¡Descarga oferta demanda i mercat y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!
L’OFERTA, LA DEMANDA I EL MERCAT
Durant els mesos d’estiu, el preu de lloguer dels apar-
taments que es troben a la costa puja. Quan arriben les
festes de Nadal, alguns aliments pugen de preu ràpida-
ment. A mitjan estiu, en canvi, el preu de les hortalisses
sol arribar als nivells més baixos.
Aquests fets, i altres de semblants que podríem esmen- tar, tenen en comú un conjunt de factors que actuen mitjançant l’oferta i la demanda i que es palesen en el funcionament dels mercats.
j 4.1 El funcionament dels mercats
L’oferta i la demanda són les forces que fan que les economies de mercat o capitalistes funcionin. L’oferta i la demanda determinen la quantitat que es produeix de cada bé i a quin preu cal vendre’l. I això ho fan quan interactuen als mercats (s’entén per mercat qualsevol institució social en què els béns i serveis, així com els factors productius, s’intercanvien).
El preu de mercat
Els compradors i venedors es posen d’acord sobre el preu d’un bé o servei. Amb el preu acordat s’intercanviaran quantitats determinades d’aquest bé o servei per una quantitat de diners també determinada. Els preus coordinen les decisions dels productors i els consumidors al mercat. Els preus baixos estimulen el consum i desanimen la producció, mentre que uns preus alts ten- deixen a reduir el consum i estimulen la producció. Els preus actuen com a mecanisme equilibrador del mercat. En fixar preus per a tots els béns, el mercat permet la coordinació de compradors i ve- nedors i, per tant, assegura la viabilitat d’un sistema d’economia de mercat (vegeu epí- graf 2.5). Quan es prohibeix l’intercanvi privat, generalment perquè el bé es considera perjudicial, com seria el cas de la droga, es crea una escassetat del producte en qüestió i apareixen els anomenats mercats negres.
j 4.2 La demanda
Les quantitats demanades d’un bé que els consumidors vulguin i puguin comprar s’anomenen demanda d’aquest bé. Demanar significa estar disposat a comprar, mentre que comprar és efectuar realment l’adquisició. La demanda reflecteix una intenció, mentre que la compra constitueix una acció. Un agent demana alguna cosa quan la vol i a més té els recursos necessaris per tenir-hi accés.
j A. La taula de demanda i la corba de demanda
La simple anàlisi de la realitat ens diu que la quantitat que un individu demanarà d’un bé, en un moment determinat del temps, depèn del preu d’aquest bé. Com més alt sigui el preu que es cobra per un bé, menor serà la quantitat que una perso- na estarà disposada a comprar. I, paral·lelament, com més baix sigui el preu, més gran serà el nombre d’unitats demanades. Lògicament, la quantitat que l’individu en qüestió demanarà, posem per cas de discos compactes (CD), no depèn únicament del preu dels discos compactes sinó també d’una sèrie de factors, entre els quals cal destacar els preus d’altres béns relacionats amb els discos, com ara els cassets, o la renda de què disposa la persona. Per simplificar l’exposició, suposem que tots aquests factors, excepte el preu dels discos, romanen constants. D’aquesta manera es pot obtenir la taula de demanda de discos d’un individu, que mostra les diferents quantitats que una persona estaria disposada a demanar a preus diferents. En el quadre 4.1 es recullen les taules de demanda de discos d’en Miquel i en Víctor.
Taula de demanda La taula de demanda d’un consumidor recull les diferents quantitats que vol demanar per a cada preu, mentre es mentenen constants els altres factors.
Preu d’un bé El preu d’un bé és la relació de canvi d’aquest bé per diners, és a dir, el nombre d’unitats mone- tàries que es necessiten per ob- tenir a canvi una unitat del bé.
Mercat d’un bé El mercat d’un bé o servei és format per tots els compradors i venedors d’aquest bé o servei.
A la web i al CD de l’alumne hi trobaràs més informació.
