¡Descarga PAC 2: PREVENCIÓ PREVENTIVA y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
PAC 2: PREVENCIÓ PREVENTIVA
Programa salut i escola^1 És un programa de prevenció amb la finalitat de millorar la salut dels adolescents a partir d’accions de promoció de la salut i prevenir situacions de risc relacionades amb el consum de drogues, salut mental, salut afectiva i sexual. La població diana del programa són els adolescents de 13 a 18 anys, centrant-nos en 3r i 4t d’ESO. 2) El programa es posa en funcionament a causa dels nous reptes que ha d’afrontar la societat i els canvis i les transformacions de la comunitat, àmbit familiar, els valors, etc., afecten en l’àmbit escolar. Tot allò que s’ensenya en el centre educatiu és molt important perquè és un espai on es dona prioritat a l’aprenentatge, la creació de valors i personalitat, i sobretot és en el lloc on es detecten els primers signes sobre els problemes de salut. Llavors, sorgeix aquest programa per poder fer front a la baixa informació sobre la salut, la malaltia, la consciència de riscos, i els factors associats a aquesta poca informació com pot ser el consum de drogues. 3) Podem dir que s’adapta a les necessitats del col·lectiu destinatari perquè depenent de quina edat o a quin grup s’estigui adreçant actuen d’una manera o d’una altra.
- 1r ESO: es fa una intervenció fonamentalment dirigida a la prevenció de substàncies com el tabac i l’alcohol.
- 2n ESO: se centra en la promoció de l’alimentació saludable i la prevenció de canvis d’alimentació no saludable. També el consum de tabac, alcohol i cànnabis.
- 3r ESO: es prioritza la intervenció per evitar el consum d'alcohol i cànnabis, i potser tema relacions sexuals. 1 Programa salut i escola , a partir d’ara PSIE.
- 4t ESO: es prioritza la intervenció per prevenir els problemes de les relacions sexuals no protegides, el consum de drogues i temes relacionats amb l’alimentació. 4) El marc teòric que ha utilitzat aquest programa es basa en diferents models de prevenció i promoció de la salut i model d’aprenentatge social. Podem destacar diferents programes que han fet servir com:
- “El model de promoció de la salut” adopta l’OMS^2 en 1986. Aquest model aporta eines al PSIE per poder identificar i comprendre els elements que afecten les conductes relacionades amb la salut i com influeixen aquests en l’adopció d’estils de vida. - “El model d’aprenentatge social” considera que les conductes i actituds de l’entorn immediat com la família, escola, etc., en el que es desenvolupa la persona des del seu naixement fins a l'adolescència és un procés d’etapes integrat i on l’establiment de vincles emocionals amb l’entorn té un paper molt important. - “El model ASE^3 ” explica les conductes d’acord amb les intencions de l’acció depenen d’actitud tan individual, les normes tant de l’aprenentatge social com les influències socials i les expectatives d’autoeficàcia. 5) Aquest programa parteix de la informació de què durant l’adolescència és una etapa de molts canvis, i on no hi ha prou sensibilització sobre la salut, la malaltia, la consciència de riscos, problemes d’accessibilitat als serveis, baixa freqüentació, etc. També, s’han trobat amb què presenten molts riscos associats a problemes de salut com són les drogodependències, tabac i embarassos no desitjats. Igualment treballen sota la premissa que l'evidència científica amb la qual és recolza el programa es que s’ha demostrat que les accions preventives tenen més garanties d’èxit quan es basen en la màxima participació dels agents implicats com el professorat, l’alumnat, les 2 Organitzación Mundial de la Salud , a partir d’ara OMS. 3 Actituds, Influències Socials i Autoeficàcia , a partir d’ara ASE.
- Preparar i coordinar l’entrada de professionals d’infermeria als centres educatius.
- Implantar la consulta oberta als centres d’educació secundària públics i concertats.
- Realitzar un seguiment i una avaluació del programa.
- Establir una estratègia de prevenció primària conjunta a cada territori.
