Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


PAC 1 DRET COL·LECTIU, Apuntes de Derecho

DERECHO COLECTIVO, PRACTICA 1 CON SOLUCIONES. PRIMERA PRACTICA.

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 09/06/2019

ireneess
ireneess 🇪🇸

4

(1)

3 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
03.516 - DRET DEL TREBALL COL·LECTIU
Semestre Feb Jun19
Unitat 1
Prova d’avaluació contínua - PAC 1
SOLPAC 1
Enunciats de la PAC
PRIMER BLOC: QÜESTIONS DE CARÀCTER TEÒRIC (valor 5 punts)
1. Quin és la diferència bàsica entre la llibertat sindical positiva i la llibertat sindical negativa?
2. Quines garanties comporta la llibertat sindical individual?
3. Quan fem referència a les limitacions de la llibertat sindical, a què ens estem referint?
4. Diferència entre la representativitat sindical i empresarial.
5. La Doctrina del Tribunal Constitucional en relació amb la llibertat sindical de la funció pública.
Respostes
1. Quin és la diferència bàsica entre la llibertat sindical positiva i la llibertat sindical negativa?
La llibertat sindical és un dret que es predica tant dels treballadors individualment considerats com dels sindicats
ja constituïts. En el primer cas es parla de llibertat sindical individual i és segon de llibertat sindical col·lectiva o
autonomia sindical.
Per la seva banda, la llibertat sindical Individual es concreta en una llibertat sindical positiva consistent en una
llibertat per constituir un sindicat i per afiliar-se a un ja constituït i en una llibertat sindical negativa llibertat per no
sindicar o per abandonar el sindicat al que s'estava afiliat.
El dret reconegut en l'article 28.1 CE és un dret de llibertat que es pot veure en sentit positiu, com a dret de
creació de sindicats i d'afiliació a aquests, i en sentit negatiu, com a dret a estar al marge de qualsevol
organització sindical o a no sindicar-se.
En definitiva, la llibertat sindical individual negativa, és el dret dels treballadors de no afiliar-se a una organització
sindical o desafiliar-se d'ella. Aquest dret forma part del marc jurídic general internacional i nacional i porta com
a conseqüència la protecció als treballadors en aquests dos àmbits: la no-incorporació d'un treballador a un
sindicat, i la no permanència en aquest, si es troba afiliat, bastant per a això la voluntat del treballador en
qualsevol dels dos sentits i sense que la seva decisió pugui comportar cap represàlia. Per tant, qualsevol
mecanisme destinat a limitar aquest dret no té validesa.
El reconeixement d’aquesta vessant de la llibertat sindical constitueix un pas endavant en el desenvolupament
de la llibertat sindical perquè en el passat en molts països amb règims autoritaris la sindicalització era obligatòria
per a tots els treballadors.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga PAC 1 DRET COL·LECTIU y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!

Semestre Feb – Jun 19 Unitat 1

Prova d’avaluació contínua - PAC 1

SOLPAC 1

Enunciats de la PAC PRIMER BLOC: QÜESTIONS DE CARÀCTER TEÒRIC (valor 5 punts)

