PAC 2.
L’Antropologia aplicada
a l’educació social: el
concepte d’alteritat i
mètode etnogràfic
Universitat Oberta de Catalunya
Educació social
Antropologia pedagògica
Guiomar Trullols
Consultora: Laia Gómez-Franco
Estrella
16.11.14
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Orientación Universidad
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Busca documentos
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Busca tu universidad
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Video Cursos
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Quiz
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pregúntale a la comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
¡Nuestros e-books salva-estudiantes!
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: antropologia, Profesor: uoc uoc, Carrera: Educació Social, Universidad: UOC
Tipo: Apuntes
2014/2015
1 / 12
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Documentos relacionados
Vista previa parcial del texto
¡Descarga PAC 2 Antropologia y más Apuntes en PDF de Antropología solo en Docsity!
PAC 2.
L’Antropologia aplicada
a l’educació social: el
concepte d’alteritat i
mètode etnogràfic
Universitat Oberta de Catalunya
Educació social
Antropologia pedagògica
Guiomar Trullols
Consultora: Laia Gómez-Franco Estrella
16.11.
“L'alteritat en la construcció de la identitat”
El concepte d’alteritat en l’antropologia esdevé important per a entendre les construccions tant socials com d’identitat. Les interaccions que s’estableixen entre persones i/o grups influeixen de manera determinant en la creació tant de la nostra pròpia identitat (el jo) com la nostra identitat com a societat. L’ésser humà, és un ésser social, per tant l’alteritat s’entén com la relació social, ja que és a partir d’aquesta com es crea i es configura el jo. La visió de “l’altre” es remet a la necessitat de categoritzar la societat. La categorització tant de gènere, sexe, sexualitat, raça, edat... duu implícits una sèrie d’estereotips i prejudicis, establint i subratllant les diferències amb els altres i atorgant més seguretat a la nostra pròpia identitat. Permet enfrontar l’angoixa davant allò que desconeixem (Monnet, 1999-2000, pp.88). A partir d’aquestes categoritzacions s’imposen unes etiquetes a les quals se’ls hi atribueixen certes característiques –positives o negatives-, diferents rols, conductes... que són difícils de canviar i que marquen les relacions entre uns i els altres:
“ La imagen impuesta desde fuera y en la cual el individuo no se quiere reconocer, lo ata incluso cuando intenta escaparse: además de ser inmigrante y negro, es delincuente. Las representaciones que los grupos se hacen unos de los otros son también, pues, el resultado de la dinámica de sus relaciones .”
(Monnet, N.,1999-2000 , pp. 85 ) 1
1
L’educació social ha de ser capaç de plantejar-se un objectius coherents i assolibles per tal de solucionar aquestes situacions. Per aquest motiu és important vincular l’alteritat amb el coneixement antropològic, lligat als models de relacions humanes, de valors, d’ideals, etc. A fi d’interpretar, des d’una mirada d’estranyament antropològic –que permet neutralitzar l’etnocentrisme i lliurar-nos de prejudicis, ignorant les nostres expectatives- analitzar els diferents discursos i interpretar-los per a donar-nos una visió més àmplia d’allò que ens resulta familiar, tanmateix aquesta familiaritat ens permetrà el primer contacte. Així mateix, des d’aquesta perspectiva, ens podem fer eco dels discursos sense poder i dóna’ls-hi la importància pertinent.
Com Celigueta^2 diu al mòdul:
2
0 0 0 2Celigueta, G. (2011). La comprensió dels fets en l’antropologia. Concepte, camp i mètode. Fuentes, E. et alt. Antropologia pedagògica. Barcelona: FUOC.
L’objectiu de qualsevol política pública és aconseguir la cohesió i la confiança entre totes les dinàmiques de la diversitat. El educadors socials, com a agents d’aquestes polítiques públiques, han de treballar a partir del contacte i la pluralitat d’interaccions que es produeixen en un context de diversitat, promovent l’acceptació de pràctiques culturals diferents i acomodant-les a la legalitat del context en qüestió, però també confrontant les pràctiques dominants o legitimades a les noves formes d’expressió cultural i d’interpretació del món dels fets i dels conflictes.
