Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Origen Europa Orient , Apuntes de Ciencias de la Actividad Física y del Deporte

Asignatura: Esgrima, Profesor: , Carrera: Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 27/10/2008

daniiii8
daniiii8 🇪🇸

5

(2)

2 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
ESGRIMA
ESGRIMA JUDO
Origen Europa Orient
Contacte No Si
Lluita amb implement No
Categories de pes No Si
Distància amb el rival Llarga Curta
Olímpic i paralimpic Sí (motrius) Sí (sensorials)
Presentació: temes
1. descripció i característiques de l’esgrima.
2. tècnica de cames.
3. oret: fonaments tècnics (+ un apartat per l’esgrima per
discapacitats).
4. reglament.
5. materials alternatius en l’ambit escolar.
Tema 1: descripció i característiques generals de l’esgrima.
1. antecedents històrics:
origens lligats a l’evolució cultural.
Les grans civilitzacions.
L’aparició de la polvora.
Segles XV – XVII: tractats d’esgrima.
Segles XVII: el oret (arma d’estudi a França).
Segles XVII – XIX: els duels.
L’esgrima moderna: normativització dels duels i primers encontres
internacionals, nals del SXIX, l’esgrima com a un dels motors de
l’esport modern els JJOO del 1896.
Esgrima es l’unic esport olímpic amb origens espanyols.
2. les armes.
2.1. armes de l’esgrima competitiva: espasa, oret i sabre.
2.2. armes d’iniciació a l’esgrima:
- sabrescuma: no cal careta, exempte de risc, ideal per la iniciacio a
l’escola (avantatges) poca progressió tècnica i tocats no ofensius
(inconvenients)
- oretescuma: introducció a l’escola, correcte control tecnic
(avantatges), cal careta, es trenca facilment i tocats no objectius
(inconvenients)
- spaddeto: introducció a l’escola, correcte control tecnic, dicil de
trencar (avantatges), cal careta (inconvenients)
Practica 1:
1. materials alternatius:
- sabrescuma: muntatge i familiarització.
- oretescuma
- spadetto.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Origen Europa Orient y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Actividad Física y del Deporte solo en Docsity!

ESGRIMA

ESGRIMA JUDO

Origen Europa Orient

Contacte No Si

Lluita amb implement Sí No

Categories de pes No Si

Distància amb el rival Llarga Curta

Olímpic i paralimpic Sí (motrius) Sí (sensorials)

Presentació: temes

  1. descripció i característiques de l’esgrima.
  2. tècnica de cames.
  3. floret: fonaments tècnics (+ un apartat per l’esgrima per discapacitats).
  4. reglament.
  5. materials alternatius en l’ambit escolar.

Tema 1: descripció i característiques generals de l’esgrima.

  1. antecedents històrics:
    • origens lligats a l’evolució cultural.
    • Les grans civilitzacions.
    • L’aparició de la polvora.
    • Segles XV – XVII: tractats d’esgrima.
    • Segles XVII: el floret (arma d’estudi a França).
    • Segles XVII – XIX: els duels.
    • L’esgrima moderna: normativització dels duels i primers encontres internacionals, finals del SXIX, l’esgrima com a un dels motors de l’esport modern els JJOO del 1896. Esgrima es l’unic esport olímpic amb origens espanyols.
  2. les armes. 2.1. armes de l’esgrima competitiva: espasa, floret i sabre. 2.2. armes d’iniciació a l’esgrima:
    • sabrescuma: no cal careta, exempte de risc, ideal per la iniciacio a l’escola (avantatges) poca progressió tècnica i tocats no ofensius (inconvenients)
    • floretescuma: introducció a l’escola, correcte control tecnic (avantatges), cal careta, es trenca facilment i tocats no objectius (inconvenients)
    • spaddeto: introducció a l’escola, correcte control tecnic, dificil de trencar (avantatges), cal careta (inconvenients)

Practica 1:

  1. (^) materials alternatius:
    • sabrescuma: muntatge i familiarització.
    • floretescuma
    • spadetto.
  1. tècnica de cames:
  • Guardia: posició base.
  • marxar: avançar.
  • trencar: retrocedir.

Tècnica de cames: tots els elements: Guàrdia Marxar ho apendrem mitjançant metodes directius, formes jugades. Trencar Fons: moviment que requereix escalfament d’abductors i isquios.

Tecnica de ma: (en sabre) F 0 E 0cop de dits (cop al cap) Salutació. Escalfament:

  1. tecnica de cames: fons. La distancia (elements de la distancia): reconeixament i manteniment.
  2. accions d’esgrima (iniciació a l’estratègia i a la tactica): ofensives i defensives.
  3. accions d’esgrima (quatre grups principals):
    • ofensives (amb iniciativa d’atac)
    • defensives
    • contraofensives: accio d’anar a tocar el rival sense la iniciativa.
    • preparacions: per facilitar les tres accions anteriors.
    • l’assalt (com a eina educativa): enfrontament entre dos tiradors.
  4. reglament i arbitratge (les veus de l’arbitre): en guardia, preparats, endavant i alto. La convenció: un dels elements mes complicats.
  5. accions d’esgrima (elements tècnics):
    • ofensives: atacs i respostes (amb iniciativa).
    • defensives: distancia (cames) i parades (ma)
    • contraofensives: contraatac (sense iniciativa)
    • preparacions.
  6. reglament (la convensio) i arbitratge (té un protagonisme important). Quan s’atura l’atac del contrari, tan amb la distància com amb una parada, acaba la iniciativa i si després ataco jo, qui té la iniciativa soc jo, això no es un contraatac, es una resposta. La convenció: implica reflexió, ens diu qui guanya el punt en cas que toquin els dos a l’hora. És una normativa interna en el floret i el sabre que diu que en cas de que els dos es toquin alhora guanya el qui té la iniciativa, és a dir, el que comença a atacar. La convenció només s’aplica en cas de que el que porta la iniciativa et toca i tu també, si ell no et toca no s’aplica. Inclus si fa dues accions tampoc s’aplica, només si en la mateixa acció ell et toca i tu també a ell. La resposta és l’atac després de fer una de les dues accions defensives (parada i distancia), en el qual ja es té l’iniciativa després de defensar-se ja que el rival ja ha acabat el seu atac.
  7. accions d’esgrima:
    • ofensives (atac – resposta)
    • contraofensives (contraatac)
    • defensives:
      • distancia.
      • parades: 3ª 4ª i 5ª