1. Quin és la diferència bàsica entre la llibertat sindical positiva i la llibertat sindical negativa?

2. Quines garanties comporta la llibertat sindical individual?

3. Quan fem referència a les limitacions de la llibertat sindical, a què ens estem referint?

4. Diferència entre la representativitat sindical i empresarial.

**5. La Doctrina del Tribunal Constitucional en relació amb la llibertat sindical de la funció pública. Respostes

  1. Quin és la diferència bàsica entre la llibertat sindical positiva i la llibertat sindical negativa?** La llibertat sindical és un dret que es predica tant dels treballadors individualment considerats com dels sindicats ja constituïts. En el primer cas es parla de llibertat sindical individual i és segon de llibertat sindical col·lectiva o autonomia sindical. Per la seva banda, la llibertat sindical Individual es concreta en una llibertat sindical positiva consistent en una llibertat per constituir un sindicat i per afiliar-se a un ja constituït i en una llibertat sindical negativa llibertat per no sindicar o per abandonar el sindicat al que s'estava afiliat. El dret reconegut en l'article 28.1 CE és un dret de llibertat que es pot veure en sentit positiu, com a dret de creació de sindicats i d'afiliació a aquests, i en sentit negatiu, com a dret a estar al marge de qualsevol organització sindical o a no sindicar-se. En definitiva, la llibertat sindical individual negativa, és el dret dels treballadors de no afiliar-se a una organització sindical o desafiliar-se d'ella. Aquest dret forma part del marc jurídic general internacional i nacional i porta com a conseqüència la protecció als treballadors en aquests dos àmbits: la no-incorporació d'un treballador a un sindicat, i la no permanència en aquest, si es troba afiliat, bastant per a això la voluntat del treballador en qualsevol dels dos sentits i sense que la seva decisió pugui comportar cap represàlia. Per tant, qualsevol mecanisme destinat a limitar aquest dret no té validesa. El reconeixement d’aquesta vessant de la llibertat sindical constitueix un pas endavant en el desenvolupament de la llibertat sindical perquè en el passat en molts països amb règims autoritaris la sindicalització era obligatòria per a tots els treballadors.

PAC 1 Semestre Feb – Jun19. Per això, en virtut de la llibertat sindical negativa, qualsevol pacte individual o col·lectiu que imposi com a condició per al naixement o manteniment del contracte de treball la sindicació en general o a un sindicat en particular s'ha de qualificar d’atemptatòria per a la llibertat sindical.

2. Quines garanties comporta la llibertat sindical individual? Com indica la STC 17/2005, la llibertat sindical garanteix, en el seu vessant individual, el dret del treballador a no sofrir conseqüències desfavorables en l'empresa per raó de la seva afiliació o activitat sindical. Per això, la llibertat d'afiliar-se a un sindicat i la llibertat de no afiliar-se, així com el desenvolupament de l'activitat inherent a la legítima actuació sindical en l'àmbit de l'empresa impliquen una garantia d'indemnitat. En l'àmbit de les relacions laborals, la garantia d'indemnitat ve a significar la impossibilitat d'adoptar mesures de represàlia derivades de les actuacions del treballador encaminades a obtenir judicial o extrajudicialment la tutela dels seus drets. Pel que, en el cas que una actuació empresarial motivada pel fet d'haver exercitat una acció judicial tendent al reconeixement d'uns drets dels quals el treballador es creia assistit, ha de ser qualificada com a discriminatòria i radicalment nul·la per resultar contrària a aquest mateix dret fonamental (tutela judicial), cal recordar que entre els drets laborals bàsics, fixats en l'art 4 ET, es troba el d'exercitar individualment les accions derivades del seu contracte de treball. Així doncs, en aplicació de la previsió de l'art. 53.2 CE, el dret de llibertat sindical, situat entre els drets fonamentals, obre la via perquè els seus titulars puguin recaptar la seva tutela del TC a través del recurs d'empara quan considerin que ha estat vulnerat i no s'ha aconseguit el seu reconeixement per part de la jurisdicció ordinària. En relació a aquesta garantia constitucional, el TC ha assenyalat que aquest instrument de tutela es configura com una protecció constitucional que la CE atorga als drets fonamentals i llibertats públiques, comprenent tant les facultats que integren el denominat contingut essencial del dret, com «totes aquelles facultats que la Llei més enllà d'aquest contingut essencial, concedeixi als titulars del dret de llibertat, les quals, d'aquesta forma, queden incorporades al dret o llibertat amb el benefici de la protecció especial que aquests mereixen», i que es coneixen com el contingut addicional del mateix (STC 101/1991, de 13 de maig). 3. Quan fem referència a les limitacions de la llibertat sindical, a què ens estem referint? L'exercici de la llibertat sindical en el si de les Administracions públiques reconegut en la Constitució (art. 103.3) està sotmès a certes peculiaritats derivades lògicament dels principis d'eficàcia i jerarquia que han de presidir, per mandat constitucional, l'acció de la funció pública (art. 103.1 CE) i que no poden ser objecte de subversió ni menyscapte (STC 143/1991). No se'ls nega el dret a la llibertat sindical, sinó que parteix de la base dels art. 28.1 i 103.3 CE, doncs és la llei la que regularà les peculiaritats de l'exercici de sindicalització dels funcionaris públics. En la qual es regulen aquelles particularitats que no atemptin al seu contingut essencial, com constata el fet que tenen unes instàncies específiques de participació, així com un sistema de negociació col·lectiva propi, sense que això pugui suposar la desaparició de l'exercici de tals manifestacions del dret sindical. Els cossos i forces de seguretat de l'Estat que no tinguin caràcter militar se li reconeix el dret a la llibertat sindical, si bé, l'LO 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, introdueix determinades limitacions justificant-se en l'especial característica de la funció policial, així com el caràcter d'institut armat que la Llei atribueix al cos de policia. Pel que fa als funcionaris dels Cossos de Policia de les Comunitats Autònomes, la seva relació ve donada per les disposicions especifiques de cadascuna de les CC.AA., aplicant-se'ls les limitacions que en matèria de sindicació se'ls aplica als funcionaris públics de l'Administració General de l'Estat. Així ho determina la STC 273/1994, referint-se a la Policia Local, afirma que ha de tenir-se en compte que «limitar» del dret de llibertat sindical no és «excepcionar», doncs, la llibertat sindical «ha de comptar amb una zona d'existència en la qual pugui ser reconeguda, la qual cosa pressuposa, al seu torn, l'existència de certs continguts – per mínims que aquests siguin – en què substanciar-se aquella llibertat, doncs el contrari suposaria tant com la negació pràctica de la mateixa.