En l’actualitat trobem múltiples exemples de com afecta aquesta dicotomia entre jo i l’altre i les relacions que s’estableixen envers això. Aquests es troben relacionats amb la recerca de la identitat, la religió, les dificultats econòmiques...
Trobem exemples com:
- La consulta a Catalunya sobre la autodeterminació. Aquest fet crea diverses opinions entre els residents a la comunitat autònoma com a arreu de l’Estat. A partir d’aquestes opinions sorgeixen diferents rols i en conseqüència diferents conductes, com ara manifestacions (per una i altra banda), aldarulls al carrer, conductes agressives...
- La construcció de mesquites al nostre país també és causa de revolts, els veïns (els considerats com autòctons) consideren que aquest fet els durà problemes tant a nivell veïnal com comercial, per les diferencies culturals amb els altres.
En tots dos exemples les relacions entre ambdós “bàndols” es veuran influenciades per les ideologies i pel judici que es farà sobre “l’altre”.
En conclusió, podem afirmar que l’alteritat juga un paper decisiu en la construcció de la identitat i del coneixement antropològic. És a partir de les relacions amb els “altres”, de les diferències, les semblances, és a dir de la comparació, com establim la nostra personalitat, els nostres valors... en
“El mètode etnogràfic”
El mètode etnogràfic és un mètode de recerca que busca comprendre i plasmar les realitats socials a partir dels seus actors.
Trobem doncs, dues tipologies de treball de camp o mètode etnogràfic: la inclusió de l’etnògraf en una societat desconeguda i la recerca d’informació en la seva pròpia cultura anomenada també “ Anthtopology at home ”. Per a Da Matta 3 , el viatge de l’etnògraf en el primer cas, requereix la transformació d’allò exòtic en familiar mitjançant aprensions cognitives i es troba partit en tres moments diferents i interdependents: La sortida de la seva societat, la trobada amb l’altre en els confins del món social i el seu retorn triomfal. En el segon cas l’etnògraf vol arribar al fons de la seva cultura, per a realitzar aquest treball cal que es desvinculi totalment de la part emocional. En aquests “viatges” mantindrà una actitud inicial de distanciament, parlem de l’esmentat estranyament antropològic, que comporta l’allunyament del nostre etnocentrisme i d’allò que ens resulta molt familiar.
3
0 0 0 2Da Matta, R. (1999). El oficio de etnólogo o cómo tener Anthropological Blues. A Bovin A., Rosat, A., Arribas, V. (coords). Constructores de Otredad (p.172-178). Buenos Aires: Antropofagia.
Per a Malinowski, existeixen tres tasques principals d’un etnògraf:
- Participar (fer coses)
- Observar (mirar les coses)
- Interrogar (parlar amb la gent)
Mitjançant la participació en la vida diària dels actors, permet a l’etnògraf desprendre’s de l’exotisme que provoca el xoc cultural esdevingut per l’etnocentrisme de l’observador, així com apropar-se als actors i acumular informació. Tanmateix les entrevistes no dirigides, és a dir, aquelles que sorgeixen a partir de converses també seran una bona tècnica per a obtenir informació.
Segons les informacions que es vagin obtenint en aquests contactes, l’etnògraf anirà aclarint el tema de la recerca, extraient material empíric per a plasmar-la. Utilitzarà diferents tècniques per a poder demostrar les seves percepcions i explicar d’aquesta manera allò que vol transmetre. No podem oblidar que aquestes percepcions tindran un forta càrrega subjectiva i afectiva , per aquest motiu l’etnògraf explicarà detalladament en la seva metodologia les condicions de recollida de dades i que aquestes parteixen de la pròpia experiència del treball de cap per construir la seva problemàtica teòrica, tal i com ens explica Celigueta 4. Algunes de les tècniques que utilitzarà l’etnògraf per dur a terme la seva recerca seran:
4
0 0 0 2Celigueta,G i Solé, J (2011). Exemples d’ús per a l’educació social. Fuentes, E. et alt. Antropologia pedagògica. Barcelona: FUOC.
