Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


pac 2 Expressió audiovisual, Apuntes de Lenguaje Audiovisual

Asignatura: expressió audiovisual, Profesor: , Carrera: Comunicació, Universidad: UOC

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 21/09/2017

maria_pallas
maria_pallas 🇪🇸

2 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Expressió Audiovisual
PAC 2
Maria Pallàs del Río
2º semestre 15/16
!
David Lachapelle va néixer l’any 1963 a Connecticut, Estats Units, la
seva primera trobada amb la fotografia va ser als 6 anys durant unes
vacances familiars a Puerto Rico i va quedar obsessionat amb la
fotografia. Va estudiar a l'Escola d'Arts de Carolina del Nord després
va mudar-se a Nova York i va ingressar a la Lliga d'Estudiants d'Art i
a l'Escola d'Arts Visuals.
És conegut per fer fotografies grotescament glamuroses amb un estil
sexual que combina amb el surrealisme i el sarcasme les seves
imatges són molt captivadores a la vista. Ha sabut crear un estil propi
jugant amb plànols oberts, sense ombres i amb molt colorit en
l'escena digne de qualsevol artista pop-art.
L’art pop fa art sobre qualsevol cosa, els artistes d’aquest moviment
ironitzen i parodien la realitat i els esdeveniments de l’actualitat en la
que viuen tractant els temes de manera impersonal.
Aquest autor viu en l’actual societat de consum, una etapa avançada
de desenvolupament industrial capitalista que es caracteritza pel
consum massiu, la gent associa la compra de productes amb
l'obtenció de la satisfacció personal, estatus i fins i tot de la felicitat.
Aquest tema és un dels preferits de Lachapelle per criticar dins les
seves obres fent referencia a marques.
Les seves fotografies han estat exhibides per tot el món, han
aparegut a les pàgines i portades de les revistes més importants a
nivell mundial, ha participat en campanyes publicitàries, ha
fotografiat nombroses portades de discos d’artistes de renom i ha
dirigit diversos vídeos musicals. La llista de famosos que apareixen en
les seves obres és interminable.
LaChapelle aconsegueix fotografies que confronten els gustos visuals
donant una nova mirada al paisatge actual, plasma en les seves
fotografies imatges grotesques i pertorbadores amb la finalitat de
mostrar-nos la manera en què la societat actual enfronta les
contradiccions, injustícies, abusos i excessos que la debilita.
L’obra d’aquest artista nord-americà que analitzar és el "Renaixement
de Venus" realitzada l’any 2009. La imatge és una reinterpretació del
famós quadre del renaixement italià “El naixement de Venus” de
Sandro Botticelli, realitzat durant els anys 1482-1485, transformant-
lo en art pop ironitzant i parodiant l’obra original amb una versió
contemporània molt kitsch.
El quadre es compon de tres figures, una femenina i dues masculines.
El centre de la composició està ocupat per la figura femenina nua,
que identifiquem amb Venus, adopta la clàssica postura del
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga pac 2 Expressió audiovisual y más Apuntes en PDF de Lenguaje Audiovisual solo en Docsity!

PAC 2 Maria Pallàs del Río 2º semestre 15/ David Lachapelle va néixer l’any 1963 a Connecticut, Estats Units, la seva primera trobada amb la fotografia va ser als 6 anys durant unes vacances familiars a Puerto Rico i va quedar obsessionat amb la fotografia. Va estudiar a l'Escola d'Arts de Carolina del Nord després va mudar-se a Nova York i va ingressar a la Lliga d'Estudiants d'Art i a l'Escola d'Arts Visuals. És conegut per fer fotografies grotescament glamuroses amb un estil sexual que combina amb el surrealisme i el sarcasme les seves imatges són molt captivadores a la vista. Ha sabut crear un estil propi jugant amb plànols oberts, sense ombres i amb molt colorit en l'escena digne de qualsevol artista pop-art. L’art pop fa art sobre qualsevol cosa, els artistes d’aquest moviment ironitzen i parodien la realitat i els esdeveniments de l’actualitat en la que viuen tractant els temes de manera impersonal. Aquest autor viu en l’actual societat de consum, una etapa avançada de desenvolupament industrial capitalista que es caracteritza pel consum massiu, la gent associa la compra de productes amb l'obtenció de la satisfacció personal, estatus i fins i tot de la felicitat. Aquest tema és un dels preferits de Lachapelle per criticar dins les seves obres fent referencia a marques. Les seves fotografies han estat exhibides per tot el món, han aparegut a les pàgines i portades de les revistes més importants a nivell mundial, ha participat en campanyes publicitàries, ha fotografiat nombroses portades de discos d’artistes de renom i ha dirigit diversos vídeos musicals. La llista de famosos que apareixen en les seves obres és interminable. LaChapelle aconsegueix fotografies que confronten els gustos visuals donant una nova mirada al paisatge actual, plasma en les seves fotografies imatges grotesques i pertorbadores amb la finalitat de mostrar-nos la manera en què la societat actual enfronta les contradiccions, injustícies, abusos i excessos que la debilita. L’obra d’aquest artista nord-americà que analitzar és el "Renaixement de Venus" realitzada l’any 2009. La imatge és una reinterpretació del famós quadre del renaixement italià “El naixement de Venus” de Sandro Botticelli, realitzat durant els anys 1482-1485, transformant- lo en art pop ironitzant i parodiant l’obra original amb una versió contemporània molt kitsch. El quadre es compon de tres figures, una femenina i dues masculines. El centre de la composició està ocupat per la figura femenina nua, que identifiquem amb Venus, adopta la clàssica postura del