- Organitzar la xarxa assistencial de suport amb tots els recursos del territori que hi estan implicats: atenció primària de salut, salut municipal, treball social, ASSIR^4 , CSMIJ^5 , CAS^6 , serveis territorials d’educació, inspecció de zona i altres, i tot adaptant-se a l’organització de cada territori.
- Assegurar la coordinació i el seguiment de casos en l’àmbit del centre d’educació secundària amb els infermers/es referents, els EAP^7 i els CSMIJ.
- Establir criteris de derivació urgents o preferents en els serveis de suport.
- Establir estratègies d’intervenció davant de situacions complexes de riscos socials o de salut. 9) La Federació Catalana de Drogodependències (2018), la perspectiva de gènere és un marc analític i comprensiu que realitza una anàlisi de la situació, tenint en compte les construccions socials i culturals atribuïdes a l’home i a la dona. Per tant, aquest projecte no la porta a terme perquè no tracta d’erradicar ni corregir els factors que generen una desigualtat social. 10) A partir de veure les conseqüències que té el consum de drogues i les conductes de risc que es produeixen en l’adolescència es duen a terme accions per tal de fer una sensibilització al col·lectiu adolescent a partir de diferents professionals tant de l’àmbit de la salut com són els 4 Programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva , a partir d’ara ASSIR. 5 Centres de salut mental infantil i juvenil , a partir d’ara CSMIJ. 6 Centres d’atenció i seguiment de les drogodependències , a partir d’ara CAS. 7 Equip d’atenció primària de salut , a partir d’ara EAP.
professionals que acudeixen als instituts per parlar de la promoció de la salut i hàbits saludables. Implanten consultes als centres educatius per l’alumnat que te dubtes ho tingui disponible durant la seva jornada escolar. Estableixen protocols i estratègies per quan sorgeixen situacions de risc cap l’alumnat els professionals tinguin una base per on poder actuar i saber quines solen ser les conseqüències, els elements a fixar-se, etc. En resum, aquest programa si du a terme unes accions adequades amb relació a l’evidència científica en la qual es basa. 11) L’avaluació que porta a terme el programa parteix dels objectius des d’un doble vessant, l’avaluació del procés i l’avaluació dels resultats. L’objectiu és conèixer el desenvolupament del programa, les activitats dutes a terme, el que realment s’ha fet del PSIE respecte del que estava planificat, les deficiències de procediments o els circuits per tal que el funcionament del programa sigui correcte. 12) El programa sí que aconsegueix els efectes desitjats, ja que el programa realitza una avaluació dels resultats de les intervencions establertes. Per tal de saber si el programa és efectiu, s’ha portat a terme una anàlisi les dades obtingudes de les fonts permanents o puntuals, a partir de les quals s’obtenen uns indicadors que ens orientaran sobre l’efectivitat del programa. SEGONA PART Com exposa la guia Estàndards europeus de qualitat en prevenció de drogues (2013) s’han creat uns estàndards europeus per tal que els Estats membres de la Unió Europea puguin desenvolupar uns estàndards de qualitat i poder adaptar-los al seu propi ús i context. L’adopció d’aquests estàndards millorarà les pràctiques preventives, la seva eficiència i efectivitat i reduirà la possibilitat de fer intervencions negatives. A més, aquests seran d’ajuda pels professionals de l’àmbit de prevenció de les drogues perquè promocionaran bones pràctiques prevenció i l’obtenció de resultats esperats en aplicar estratègies i pràctiques preventives.