Web i CD
D’altra banda, quan un bé s’encareix, els consumidors en demanaran menys unitats per- què la pujada del preu haurà reduït la capacitat adquisitiva de la renda, i això fa que es pugui comprar menys de tots els béns, i, en particular, del bé que estem considerant. Aquest fet es coneix com a efecte renda i indica que un increment en els preus dismi- nueix la capacitat adquisitiva dels consumidors per a un nivell de renda donat. Davant d’aquesta circumstància, els consumidors es veuen motivats a reduir la compra de tots els béns o serveis.
j C. La funció de demanda
Quan diem que la quantitat demanada d’un bé ( QA ) es veu influïda per (o que és una funció de) el preu d’aquest bé ( PA ), la renda ( Y) , els preus d’altres béns ( P (^) B ) i els gustos dels consumidors ( G ), ens estem referint a la funció de demanda, que es pot expressar de la manera següent:
QA = D ( PA , Y, P B, G )
Per representar la corba de la figura 4.1.c, el que hem fet ha estat suposar que en l’expressió anterior, és a dir, a la funció de demanda, els valors de totes les variables romanen constants, llevat de la quantitat demanada i el preu del bé A.
Figura 4.1. Corbes de demanda individual i de mercat. La demanda del mercat és la suma de les demandes individuals. Les figures a ), b ) i c ) mostren les corbes de demanda que corresponen a les taules de demanda. La corba de demanda del mercat s’obté sumant horitzontalment les corbes de demanda individuals; és a dir, per trobar la quantitat total demanada a un preu qualsevol, sumem les quantitats individuals que apareixen en l’eix d’abscisses de les corbes de demanda individuals.
El preu relatiu és el preu d’un bé en unitats d’un altre bé.
Efecte renda
L’ efecte renda recull la incidèn- cia d’un canvi en la renda real dels consumidors de manera que, en augmentar, per exem- ple, el preu dels discos compac- tes, la renda real es redueix i el consumidor pot comprar una quantitat més petita de tots els béns, inclòs el bé que ha pujat de preu.
Funció de demanda
La funció de demanda és una relació matemàtica que recull la relació entre la quantitat dema- nada d’un bé, el preu d’aquest bé i altres variables.
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 101112
3, 2,
2,
1,
1, 0,
Demanda d’en Miquel Demanda d’en Víctor Demanda del mercat
Figura a)
Preu d’un disc compacte
Quantitat de discos compactes
Quantitat de discos compactes
Quantitat de discos compactes
Preu d’un disc compacte
Preu d’un disc compacte
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10111213141516171819
3,
2,
2, 1,
1,
0,
Figura c)
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 101112
3,
2,
2, 1,
1,
0,
Figura b)
j 4.3 L’oferta
L’oferta té a veure amb la manera com les empreses volen produir i vendre els seus pro- ductes. De la mateixa manera que en el cas de la demanda hem distingit entre demanar i comprar, ara cal precisar la diferència entre oferir i vendre. Oferir és tenir la intenció de vendre, o estar disposat a fer-ho, mentre que vendre és fer-ho realment. L’oferta recull les intencions de venda dels productors.
j A. La taula d’oferta
La informació sobre la quantitat oferta d’un bé i el preu apareix recollida en la taula d’oferta. La taula d’oferta individual recull les diferents quantitats que un productor vol oferir per a cada preu, per unitat de temps, mentre es mantenen constants els altres factors.
En el quadre 4.2 apareixen les taules d’oferta individuals de les dues empreses que integren el nostre mercat simplificat de discos compactes, així com la taula d’oferta del mercat. En termes generals, l’ oferta global o de mercat s’obté a partir de les ofer- tes individuals sumant per a cada preu les quantitats que tots els productors d’aquest mercat volen oferir.
Una taula d’oferta del mercat representa, per a uns preus determinats, les quantitats que els productors estarien disposats a oferir. A preus molt baixos, els costos de pro- ducció no es cobreixen i els productors no produiran res; a mesura que els preus vagin augmentant, es començaran a llançar unitats al mercat i, a preus més alts, la producció serà més gran, ja que s’obtindran beneficis. Amb preus elevats, altres empreses podrien considerar interessant produir el bé, cosa que també contribuiria a una oferta més àmplia al mercat.
La taula d’oferta individual mostra les diferents quantitats que una empresa vol oferir per a cada preu.
La taula d’oferta del mercat recull les diferents quantitats que els pro- ductors volen oferir per a cada preu.
Quantitat oferta La quantitat oferta d’un bé és el que els venedors volen i poden vendre.
