¡Descarga Instrucciones para entregar la PAC2: Comunicación neuronal y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!
INSTRUCCIONS PER A L’ENTREGA DE LA PAC
La PAC2 correspon als continguts del mòdul 3 "Comunicació neuronal" del material que podeu trobar a l'apartat de recursos de l'assignatura. Per contestar les preguntes, utilitza aquest mateix document. Una condició per poder avaluar aquesta PAC, és que estiguin contestades TOTES les preguntes de forma raonada, tal com es demana als enunciats. Un altre aspecte molt important és que es respongui de manera sintètica, per això l'espai disponible per a les respostes està limitat (en cada pregunta apareixerà un nombre màxim de línies per respondre sense canviar el tipus de lletra). Es tindrà en consideració no només el grau de coneixement d'un tema específic, sinó també la capacitat per organitzar, estructurar i sintetitzar la informació, així com per relacionar els diferents conceptes del mòdul 3. Així mateix, es valorarà positivament l'ús de vocabulari adequat i específic de l'assignatura.
1) Observa la següent imatge i contesta (1,5 punts):
1.1 Quin tipus de sinapsi assenyalen les lletres A, B i C, segons el lloc de contacte?
(màxim 3 línies).
Lletra A: sinapsi axosomàtica Lletra B: axodendrítica Lletra C: axoaxònica
1.2 Quin tipus de sinapsi té lloc en B.1, segons la forma de transmissió de la informació? (màxim 3 línies).
Una sinapsi química ja que s’observa l’alliberament de neurotransmissors per part de la neurona presinàptica què interaccionen amb els receptors de la cèl·lula postsinàptica.
1.3 Quin tipus d'efecte postsinàptic s'observa en B.2? Raona la teva resposta (màxim 4 línies).
S’observa un efecte postsinàptic excitatori (PEP) ja que la informació què s’està transmeten des de la neurona presinàptica està despolaritzant la membrana de la cèl·lula postsinàptica. A més, cal destacar que les sinapsis axodendrítiques solen ser excitadores.
C
La resposta postsinàptica de les dos neurones no es donarà al mateix temps, si no, que la neurona amb els receptor metabotròpic (A) trigarà més en produir una resposta. Aquesta diferència, recau en el fet de que en els receptors metabotròpics s’han de posar en marxa diferents processos intracel·lulars perquè els canals s’obrin, per tant, aquests processos requereixen un determinat temps. Pel contrari, en els receptors ionotròpics (B), una vegada s’uneix el neurotransmissor al receptor s’obre el canal directament, amb la qual cosa, la resposta és dóna de manera més ràpida.
5. En la següent figura estan representats els processos de transmissió sinàptica sobre els quals poden actuar els fàrmacs, verins i drogues. Col·loca en cadascun dels efectes descrits en la següent taula un exemple de compost que tingui l'acció indicada, especifica en cada punt si els compostos actuen com agonistes o antagonistes, indica quin sistema de neurotransmissió actua principalment i cita quina efectes terapèutics o perjudicials presenten. Com a exemple, el punt número 1 està resolt. Els punts 2-5 tenen un exemple resolt cadascun (1,5 punts).
N Efecte dels compostos Compost Agonista/Antagonista Neurotransmisso r
Aplicacions terapèutiques o efectes perjudicials
1
El compost serveix de precursor L-Dopa Agonista Dopamina Tractament Parkinson
2
El compost impedeix l’emmagatzematge del neurotransmissor en vesícules
Reserpina Antagonista Dopamina Tractament Hipertensió
3
El compost estimula l’alliberació del neurotransmissor
Verí de l’aranya vídua negre
Agonista Acetilcolina Efecte tòxic
4
El compost inhibeix l’alliberació del neurotransmissor Toxina botulínica Antagonista Acetilcolina Efecte tòxic
5
El compost estimula receptors postsinàptics (^) Nicotina Agonista Acetilcolina Addicció
6
El compost bloqueja receptors postsinàptics (^) Curare Antagonista Acetilcolina Inhibidor muscular
8
El compost estimula autoreceptors; inhibeix la síntesis/alliberació del neurotransmissor
Clonidina Antagonista Adrenalina Antihipertensiu
10
El compost bloqueja la recaptació Cocaïna Agonista Dopamina Addicció
6. Explica una malaltia, a manera d'exemple, que presenti una deficiència dels nivells d'activitat dopaminèrgica en el cervell i una altra en la qual hi hagi un excés, encara que aquesta no sigui la causa principal de la malaltia. Cita en cada cas quin seria el tractament farmacològic més indicat dirigit a modular l'equilibri del sistema dopaminèrgic (màxim 6 línies per malaltia. 1,5 punts).
- Malaltia que presenta un dèficit en els nivells d'activitat dopaminèrgica en el cervell. La malaltia de Parkinson és un trastorn neurodegeneratiu crònic que condueix amb el temps a una incapacitat progressiva, produït a conseqüència de la destrucció, per causes que encara es desconeixen, de la via dopaminèrgica que comunica la substància negra amb l'estriat. Es produeix una deficiència de dopamina en el cervell. Per això, els fàrmacs que s'empren en el tractament de la malaltia de Parkinson (fàrmacs anti- parkinsonians) imiten les accions de la dopamina com els agonistes o precursors dopaminèrgics.