En la tercera fase trobem una descripció del contingut i l’estructura del programa. El PSIE realitza una bona descripció dels objectius, dels professionals que ho duen a terme, de la població diana, marc teòric, entre d’altres. La quarta fase tracta del disseny de la intervenció del PSIE. El programa a partir del marc teòric, de tota la informació que obté d’altres autors, i les entrevistes a usuaris, dissenya una intervenció que s’adapti a una població diana jove i on puguin gaudir de diferents serveis adaptats. La cinquena fase consisteix en la gestió i mobilització dels recursos, en el PSIE, però, no es parla dels recursos que es portaran a terme, ni tampoc del seu finançament. En canvi, sí que es potencia el treball grupal, establint diferents circuits de coordinació de les diferents actuacions que s’han de portar a terme dins de l’àmbit educatiu. La sisena fase abasta la implementació i el monitoratge. En el PSIE es realitza un desenvolupament de la intervenció, ja que a partir de la recollida de dades cerca millorar i créixer. La implementació, per tant, ha estat un èxit gràcies a la consulta oberta portada a terme pels professionals. Finalment, ajusten la implementació tenint flexibilitat per tal d’aconseguir l’èxit. La setena fase tracta l’avaluació final i l'anàlisi dels resultats de la implementació del programa. En el programa es fa una avaluació constant durant el procés i es creen una fitxa i indicadors. Aquests indicadors obtinguts ens permeten avaluar el procés del programa en referència al desplegament, l’evolució d’aquest i disposar d’informació per donar suport a la presa de decisions a l’hora de planificar, organitzar i gestionar l’avenç del programa. La vuitena i última fase és la difusió i millora és una reflexió de si s’ha de mantenir i millorar el programa i si s’ha elaborat un informe final. En aquest cas, el PSIE no ha realitzat un informe final, però sí que ha fet una difusió del programa. En conclusió, aquest programa té moltes semblances amb un programa preventiu, però per manca d’informació sobre molts punts com el finançament, els aspectes ètics i l’opinió de la població diana, no tenim la certesa per poder afirmar si és preventiu.
En la base de dades EMCDDA^8 ens parla de programes de bones pràctiques. Jones (2006) parla de la diferència que hi ha entre els programes escolars-comunitaris versus els programes únicament comunitaris. És a dir, ens parla de què els programes escolars-comunitaris passen per diferents intervencions, comencen sent integrals, passen a ser escolars-comunitaris i acaben sent únicament comunitaris. En el cas del PSIE, ens trobem davant d’un programa escolar-comunitari. TERCERA PART Els autors proposen una mirada socioeducativa i preventiva amb relació a la prevenció en l’àmbit escolar igual que el nostre programa. Escullen l’àmbit escolar perquè es tracta d’un espai on es troben presents molts adolescents del territori a la vegada i, com l’escolaritat és obligatòria i, per tant, hi ha un percentatge bastant elevat. També, facilita la prevenció perquè els adolescents es troben separats per edat i això és beneficiós perquè la prevenció s’adapta a les necessitats cognitives i de maduresa de cada grup (Bernabeu, J. i Sedó, C., 2013). Com diuen Bernabeu, J. i Sedó, C. (2013), la prevenció no és només un mitjà, sinó que també fa referència a altres aspectes, com per exemple el respecte, l’acceptació de límits, l'assertivitat, la gestió del plaer, la consciència de risc, entre d’altres. En el cas de la reducció de riscos, com diuen Bernabeu, J. i Sedó, C. (2013), en els centres educatius es contemplen dues vessants, les quals són ells i elles com adolescents. L’acció preventiva, com diuen Bernabeu, J. i Sedó, C. (2013), s'emmarca en una lògica de treball més àmplia que l’“ especialista ”. La qual cosa, és important que el professorat porti a terme aquesta intervenció amb l’alumnat, sent el professor/a “l’especialista”, ja que és qui coneix a fons al seu alumnat, de fet és el que ha de resoldre les problemàtiques que s’esdevenen diàriament envers el consum de drogues dels adolescents. En el PSIE, sí que es porta a terme una acció preventiva, ja que es diu que el professorat és el primer referent de les intervencions preventives a l’aula. Com expliquen Bernabeu, J. i Sedó, C. (2013), podem treballar utilitzant els esquemes que expliquen els autors en relació amb la reducció de riscos a l’aula, primer parlar de les drogues més conegudes i properes a l’alumnat; el segon apropar-se als contextos de consum dels adolescents com els parcs, places, etc.; i per últim, treballar les actituds i habilitats personals 8 European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction ( Centre Europeu de Seguiment de les Drogues i les Drogodependències ), a partir d’ara EMCDDA.
- Jones (2006). European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction. 222, estudios-14 revisiones sistemáticas. Recuperat de: https://www.emcdda.europa.eu/best-practice/evidence-summaries/comprehensive- community-based-programmes-targeting-high-risk-youth_es
