Est.
És una forma musical de l’Edat Mitjana, que coneixem com a cant gregorià. Aquest
s’englova dins la música de gènere vocal, perquè inclou el cant religiós i forma part
de la liturgia cristiana i culte.
Pertany a l’època medieval, una època la qual perdura des del segle V fins al XV, la
seva música es classifica com a propia del renaixement. Principalment es
representa amb composicions vocals o religioses, marcades per la monodia i té una
gran diversitat d’estils musicals.
L’obra reflexa el context en el que va ser creada, ja que en el moment que va ser
escrita, Hildegarda, inclou la seva vida com a monja en l’Edat Mitjana i el paper que
adoptava l’església en aquella època. Tracta de la creació del primer humà fet per
Déu, i el moment en que va començar la resta de les seves accions.
Definitivament, veiem que és un cant gregorià ja que la música és medieval,
religiosa, està escrita en Llatí i la seva funció és Litúrgica. Aquesta, és una peça
contemporània de la època, tracta d’una peça vocal cantada a Capella per un cor de
veus femenines, entona una única melodia en la textura que en diem monòdica. El
seu ritme és lliure, subordinat al text, amb un tempo lent i té un estil antifonal. El cor
sencer canta la peça de principi a final, això es coneix com a estil directe, i es fa
servir un fraseig Sil·làbic i neumàtic.
La nota Final, és l’equivalent a la tònica del sistema tonal que hi ha actualment, se li
dona aquest nom perquè apareix al principi i sobretot al final d’aquest tipus de
peçes. Al final dels versos també s’hi pot escoltar un punt final conclusiu a la seva
melodia.