A la web i al CD de l’alumne hi trobaràs més informació.
Web i CD
1> Quines raons justifiquen que la corba de demanda sigui decreixent? Què són
l’efecte renda i l’efecte substitució?
2> Suposem que la demanda d’entrepans és integrada únicament per dos consumi-
dors, en Pau i en Joaquim, i que, al preu de 0,5 euros, demanen respectivament dos i quatre unitats a la setmana. Si el preu disminueix fins a 0,25 euros, en Pau demanarà tres unitats i en Joaquim, sis unitats. Representa gràficament les corbes de demanda individuals i la corba de mercat d’entrepans.
ACTIVITATS
Figura 4.2. Corbes d’oferta individual i de mercat. La corba d’oferta del mercat s’obté sumant horitzontalment les corbes d’oferta individuals (en el nostre cas, dels venedors Disc Jove i Disc Fun).
j D. La funció d’oferta
Per traçar la corba d’oferta ens centrem en la quantitat i el preu del producte ofert, i suposem que les altres variables explicatives romanen constants. En termes matemàtics, la relació entre la quantitat oferta d’un bé, el preu d’aquest bé i altres variables explica- tives es coneix com a funció d’oferta.
La funció d’oferta estableix que la quantitat oferta del bé ( QA ) en un període de temps concret depèn del preu d’aquest bé ( PA) , dels preus dels factors productius ( r ), de la tec- nologia ( z ) i del nombre d’empreses que actuen en aquest mercat ( H ). Podem escriure la funció d’oferta de la manera següent:
QA = O ( PA, r, z, H )
Si suposem que en la funció d’oferta anterior totes les variables romanen constants, excepte la quantitat oferta del bé A i el preu d’aquest bé, obtenim la corba d’oferta, que és l’expressió gràfica de la funció d’oferta.
La funció d’oferta recull la relació matemàtica que hi ha entre la quan- titat oferta d’un bé, el preu d’aquest bé i les altres variables que influei- xen en les decisions de producció.
0 1 2 3 4
3,
2,
2, 1,
1,
0,
Oferta de Disc Jove Oferta de Disc Fun Oferta del mercat
0 1 2 3 4 5 6 7
3,
2,
2, 1,
1,
0,
0 1 2 3
3,
2,
2, 1,
1,
0,
Preu d’un disc
Preu d’un disc
Preu d’un disc
Quantitat de discos compactes
Quantitat de discos compactes
Quantitat de discos compactes
Figura a) Figura b) Figura c)
j 4.4 L’oferta i la demanda: l’equilibri del
mercat
Quan posem en contacte els consumidors i els productors amb els plans de consum i producció respectius, és a dir, amb les corbes de demanda i oferta respectives en un mercat particular, podem analitzar com es duu a terme la coordinació dels dos tipus d’agents (vegeu quadre 4.3 i figura 4.3). S’observa com, en general, un preu arbitrari no aconsegueix que els plans de demanda i d’oferta coincideixin. Només en el punt de tall de les corbes d’oferta i demanda es produeix aquesta coincidència i només un preu pot produir-la. Aquest preu s’anomena preu d’equilibri , i la quantitat oferta i demanada, comprada i venuda a aquest preu, rep el nom de quantitat d’equilibri.
Ni la corba de demanda ni la d’oferta ens diran per si soles fins on poden arribar els preus o quina quantitat es produirà i consumirà per a cada preu. Per això, cal fer un es- tudi conjunt de les dues corbes i procedir per «tempteig».
j A. Conceptes d’excedent i escassetat
En la figura 4.3 i en el quadre 4.3 veiem com en la situació d’equilibri, és a dir, per a PE = 2, s’igualen les quantitats ofertes i demanades. A qualsevol preu més alt que el d’equilibri (per exemple, P = 2,5), la quantitat que els productors volen oferir excedeix la quantitat que els demandants volen adquirir i, a cau- sa de la pressió de les existències invenudes, la competència entre els venedors fa que el preu descendeixi fins a la situació d’equilibri. Les fletxes indiquen el sentit descendent en què tendeix a variar el preu quan hi ha un excedent al mercat.