Eliminació directa: 15 tocats i 9 minuts

  1. accions ofensives: atac simple directe Resposta compost indirecte Finta atac.
  2. parades: 4a 6a.
  3. progressio d’ensenyament
    • complexitat coordinativa <-> tasca <-> + oposicio. Compost: té com a minim una finta = engany, provocar un gest al rival per poder fer-ne un altre. Atac simple directe: comença i acaba per la mateixa linia, no hi ha canvis de direccio. Atac simple indirecte: comença amb una línia i acaba amb una altre ja que la posicio del rival es la mateixa. Atac compost (finta): és semblant al indirecte pro la finta no toca al rival, ni tansols té la intensio de fer-ho, sino que provoca una accio del contrari per jo poder fer-ne una altre. Faig una accio pq el rival faci l’accio de pararme, pero conscientment de pararme, per tant abans que ho faci canvio la linia i faig l’atac sense oposicio ja que he desbancat al rival.
  4. accions ofensives: atac simple directe cop recte Compost indirecte passe Resposta
  5. preparacions: fintes Batiments exam practic Lligaments

Finta: engany d’atac, de l’atac que jo vulgui. Pot ser de passe o de cop recte. Es un tipus de preparacio pq te com objectiu facilitar el tocat o facilitar que no ens toquin. Lligaments: preparació d’atac. És un contacte continuat de la meva fulla amb la del rivall, després del lligament faig el meu atac. S’aconsegueix tenir una linia del rival directa i una de meva coberta. Aquesta acció no s’utilitza massa en competició, sí en iniciació. Batiment: parar un cop del defensor amb un cop contra la seva fulla i després poder atacar per la linia oberta (cop (per desplaçar la seva fulla) i atac).

Contra de 6ª: D vs D / E vs E: A: lligament 6ª + atac indirecte / parada de 4a + resposta indirecte B: lligament 4ª + atac directe / parada contra 6a + resp. Indirecte. D vs E: A: lligament de 6ª + atac directe / parada contra 6ª + resp directe. Tirador A tirador B EXAMEN PRACTIC

Poule: (en competicio les poules son 5 tocats.) objectiu: treballar de forma integrada aspectes del:

  • reglament – convensio.
  • tecnics / tactics.
  • valors

)a si hi ha tocat, qui toca? )b (^) Si hi ha dos tocats, qui té la iniciativa?

Esgrima per a discapacitats: Antecedents:

  • introducció al 1953 per Ludwig Guttman (exesgrimista)
  • programa paralimpic: Roma 1960
  • introducció a espanya Barcelona 1990
  • barcelona 92, integració de l’esgrima olímpica i paralímpica (instal.lacions, materials, villa, sistema de competició…)

Discapacitat física i esgrima:

  • esportistes amb discapacitats motrius: paralisis cerebral, lesions medulars, espina bifida, poliomelitis, amputacions…
  • tots competeixen amb cadira de rodes.

Classificacions funcionals:

  • no classificació medica segons la minusvalia sinó d’acord a les capacitats físiques de l’esportista.
  • equivalencia funcional de diferents tipus de discapacitat.
  • homogeinització de les diferens minusvalies dins la competició: més competitivitat.
  • proves funcionals amb cadira de rodes.
  • valoració d’accions especifiques o aplicables a l’esgrima amb cadira.
  • 4 tests: puntuacions basiques.
    • 0 punts: sense funcionalitat.
    • 1 punts: moviment minim
    • 2 punts: moviment net pero pobre
    • 3punts: exercici normal Existeixen adaptacions de les valoracions segons la tipologia de la lesio. Test 1: extensio del cap amunt: extensio de la ms dorsal. Test 2: balanceig lateral: oblics, lumbars i laterals del tronc. Test 3: extensió lumbar: extensio de la ms lumbar i dorsa. Test 4: balanceig lateral amb arma: oblics, lumbars i laterals del tronc
  • les proves funcionals classifiquen els esgrimistes en classes i categories:

Categories competitives individuals

Classes funcionals

Disponibilitat motriu

Categoria A Classe 4 Molt bon equilibri, funcionalitat a les cames i braç armat normal, lesions inferiors a L4. Classe 3 Bon equilibri, sense funcionalitat a les cames i braç armat normal. Paraplexia d10-12. amputacions dobles per sobre genoll.

Categoria B Classe 2 Equilibri acceptable a la cadira, braç armat normal, paraplexia d1d9, tetreplegia incompleta.

Categoria C Classe 1B Sense equilibri, braç armat afectat, subjectar l’arma amb vandatges. Tetra c7c Classe 1A Sense equilibri, subjectar l’arma amb vendatges. Tetra c5c6.