¡Descarga Anatomía del aparato locomotor: Osteología, artrología y miología - Prof. 1255 y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Actividad Física y del Deporte solo en Docsity!
BIOMECÀNICA
FRANCESC MARÍN
ANATOMIA DEL APARELL LOCOMOTOR (INTRODUCCIÓ)
OSTEOLOGIA: ossos ARTROLOGIA: articulacions MIOLOGIA: músculs
POSICIÓ ANATÒMICA
TRANSVERSAL --------
POSICIÓ CORPORAL SAGITAL | (línia de darrera a davant) FRONTAL (eix longitudinal)
TRANSVERSAL
EIXOS SAGITAL
( formen part dels LONGITUDINAL plans)
- Els eixos serveixen per fer descripcions de moviments.
Dibuixos:
Terminologia
Terminologia de posició
- Segons la proximitat a la línia mitra del cos:
CARA INTERNA
CARA EXTERNA
Com més proper: intern Com més lluny: extern
També es pot dir : CARA MITJA (intern) - CARA LATERAL (extern)
- Quan ens referim a extremitats: segons la proximitat al tronc:
PROXIMAL : la més pròxima DISTAL : la més lluny
- Estructura més propera o més llunyana (més interior) a la pell:
SUPERFICIAL: més propera a la pell PROFUND: més llunyana a la pell
Terminologia de moviment
Hi ha un nom per acció i un nom diferent per lo oposat.
- FLEXIÓ - EXTENSIÓ
- El moviment del turmell sobre l’eix transversal és FLEXIÓ DORSAL i **FLEXIÓ PLANTAR.
- ABDUCCIÓ - ADUCCIÓ**
Abducció: separa les extremintats o les parts del cos de la linia mitra del cos. Aducció : moviments que apropen extremitats a la línia mitja.
- MOVIMENTS DE ROTACIÓ
INTERNA : moviment que apropa estructures a la línia mitja (en funció d’un eix longitudinal) Ex.: moviment de rotación de la mà i l’avantbraç. EXTERNA : moviment que allunya les estructures de la línia mitja (en funció d’un eix longitudinal)
ROTACIÓ DRETA O ESQUERRA: anomenem així a la rotació del tronc.
Aspectes generals de les articulacions
- Quines són les superfícies òssies que prenen part en l’articulació.
- Quines estructures formen part d’una articulació?
- Entre ós i ós hi ha cartílags, es diuen CARTILAG HIALÍ.
- CÀPSULA ARTICULAR: Aïlla l’articulació d’estructures externes. Bossa hermètica que s’enganxa als 2 óssos de l’articulació. A la superfície interna de la càpsula està recoberta per un teixit epitelial que produeix una secreció LÍQUID SINOVIAL Funció: lubricació de l’articulació per evitar friccions. També nodreix al cartílag hialí. Ens separa dos espais (la càpsula) estructures intraarticulars (dins la càpsula) i estructures extraarticulars (fora de la càpsula).
- LLIGAMENTS: estructures passives que poden ajudar a estabilitzar l’articulació, que limiten el moviment de l’articulació. Hi ha diferents tipus: - LL. INTRAARTICULARS (dins la càpsula banyats per líquid sinovial). Ex.: lligaments creuats del genoll (costa molt cicatritzar perquè queden 2 trossos flotant quan es trenca) - LL. EXTRAARTICULARS: a totes les articulacions (fora de la càpsula). - INTRÍNSECS La majoria són reforços de la càpsula. - EXTRÍNSECS No reforços de la càpsula. Reforcen l’articulació.
- FIBROCARTÍLAG: Estructura de teixit connectiu de tipus cartílag que són sempre intraarticulars i que poden tenir 3 funcions diferents: - Amortiguar una càrrega (Ex.: discs intervertebrals) - Fer congruents superfícies articulars que no ho són. - Disc intervertebral, menisc, rodet.
Estructures auxiliars de les arituclacions
- Bosses seroses : són bosses que fan de coixí perquè els tendons que passen per l’articulació no facin fricció, perquè llisquin. No n’hi ha a totes les articulacions.
- Veines tendinoses: Són recobriments del tendó per evitar la fricció.
- Correderes : Recobreix la superfície perquè el tendó no surti del lloc (corredera bicipital)
Classificació de les articulacions segons el moviment
SINARTROSI : No tenen moviment (crani) DIARTROANFIARTROSI : Tenen petits moviments (columna vertebral)
DIARTROSI : Grans moviments.
DIARTROSI
- ARTRODIA: Fan moviments depenent de la superfície articular. Petits desplaçaments (canells).
- TROCOIDE: La superfície articular,una és plana i l’altra cilíndrica. Hi ha un eix de moviment. Rotació (colze pronació/supinació). Articulació cubito-radial.
- TROCLEAS: Una superfície còncava i una convexa (cúbit). Un eix de flexió-extensió (humero-cubital)
- CONDILIA: Una part còncava i una convexa (humero-radial). 2 eixos de moviment.
- ENCAIX RECÍPROC: (sella de montar) (trapezi metacarpians). Flexió-extensió. 2 eixos de moviment. Abducció-adducció.
- ENARTROSI: 2 superfícies, una còncava i una convexa. Amb forma esfèrica. (coxofemoral, escàpulo-humeral) 3 eixos de moviment.
ARTICULACIÓ ESCÀPULO-HUMERAL
SUPERFÍCIES ÒSSIES: CAP DE L’HÚMER + GLENOIDE DE L’ESCÀPULA.
- Té un rodet que amplia la superfície de la glenoide per adaptar-ho al cap de l’húmer.
- Té una càpsula articular que engloba tota l’articulació. Aquesta càpsula té uns reforços LLIGAMENTS INTRÍNSECS. Hi ha 3 lligaments situats a la cara anterior de l’articulació. Van de la glenoide cap a l’húmer: són LLIGAMENTS GLENOHUMERALS (superior, inferior i mig).
- A l’articulació hi ha també tendons i músculs. Té 4 músculs que venen de l’escàpula i van a l’húmer, s’anomena MANEGUET DELS ROTADORS (manguito). La seva funció principal és la d’estabilitzar aquesta articulació. Quan es contrauen apropen la glenoide al cap de l’húmer. MANEGUET DELS ROTADORS:
- (^) M. SUBESCAPULAR APUNTES ALBERTO
- M. SUPRAESPINOS
- M. INFRAESPINÓS
- M. RODÓ MENOR
ARTICULACIÓ DEL COLZE
Té 4 lligaments:
- Hi ha un lligament lateral intern que té 3 feixos – Van de l’epitròclea fins a l’epífisi proximal del cúbit.
- (^) Hi ha un lligament lateral extern que té 3 feixos – Van de l’epicòndil fins a: un va a l’olècranon i els altres 2 al radi.
- Hi ha 2 lligaments més que són: LL. ANULAR i LL. QUADRAT. ARTICULACIÓ DE LA MÀ
- Cada articulació interfalàngica té càpsules i lligaments a les cares laterals de l’ós.
ARTICULACIÓ COXO-FEMORAL (DE LA CADERA)
Aquests músculs són els que limiten la flexió de la cadera.
A la vora interna del genoll hi ha 3 tendons: LA PATA DE GALLO: cada tendó pertany a un múscul diferent: un semitendinós, recte intern i sertorià.
- El quàdriceps no forma part de la pata de gallo.