Figura 4.3. Determinació de l’equilibri al mercat. Donat el preu d’equilibri, quan el preu és inferior hi ha un excés de demanda (escassetat), que fa que tendeixi a pujar. Quan és superior, hi ha un excés d’oferta (excedent), que fa que tendeixi a baixar. En un mercat lliure, els preus tendeixen a desplaçar-se cap al nivell d’equilibri.
El preu d’equilibri, o preu que buida el mercat, és aquell per al qual la quantitat demanada és igual que l’oferta. Aquesta és la quantitat d’equili- bri. L’equilibri es troba en la intersecció de les corbes d’oferta i demanda.
Excedent Hi ha oferents que, al preu vi- gent al mercat, no poden vendre el que volen.
Preu d’un disc compacte Excedent (excés d’oferta)
Escassetat (excés de demanda)
Oferta
Equilibri
Demanda
Quantitat de discos compactes
A la web i al CD de l’alumne hi trobaràs més informació.
Web i CD
j 4.5 Canvi en les condicions del mercat
Fins ara, hem estudiat el mecanisme de mercat centrant-nos en com l’oferta i la deman- da d’un bé determinat s’ajusten en funció del preu per arribar a l’equilibri. Hem suposat que tots els factors que incideixen sobre la demanda i l’oferta, excepte el preu, romanien constants. Però ara analitzarem els efectes que tenen sobre el preu i la quantitat d’equilibri les alteracions en factors determinats, com ara la renda o els preus de béns relacionats.
j A. Desplaçaments de la corba de demanda
La corba de demanda d’un bé, com ja hem vist, es traça mantenint constants tots els factors que incideixen sobre la demanda, excepte el preu del bé considerat. Per exemple, per determinar quina quantitat de mantega es vol demanar a diferents preus, suposem que els factors que afecten la demanda de mantega, llevat del preu, romanen constants. És freqüent, però, que la resta de factors no romanguin inalterats, cosa que motiva desplaçaments de la corba de demanda de mantega. D’aquests factors, els més importants són els següents:
j La renda dels consumidors. j Els preus dels béns relacionats. j Els canvis en els gustos o les preferències dels consumidors.
La renda dels consumidors
Si la renda d’un consumidor s’incrementa, aquest individu normalment voldrà gastar més diners i demanarà una quantitat més gran de molts dels béns (però no de tots). Aquest fet, precisament, ens permet establir la distinció entre béns normals i béns inferiors.
j Béns normals i béns inferiors
Quan es tracta d’un bé normal , l’augment de la renda dels consumidors fa que pugi la quantitat demanada per a cadascun dels preus. Aquest canvi es representa gràficament com un desplaçament de la corba de demanda de béns normals cap a la dreta (vegeu figura 4.4). Així, per exemple, quan es produeix un augment de la renda, una família pot consumir més mantega per a cadascun dels preus possibles d’aquest bé, per la qual cosa la corba de demanda es desplaça cap a la dreta. En la nova corba de demanda de mantega, D 2 , tots els punts es troben a la dre- ta de l’antiga D 1. Per exemple, al preu de 2 € el paquet d’1/4 de quilo de mantega, la quantitat demanada al mercat és de 2 milions de paquets de mantega, quan la renda mitjana anual de les famílies és de 8 000 € a l’any ( M ), i de 3 milions de paquets quan la renda mitjana familiar és de 9 000 € a l’any ( N ).
En un bé normal, la quantitat demanada per a cadascun dels preus aug- menta quan augmenta la renda.
En un bé inferior, la quantitat demanada disminueix quan augmenta la renda.
La corba de demanda d’un bé es desplaça quan s’altera qualsevol dels factors diferents del preu que incideixen en la demanda. Quan es modifica el preu, hi ha un moviment al llarg de la cor- ba de demanda, no pas un des- plaçament.
Tipologia de béns segons la relació amb la renda j Normal: — De primera necessitat. — De luxe. j Inferior.
A la web i al CD de l’alumne hi trobaràs més informació.
Web i CD
Els béns inferiors són béns per als quals hi ha alternatives de més qualitat. Exemples de béns inferiors són la mortadel·la, la margarina o el transport en autobús. Quan augmen- ta la renda dels individus, generalment disminueix el consum d’aquests béns.
j Béns de luxe i béns de primera necessitat
Dins dels béns normals, cal distingir entre béns de luxe i béns de primera necessitat.