PAC 2 Maria Pallàs del Río 2º semestre 15/ contrapposto, deixa caure el pes del seu cos sobre la cama esquerra mentre que flexiona i retrocedeix l'esquerra, porta una gran corona daurada al cap que semblen raig de sol. Aquesta figura femenina ocupa l'eix central imaginari de la fotografia, a l’esquerra trobem una figura masculina vestida amb robes molt brillants asseguda amb una postura que transmet adoració envers Venus i aguantant una petxina enfront el pubis de la figura femenina simulant el seu òrgan sexual. Al costat oposat, trobem l’altre figura masculina, aquesta esta nua i asseguda a una alçada superior a la de l’altre figura masculina, esta tocant un cargol de mar com si fos un instrument musical i als peus del mateix una cabra menjant l’herba dels peus de Venus i una corona més masculina. L'escena se situa en un paisatge format pel mar de fons amb un cel molt blau i una riba amb molt verd, en primer pla juntament amb les figures trobem arbres d’un verd molt viu amb flors roses a la part superior i unes cintes de colors vius que surten des de darrera de venus i el vent les mou cap a l’esquerra de la imatge. Es tracta d'un paisatge idealitzat d'acord amb el conjunt de l'escena, LaChapelle igual que Botticelli desnaturalitza la relació entre els subjectes i el seu entorn. Ens trobem davant d’una obra d’art de la fotografia, una imatge realista , ja que tant les figures com el fons són representacions reals, tot i que el conjunt global de l’obra sigui un tant surrealista. Parlem d’una imatge realista i transparent que exposa el missatge que vol transmetre com si fos la imatge que veiem a traves d’una finestra és mostren tots els elements d’una manera clara. La fotografia de Lachapelle no és una reproducció de la realitat, tot i que els elements si ho són, la composició final és surrealista, el que busca l’autor es expressar i comunicar uns valors parodiant l’obra original, per tant, no es tracta d’una imatge mimètica, es una imatge expositiva. La fotografia es va fer de manera conscient, es va preparar el fons, les figures , les postures, l’atrezzo, la llum i el color prèviament a la captura de la imatge buscant fer reflexionar al futur espectador, la imatge s’explica per si mateixa sense necessitat d’un text, parlem dons d’una imatge reflexiva que transmet emocions i missatges a tot aquell que l’observa. Tot i que l’artista busca transmetre quelcom, l’espectador es un mer observador de la obra a distancia, no hi pot intervenir, això converteix la fotografia en una imatge espectatorial. Des del punt de vista formal ja hem comentant informació referent a l’autor, l’època i el gènere artístic al que pertany la imatge, situant-la en el marc històric i social. Hem estudiat el tema que desenvolupa la imatge, el renaixement de Venus i el contingut de la mateixa.

PAC 2 Maria Pallàs del Río 2º semestre 15/ gran corona que porta la deessa podria representar el poder cada cop major de la dona dins la societat moderna en front al poder masculí majoritàriament regent en la historia. Per últim, l’estètica tan femenina com masculina mostra l’ideal dels canons de bellesa actuals, molt més prims, estilitzats i bronzejats que no pas els cossos que poden observar-se a l’obra de Boticcelli més rodons i de pell clara. En aquesta obra el que se suposa sagrat i el profà es desfiguren i s’entremesclen, la fotografia parla per si sola i cada element accentua el concepte que es vol transmetre. 26 - 04 - 2016 Bibliografia

  • Català Domènech, Josep Maria. Fenomenologia de la imatge. Universitat Oberta de Catalunya
  • davidlachapelle.com
  • https://www.ahorasemanal.es/los-mil-y-un-hijos-de-botticelli
  • E. Panofsky, La Perspectiva como Forma Simbólica.
  • Que es iconologia y la iconografía http://paula-11.over- blog.es/article-29641134.html