PAC 1 Semestre Feb – Jun19. menyscapte (STC 143/1991, d'1 de juliol, FJ 5º). Fixant la doctrina següent en relació amb la llibertat sindical de la funció pública.

  • En relació amb el dret d'informació sindical, «a l'hora de ponderar constitucionalment l'emissió d'informacions sindicals que tinguin per objecte suscitar reivindicacions concretes o la crítica i denúncia de determinades condicions en la prestació del servei públic (...) aquesta informació ha de posar-se en relació (...) amb l'interès públic i el concret interès administratiu» (STC 143/1991).
  • El reconeixement del dret de la llibertat sindical no implica necessàriament el reconeixement del dret a la negociació col·lectiva (STC 57/1982).
  • I, finalment, en virtut de la STC 91/1983, s'ha interpretat que la Constitució espanyola no reconeix el dret de reunió dels funcionaris membres d'un sindicat en hores de treball i en les dependències de l'Administració, podent exercir-se el dret de reunió, fora de l'horari de treball, en locals aliens a l'Administració o en els habilitats per la mateixa. SEGON BLOC: PART PRÀCTICA (valor 5 punts) SUPÒSITS DE FET: LLIBERTAT SINDICAL L'empresa WZT té una plantilla de 750 persones treballadores amb un comitè d'empresa de 17 membres repartits entre els dos sindicats més representatius del país. Un grup nombrós de treballadors, cansats dels lobbies sindicals, decideixen crear un sindicat independent de treballadors (SIT). Davant això, cinc membres del comitè d'empresa decideixen abandonar els seus respectius sindicats i afiliar-se al nou sindicat SIT. L'endemà es reuneixen els afiliats del sindicat SIT i decideixen formar la Secció Sindical de conformitat amb l'establert en les seves normes estatutàries. **Preguntes:
  1. Quin serà el contingut mínim de les normes estatutàries del nou sindicat?
  2. Quins drets tindrà la Secció Sindical del sindicat SIT?
  3. Pot tenir algun tipus de representació la secció sindical?
  4. En cas afirmatiu, quins drets tindrà la figura representativa de la secció sindical? Respostes
  5. Quin serà el contingut mínim de les normes estatutàries del nou sindicat?** El contingut mínim de les normes estatutàries per a la constitució d'un sindicat ho trobarem en l'art. 4.2 de la L.O. 11/1985, de 2 d'agost, de Llibertat sindical. El qual estipula el següent:
  6. Les normes estatutàries contindran almenys: a) La denominació de l'organització que no podrà coincidir ni induir a confusió amb una altra legalment registrada. b) El domicili i àmbit territorial i funcional d'actuació del sindicat. c) Els òrgans de representació, govern i administració i el seu funcionament, així com el règim de provisió electiva dels seus càrrecs, que hauran d'ajustar-se a principis democràtics.