Un exemple d’un bé de primera necessitat és la llet. Un exemple de bé de luxe és un cotxe esportiu.
Els preus dels béns relacionats
La quantitat demanada d’un bé depèn de les variacions dels preus dels béns relacionats. Per exemple, les variacions del preu de la margarina afecten la quantitat demandada de mantega, ja que la margarina i la mantega són dos béns que poden satisfer una mateixa necessitat en el consum.
Així, per exemple, una pujada del preu de la margarina indueix alguns consumidors a de- mandar més mantega i menys margarina. Els consumidors substituiran en la seva dieta la margarina per la mantega, a causa de l’encariment de la margarina.
En la representació gràfica, l’augment del preu de la margarina provoca un desplaçament de la corba de demanda de mantega similar al provocat per l’augment de la renda dels consumidors (vegeu figura 4.4).
Figura 4.4. Desplaçament de la corba de demanda de mantega. El desplaçament cap a la dreta de la corba de mantega ori- ginat per algun dels factors analitzats en el text (augment de la renda, pujada del preu d’un bé substitutiu de la mantega o augment de les preferències dels consumi- dors per la mantega) implica que la quan- titat demanada augmenti per a cadascun dels preus.
Un bé és de luxe quan, en augmentar la renda, la quantitat demanada d’aquest bé augmenta en major proporció que la renda.
Un bé és de primera necessitat quan, en augmentar la renda, la quanti- tat demanada d’aquest bé augmenta en menor proporció que la renda.
D 1 : 8 000 €/any (^5) D 2 : 9 000 €/any
4
3
2
1
1 2 3
Preu (P) (€)
(M)
D 2
(N)
D 1
Quantitat de mantega (milions de paquets d’1/4 de quilo)
Els preus dels factors productius
En la unitat 3 vam comprovar com les variacions dels preus dels factors influeixen en els costos de producció i, per tant, en la quantitat de béns i serveis que les empreses estan disposades a oferir a cadascun dels preus.
Així, per exemple, si estem analitzant l’oferta de mantega i es redueixen els salaris que es paguen als treballadors, el cost de produir un paquet de mantega disminuirà i les empreses contractaran més treballadors i augmentaran la quantitat que ofereixen de mantega a cadascun dels preus (vegeu figura 4.5).
Aquest augment de la quantitat oferta a tots els preus es representa en forma d’un desplaçament de la corba d’oferta cap a la dreta.
La tecnologia existent i les expectatives sobre el futur del mercat
Com es va explicar en la unitat 3, es considera tecnologia el conjunt de tècniques o mètodes coneguts per produir un determinat bé o servei. Qualsevol millora de la tecnologia que permeti produir i vendre una quantitat donada d’un bé a un preu més econòmic propicia que les empreses augmentin la quantitat oferta d’aquest bé a qualsevol preu.
En termes gràfics, podem dir que els avenços tecnològics desplacen les corbes d’oferta cap a la dreta (vegeu figura 4.5). Per exemple, la introducció d’una nova maquinària, que permeti obtenir de la llet més rendiment en la producció de mantega, farà que les empreses estiguin disposades a vendre més mantega a qualsevol preu, ja que poden ob- tenir-la a un cost més baix que abans. Així mateix, una millora en les expectatives sobre la marxa futura de l’economia pot fer que la corba d’oferta es desplaci cap a la dreta.
D’altra banda, quan es redueix el preu dels factors productius, la corba d’oferta també es desplaça cap a la dreta, des de O 1 fins a O 2. Les empreses estan disposades a oferir més mantega a qualsevol preu. Així, abans que la corba d’oferta es desplacés cap a la dreta al preu de 2 € el paquet de mantega, la quantitat oferta era de 2 milions de paquets al mes ( M ), i quan s’esdevé el desplaçament, la quantitat oferta passa a ser de 3 milions de paquets ( N ).
Figura 4.5. Desplaçament de la corba d’oferta. Quan s’altera algun dels factors diferents al del preu que incideixen en la demanda, aquesta es desplaça, com per exemple quan té lloc una millora tecnològica.
Tecnologia És el conjunt de tècniques o mètodes coneguts per produir un determinat bé o servei.