Així doncs, el treball de camp o mètode etnogràfic esdevé de gran utilitat per ajudar a comprendre les relacions personals que s’estableixen i les estructures socials que es creen a partir d’aquestes. Des d’aquest punt de vista, ajudarà a l’educador social a realitzar un treball més minuciós, deixant de banda l’actitud tecnocràtica i reflexionant sobre el seu mètode de treball. És per aquest motiu que podem afirmar que l’etnografia juga un paper molt important a l’hora d’aportar el coneixement necessari sobre l’alteritat, ja que a través d’aquest treball, se’ns permet apropar-nos a una realitat diferent a la nostra i ens facilitarà comprendre certes situacions i alhora ens ajudarà a modificar els comportaments i ideals/pensaments que es tenen sobre aquells amb els que treballem i/o ens relacionem.
Quina és la utilitat que pot tenir l’antropologia per a l’exercici professional de l’educació social?
L’antropologia aporta als professionals una perspectiva més real de les situacions amb les que treballen. Mitjançant mètodes com l’etnografia, aporta coneixements i informació que només poden ser extrets mitjançant el contacte directe i la convivència amb els individus. Tanmateix, pot ajudar als professionals a reflexionar sobre la seva tasca i la seva metodologia, lliurant- los de prejudicis i dels judicis de valors realitzats a partir de l’etnocentrisme.
Des de l’educació social hem de ser capaços d’acostar-nos a la societat i de comprendre les seves necessitats sense jutjar les situacions personals que ens han dut a necessitar l’ajuda de professionals per a resoldre-la. Els educadors tenim una funció d’acompanyament, però no podem oblidar que, qui finalment prendran les decisions seran els propis usuaris. Per aquest motiu, hem de ser capaços de poder-nos adaptar a totes les situacions i l’antropologia ens facilitarà aquesta feina.
Tanmateix a través de l’antropologia es poden canviar els mètodes i l’organització de les institucions. Mitjançant el contacte i les opinions de les persones que s’hi troben, tant professionals com usuaris, es podran establir
uns barems d’allò que funciona o bé que s’hauria de canviar, per garantir la bona tasca dels professionals i en conseqüència del tracte i els serveis que se’ls dóna als usuaris. Aquesta és una tasca més complicada, ja que en l’actualitat aquests serveis es troben organitzats de manera metòdica i jerarquitzada i resulta difícil accedir a la informació necessària, per part de professionals externs, per a realitzar un treball de camp.
Per tant, podem afirmar que l’antropologia aporta coneixements i tècniques per a que els professionals de l’educació social puguin realitzar una tasca real i beneficiosa, apropant-los a les persones, obrint els seus horitzons i ampliant els seu objectius, que per altra banda seran més realistes i adequats a les persones amb les que treballa.
BIBLIOGRAFIA
- Celigueta, G. (2011). La comprensió dels fets en l’antropologia. Concepte, camp i mètode. Fuentes, E. et alt. Antropologia pedagògica. Barcelona: FUOC.
- Celigueta,G i Solé, J (2011). Exemples d’ús per a l’educació social. Fuentes, E. et alt. Antropologia pedagògica. Barcelona: FUOC.
- (^) Da Matta, R. (1999). El oficio de etnólogo o cómo tener Anthropological Blues. A Bovin A., Rosat, A., Arribas, V. (coords). Constructores de Otredad (p.172-178). Buenos Aires: Antropofagia.
- Monnet, N. (199-2000). Alteridad y convivencia. La imagen del “otro” en las relaciones de convivencia en el casc antic de Barcelona. A Quaderns de l'Institut Català d'Antropologia, 13-14, pp. 69-100.
- Solé, J.(2011). Les principals problemàtiques de l'educació social. Els malestars contemporanis entorn de la identitat i la diversitat cultural .Fuentes, E et alt. Antropologia pedagògica. Barcelona: FUOC.