PAC 1 Semestre Feb – Jun19. d) Els requisits i procediments per a l'adquisició i pèrdua de la condició d'afiliats, així com el règim de modificació d'estatuts, de fusió i dissolució del sindicat. e) El règim econòmic de l'organització que estableixi el caràcter, procedència i destinació dels seus recursos, així com els mitjans que permetin als afiliats conèixer la situació econòmica. Addicionalment haurem de tenir en compte l'estipulat en l'art. 5.2 b) del RD 416/2015, de 29 de maig, sobre dipòsit d'estatuts de les organitzacions sindicals i empresarials que manifesta: b) Els estatuts aprovats, que hauran d'estar signats bé digitalment o bé en totes les seves pàgines pels promotors, o pels representants en cas de persones jurídiques, hauran de contenir almenys: 1r. La denominació del sindicat o de l'associació empresarial, incloses les seves sigles o acrònim, si escau, que no podrà coincidir ni induir a confusió amb una altra legalment registrada. 2n. El domicili i àmbit territorial i funcional d'actuació del sindicat o de l'associació empresarial. 3r. Els òrgans de representació, govern i administració i les seves normes de funcionament, així com el règim de provisió electiva dels seus càrrecs, que haurà d'ajustar-se a principis democràtics. 4t. Els requisits i procediments per a l'adquisició i pèrdua de la condició d'afiliat. 5è. El règim de modificació dels estatuts, de fusió i de dissolució del sindicat o de l'associació empresarial, així com, en aquest últim cas, la destinació del patrimoni de l'associació que no desvirtuï el caràcter no lucratiu de les organitzacions sindicals i empresarials. 6è. El règim econòmic del sindicat o de l'associació empresarial que estableixi el caràcter, la procedència i la destinació dels seus recursos, així com els mitjans que permetin als afiliats conèixer la seva situació econòmica. 7è. La inclusió entre les finalitats tant dels sindicats com de les associacions empresarials dels pròpiament laborals que els identifiquen, sent mitjans típics d'acció, entre altres, la negociació col·lectiva laboral, el plantejament de conflictes col·lectius de treball, el diàleg social i la participació institucional en els organismes de les administracions públiques. 8è. En el cas de les associacions empresarials, el sistema de constància dels associats en garantia dels mateixos. Els estatuts podran contenir així mateix qualssevol altres disposicions i condicions lícites que els promotors considerin convenients, sempre que no s'oposin a les lleis ni contradiguin els principis configuradors del sindicat o de l'associació empresarial.

2. Quins drets tindrà la Secció Sindical del sindicat SIT? La capacitat de creació de seccions sindicals està configurada en la LOLS, sense subjecció alguna a formalitats preestablertes, excepte l'obligació de tenir unes normes estatutàries, sent el propi sindicat al que li correspon la funció de comprovar el compliment de les formalitats per part de les seccions sindicals que es poguessin crear, quedant a l'arbitri i voluntat del sindicat els aspectes relatius a l'estructura, organització i funcionament de la secció sindical, sent vetat qualsevol intent de control extern. Per poder constituir en l'empresa o centre de treball la secció sindical, i amb això, poder exercitar els drets atribuïts per l'art. 8.2 LOLS, necessàriament s'haurà de realitzar acte que legitimi la seva presència en l'empresa, bastant per a això la comunicació a l'empresari de la constitució de la secció sindical corresponent. Totes les seccions sindicals, pel mer fet de ser-ho, gaudeixen dels següents drets, arts 2.2 i 8.1 LOLS:

  1. Celebrar reunions prèvia notificació a l'empresari, recaptar quotes i distribuir informació sindical, sempre que tals activitats es realitzin fos de les hores de treball i no pertorbin l'activitat normal en l'empresa.
  2. Rebre la informació que li sigui remesa pel seu sindicat.
  3. Presentació de candidatures en les eleccions a òrgans de representació unitària.
  4. Exercici del dret de vaga.
  5. Promoció de conflictes col·lectius quan tinguin implantació suficient en l'àmbit i no excedeixi la seva representació.
  6. Exercici d'accions judicials i administratives.