Preu de la mantega (euros per paquet d’1/4 de quilo)
O (^1) O 2
(M) (N)
4 3 2 1
1 2 3
Figura 4.6. Canvis en la demanda. Els moviments al llarg de la corba de de- manda de mantega tenen lloc quan se n’altera el preu (pas de A a B), mentre que els desplaçaments de la mateixa corba es produeixen quan canvia algun dels factors diferents del preu, com ara la renda (pas de A a C).
j C. Desplaçaments i moviments al llarg d’una corba
Si ens centrem inicialment en el cas de la demanda, convé destacar la diferència entre un desplaçament de la corba de demanda respectiva i un augment de la quantitat de- mandada. Els moviments al llarg de la corba de demanda d’un bé, com ara la mantega, es pro- dueixen a conseqüència d’un canvi en el preu d’aquest bé. Els desplaçaments de la corba de demanda (de mantega) es deuen a alteracions d’alguns dels altres factors diferents del preu de la mantega, com ara la renda dels consumidors. La corba de demanda de la figura 4.6 il·lustra la distinció entre els dos tipus de can- vis. L’esquema 4.1 també recull la diferència entre els canvis o desplaçaments de la corba de demanda i els canvis en la quantitat demanada.
Els desplaçaments de la corba d’oferta i la seva incidència
sobre el preu i la quantitat d’equilibri
Analitzem ara la incidència sobre el preu i la quantitat d’equilibri d’un desplaçament de la corba d’oferta en dos mercats diferents; per exemple, el del blat i el de l’ordi. Suposem que disminueix el preu del capital financer (els interessos que es paguen pels préstecs), cosa que implica que es redueixin els costos de producció del blat i de l’ordi. La incidència d’una reducció del preu del capital financer es representa mitjançant un desplaçament cap a la dreta de la corba d’oferta de O 0 a O 1 en els dos gràfics de la Figura 4.7. Com que els determinants de la demanda no han variat i les quantitats demanades a tots els preus no resulten afectades per la reducció dels costos de producció, les corbes de demanda no es desplacen. Com mostra la figura 4.7, els preus d’equilibri baixen de P 0 a P 1 i les quantitats d’equilibri augmenten de Q 0 a Q 1.
Un desplaçament de la corba d’oferta cap a la dreta implica una re- ducció del preu i un augment de la quantitat d’equilibri.
Moviment al llarg d’una corba de demanda o d’oferta: quan s’altera el preu. Desplaçament d’una corba de demanda o d’oferta: quan can- via una variable que no és el preu.
Preu de la mantega (euros per paquet d’1/ de quilo)
D 1
D 2
C
Quantitat demanada de mantega
B P 2
P 1
Moviment a llarg termini A Desplaçament
j 4.6 Elasticitat-preu de la demanda
L’ elasticitat-preu de la demanda ( Ep ) mesura el grau en què varia la quantitat demana- da, és a dir, el grau en què els consumidors responen a les variacions del preu de mercat. S’expressa com el quocient entre la variació percentual de la quantitat demanada del bé produïda per una variació del seu preu en un 1%, si es mantenen constants tots els altres factors que afecten la quantitat demanada. Per calcular l’ elasticitat-preu de la demanda ( Ep ) es pot fer servir l’expressió següent:
Variació percentual de la quantitat Δ Q Elasticitat –––––– x 100 demandada Q de la ( E (^) p ) = ––––––——–––––––––––– = –––––––——––––– demanda Variació percentual^ Δ P del preu –––––– x 100 P
En aplicar aquesta fórmula al canvi que té lloc entre els punts A i B de la figura 4.8.a, obtenim l’aproximació al valor de l’elasticitat següent: 100 – 180 ––––——––––– 100 –80/ Ep = ––––——––––– = ––––——––– = – 5 – 3 2/
- ––—— 5 De manera similar es calculen els valors de l’elasticitat de la demanda en les figures 4.8.b i 4.8.c. Atès que el preu i la quantitat demanada sempre varien en sentit contrari, l’elasticitat de la demanda (Ep) sempre és negativa. No obstant això, l’elasticitat-preu de la demanda (Ep) s’expressa normalment en termes absoluts, és a dir, sense el signe negatiu. És com si multipli- quéssim el resultat d’aplicar la fórmula per –1, perquè sempre sigui positiu.
