la perspectiva socioconstruccionista, a més d'assumir que la identitat emergeix a
partir de la interacció amb altres persones, posa especial èmfasi en el procés social
i històric en el qual l'emergència de certes identitats és possible (Pujal, 2008). Per
això us demanàvem que féssiu una reflexió sobre la construcció social i històrica de
la identitat de gènere i el seu vincle amb la maternitat/no maternitat.
Així doncs, hem de situar la construcció de les identitats de les dones mares o no
mares en un context de societat heteropatriarcal. És a dir (dit de forma molt
simplificada), una societat on la norma social són les relacions de parella i la
formació de famílies heterosexuals i en les que l'home és posicionat en una relació
de poder cap a les dones derivant a la construcció dels primers com a subjectes
polítics amb major legitimitat, subjectes productius, i situant-los en un espai de
relació propi de l'àmbit públic. Mentre que a les dones se'ls assigna l'espai privat de
la família i les tasques associades a elles (reproducció i cura), convertint-les
habitualment en objectes sexuals, esposes i mares.
La distinció d'espais de relació i rols de gènere sol "naturalitzar-se" a l'associar la
cura a l’instint maternal de les dones, que alhora es vincula amb l'úter; és a dir, la
capacitat de gestació. Sota aquesta lògica, la capacitat biològica de ser mare
s'acaba convertint en una espècie d'obligació a ser-ho (donat que qui no vol ser
mare estaria mancada d'un "instint natural" que defineix la seva pròpia feminitat).
Així mateix, en aquesta relació entre ser dona i ser mare, per a ser una "bona dona"
la persona ha de convertir-se en una "bona mare", seguint els preceptes socials del
que la categoria significa: definir-se com a mares per sobre d'altres identitats i
prioritzar el rol de cura dels altres a altres espais i interessos personals.
“Cuando se nos enuncia como madres, se antepone la relación con nuestrxs hijxs a
cualquier otra de las dimensiones de nuestra identidad, porque ser madre, en el
fondo, es desaparecer. La maternidad se sitúa, lo queramos o no sus protagonistas,
en el centro, en la única identidad definitoria, en el sujeto mismo. Las demás
circunstancias se vienen a añadir a ese absoluto: se es madre trabajadora o madre
soltera. Madre”. (Vasallo, B. 2014)
“Existe una tremendo ejercicio de control social sobre nuestras maternidades a
partir de la idea de “la buena madre” que, obviamente, ni canta en grupos de punk,
ni sale de noche, ni viaja sola, ni liga… parece ser que tener hijxs es incompatible
con seguir viviendo” (Vasallo, B. 2014)
Les "no mares" qüestionen aquesta idea de la maternitat com a component que fa
a una dona "una vertadera dona", destacant la diversitat d'escenaris possibles on la
identitat no
està directament mediatitzada per ser o no ser mare. Dit amb altres paraules,
visibilitzen que la capacitat de reproducció no s'ha de convertir en una obligació i
destaquen l'existència de múltiples i complexes escenaris de relació on les persones
podem construir de forma diversa.
“Mi cuerpo no está 'programado'. El hecho de que tenga la posibilidad de ser
madre no me obliga a serlo" (Goulart, R. en BBC, 2005)
“me encantan los videojuegos. Compramos consolas, juegos, viajamos” (Ruis, K en
BBC, 2005)
En estos momentos empleo a seis personas y nada me es más satisfactorio que mi
trabajo (Kikoo, N. en BBC, 2005)
Igualment, en els seus relats evidencien la creació de tecnologies i sabers mèdics
que sota la legitimitat de la producció de saber científic atorguen als/es
professionals sanitaris la potestat de decidir sobre el cos de les dones. És el cas de
les dones que han exigit una esterilització definitiva i certs professionals el han
