OCE – T.9
El poder judicial:
La Constitució de 1978 va suposar un canvi fonamental en el disseny de les institucions de
l’Estat. Va suposar, la separació de poders i la descentralització territorial de l’Estat en virtut
de principi democràtic i del principi autonòmic.
No obstant, el poder judicial va continuar mantenint la mateixa estructura, al contrari que el
poder legislatiu i executiu que va suposar u canvi per escollir els seus representants.
En termes estructurals, a més de la seva independència i de la inamobilitat de jutges i
magistrats, la Constitució únicament estableix, en els deu articles del Títol VI, els principis
generals que hauran de guiar una ulterior regulació del poder judicial mitjançant l’aprovació
d’una Llei Orgànica. També hi ha el mandat que el poder judicial tingui un òrgan de govern
propi.
El sistema jurídic espanyol pertany a la cultura o a la tradició judicial del dret civil (civil law)
d’inspiració francesa i, més concretament napoleònica i que té els seus antecedents en el
dret romà, el qual s’aplica pràcticament en tota Europa.
Pel que fa a l’organització del sistema judicial, esdevé un tret específic del sistema del civil
law el seu component burocràtic. Això implica que jutges, fiscals, lletrats de l’administració,
advocats de l’estat i la resta de funcionaris o operadors jurídics, constitueixen una part més
de l’organització de l’Estat.
Mentre que el sistema polític del common law les elits judicials tenen una vessant o
competència a l’hora de formar part de les fiscalies o tribunals de naturalesa molt més
política, la carrera judicial a l’Estat espanyol (o, per exemple, també a França), es fa dins de
l’Estat.
Jutjar és determinar el dret, resoldre un conflicte que ha sorgit en l’aplicació del dret a un
cas concret. Qualsevol funcionari aplica el dret a un cas concret, però a diferència de tots els
altres el jutge té el màxim grau d’irrevocabilitat que permet l’ordenament jurídic. La