Figura 4.7. Desplaçament de la corba d’oferta i els seus efectes sobre el preu i la quantitat d’equilibri. Quan es redueix el preu del capital, els costos de producció disminueixen i la corba d’oferta es desplaça cap a la dreta des de O 0 fins a O 1. La incidència sobre el preu i la quantitat d’equilibri de cada mercat depèn de la inclinació de la corba de demanda.
Elasticitat de la demanda Mesura de la sensibilitat de la quantitat demanada davant d’una variació del preu.
Elasticitat de la demanda: cate- gories i casos extrems:
Elàstica E (^) p > 1
D’elasticitat unitària Ep = 1
Inelàstica Ep < 1 Completament rígida: : Ep = 0
Perfectament elàstica Ep = ∞
Preu del blat (€/kg)
Quantitat de blat (M de quilo)
O 0
Mercat del blat
O 1
D
P 0 (1)
P 1 (0,5)
Q 0 (10) Q 1 (11)
a)
Preu de l’ordi (€/kg)
Quantitat d’ordi (M de quilo)
O 0 O 1
D
P 0 (1) P 1 (0,7)
Qo (10) Q 1 (15)
Mercat de l’ordi
b)
Figura 4.8. Elasticitat de la demanda. L’elasticitat de la demanda permet establir tres categories fonamentals i dos casos extrems: a) La demanda serà elàstica quan una reducció percentual del preu generi un augment percentual de la quantitat més gran [Ep = 2]. b) L’elasticitat serà unitària quan siguin iguals la reducció percentual del preu i l’augment percentual de la quantitat [E (^) p = 1]. c) La demanda serà inelàstica quan una reducció percentual del preu suposi un augment percentual de la quantitat més petita [Ep = 0,5]. d) La corba de demanda serà perfectament inelàstica, o rígida, quan una reducció percentual del preu no suposi cap variació en la quantitat [Ep = 0]. e) La corba de demanda serà perfectament elàstica quan el pendent de la corba sigui infinit [Ep = ∞]. (*) En les figures a), b) i c), suposem que es parteix del punt A i es va cap al B.
El càlcul de l’elasticitat-preu de la demanda permet establir la tipologia següent:
j Quan una variació del preu d’un 1% provoca una variació de la quantitat demanada superior a aquest percentatge, diem que la demanda és elàstica respecte del preu.
j Quan una variació del preu d’un 1% provoca una variació de la quantitat demanada inferior a aquest percentatge, diem que la demanda és inelàstica respecte del preu.
j Quan una variació del preu d’un 1% provoca una variació de la quantitat demanada d’aquest mateix percentatge, diem que la demanda té elasticitat unitària.
L ’elasticitat-preu mesura la sensibilitat de la quantitat demanada da- vant d’alteracions en el preu. Atès que la corba de demanda té pendent negatiu, l’elasticitat-preu de la demanda sempre té signe negatiu.
La demanda és elàstica si l’elasticitat-preu de la demanda és més gran que 1; és inelàstica si és més petita que 1, i és d’elasticitat unitària si és igual que 1.
A
B
0 100 180 Q (a) Demanda elàstica (*) 80/ E (^) p = ——————= 2 2/
5
3
A
B
Q 0 15 20 (b) Demanda d’elasticitat unitària (*) 5/ E (^) p = —————= 1 1/
3
2 D
0 100 110 (c) Demanda inelàstica (*) 10/ Ep = ——————= 0, 1/
5
4
P (^) D
E (^) p = 0
P
E (^) p = ∞
P D P D P D
A
B
Q
D
Q
(d) Inelasticitat perfecta
(^0) D
D
Q
(e) Elasticitat infinita
0
j Si la demanda és inelàstica ( E (^) p < 1), el canvi percentual en la quantitat de demanda serà més petit que el canvi percentual en el preu. D’aquesta manera, si el preu es redueix en un 10%, la quantitat demanada augmentarà en menys d’un 10%, per la qual cosa l’ingrés total disminuirà (vegeu figura 4.8.c).
Això e Quan la demanda és inelàstica, una reducció del preu disminueix l’ingrés total i un augment del preu l’incrementa. reus dels productes i que els ingressos totals augmentin, ja que la demanda de productes agrícoles sol ser inelàstica. La figura 4.9 il·lustra la rela- ció entre l’elasticitat de la demanda i l’ingrés total.
Donat un preu qualsevol, l’ingrés total es pot representar mitjançant el rectangle que apareix a sota de la corba de demanda. L’altura del rectangle és el preu, i la base és la quantitat demanada. Com que l’ingrés total és igual que la quantitat venuda multiplicada pel preu, l’àrea del rectangle és la representació de l’ingrés total.
j En la figura 4.9.a, la demanda és elàstica per als preus referits i, com es pot obser- var, l’ingrés total augmenta quan el preu es redueix. Quan el preu és de 5 euros i la quantitat venuda és de 100 unitats, l’ingrés és de 500 euros, mentre que quan el preu és de 3 euros i la quantitat venuda és de 180 unitats, l’ingrés total és de 540 euros. Així, doncs, quan el preu es redueix, l’ingrés total augmenta.
j En la figura 4.9.b, la corba de demanda és inelàstica per als preus considerats, i l’ingrés total disminueix quan el preu es redueix. Així, al preu de 5 euros i amb unes vendes de 100 unitats, l’ingrés total és de 500 euros, mentre que quan el preu és de 4 euros i la quantitat venuda és de 110 unitats, l’ingrés total és de 440 euros. Per tant, en aquest cas, quan es redueix el preu també disminueix l’ingrés. En general, la demanda dels productes agrícoles sol ser inelàstica, cosa que justifica que, de vegades, quan la collita és molt gran i el preu baixa, els pagesos vegin reduïts els ingressos totals.
Figura 4.9. L’elasticitat de la demanda i l’ingrés total. En la figura (a), quan el preu és de 5€, l’ingrés total és de 540€, de manera que, si s’abaixa el preu, augmenta l’ingrés total. En la figura (b), en canvi, l’ingrés total es redueix (a 440€) quan es disminueix el preu.
Preu del quilo de caramels (€)
(a) Demanda elàstica^ (b) Demanda inelàstica
Preu del quilo de caramels (€)
Demanda elàstica
Quan la demanda és inelàstica, una reducció del preu disminueix l’ingrés total i un augment del preu l’incrementa.
5
3
0 100 180
Demanda inelàstica
j B. Elasticitat de l’oferta
L’elasticitat de l’oferta és la variació percentual que experimenta la quantitat oferta d’un bé quan varia el preu un 1%, i es mantenen constants els altres factors. Depèn de la flexibilitat dels venedors per alterar la quantitat que produeixen del bé. Càlcul de l’elasticitat de l’oferta:
Canvi percentual en la quantitat oferta Elasticitat de l’oferta = ————————————————————— Canvi percentual del preu
Tenint en compte la similitud amb l’elasticitat de la demanda, només comentarem els casos extrems: j L’elasticitat de l’oferta és zero, és a dir, l’oferta és perfectament inelàstica, quan la corba d’oferta és vertical (vegeu figura 4.10.a). En aquest cas, la quantitat oferta no augmenta, independentment de quant pugi el preu. Així, per exemple, la corba d’oferta de Las Meninas, de Velázquez, és perfectament inelàstica. Hi ha una quanti- tat fixa (única) que no pot augmentar, per molt que en pugi el preu. j L’elasticitat de l’oferta és infinita, és a dir, l’oferta és perfectament elàstica, quan la corba d’oferta és horitzontal (vegeu figura 4.10.b). En aquest cas, el preu és com a mínim P 0 , si bé a aquest preu els oferents estan disposats a vendre tota la quantitat que es demandi.
Figura 4.10. Corba de les ofertes perfectament elàstica i perfectament inelàstica. a) Quan l’oferta és completament inelàstica, la quantitat oferta no augmenta, independentment del preu. b) Quan l’oferta és perfectament elàstica, els oferents estan disposats a vendre la quantitat que es demani al preu P 0_._
L’ elasticitat de l’oferta reflec- teix la flexibilitat dels venedors per alternar la quantitat que produeixen del bé.
Oferta perfectament elàstica
Quantitat oferta
Preu
Quantitat oferta
(a) Oferta perfectament inelàstica (b) Oferta perfectament elàstica
P 0
Oferta perfectament inelàstica
Preu
